Cal??

[Ponchan]

Bones!
El meu petit al setembre tindrà 11 mesos, però a la guarderia que hi ha al poble no els volen si no caminen.... I si no ens hem de desplaçar uns 8km.
El peTIt està matrículat per si ha de començar! Jo per ara no treballo i em pregunto si portar-lo o no a la guarderia!
La meva primera idea és no portar-li ja que si no treballo que millor q estar junts?? Però per un altre costat sem planteja el dubte de lo bo q pot ser anari ja q quan veu nens està molt content!!

Que farieu??? Necessito opinións!!!

Gràcies per adelantat

[Mara17]

Jo no els hi portaré mínim fins a l'any i nou mesos, i llavors ja ho veurem. Trobo que millor amb la mare, no? A veure, jo en tinc dos i es fan un cas relatiu. Amb qui 'interactuen' és amb mi, no entre ells (es prenen les joguines i s'estiren les orelles, vaja). No dubto que quan veu nens es posa content, però amb tu segur que s'hi posa més.

[pucpuc]

Tu mateixa et respons amb el títol que has posat cal??
Si no treballes per mi no cal que vagin a la guarderia amb la mare millor que amb ningú

[Lula1]

El meu peke té 19 mesos i no ha anat mai a la llar d'infants i en principi no hi anirà, començarà directament a P3. El meu company i jo treballem, el meu horari és de tardes i el seu de matins així que ens ho convinem força bé. Si no tingués altre opció li hauria de portar, però entre nosaltres i els avis ens ho convinem. Pel que fa a estar amb altres nens, nosaltres anem cada dia al parc i allà es troba amb nens amb els que juga, tot i que juga més sol, encara no interactua massa amb els altres nens. Personalment, penso que no cal, per què jugui amb altres nens i nenes tens altres opcions; parcs, espais familiars, etc.

[charito]

Jo crec que els va molt be a partir dels dos anys, aprenen un munt i s'ho passen molt be. Es cert que si no caminen no els val gaire la pena perque estaran el dia a l'hamaca.

[ISASF]

Hola!!

En realitat,no cal! Potser l'any que ve si ques'ho passara mes be.!! Ara, encara es petit.... però si que pot ser interessant unes horetes...tot aixo depen de cadascu!

Petons,
Isa

[jllt]

Definitivament, no cal. I encara amb menys motiu si dius que no treballes. Tot el que temps que ara puguis passar amb ell és una inversió segura de cara al seu futur. Jo no hi donaria més voltes. Nosaltres tenim un nen de 4 anys i una nena de 3, i cap ha anat a la llar d'infants. No me'n penedeixo en absolut. Quan el nen va començar P3 el setembre passat no va tindre cap problema d'adaptació i no els considero pas menys espavilats ni estimulats que els companys que sí van passar per llar d'infants. Al contrari, la seva mestra a començament de curs ens va dir que era un nen súper motivat. Dic això per totes aquelles teories segons les quals a la llar d'infants se'ls estimula molt més, i aprenen a sociabilitzar-se, i a compartir, i a... Tot això ho aprenen de conya a casa, anant al parc, a passeig, acompanyant-te a comprar i estant amb els pares, que són la millor companyia que poden tindre a edats tan tendres.

[helljedi]

Això és molt personal, i en la meva opinió, depèn de varios factors. Si tu et relaciones, sortiu a llocs on hi ha nens i quan estàs amb ell ets activa i li proporciones estímuls (que estic convençuda que fas, jugar amb ell, posar-li música, donar-li joguines,....), per la seva evolució no cal. Ara bé, si és una criatura més tímida, o si és hiperactiva o si necessites temps per tu o si creus que li anirà bé, pots portar-li unes hores. Com que no treballes, si no funciona, o no li agrada o tu no t'hi sents còmode, doncs l'esborres i amb la mama tot el dia.

