Experiència nens que no han anat a l'escola bressol??

[gemma08]

Hola !!
M'agradaria saber l'experiència que teniu els que NO heu portat els vostres petits a la l'escola bressol.
Com ha anat l'adapatció a P3?? Ha sigut complicat,per ells sobretot??

Gràcies

[quinfu]

Ostres, a mi tambe m'interessa aquest tema!!

Jo estic un pel amoinada per la reaccio de la peque els primers dies de cole, ja veurem com anirà.. pero com que sempre ha anat amb les iaies, em fa una mica de por... Les que ja hi heu passat expliqueu-nos experiencies ...


Petonets!!!

[juliet]

Hola! la Júlia (la meva filla de 4 anys)mai va anar a l'escola bressol, i no hagués tingut massa problemes (sempre havia estat una nena molt extrovertida) sino fos perquè just al setembre, quan havia de començar el cole)va nèixer el seu germanet i la cosa es va complicar pels gelos.

La meva experiència no us serveix però sí que us puc dir que, com a mestra, no sol haver cap problema d'adaptació. He vist més nens, que venen de llar d'infants, plorar les primeres setmanes de curs, que nens que venen d'estar 3 anys amb la mare.
Les diferències que ens podem trobar a l'escola, entre uns i altres, són d'un altre tipus.

No us preocupeu que ja veureu com tot va molt bé!!

[gemma08]

Hola!!
Quinfu,però no ha anat a l'escola bressol??
Juliet moltes gràcies ! la veritat que em serveix molt el que m'has dit ja que com a professional és una molt bona opinió!!Nosaltres també estem buscant un germanet/a espero que no s'ajuntin les dues coses....Encara hi ha temps,el Gerard no ha de començar a P3 fins al setembre del 2011.Però estavem pensant si portar-lo o no a l'escola bressol unes 3 horetes al setembre d'aquest any però ens vam decantar cap al no.Ja que tinc la meva mare que si jo treballo se'n farà càrrec amb molta alegria.Estic a l'atur ara mateix però la meva idea és treballar mitja jornada de matí.
Estic un pèl cansada de sentir-me a dir...."és que l'has de portar a la l'escola bressol perquè es sociabilitzi amb els altres nens"..."és que has de tenir temps per tu..."..." és que...."El Gerard té 16 mesos acabats de fer i és un nen prou sociable...Sembla que si el nen no va a l'escola bressol estiguis fent algo mal fet...

[quinfu]

No la meva, no ha anat mai a l'ecola bressol, ni a la guarderia..

El seu moment ho varem valorar i varem decidir portar-la mab les iaies als matins i a la tarda ja hi soc jo, tot hi aixi te força contacte amb altres nens ja que la meva mare cuida dos nens que ja van al'escola, pero coincideixen una estona amb la meva i per altre banda tambe veu força els cosins i fills d'amics

No ser pero com anira aquest setembre la adaptacio al cole....

[Julyet]

Jo no hi vaig anar, i tinc 2 nebots que tampoc.
Me'n recordo perfectament quan vaig començar educació infantil (es començava a p4 aleshores) i cap problema. Sempre m'ha encantat l'escola (de fet ara hi treballo :P).

Els meus nebots també han anat sempre la mar de bé a l'escola, des de p3. Ara un fa 2n d'ESO i l'altre 3r, i cap problema.

Jo a la meva nena la portaré o amb 2 anys o directament a p3.

[Patty]

Hola,

la meva nena que ara té 6 anys mai va anar a l'escola bressol. Va comença P3 que encara no tenia als 3 anyets (perque el seu cumple es al desembre) i encara que als primers dies van ser una miqueta dificils a l'entrada a l'escola (però això als hi passa a tots als nens) l'adaptació va ser genial. Va ser una miqueta dur més que, per ella, per mi, doncs està 24 hores amb ella a deixar-la desde el primer dia des de les 9 del mati fins les 5 de la tarda (inclús es quedava a dinar) les hores se'n passavan super lentes. Fins alehores jo no sabia que era el medicament tant famos dels nens l'Apiretal i es clar, quan va comença l'escola ja va ser algú comú enir l'apiretal a casa. Ara el meu nen de 10 messos tampoc anira a cap escola bressol fins que comenci P3. Per mi l'experiencia de tenir-los a casa fins als 3 anys han sigut i és magnifica.

