En comptes d'avançar es fa cada cop més petita
En comptes d'avançar es fa cada cop més petita
Hola!
A veure si algú em pot orientar una mica. Tinc una nena de 4 anys, és la mitjana. Sempre ha estat una nena sensible, però penso que l'hem respectat i acompanyat sempre tan bé com hem sabut. Des de fa un temps, però, tinc la sensació que en comptes d'avançar en el seu desenvolupament, ella va enrere.
Poso exemples:
- Menjava molt bé i de manera polida. Ara menja amb els dits, s'embruta i ho embruta tot.
- Fa un any que anava amb la bicicleta de pedals sense problema (és una nena molt àgil i no tenia por de res). Ara diu que no en sap, que no sap frenar, que no arriba a terra... (justament ara hi arriba perfectament i abans no).
- No puc sortir de casa sense ella o munta un drama descomunal. Abans preferia quedar-se amb el seu germà jugant a casa.
- Sortien amb bicicleta o a caminar amb el pare. Ara no vol saber RES del pare (ell no ha canviat, no la veu gaires hores però quan és a casa intenta estar pels nens). Per tot demana la mama.
- Passava hores jugant amb el seu germà i era feliç. Ara passen dos minuts i ve plorant per qualsevol cosa, fins i tot s'inventa coses per tenir "excusa" i venir plorant o queixant-se.
Podria seguir però crec que no cal... ho veieu normal? és una etapa? o la porto al psicòleg? A l'escola diuen que tot i que és tímida, allà es relaciona amb el seu grupet i que és molt bona nena. Però jo no les tinc totes. La veig tan canviada, tan "bleda" perdoneu l'expressió, tan insegura. Sembla que com més intento acompanyar i comprendre més enrere va. I ja no són dos dies, ja porta uns mesos així.
Que és complicat això de les emocions :(
Gràcies.
A veure si algú em pot orientar una mica. Tinc una nena de 4 anys, és la mitjana. Sempre ha estat una nena sensible, però penso que l'hem respectat i acompanyat sempre tan bé com hem sabut. Des de fa un temps, però, tinc la sensació que en comptes d'avançar en el seu desenvolupament, ella va enrere.
Poso exemples:
- Menjava molt bé i de manera polida. Ara menja amb els dits, s'embruta i ho embruta tot.
- Fa un any que anava amb la bicicleta de pedals sense problema (és una nena molt àgil i no tenia por de res). Ara diu que no en sap, que no sap frenar, que no arriba a terra... (justament ara hi arriba perfectament i abans no).
- No puc sortir de casa sense ella o munta un drama descomunal. Abans preferia quedar-se amb el seu germà jugant a casa.
- Sortien amb bicicleta o a caminar amb el pare. Ara no vol saber RES del pare (ell no ha canviat, no la veu gaires hores però quan és a casa intenta estar pels nens). Per tot demana la mama.
- Passava hores jugant amb el seu germà i era feliç. Ara passen dos minuts i ve plorant per qualsevol cosa, fins i tot s'inventa coses per tenir "excusa" i venir plorant o queixant-se.
Podria seguir però crec que no cal... ho veieu normal? és una etapa? o la porto al psicòleg? A l'escola diuen que tot i que és tímida, allà es relaciona amb el seu grupet i que és molt bona nena. Però jo no les tinc totes. La veig tan canviada, tan "bleda" perdoneu l'expressió, tan insegura. Sembla que com més intento acompanyar i comprendre més enrere va. I ja no són dos dies, ja porta uns mesos així.
Que és complicat això de les emocions :(
Gràcies.
Re: En comptes d'avançar es fa cada cop més petita
Hola bonica,
Jo crec que aquí hi ha un factor de gelos important, tot i que el meu amb 4 anys també està fent una mica aquestes crides d’atenció ( a vegades penso que es perquè estic embarassada) i altres que es una etapa mes.
Recursos no te’n puc donar però t’envio molts anims
Jo crec que aquí hi ha un factor de gelos important, tot i que el meu amb 4 anys també està fent una mica aquestes crides d’atenció ( a vegades penso que es perquè estic embarassada) i altres que es una etapa mes.
Recursos no te’n puc donar però t’envio molts anims
Jo 34 ell 32
Primer fill maig del 2017 despres de una fiv positiva a la segona transfer.
Gener 2021 Em quedo embarassada de manera natural
Juny 2021 21 setmanes ets un Nen i està tot bé
Primer fill maig del 2017 despres de una fiv positiva a la segona transfer.
Gener 2021 Em quedo embarassada de manera natural
Juny 2021 21 setmanes ets un Nen i està tot bé
Re: En comptes d'avançar es fa cada cop més petita
Jo la portaria al psicòleg, si et sents insegura. Jo ho vaig fer. Encara que poguem deduir que són gelos, a mi em va fer prendre consciència de coses que no me n'havia adonat o me'n va fer ser més conscient encara. Diguem que em va donar pistes per entendre millor els seus comportaments i com enfocar-los.
Com tu bé dius, ho fem tan bé com sabem, però l'ajuda d'un professional o una mirada externa amb criteri, penso que pot anar bé, com a orientació. Nosaltres vam fer unes quantes sessions i llestos. La veritat és que ens va anar bé, perquè a banda de que pugui ser una etapa, a nosaltres també ens va comentar coses del seu tarannà que són més "permanents" en el temps, i està bé tenir-les en compte.
Molta sort, paciència (com sempre) i ànims!
Com tu bé dius, ho fem tan bé com sabem, però l'ajuda d'un professional o una mirada externa amb criteri, penso que pot anar bé, com a orientació. Nosaltres vam fer unes quantes sessions i llestos. La veritat és que ens va anar bé, perquè a banda de que pugui ser una etapa, a nosaltres també ens va comentar coses del seu tarannà que són més "permanents" en el temps, i està bé tenir-les en compte.
Molta sort, paciència (com sempre) i ànims!
Re: En comptes d'avançar es fa cada cop més petita
Li està afectant d'alguna manera la situació a casa, el tracte que rep en comparació amb el que rebia (segons la seua pròpia percepció). No és fàcil saber com actuar la veritat. La gestió de les emocions és de les coses més difícils que hi ha amb els xiquets. Nosaltres mateixos els pares a vegades tampoc sabem gestionar les nostres emocions.
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |