Por d'altres nens

[Aledis]

Hola!

Escric per veure si em podeu donar algun consell amb aquest tema que em preocupa

Resulta que el meu fill de 33 mesos, quan se li acosta algun nen desconegut crida no, no, no, li diu ves-te'n! Ves-te'n! I crida a la mama, mama...

No ha anat a llar d'infants, pero l'he portat al parc des de ben petitet (a l'any i poc hi vam començar a anar) i sempre he intentat fer de pont, animant lo a interactuar amb altres nens. Anem dia si dia no al parc. Ha conegut nens i amb alguns ha interactuant i "jugat" , però de primeres té por, o terror diria jo, perquè s'espanta de veritat, llavors surt corrents i això fa que l'altre nen o bé marxi o bé s'ho prengui com una invitació per perseguir-lo, cosa que fa que sespanti més, es clar.

No sé què fer. Al setembre comença p3 i no vull que ho passi tant malament. una cosa és que em trobi a faltar a mi, que ja serà tela, pero que també hagi d'estar amb por dels nens...

A banda d'això és un nen súper simpàtic, que xerra amb tothom. Amb els adults no té aquesta por, peor amb els nens es com que no sap què esperar-ne i no s'hi sap relacionar.

Alguna coneix algun cas similar? Què podem fer? Com ho vau solucionar?

Mil gràcies!

[Jaisalmer]

Hola, Aledis!

La meva filla gran, que ara ha fet 4 anys, va fer una cosa semblant durant bastant de temps. Quan la portàvem al parc si hi havia altres nens no volia jugar. Fugia de tots els nens. I li veies la cara de por. Nosaltres vam pensar que el confinament hi podia tenir alguna cosa a veure, ja que va estar uns quants mesos sense anar al parc ni relacionar-se amb altres nens. Ella amb els adults no hi tenia cap problema, tampoc. Ara ja no ho fa tant, però prefereix jugar quan no hi ha nens o quan n'hi ha pocs. Ho vam consultar amb una psicòloga infantil i ella no hi va donar importància, suposo que per tota la resta és una nena com qualsevol altra. És introvertida amb els iguals, prefereix els grups petits, és la seva manera de ser. De fet, jo en això m'hi identifico, soc una mica així. Amb molts gent, m'atabalo.

També patíem per quan comencés P3 (va anar molt poc a l'escola bressol, només l'últim trimestre de P2, diguem). I li va costar una mica l'hora del pati, durant algunes setmanes només volia quedar-se al costat de la mestra. Però a poc a poc s'hi va anar adaptant i va estar bé la resta del curs.

No sé si t'ajuda gaire el que explico, però ho volia compartir, jo tampoc coneixia cap altre nen a qui li passés això, m'ha "agradat" llegir-te.

[drewbinsky]

Intenta exposar progressivament el teu fill a situacions socials amb altres nens ovo game. Pots començar organitzant reunions de joc amb amics propers o familiars que tinguin nens de la mateixa edat. A mida que el teu fill es vagi acostumant a aquestes interaccions, podrà anar guanyant confiança.