[gemma08]

Ei,Quinfu ja m'explicaràs que tal....segur que bé!!
Goga tens raó amb el que dius.Cada nen és un món!!

[Noe]

La Joana al maig farà dos anys, i és a casa amb mi. Jo també m'he sentit a dir de tot, ara bé, estic convençuda al 100% q ser a casa amb la mare el màxim de temps possible és el millor per a ells (també sóc mestra d'infantil).

Pel q fa al tema de la socialització, de tant petits l'agent principal de socialització és la família, i sobretot els pares. Fins 2-3 anys es limiten a jugar uns al costat dels altres, o sigui q de socialització ben poca...

[gemma08]

[neuetes]

Gemma, jo de tu no faria cas a ningú i si esteu convençuts que no voleu portar el Gerard a llar d'infants, doncs endavant. Cada nen és un món.

Jo i el meu germà mai vam anar a la llar d'infants, vam estar sempre amb la mare i la iaia que allavors tenia una perruqueria (o sigui, anavam servits en veure gent cada dia!). I no vam tenir cap mena de problema en l'adaptació a l'escola.

Jo, si les circumstàncies haguessin sigut diferents, no hagués portat la Neus a la llar, hagués anat directament al cole.

[juliet]

jo també m'he trobat amb família, amics i coneguts que s'han posat es posen les mans al cap de veure que els meus fills no han anat a la Llar d'infants, bé de fet encara estic amb el petit que té 17 mesos i els comentaris sempre són els mateixos, que si és bo que vagin perquè s'han de sociabilitzar, que si és bo que vagin perquè no haig de centrar la meva vida en ells, que si és bo que vagin perquè perdo el tren de la professió, que si és bo que vagin perquè s'immunitzin, que si és bo que vagin perquè a l'escola aprenen moltes coses......
I realment sempre m'he fet la sorda, sino doncs no seguiria de mama 100per100, però si que és veritat que t'acabes cansant de sentir sempre el mateix, però ja fa temps que vaig descobrir que quan tens fills tothom es creu amb dret de dir-te el que has de fer i el que és bo per ells, si els agafes massa a coll es malacostumen, si porta xumet no li podràs treure mai, si plora i de seguida li fas cas et prendrà el número, si li dones pit a demanda ho farà servir com a calmant, si li dones biberó s'inflarà, si si si...a mi no m'importa que la gent em dongui la seva opinió, el que no m'agrada és que la gent opini amb "clixes", les frases de sempre que porten anys dient-se i la majoria no tenen cap fonament.

Tan de bo moltes mames poguéssin tenir aquesta opció sense les pors de deixar temporalment la vida professional amb les seves conseqüències.
Com a mare i també per la meva experiència d'anys a l'escola et puc dir que si pots estar aquests 3 anys amb el teu fill, doncs endavant i disfruta-ho molt

[juliet]

és ben bé així, com diu la Goga les escoles bressol van néixer fa relativament poc per cobrir les necessitats dels pares i mares que no podien estar-se amb els seus fills abans de començar l'escolarització obligatòria. Però com a necessitat dels pares no com a necessitat dels fills!!i moltes de nosaltres no hi vem anar i no ens ha anat tan malament, no?
Hi ha moltes activitats que es poden fer des de casa amb els fills i que a part de divertir-se el motivaran per aprendre coses i començar a ser més autònoms.

