CREIXER SENSE ESCOLA

[Visitant]

entrevista ondacero:

aviso que van a matar jjojojo però vaja!
la poso pk està molt bé la visió de "desconfiança" cap a akest sistema, les pors, els tòpics..

http://www.tu.tv/videos/entrevista-onda ... ooling-ale

blog:

http://weblogs.madrimasd.org/pensamient ... 87375.aspx

[Visitant]

PERO SI PENSES PORTAR A EN LLUC A L'ESCOLA ALS 6 ANYS NO T'ESTALVIARAS RES DE TOT AIXO QUE DIUS.

JO TROBO QUE TOTS ELS PARES QUE EDUQUEN ALS FILLS A CASA SON MOLT VALENTS, I MES EN UN PAIS COM EL NOSTRE. ESTIC D'ACORD QUE ES POTENCIA MOLT MES LES HABILITATS, LA CURIOSITAT, LES GANES D'APRENDRE.

[Visitant]

de moment dic fins als 6 anys pk és el que ara estic segura de poder tirar endavant (sense treballar m'explico, fora de casa..)

daki a aquest temps, tan de bo pugui seguir així, a casa, però no ho sé, a més, tb hi ha la possibilitat que ell vulgui anar a escola i li agradi, no ho sé, no vull que sigui una opció imposada...són 6 anys vista, hi ha molts interrogants! ara, si haig de dir el que ens agradaria als pares, és tot el temps que ell vulgui pos fer-ho nosaltres!

espero poder fer-ho el màx. de temps possible i si algun cop hi ha assigantures o matèries o curiositats del nano on no hi arribem, doncs tb hi ha la opció de profes particualrs ode reforç, com als que van a escola!


notícia a el mundo:

http://www.elmundo.es/suplementos/magaz ... 44446.html

[lala24]

Natrix, he estat llegint algunes pàgines d'educació en casa. Sembla interessant i sobretot molt maco, però tinc alguns dubtes que proposar-te: creus que sereu totalment imparcials a l'hora de valorar qualsevol tipus de dificultat que se li plateji al Lluc?. He vist que alguns segueixen els programes de les CCAA... ho faríeu o refuseu seguir un estil paralel, com fan altres famílies? El que tb m'ha agradat és que valoren la possibilitat de posar ajuda externa, però llavors no és una mica el mateix que anar a l'escola però sense nens? El que no em fa el pes és que clar, aquests nens no poden optar al Graduat fins a les proves que es fan amb 18 anys i a la universitat amb la prova dels majors de 25... no se'ls està privant d'algunes oportunitats?? Eps, que sé que no és el que vosaltres penseu fer, que només penseu en els primers anys...
És només curiositat, vull dir, que no és pel vostre cas en concret, però m'agradaria saber què en penses...

[Visitant]

creus que sereu totalment imparcials a l'hora de valorar qualsevol tipus de dificultat que se li plateji al Lluc?.

sí , per què en depén el seu futur, i no es tracta de creure't que el teu fill és el millor, així no l'ajudaríem gens..no sé si m'he explicat gaire bé..!vull dir que és clar que seríem imparcials! i a més, no el compararíem amb cap altre nen.

He vist que alguns segueixen els programes de les CCAA... ho faríeu o refuseu seguir un estil paralel, com fan altres famílies? El que tb m'ha agradat és que valoren la possibilitat de posar ajuda externa, però llavors no és una mica el mateix que anar a l'escola però sense nens?

ens plantegem seguir algun model si seguim endavant, però encara no ho sabem segur, és una opció. Per això volem parlar amb més famílies, per veure què i com ho fan. Tema ajuda externa, no, per a mi no és el mateix ni molt menys, perquè d'entrada continua essent un adult per nen, no un adult per 25! i em plantejo aquesta opció si arriba un moment que em veig incapaç d'ajudar el meu fill en alguna matèria en concret, o si ell té molta criositat per un tema que jo no domino..expl. música, pintura, mates "alto nivel.." etc..


