Amb la adaptació que hem tingut....

[riglesias]

Hola,

El Pol ha tingut una adaptació que per tots ha sigut molt durilla, ha plurat un parell de setmanes que sembla poc, pero es el primer any que anava i jo estava feta caldo, a part a casa estava revel, desovedient, nervios..... La profesora deia que patia la nostre separació per encara més la de la seva germana, son bessons i els han separt de classe....
Total que ara va content, tant que avui estava malalt i no ha anat i plorava perque volia anar al cole, que us assembla............ amb el que hem patit...

[Lluna]

A vegades costa l' adaptació fins que arriba el momenet en que ja ho accepten i els hi agrada
La Laia, l' any passat quan la portava a les tardes, va estar tb 2 setmanes al menys plorant, fins que després
s´ho passava d´allò més bé, va fer una amigueta i hi anava molt contenta.

[cucafera]

Riglesias,
que dur!!! sort que som fortes!!!
els nanus són tot terrenys....segur que d'aquí 4 dies,...tot oblidat!

[Africa]

Doncs el meu va començar el 8 de setembre i a hores d'ara encara plora quan el deixo....Els dies que el deixo, perquè la veritat és que pobret cada setmana li passa alguna cosa o altra....La veritat és que ho estem passant fatal...A veure si aconsegueix adaptar-se del tot.

[tsunade]

El Roger va començar l'1 de setembre i encara plora quan el deixo, això si, NOMÉS quan el deixo jo. Quan el porta el pare o l'avia, no plora pas. I està totalment adaptat, ja dorm migdiades decents i tot, estima a les mestres i li agrada el cole, però quan jo el deixo segueix plorant: 30 segons, perquè és creuar la porta i deixar de plorar, vist amb els meus ulls espies!

Ànims, és durillo però s'acostumen.