[Noe]

jo també m'he trobat amb família, amics i coneguts que s'han posat es posen les mans al cap de veure que els meus fills no han anat a la Llar d'infants, bé de fet encara estic amb el petit que té 17 mesos i els comentaris sempre són els mateixos, que si és bo que vagin perquè s'han de sociabilitzar, que si és bo que vagin perquè no haig de centrar la meva vida en ells, que si és bo que vagin perquè perdo el tren de la professió, que si és bo que vagin perquè s'immunitzin, que si és bo que vagin perquè a l'escola aprenen moltes coses......
I realment sempre m'he fet la sorda, sino doncs no seguiria de mama 100per100, però si que és veritat que t'acabes cansant de sentir sempre el mateix, però ja fa temps que vaig descobrir que quan tens fills tothom es creu amb dret de dir-te el que has de fer i el que és bo per ells, si els agafes massa a coll es malacostumen, si porta xumet no li podràs treure mai, si plora i de seguida li fas cas et prendrà el número, si li dones pit a demanda ho farà servir com a calmant, si li dones biberó s'inflarà, si si si...a mi no m'importa que la gent em dongui la seva opinió, el que no m'agrada és que la gent opini amb "clixes", les frases de sempre que porten anys dient-se i la majoria no tenen cap fonament.

Tan de bo moltes mames poguéssin tenir aquesta opció sense les pors de deixar temporalment la vida professional amb les seves conseqüències.
Com a mare i també per la meva experiència d'anys a l'escola et puc dir que si pots estar aquests 3 anys amb el teu fill, doncs endavant i disfruta-ho molt

m'he sentit a dir el mateix... una de les pitjors és: no va a la llar d'infants? doncs està molt espavilada... Clar a casa les mames els atontem, no et fot!! La última vegada ja vaig saltar i els vaig deixar a nar q jo estic totalemnt per la meva nena, quan en una llar en tenen 9 per cada mestra. A veure on està millor atesa??

ara bé, quan els veuen tan espavilats ja no s'enrecorden q tu ets la mateixa mare q el va agafar a coll sempre, i el va atendre sempre q va plorar de seguida, i q mira, ara el nen està espaviladíssim i no com ells deien. Aix, és q aq tema m'irrita mooooolt!

[Ginger]

La Joana al maig farà dos anys, i és a casa amb mi. Jo també m'he sentit a dir de tot, ara bé, estic convençuda al 100% q ser a casa amb la mare el màxim de temps possible és el millor per a ells (també sóc mestra d'infantil).

Pel q fa al tema de la socialització, de tant petits l'agent principal de socialització és la família, i sobretot els pares. Fins 2-3 anys es limiten a jugar uns al costat dels altres, o sigui q de socialització ben poca...

Totalment cert!
Jo si puc tampoc la duré a l'escola bressol.
Noe, m'agrada llegir elteu comentari pq de vegades em sento una mica estranya dient q prefereixo tenir la nena a casa, tenint en compte que, si tot va bé, aquest curs acabo la carrera d'infantil (sembla contradictori, oi?)

De fet, la profe de psico de la uni ja ens explicava el tema de l'edat en què es comencen a socialitzar. És més, ella comentava que per alguns infants la separació per anar a l'EB és traumàtica pq encara no entenen que els pares els deixen cada matí, però tb els van a buscar al cap d'unes hores sens falta... i aquests nens i nenes llavors tenen + problemes al parvulari pq els han quedat pors...

Per cert, que el parvulari tampoc no és obligatori, tot i que l'índex d'escolarització a Catalunya per a aquestes edats sigui gairebé del 100 x 100.

Mamis, si podem, el millor penso que és tenir cura personalment dels nostres petitons/ones!!!!

[gemma08]

Bon dia!!
Si Juliet i NOe!! jo el mateix!! Vivim en un poble i aquest cap de setmana van fer el carnestoltes,doncs hi va haver un moment que estava "atrapada" entre 3 mares dient-me tote 3 al mateix temps el que acaba de dir al Juliet...I una en concret em preguntava pq en Gerard portava xumet??!! i que co... n'has de fer tu!! li volia contestar! però clar per educació no ho vaig fer...Sabeu?! a mi el que em molesta més de tot és que jo no em poso amb la manera d'educar,ni de fer amb els fills dels demés i aquí tothom té dret a dir-me que he de fer!! que si" Encara dones el pit!!!"...que si..."dorm amb vosaltres??""que si el malacostumareu,que té mamitis i papitis i això no potser que si,que si,que si.....bufff!!! em vaig decidir a escriure aquest post perquè diumenge en vaig quedar fins al monyo!!
Moltes gràcies noies,de debó!!

