Es normal que encara plori??

[Africa]

Hola noies,

A veure si em podeu ajudar...El meu petit va començar l'escola bressol amb 15 mesos el 8 de setembre. Va anar dos dies i va agafar unes angines amb les que va deixar d'anar una setmana...Després ha faltat intercaladament per algun dia de febre aïllat i també per una gastroenteritis de 2 dies....

Total que ja portem mes i mig de guarderia i crec que és l'únic o dels pocs que encara plora quan arriba...És cert que pel camí jo li vaig dient que anem al cole a veure els seus amiguets...i quan arribem allà, com jo el deixo en acollida a les 8'15-8'30h no hi son. De fet, quan arribem només hi ha una nena de la seva classe i tampoc hi és la seva mestra habitual (a la que crec que ja s'estima...i hi està habituat), sinó una de les educadores de reforç (que de vegades també canvien per malalties, etc).

Habitualment és un nen molt extrovertit, que xerra i se'n va amb tothom....però allà sembla súperapagat. Les primeres setmanes estava la majoria de les hores estirat a un puf/colxoneta que tenen....sense jugar, mirant els nens (això ho sé en part per les educadores, en part per altres pares) i ara comença a relacionar-se amb els nens, però, per exemple, encara no vol sortir al pati.

I sobretot, el que més em frustra, és que és l'únic que encara entra plorant cada matí. Us passa a alguna?? Si hi ha alguna mestra d'escola bressol que també em pugui animar/ajudar....

Gràcies i perdoneu pel rotllo.

[Vilma]

Hola noia!!!!!
Si et serveix de consòl nosaltres ens passa exactament el mateix que el teu petit!!!!!!!
l'Oriol arriba plorant i em mira i es va a estirar directament a la tumbona, després els nens de la seva classe li porten joguines perque jugui i ha dies que no vol fer les activitats que els altres nens fan.
El que passa es que l'Oriol no hi va anar durant dues setmanes, i clar això es nota i molt, per el que veig també t'ha passat exactament igual!!!!!!!
Un petó i nina tindrem que tenir molta paciència, perque de pendre el pèl en saben i una estona!!!!!!!!!

[Africa]

Gràcies Vilma,

La veritat és que si no és un consol, si que anima una mica una mica saber que nosaltres no som els únics.

[tolinso]

ostres tu, deu ni do lo durillo que ha de ser

A la Julia li va costar forca adaptar-se, pero ara ja molt be, pero et volia comentar que hi ha un nen a la seva classe, que fa 4 mesos que va al cole, i encara plora, i moooooooolt!!! de fet jo encara no l'he vist mai sense plorar!! suposo que es normal que cada nen tingui un ritme... la me es que mentrestant es passa malament. Pero molts anims!!!! que segur que aviat s'hi adapta!!!!

[magrana]

Ostres, Vilma... No crec que ho facin per prendre el pèl... A la meva filla també li costa i sé que li costa de veritat, i que es sent trista i desconcertada de veritat...

[mireiafor]

Al nostre petit li va costar molt adapatar-se i va trigar molt en deixar de plorar. Després va arribar l'estiu i va estar bastant de temps sense anar o sigui que al setembre va ser com tornar a començar de nou. A sobre a casa és un nen molt rialler i entremaliat i a la llar ens deien que era molt seriós i paradet!! La seva germana gran va anar a la mateixa guarde amb les mateixes monitores i no va necessitar ni un dia d'adaptació. Cada nen és un món...

Això sí anima't perquè a la fi s'ha adaptat i ara hi va la mar de content i fins i tot el nom de la seva monitora és una de les poques paraules que diu!!

[isa]

Ostres, Vilma... No crec que ho facin per prendre el pèl... A la meva filla també li costa i sé que li costa de veritat, i que es sent trista i desconcertada de veritat...