El que no em fa el pes és que clar, aquests nens no poden optar al Graduat fins a les proves que es fan amb 18 anys i a la universitat amb la prova dels majors de 25... no se'ls està privant d'algunes oportunitats??


és una de les grans pegues del fet de ser una opció "il.legal", que no està regulartizat ni es pensa en aquests nanos.
Una possibilitat, pel que m'han dit, és apuntar-lo a últim curs o bé parlar amb l'escola o institut , depén del cas, i presentar-te només a examens (però això depen de si l'escola o insti et vol fer "el favor"...)

és una gran pega, però vaja, no és insalvable!
ja et dic, em falta informar-me d'akests temes, potser kuan en lluc tingui 14 anys la història ha canviat i està tot legalitzat i regulat, o potser hi ha un altre tipus de via per accedir als estudis...falten molts anys encara...em falta informació per poder dir clarament què podríem fer en el cas que decidíssim seguir nosaltres..!

ara faig una reflexió..
tothom es planteja si l'educació d'akests nanos serà bona, etc..(NO HO DIC PER TU EH! ÉS UNA COSA que TB M'AGRADARIA SABER EL que EN PENSEU)
pos això, tothom es qüestiona akest sistema alternatiu...però coi, que el sistema actual té un gran índex de fracàs escolar, i sembla ser que ara preocupen més els 4000 nanos no escolaritzats(espanya) que fan una educació alternativa que els milions que sí estan escolaritzats i any rere any passen a engruixir les estadístiques de fracàs escolar..!

és que ho trobo molt incoherent..

[muflona]

Doncs jo crec en l'escola que hi ha ara. M'agrada el que fem a l'escola, com ho fem. Què pensen i senten les persones que ho fan.
Suposo que us em tirareu a la jugular, però quan tingui un fill anirà a la llar d'infants, perquè crec en el que es fa (i no penso que "guardin" a la canalla), i a l'escola.
Moltes vegades, com més punts negatius busques a una cosa, més en trobes

[lala24]

No, Natrix, a mi no em preocupen més els que estudien a casa que l'estrepitós fracàs escolar de tants nens. Està clar que si es fan bé les coses a casa, el nen està més que feliç aprenent... El que no sé (bueno, sé algunes coses coses) és com no fem res per arreglar el ser un país amb tant fracàs escolar quan l'educació és la base de la societat. Alguna cosa fem malament tots plegats.

Ninna, jo tb portaré al meu nen a l'escola bressol, tb crec que és la millor opció per a la nostra situació però ja m'agrada que hi hagi pares que fan aquesta opció. És molt més difícil i molt menys habitual, però si es fa bé, p q no? Les escoles han de ser un servei per a tots, de qualitat, de molta... segur que molts pares que eduquen a casa ho fan millor del que ho fem moltes professionals a les escoles. A mi és una opció que em genera dubtes, però hem de ser crítics amb la nostra opció i tb et diré que la nostra opció té moltes coses a millorar, eh!!

[muflona]

Lala no et dic que no, però es dubta molt de les capacitats dels mestres. Algú té en compte que estudiem perquè ens agrada? Que ens fascina en moltes ocasions? (i sí, tinc en compte que hi ha molts mestres que estan avorrits i fastiguejats, però som molts els que ho vivim amb intensitat, també). No sé, és molt fàcil dubtar de les capacitats del mestre, però del metge no es fa. Per què? Per què sempre ens hem de veure subestimats?
Puc entendre que hi hagi famílies que vulguien educar des de casa, però em sorgeixien dubtes:
- seràn el pare i la mare qui estaran tot el dia amb la criatura?
- es pot no treballar per educar als nens?
- quan siguin nens de diferents edats, es tindran les tècniques per ensenyar a cadascun el que toca?
Bé, ja sabeu que els meus arguments sempre van empapats d'una gran dosi de passió per la feina, pels nens, pel que faig i com ho faig (i tinc moltes coses a millorar, en serio, però em formo cada any, faig cursos, de filosofia per canalla, de recursos TIC, de ciències, no sé, no em quedo parada amb la uni i ja està....).

[Visitant]

mai he dubtat de la capacitat dels mestres, sino del sistema educatiu ens sí, ja ho he dit molts cops..!

