Rabietes als 13 mesos..?

[lavidaesbonica]

Hola mares,

Teòricament quan comencen les rabietes? jo tenia entès que cap als dos anys però la meva filla que té gairebé 14 mesos ja en porta dos o tres de molt fortes!! No ho fa sempre però alguna vegada que se li ha "girat", doncs monta una...!! i passa quan li dius que no a alguna cosa. Avui mateix ha passat quan l'he tret de la terrassa on hi estava jugant ja que era hora de dinar, i ha plorat durant uns 10/15 min sense parar xisclant i tota vermella. Jo la tenia a terra i em perseguia cada vegada que marxava.. l'he agafat en braços però quan semblava que es calmava tornava a arrancar... contes, aigua, ... res! al final, he encès unes llumetes que li encanten i s'ha anat calmant... quin horror!!! per sort jo he mantingut la calma i em limitava a esperar que es calmés.. o dient-li "ja està... ja està...", i es que és molt nou per a mi això!
Té molt de caràcter.. més de lo comú...? o és que simplement ha començat abans amb les rabietes..??

[kabbisa]

El punt àlgid de les rabietes és dels 2 als 3 anys. Això vol dir que comencen abans!
Benvinguda! :D

[MamiMestra]

Jo estic igual amb ma filla, i acaba de fer 12 mesos! Quan li dic que no a alguna cosa o ha de parar de jugar crida, protesta i plora com una boja. A ui fins i tot ha vomitat una mica. Trobo que és molt d'hora i no m'ho esperava, quina paciència haurem de tenir!

[Anna Maria]

Bones!
ja sabeu que amb la canalla les edats de fer una cosa o altra son orientatives. En el cas de les rabietes també, com en el caminar per exemple, cada nen/a té el seu ritme i la seva edat. Com que és un tema evolutiu, pot ser que com han començat aviat també marxin aviat. Mentrestant, molta paciència i ànims, mares!
Abraçades,
Anna Maria

[Aquitania]

Estant començant a saber i sentir el que es la frustracio. Es una emocio de les mes fortes i per aixo la plorera, no sabe expressar-ho d'una altra manera. Ja veuras que anira aprenent a gestionar-la. Sobretot, frase curta explicant-li el perque de les coses o si fas algo.
Les rabietes, per a mi, si hi ha alguna mami experta que em corregeixi si us plau, son inexplicables. No tenen explicacio logica. Poden plorar per qualsevol cosa, es un plor sense motiu. Es un acte "hormonal" per aixo li diuen aDOSlescencia ;))))

[Anna Maria]

Estant començant a saber i sentir el que es la frustracio. Es una emocio de les mes fortes i per aixo la plorera, no sabe expressar-ho d'una altra manera. Ja veuras que anira aprenent a gestionar-la. Sobretot, frase curta explicant-li el perque de les coses o si fas algo.
Les rabietes, per a mi, si hi ha alguna mami experta que em corregeixi si us plau, son inexplicables. No tenen explicacio logica. Poden plorar per qualsevol cosa, es un plor sense motiu. Es un acte "hormonal" per aixo li diuen aDOSlescencia ;))))

Jo diria que tens raó, almenys no lògiques aquestes ploreres tan exagerades. És a dir, plorar sí perquè no saben expressar les seves emocions noves (ni els adults sabem a vegades expressar les emocions...), però aquelles cares vermelles que els hi queden... no sé, a veure si alguna altra mama ens ho pot explicar!

[PetitPrincep79]

Estant començant a saber i sentir el que es la frustracio. Es una emocio de les mes fortes i per aixo la plorera, no sabe expressar-ho d'una altra manera. Ja veuras que anira aprenent a gestionar-la. Sobretot, frase curta explicant-li el perque de les coses o si fas algo.
Les rabietes, per a mi, si hi ha alguna mami experta que em corregeixi si us plau, son inexplicables. No tenen explicacio logica. Poden plorar per qualsevol cosa, es un plor sense motiu. Es un acte "hormonal" per aixo li diuen aDOSlescencia ;))))

Jo diria que tens raó, almenys no lògiques aquestes ploreres tan exagerades. És a dir, plorar sí perquè no saben expressar les seves emocions noves (ni els adults sabem a vegades expressar les emocions...), però aquelles cares vermelles que els hi queden... no sé, a veure si alguna altra mama ens ho pot explicar!

Penseu un moment en vosaltres mateixes... Voleu alguna cosa i no ho aconseguiu.
Vosaltres sabeu explicar-vos, verbalitzar, teniu unes capacitats cognitives desenvolupades, sabeu que és ara i que és després, i tot així, podeu arribar a mostrar ràbia i de vegades mal continguda.
Ara imagineu-vos que no sabeu que és ara, ni què implica el concepte després. Tot just comenceu a saber que vosaltres sou diferents de la resta, tot i que encara l'empatia queda molt lluny. No sabeu explicar-vos, ni teniu la capacitat per expressar que sentiu. No creieu notmal que plorin com ploren, amb aquell sentit, que es posin tant vermells? Jo us puc assegurr que algun dia m'he sentit tant frustrada que gairebé he acabat igual!!

[mar2012]

Molt ben explicat Petitprincep. Jo tambe algun cop perdo els papers, tot i saber verbalitzar i expressar el que sento... Gracies x compartir.ho.