Nosaltres vam decidir portar-lo 3h al matí quan tenia 1 any, i n'estem molt contents. Els avis no ho veien clar, però teníem diferents motius per no deixar-lo tot el dia amb els avis, i crec que repetiríem si tornéssim a estar en el moment de decidir-ho. Però això ho heu de decidir vosaltres, que coneixeu el vostre bebé, que sabeu com és, que necessita, que necessites tu, com esteu econòmicament i què voleu. Personalment, no m'acostumen a agradar els extrems.

[fox]

Doncs jo crec que si pot estar amb tu millor, pensó que fins que no caminen, es saben expresar més o menys, poden menjar sols... vaja que fins que no són una mica autonoms si poden estar amb la mare o la familia millor que a l'escola bressol.

[nacristai]

Jo el vaig haver de dur als 4 mesos i mig perque vaig trobar feina, si hagues pogut quedar-me amb ell ho hagués fet amb els ulls tancats. Ell va molt content a la llar i mai ha plorat per anar-hi, però crec que amb mi o son pare estaria molt millor. Però tenim la societat així de ben muntada(mode ironic on)...i estic encantada amb la llar, elles fan una feina extraordinaria cuidant i vetllant pel meu fill, però amb mi estaria millor sense dubte. Les llars són necessarias quan tu no hi pots ser, però si no es el teu cas...com amb la mama i el papa amb ningú!

[Ponchan]

Moltíssimes!! Moltíssimes gràcies!!! És el q necessitava!!
Q diferent llegiro escrit per totes vosaltres q dit per mi :)

El q també m'aportava molts dubtes era el fet qels hi va molt bé! Q s'espavilen més....

Anem al parc, ens trobem amb molts amiguets del petit!!!, té una cosina de la seva edat, .... És a dir q relacionar-se ja ho fa! A part q és molt obert amb tothom!!!!
I quan està amb la mama.....la mama no fa rés més q està amb el petit (tambe he de dir q dorm moltissim per poder fer feina i tal.... :) ). Juguem, cantem, sortim, passejem.....és fantàstic!!!

I per motivarlo q m'aconselleu?? Tenim la panera dels tresors! Q més podem fer?? Gràcies!!

[Mara17]

Jo trobo que, millor que nens de la seva edat, reaccionen més amb els mes grans. Entre els nens tan petits poca interacció hi ha. Els meus es miren, somriuen, es "diuen" quatre coses, es prenen el que tenen a les mans, etc., però més enllà no; aviat s'obliden l'un de l'altre i van a la seva a descobrir món. En canvi, amb una persona més gran, riuen, observen què fa, com ho fa... No sé, és la meva opinió i el que he anat veient aprofitant que en tinc dos. Amb alguna mare de bessons que ho he parlat diuen que mínim fins als 2 anys no troben el sentit a la llar si no és que no hi ha més remei (en aquest cas és indiscutible), però que, com a eina de socialització, no els sembla gaire útil (que hi ha qui diu que sí, i no ho discutiré perquè no ho sé, que sempre hi ha qui diu que els espavila molt). Jo amb els meus volto molt, i sempre els diuen una cosa o l'altra, miren la gent, què els diuen, observen què faig.

Sobre motivar-los, jo sempre intento respondre a les seves demandes (quan me n'adono, esclar, que de vegades sembla una feina de quiromància, això de ser mare). Quan eren molt petits em van regalar ple de coses per estimular-los i no els feien ni cas! Quan va arribar el moment ja s'hi van fixar, i ara prefereixen les meves espardenyes (quina fixació) o el comandament que no pas un peluix, o una joguina de plàstic, per tant, ha arribat el moment d'una panera dels tresors, suposo (tot i que el nen encara no seu, però ara ja li veig intents).

A banda, hi ha biblioteques amb espai de lectura i joc, centre cívics amb espai nadó... pots preguntar on vius quina oferta hi ha!