és a dir:

- no crec que 25 nens per adult sigui raonable ni sigui donar educació de qualitat ni molt menys personalitzada.

- no crec en l'educació dins d'una aula tantes hores a la setmana.

- no crec en la bona socialització si estàs amb 25 nens de la teva mateixa edat, només.

- no crec en les assignatures de la manera en com es dónen. Tantes hores de tal, tantes menys de pascual..en pere necessitarà més hores de castellà, p. expl. que de mates, i en Pau a la inversa...p. expl.

- tampoc em convenç el temari en general de segons què.

-----------------------------------------------------------------------------------------

- crec en l'ensenyament personalitzat, adecuat al nivell, capacitats, ritme , interès de l'infant.

- crec en un, dos, tres màx. infants per adult.
I sí, es pot adecuar el nivell segons l'edat, oi tan...i les acadèmies com s'ho fan doncs? tinc nens de 5 a 12 anys a la vegada..!

- crec en la vida diaria com a gran font de coneixement i recursos, no tancats a casa només. I en el contacte amb més nens, pero també adults, joves, adolescents, AVIS...

- crec en la capacitat d'auto-aprenentatge, què vull dir amb això?
doncs que m'agradaria que el meu fill veiés l'aprenentatge com a una activitat gratificant, divertida, amena, no una obligació, no desitjant que arribi el cap de setmana o les vacances...
a part, dotar de recursos pk ells mateixos aprenguin també a espavilar-se a buscar la informació sobre allò que els interessa, fomentar l'autonomia...i, sobretot, no hi ha una hora ni un dia millor per aprendre mates que un altre...trobo molt pesat obligar a aprendre, no, no ha de ser una obligació...precisament el més difícil és que pels nanos no sigui una obligació...akest és el repte que més respecte i més difícil veig, el que més em preocupa.

a escola des de que entres fins que surts tot et ve marcat: de tal hora a kual, assigantura de ..., després nose que,..després pati, després...m'enteneu?

- ...podria anomenar-ne molts més, eprò és pk mentenguis una micona, només una mica...

ninna, de les famílies que eduquen a casa, si et passes per algun link, podria dir-te que la minoria són dones sense carrera.
La majoria són dones molt ben formades, filologues, pedagogues, psicologues, mestres! hi ha de tot, però potser fa pensar que algú amb una bona carrera i més coneixements que no pas jo tb s'ho plantegi no?

[lala24]

Ui, Ninna, jo sóc profe, no dubto dels mestres!!! Crec que molts ho fan bé i d'altres malament, com a qualsevol professió. Jo tb he triat per vocació i mira, d'aquí poc acaba la meva baixa de maternitat i em moro de ganes d'anar a treballar (tot i que em fa una pena enorme deixar al meu petit). El que sí trobo és que no hi ha mitjans per a l'educació, de fet hi ha pressupost per a tot meny per a les escoles, que hauria de ser la prioritat (per nosaltres passa tot, tot i tot) i que els qui pensen en ensenyament, els polítics, no tenen ni idea del que passa cada dia a una escola i ells ens fan ballar al seu ritme... no és normal i de fet així anem. A mi no em preocupa que gent vulgui educar al seu fill (crec que si es fa bé és una experiència diferent però igualment vàlida), el que em preocupa és que la gent ho vulgui fer pq no hi ha prou atenció per part dels mestres als nens, pq està masificat, pq no s'atèn prou bé a la diversitat o pq moltes vegades estem lligats a una manera de fer imposada per unes lleis molt irreals... m'entens? Qualsevol cosa que hagi de funcionar ha de començar sent crítica amb sí mateixa i crec que lamentablement, en educació cal un gir de 180 graus, no ho estem fent bé... mira els informes o els resultats de les competències bàsiques, per no dir dels casos de nens amb dificultats que no tiren pq no donem més de sí... Crec fermament en la nostra feina, però hem de reconèixer que encara hem de millorar molt.

[Visitant]

lala admiro profundament la teva manera d'enfocar el que plantejo.