Bon dia guapis, jo tampoc crec que ho facin per prendre el pél, com bé ha dit la cuconadelamarona, ells no saben què passa i per què els deixem allà, alguns nens més decidits o més independents s'adapten de seguida, d'altres segueixen amb aquest neguit un temps. El que sí penso és que tots s'acaben adaptant, més tard o més d'hora, a la nova situació. La meva filla va començar la guarde amb 7 mesos i mig, el curs passat. Va passar el curs passat, al princpi quedant-se plorant cada matí, potser un parell de mesos; després, la resta del curs ja no plorava al deixar-la però allà seguia sense ser ella mateixa al 100%. Després de l'estiu vaig pensar que ens tornaría a costar un disgust el tornar a l'escola bressol, i per sorpresa meva, no ha plorat ni un sol dia! Aviam, és de les que preferiria estar-se a casa amb nosaltres, però allà es queda contenta i es relaciona molt bé amb totes les mestres i nens, el curs passat no volía que cap altra mestra que no fos la seva tutora se li acostés per dir-li res...
Així que paciència noies, que sé que és molt dur, però estic segura que és qüestió de temps, no serà tot el curs ni molt menys!

[Azzure]

La Marta va començar la guarde el dia 1 de setembre i molt bé, els primers 2-3 dies es quedava bé i volia anar amb la mestra i tot. Però a partir d'aquí van ser plors diaris cada vegada que la deixava. I quan l'anava a buscar la trobava plorant també . Va estar una setmana i mitja sense anar-hi per una gastroenteritis i alguns dies aïllats per febre. El canvi l'ha fet ara, ja que des de la setmana passada, la deixo i es queda super contenta , se'n va encantada amb la mestra i em diu adéu amb la maneta No sé quin ha estat el motiu, no hem fet res diferent, siemplement ha passat d'un dia per l'altre. Avui quan em entrat a la seva classe ha entrat rient i dient hola a les mestres i als seus companys S'ha quedat tan feliç i jo m'en vaig ben contenta i tranquil·la . Ja veieu, jo em preguntava que quan s'adaptaria i deixaria de plorar i ha passat perquè sí i de sobte

Molts ànims a totes

[itzel]

Hola, jo també volia obrir un post com aquest perque tinc el mateix problema. La Noa va començar fa un mes i mig i encara plora com si l'abandonés. Segons les mestres i altres mares porta uns dies que plora una estona i després ja para, però cada vegada que la deixo em trenca el cor. Em mira amb aquella mirada de dessesperació i por com dient: mama, que fas, no em deixis aquí! De totes maneres ara ja surt mes contenta tot i que la trobo plorant perque si arriba una mare abans que jo ja es posa nerviosa.
També li va canviar el caràcter els primers dies.Estava enfadada amb mi i de rebot amb tothom. Ningú podia dir-li res perque li pegava i s'havia tornat molt esquerpa. Ara poc a poc tot està tornant a la normalitat. Torna a estar contenta i torna a ser ella.
El que em fa por es que he trobat una feineta i ara li canviaré l'horari de la llar.Ara la duré a la tarda i els companys i professores seran unes altres i tinc por que tornem enrera però ja s'anirà veient!

[Momo]

L'Aleix ha tardat un mes i tres setmanes a no plorar, però ara ja està... Només plora si es queda amb una de les cuidadores.

Ànims, que jo pensava també que era l'únic i que no ho aconseguiríem i ja ho veieu...

[Africa]

Ostres noies, gràcies a totes pels ànims!! Espero amb ànsia que arribi aquest dia que el meu per fi no plori i jo no em senti tant culpable de deixar-lo allà....Ojalà sigui aquesta setmana!

[Mmarta]

.Ara la duré a la tarda i els companys i professores seran unes altres i tinc por que tornem enrera però ja s'anirà veient!

Com és que a la tarda tindrá companys i mestres diferents? no m'acaba de quadrar gaire... no té un grup fixe?

