TIC NERVIÓS

[plastilina]

Us vull fer una consulta ja que estic una mica amoinada per la meva filla gran de 3 anys. El meu home té un tic nerviós com a conseqüència d'un trauma d'infantesa (tanca i obra constanment els ulls), quan està molt nerviós ho fa molt i quan està tranquil gairebé no ho fa. Doncs la plastilina petita-I des d'una mica abans del naixement de la seva germaneta (ara té 3 mesos i poquet) ho fa, però només ho feia una mica i quan ja era el vespre i estava cansada. Per tant, no li vaig donar importància i vaig pensar que ja li aniria passant. Aquest cap de setmana, però, ho ha estat fent de manera mooooolt continua i exagerada. He parlat amb ella i la pobreta no ho pot controlar. Ha coincidit també que ens hem reunit amb la familia del plastilino (quan estem amb ells al plastilino tb se li accentua moltíssim) i tothom comentava "ostres, aquesta nena fa com el seu pare!". Suposo que ella no es deu haver sentit bé, evidentment.
Ahir abans d'anar a dormir, em va demanar que li expliqués un conte i vaig triar un a l'atzar "l'aneguet lleig".... mare meva... quin drama.... es va posar a plorar amb un sentiment que fins i tot ara se'm salten a mi les llàgrimes... i em va dir que amb ella tampoc se l'estimarien els altres nens xq "faig una cosa amb els ulls", em va dir.
Avui li he fet una nota a la mestra (per lo parlar-ho davant seu) comentant-li, no sé que haig de fer si dir-li al pediatre o que fer... vaig perduda no sé com ajudar-la... què puc fer?

[Milena-]

Plastilina, el que t'ha dit la Cosma-Shiva és molt cert i té tota la raó.

La Plasti-I és molt petiteta, per la qual cosa el més segur és que el que tingui sigui un tic transitori, que pot ser que marxi per si sol.

Ara bé, és molt important que no li digueu res quan ho faci perquè tant l'atenció que rebi dels altres, com la tensió que a ella li generi el fe d'adona-se'n pot reforçar el tic: ella se n'adona, es posa més nerviosa, ho intenta controlar, i aconsegueix tot el contrari, i torna a començar. Per tant, el millor és que no li donis cap importància al tic, que no hi parlis amb ella ni mai dels mais davant d'ella (a no ser que la pobrissona tregui el tema, llavors tu li comences a dir totes les seves qualitats i li dius que no té importància) i sobretot que parlis amb la família i profes perquè no hi parin atenció. Que l'atenció que rebi sigui precisament d'altres coses, de coses bones que ella té (que si és guapa, que és llesta, que és bona germana gran, etc.etc, per reforçar la seva autoestima).

Si realment, amb el temps, arribés el cas que el tic es fes cada cop més important i a ella li afectés-que ho dubto- hi ha tècniques terapèutiques per controlar el tic, però hauria de ser quan fos més gran,pq es basen en parar-hi atenció, apuntar-ho i fer una moviment incompatible amb el tic. La plasti-I és encara massa petita per aplicar-les, pq precisament el que necessita ella és que no rebre atenció al "problema" (igual que en els nens de la mateixa edat que quequegen).

I sobretot, no et preocupis, que no té cap importància!!!!!!!!!!

Espero haver-te ajudat, guapa!!

[Mont]

Hola guapa !!!

Com porteu el tema? Com està la Plasti-I?
Crec que tant la Cosma_Shiva com la Milena tenen molta raó, ara no em repetiré, penso que el que heu d'intentar (i no només tu, tota la família t'hi ha d'ajudar) és que la petita es senti bé amb ella mateixa, amb o sense tic.
Espero que aviat passis pel nostre post, et trobem a faltar !!!
una abraçada