De debó, em trec el barret. I no pas pk em donis la raó, que no me la dones, ja ho sé, sino per la manera en què et qüestiones el sistema educatiu.
Que alguna cosa falla, està clar.
Ara bé, els mestres feu una feina admirable, quasi m'atreviria a dir heroica, tenint en compte com estan les coses avui dia a les aules, com estan les lleis, com està (o no està) el pressupost destinat a ensenyament.

No us penseu, jo també tinc molts dubtes, moltes pors, molts interrogants ...suposo que com kualsevol persona a qui li cau a les mans una personeta a qui educar, des de zero...és una immensa responsabilitat.


per altre banda, i si em permeteu sortir-me una mica del tema principal, :

respecte a les llars d'infants.
Partint de la base que fan una molt bona feina, i que són una bona opció per les mares que treballen...
però he sentit més d'un cop la extrema necessitat d'expressar com em sento per no dur el meu fill a la llar.

Més d'un i de dos cops, en aquest fòrum i fora d'ell, he sentit com mares, pares i educadores de llars d'infants em "renyaven" per no portar-hi el meu fill, dient-me que "és molt millor dur-lo a una llar a que es passi el dia amb tu".

PERDONA?
COMORRRR???

Si jo respecto les mares que treballen i han de portar els fills a la llar, per què s'em critica tan durament per deixar de treballar per poder dedicar-me al meu fill?
per què?
suposo que totes estarem d'acord en que , almenys, el primer any de vida, el fill no estarà enlloc més bé que amb la seva mare, és natural!!!!!!!!!

i és natural deixar-lo de 4 a 8 hores a una llar ? per ell és això el normal?
no crec pas que estigui millor 8 hores a una llar que 8 hores amb sa mare, al parc, passejant, comprant, jugant...

doncs, no.
m'he de sentir que jo no sabré estimular-lo(??¿¿!!), que no serà un nen sociable, !

per favor.

i les que no vam anar mai a cap llar?

que no sóc sociable jo?
que encara depenc de ma mare?

ostres, és que em fa molt mal quan em titllen de "estàs privant al teu fill de la millor experiència de la seva vida!"

juer, i tu!
de disfrutar d'ell i ell de tu el seu primer any!
evidentment, jo no ho dic pas, em sembla una falta de respecte..

res, ja m'he desfogat...perdoneu l'anada de tema..:!

[Visitant]

natrix!! repite conmigo:

ESTIC PRIVANT AL MEU FILL DE 300 COSTIPATS I 10 INFECCIONS PER POLLS A L'ANY

Es broma eh guapis?? Per treure-li ferro al tema, que ha de ser motl dur que et diguin això!!!!

[Visitant]

AI que WAPA que ETS GARGOLITA MEUA!!!!!!!!!

[lala24]

Natrix, tots com a pares tenim pors i dubtes. Jo li dic sempre a la pediatra del nen que m'és més fàcil fer-me amb els meus 30 nens adolescents que amb el meu fill de tres mesos!!! Parlant seriosament, ja he explicat que crec que l'educació és la base de tota societat, la tasca conjunta de pares i mestres determina molt la vida d'un nano, és una inversió de futur... i participar d'una tasca tan intensa i tan bonica comporta tb el plantejar-se contínuament les coses (l´esperit crític) i això és dur. Si tens pors i dubtes és que t'importa i segurament conforme els vagis afrontant, marxaran uns i vindran d'altres... però val la pena tot plegat.

[angaleta]

Natrix guapa, és normal com et sents, espero que no ho hagis interpretat dels meus comentaris, res més lluny de la meva intenció, com a molt puc haver dit que a casa no viuria el mateix que a l'escola (igual que a l'escola no viuria mai el mateix que a casa, evidentment) i sempre he remarcat que diferent no significa millor, que significa diferent i prou, ara bé, jo crec que no us heu de justificar, una cosa és un debat com aquest on totes participem partint del respecte i altre cosa és que la gent et jutgi, natrix ja saps on els has d'enviar a els que fan crítica destructiva... lala24 m'agraden molt els teus plantejaments, evidentment no hi ha res perfecte, i el sistema educatiu dista molt de ser-ho.