Bé jo us volia donar alguns consells, que ajuden una mica en el comiat:
- no marxar sense dir adéu. Si marxeu quan està "despistat" o entretingut, després us buscarà i es quedarà amb la incertesa de si esteu encara per allà o no. Si us acomiadeu, potser plora en un primer moment, però sabrà que heu marxat i no es sentirà enganyat.
- al marxar no l'enganyeu "vaig a fer pipi i ara vinc", "torno de seguida", "vaig a comprar el pa"... digueu-li on aneu de debó i el que trigareu "vindré a la tarda", això l'ajudarà a comprendre l'espera i el temps.
- no fer cap canvi de moment a casa: canvi de llit, treure bolquers, xumet... etc fins que la cosa estigui normalitzada.
- tenir una bona comunicació amb la mestra de referència, comunicar-li tots els canvis i coses que passen a casa perquè ella pugui entendre també el comportament de l'infant a l'escola: si té son perquè no ha dormit bé, si té gana, etc...
- Intenteu entrar-los a l'estança agafats de la mà (si els porteu a coll serà més difícil "desenganxar-vos")
- si ja us heu acomiadat i heu sortit d el'estança, no torneu a entrar, si us heu deixat de dir alguna cosa, ho podeu deixar escrit o donar l'encàrreg a alguna altra mestra.
- estar tranquils i segurs que l'adaptació és un procés que acaba passant; si el snens us noten neguitosos ells també ho estaran.

Bé són cosetes que ajuden força. Nosaltres a l'escola són les indicacions que donem a les famílies i funciona força bé.
Espero haver ajudat i ànims, que els nens i nenes són molt capaços i competents, això està superat!
Petons!

[Africa]

Tot això ja ho intento fer, però moltes gràcies Iris

[Africa]

Perdó, volia dir gràcies Mmarta!!

[itzel]

Mmarta a la tarda anirà amb nens diferentes perque al haver menys nens els ajunten tots de diferentes edats i les seves profes del matí només estan fins les 3 després hi ha unes altres d'altres grups, es per això que `'haurà d'adaptar a gent diferent tot i que de vista si que els coneix perque vivim en un poble petit i gairabé ens coneixem tots!
ah i gracies pels consells!

[Mmarta]

Mmarta a la tarda anirà amb nens diferentes perque al haver menys nens els ajunten tots de diferentes edats i les seves profes del matí només estan fins les 3 després hi ha unes altres d'altres grups, es per això que `'haurà d'adaptar a gent diferent tot i que de vista si que els coneix perque vivim en un poble petit i gairabé ens coneixem tots

Ah! així sí!!!! Al llegir-ho em va semblar que eren molts canvis... però que va! si ja els té vistos no serà com començar de nou!
Petonets!
Per cert.. com va???

[itzel]

Doncs va anar molt be. Va plorar al deixar-la com sempre pero segons em van dir li va passar de seguida i va estar molt be tota la tarda, visca! i a l'anar a buscar-la va estar molt contenta i ja no estava enfadada com al principi de deixar-la. Gracies per preguntar!

[socmarona]

El Martí també va estar plorant a l'arribada a l'escola bressol fins farà aproximadament unes 3 setmanes o així, al primer mes el deixava plorant i quan l'anava a recullir seguia plorant, un drama! Un dia el vaig haver de deixar al menjador a dinar i pensava que s'ho passaria fatal...però lo curiós va ser que s'ho va menjar tot, va fer la migdiada i el nen estava super content quan el vaig anar a recullir (ja us imagineu que jo vaig estar patint tot el dia) i desde aquell dia el nen va fer un canvi, ara quan arribem ja no plora, es queda al meu costat fins que la mestra l'agafa a braços i gemega una mica però sense llagrimes, però als 2 minuts ja està jugant i quan el recullo està sentadet tranquil mirant les activitats de les mestres...

Pot ser podries provar lo del menjador? a mi em va funcionar i això que ho vaig fer per necessitat però mira amb els nens mai se sap...