Neuetes

[Noe]

Sabeu?! a mi el que em molesta més de tot és que jo no em poso amb la manera d'educar,ni de fer amb els fills dels demés i aquí tothom té dret a dir-me que he de fer!! que si" Encara dones el pit!!!"...que si..."dorm amb vosaltres??""que si el malacostumareu,que té mamitis i papitis i això no potser que si,que si,que si.....bufff!!!

Exactament el q dic jo, a mi tampoc m'agraden moltes coses q fan altres pares i mares, però jo respecto i callo! Només faltaria q no fessin el q els hi diu el cor, el problema ve quan tu fas quelcom diferent, i després si ja et surt bé... bueeeno, llavors resultat q és q el meló t'ha sortit bo, pq ni molt menys és gràcies a tu o a la teva manera de fer... Tema teta i dormir, em trobo amb el mateix q tu, m'he de sentir de tot! Però mira, me'n surto com puc, i ja gairebé he aconseguit q ningú me'n digui res més...

Mireu, jo pel tema educació ho tinc claríssim: l'educació no és obligatòria fins els 6 anys, per tant per alguna cosa serà... On millor està un nen és amb els seus pares a casa, en un ambient càlid, segur i afectuós; no batallant amb altres petits per poder tenir l'atenció de la mestra uns minuts. Com més tard s'escolaritzin millor (però com a mínim uns dos anys a casa), més seguretat hauran cultivat i més eines per a poder fer front a un canvi com aq. Ara bé, no estic criticant pas a les mares q no tenen més remei q deixar-los, només faltaria!! per això és aq servei. Però el q està clar, és q és per facilitar q les mares puguin treballar, no perquè els infants ho necessitin. I sinó q els hi demanin a ells!!

[juliet]

us poso part d'un article de LaVanguardia escrita per un corresponsal que viu a Finlàndia on s'obtenen cada any els millors resultats en educació:

"Què fa que el sistema educatiu finlandès sigui tan bo?"
Pel que fa a l"edat per començar l"escola, l"ensenyament obligatori comença als set anys. Durant l"any lectiu els nens fan 30 hores lectives a la setmana a primària i 40 hores a secundària. De les 30 hores, 20 són obligatòries i la resta són assignatures optatives.
La meva conclusió (que pot ser errònia...) és que no és només el sistema educatiu el que importa. Aquí a Finlàndia l"estat inverteix molts diners i recursos per alumne, però a més la família es cuida de que els nens rebin una bona educació i de que facin els deures a casa. Us posaré un exemple que mostra com es prenen aquí el tema d"educar als fills. A mi em fan sempre una pregunta quan els hi dic que la gent treballa moltes hores diàries a Catalunya. La pregunta és la següent: "i a casa vostra qui cuida dels nens? Quan podeu estar amb els vostres nens per educar-los i per jugar amb ells?". Això em fa pensar i jo em pregunto – vols dir que el sistema educatiu és la única cosa que fa que els alumnes Finlandesos siguin molt millors que la resta d"alumnes europeus? no seran els equipaments de les escoles, els professors i els valors d"aquesta societat? La meva opinió personal és que aquí a Finlàndia l"estat i les famílies han assimilat que l"educació dels nens és importantíssima pel futur del seu país...

[Ginger]

Sí sí, no sé què passa q com més amunt (vull dir països nòrdics), més vida familiar hi ha!!!
VOLEM BAIXES MATERNALS MÉS LLARGUES, MÉS DIGNES!!!

[gemma08]

Molt bo l'article Juliet!! Moltes gràcies per compantir-lo amb nosaltres!