[muflona]

natrix ja saps on els has d'enviar a els que fan crítica destructiva....

A CAGAAAAAAAAR HOME

Suposo que no serà perfecte ni una cosa ni l'altre, no? tot té punts a favor i en contra, i de fet, ho hauriem de viure i experimentar "in situ", des de dintre per poder valorar més objectivament!
Apa BESITOS

[angaleta]

natrix ja saps on els has d'enviar a els que fan crítica destructiva....

A CAGAAAAAAAAR HOME

Suposo que no serà perfecte ni una cosa ni l'altre, no? tot té punts a favor i en contra, i de fet, ho hauriem de viure i experimentar "in situ", des de dintre per poder valorar més objectivament!
Apa kiss kiss kiss kiss kiss superkiss

esssssssssso és

[Visitant]

NONONO ANGALETA NO HO DIC PAS PELS TEUS COMENTARIS NI PELS DE NINGÚ D'AKEST POST , VOSALTRES, TOT I DEFENSAR UNA ALTRA POSTURA, NO HE SENTIT que EM CRITIKESSIU DURAMENT, NI que EM JUTJESSIU, NI que EM DIGUESSIU IRRESPONSABLE NI RES D'AIXÒ...

PODEM NO ESTAR D'ACORD EN ALGUNS PUNTS, PERÒ NO , NO EM FEU SENTIR AIXÍ VOSALTES WAPES!

SUPOSO que M'HI HAURÉ D'ANAR ACOSTUMANT SI ÉS LA OPCIÓ que TRIEM, PK DE COMENTARIS ME N'HAURÉ DE SENTIR 100000000000000000000 I DE LA SOGRA JA....NI OS CUENTOOOOO...UUUUUUUUUU,...MAMAPORRRR....

[Marta_fp]

Ja us he atrapat! Porto un parell de dies llegint tot el que heu dit des que vau reprendre el debat.

Jo, des que fa un parell d'anys vaig escoltar com a Catalunya Ràdio entrevistaven a uns quants pares que feien l'educació a casa que n'estic totalment convençuda. Crec que és la millor opció.

Crec que el tòpic més gran que hi ha sobre l'educació a casa és el fet que et puguin sortir nens "rarets" i penso que és del tot fals. Jo crec en el funcionament en grups. M'explico:

Jo no vull educar la meva filla a casa perquè tinc altres interessos a la vida. Vull desconnectar d'ella, però pagaria amb molt de gust a algú perquè li fes classes. I com que sé que és difícil trobar a algú que excel·leixi en tots els camps el que faria seria associar-me amb altres pares per compartir mestres. Treballar en xarxes de poques famílies. Penso sobretot a partir que els nens es fan grans i les matèries comencen a fer-se difícils.

Bé, no puc continuar. A veure si ho puc fer demà.

[muflona]

natrix, suposo que les coses no van per tu... a veure, no sé. Ja saps què penso, oi? I també sé què penses tu. No ho compartim. Ho respectem... sí, almenys ho intentem!!!!!!
Però no et deixis dir que has de dur el Lluc a la llar (tot i que per mi és una molt bona opció, també t'ho he de dir), penso que tens raó, que si un nen es pot estar un temps a casa, amb un familiar, amb qui sigui (millor la mare, està clar, però moltes vegades no pot ser), però anar a l'escola té PER MI, uns beneficis molt grans.
El que no trobo bé és que se't jutji per una decisiió que has pres tu, acatan-te (no em surt en català ) a les màximes conseqüències (bua, que dramàtic sembla, però m'entens, oi?).
No sé, parlant amb mestres de llar d'infants, m'encantaria portar-hi als meus fills ja mateix, però també és cert que a d'altres escoles no els hi portaria mai. I el mateix pasa amb el parvulari, o amb primària i secundària.
Fins i tot amb certs metges, o mecànics, a qui per desgràcia, no agrada la seva feina, o no tenen tacte, o el que sigui.......
Toma, m'he tornat a liar, oi? prfffffffffff.................