[Aquitania]

Petit princep, et dono la rao pero aixo es frustracio :) tot el que expliques (molt millor que jo).
La rabieta es un coctel de moltes coses que inclus els fa plorar si els obres un platan perque volen menjar un platan i justament te l'han demanat ;)

[Anna Maria]

Petit princep, et dono la rao pero aixo es frustracio :) tot el que expliques (molt millor que jo).
La rabieta es un coctel de moltes coses que inclus els fa plorar si els obres un platan perque volen menjar un platan i justament te l'han demanat ;)

jajajaja és veritat

Gràcies petitpríncep!

[gusiluz]

La meva que ara farà 18 mesos ja en porta uns quants amb rabietes...Et tornes boja intentant saber què li passa, si li fa mal algo, si té gana, té set...i potser plora per una xorrada (encara que per ella no sigui una xorrada).
Si li ofereixes menjar i no li ve de gust es posa histèrica només d'ensenyar-li la cullera, i això que no l'hem obligat mai. Nosaltres li diem: si no en vols, no, no passa res. Però ella au a cridar.
Ara també s'enfada si parem el ventilador, i sobretot quan no li deixes fer el que ella vol com abocar el got d'aigua i coses d'aquestes que no li podem pas deixar fer, seria un caos a casa...És desesperant perque sembla que l'estiguin matant i no li passa res, però en fi, t'hi has d'acostumar, explicar-li les coses i crec que no hi pots fer gaire més...

[Clara13]

El meu té 12 mesos i mig i munta cada pollastre que no vegis quan vol o veu alguna cosa que li interessa i pel que sigui no pot tenir. Nosaltres l'abracem i li expliquem el perque de les coses, i normalment se li passa ràpid però vaja, que és una rabieta segur i és ben petit!

[petitajo]

La nostra tambe monta uns números q deu ni do!!!

A vegades intentem en el moment tranquilitzar-la, parlant o oferint-li coses.
A vegades la ignorem i seguim a la nostra, l'altre dia (encara no sabem pq) va començar a cridar i a plorar a la taula (menjem tots junts a la mateixa hora) ens vem aixecar i vem marxar, avisant q si no callava ho fariem. Al segon vem tornar pq no sabiem si allo ho entendria, nomes te 14 mesos, i si era gaire pedagogic.

En fi, alguna de vosaltres em sabria recomenar algún llibre q parli de com gestionar aquestes rabietes?? Si el punt algid es dels 2-3 anys ens queda aguanta-ne moltes

[PetitPrincep79]

El llibre de la Rosa Jové "ni rabietas ni conflictos" està molt bé

[petitajo]

PetitPrincep79 Moltes gracies!! El buscare!!

[petitajo]

Buscant ara informacio sobre el llibre per internet he trobat aquesta idea de la Rosa Jové:

-"Cuando l@s niñ@s todavía no hablan o no son capaces de razonar (proceso que comienza a partir de los dos años), sólo podemos permanecer a su lado. Nunca se debe dejar a un/a niñ@ sol@ en plena rabieta, precisamente cuando más nos necesita. Al mismo tiempo que le decimos que lo que ocurre es porque no nos entendemos pero que vamos a permanecer a su lado. Porque aunque no nos entienda del todo, el mensaje de que vamos a estar a su lado si le va a llegar."

I nosaltres q la vem deixar sola Sort q alguna cosa em deia q no ho estavem fent be. De segur q ens anira molt be aquesta lectura.

[Marga33]

Esta be saber-ho!! Petitajo, ningu neix ensenyat! Gracies per compartir_ho

[0blanca0]

Bondia noies, torno a pujar aquest post, perquè aquí estic, amb un nen de 13 mesos, quasi 14, que em torna boja.
Hi ha dies que com ahir o avui que no sé què fer ni que li passa.
Per un costat crec que comença a tenir les clàssiques rabietes quan no pot fer el que voldria, si per exemple estem al carrer o vol baixar del cotxet per anar el solet es impossible arribar enlloc, perquè es para per qualsevol cosa, o decideix que vol creuar el carrer...i si no el deixes comença el drama, de plors i crides.

Però a més a més, hi ha moment que no sé què li passa, senzillament està amb una plorera una mica pesada, no ens deixa fer res, vol braços i si no plora i plora.

Ara que hem de fer? Deixar que plori perquè aprengui que no pot obtenir tot el que vol quan el vol? S'el s hi pot ensenyar a obeir a aquesta edat?

Gràcies a totes!

[jaruma]

Jo crec que a aquesta edat encara són molt petits per "ensenyar-lis", i si se'ls deixa plorar encara és pitjor. Potser m'equivoco, però jo crec que s'obté el contrari, se'ls ensenya a tenir més rabietes encara.

Potser té son, o li molesten les dents... Tampoc vull dir que se li hagi de permetre tot, però si no demana res que comporti passar d'un límit, jo li ho permetria, o l'intentaria distreure amb una altra cosa.

També és cert que parlo des de la meva experiència, i el meu fill fins ben bé els 21 mesos no ha començat amb les rabietes monumentals.

Ànims i paciència!

[martina13]

Jo soc contraria a permetreho.pero com diu la jaruma depen de la situacio.
A mi al super algun cop mho havia fet i jo passant vergonya xo vaig deixar k la nena es calmes sola i aixi va ser.
cada nen funcionara diferent suposo