[bertian]

A mi em van dir una vegada que les llars d'infants responen a una necessitat dels pares i no pas dels nens, i trobo que és una frase molt encertada.
La Berta no ha anat ni anirà a la llar perquè no ho necessitem, tenim 2 àvies súper actives que la cuiden als matins i a la tarda està amb la mama, així que cap problema! ah!! i jo la veig súper espavilada!!!

[jllt]

Bertian! Potser compartim pediatra? Ho dic perquè aquesta mateixa frase sobre per a qui és necessària la llar d'infants, jo també l'he sentit més d'un cop, en boca de la pediatra dels meus nens, i la comparteixo com tu al cent per cent.

Respecte el tema de motivar-los, no hi ha gaires secrets. Els nens, de ben petits, són curiosos de mena, i qualsevol cosa que nosaltres fem els sembla extremadament interessant. Si estem al seu costat i vivim intensament el seu dia a dia, aprofitant i gaudint que cada dia aprenen coses noves, no cal encaparrar-se gaire en què fer perquè es diverteixin, s'entretinguin i es motivin.

[bertian]

jllt, sí!! crec que aquesta frase ja ha sortit per aquest fòrum alguna altra vegada també!

Estic completament d'acord amb el què dius sobre com motivar-los!!! La qüestió és estar per ells i fer-los cas. Jo quan la gent diu que a la llar aprenen moltes coses, la veritat és que no ho dubto, però amb nosaltres i amb les àvies també no??

[charito]

A risc de reviure el vell debat... doncs jo si crec que aprenen coses a la llar i sobretot normes de convivencia i autonomia, normalment les mames ens fem creus de la pila de coses que a la llar fan solets i a casa no. Dormen, mengen sols i de tot, aprenen a seure i escoltar els companys quan expliquen les seves coses, a esperar el seu torn... i s'ho passen super be i s'estimen molt als companys, que si, ho aprendran al cole, pero si vius a ciutat i et trobes amb ratis de 25 i 27 nens a P3 doncs prefereixo que ho aprengui sent 12 o 14 nens i els puguin dedicar mes atencio.

Pero vaja que familia es un mon i cadascu tria elque li sembla millor.

[Violeta]

Jo estic estudiant educació infantil (per treballar en escola bressol) i et puc assegurar que no hi ha cap necessitat per part de l'infant d'anar a l'escola o llar, on millor estan és amb els pares, i aprenen les mateixes coses de manera diferent. No cal estimular, com bé t'han dit ells mateixos són curiosos i es busquen els seus estímuls. Per anar a" l'escola de grans" no cal cap entrenament, els infants s'adapten a les situacions millor que nosaltres.
Jo de tu, si pots i sembla que si i a sobre es veu que ho vius bé, no en dubtaria ni un moment i me'l quedaria a casa!

[Ponchan]

Gràcies violeta!

Jo també estudio educació infantil (des de casa) i hoporto super bé! Alguna pràctica la puc fer amb el petit i m'encanta!

Ho tenia molt clar! Ja que el meu home tampoc vol q busqui feina i pugui estar pel petit....

Però he arribat a sentir taaaaan q li aniria taaaaan bé!! Q ja no sabia si era veritat....o jo q no veia el millor pel meu fill!!!!

En canvi el q tinc molt clar és q fem "extraescolars" junts! Anem dos diés a la setmana a piscina (amb el pare també) i dintre l'aigua són moments màgics! I segurament també provarem uns cursos d'angles a partir d1 any! És amb els pares a l'aula, mitjançant jocs i aixi de ven pet its van sentint la llengua.... Aviam q tal!!!

:)

[Violeta]

Ponchan, jo amb això de l'anglès no hi crec (és el meu punt de vista) si no és que un dels progenitors el parla a casa amb l'infant, sentir-lo una estona a la setmana tan petit no li servirà de res...
Pel tema dels comentaris de la gent, si jo hagués fet cas a tot el que m'han arribat a dir...

[bertian]

Violeta, completament d'acord amb tu!!! jo també penso que l'anglès de tan petits no serveix massa per res... però si l'activitat és divertida i tots us ho passeu bé, no hi perdeu res!