Perdo la paciència...!

[marchita]

MADRE MIA COSMO!!!!!!!! NO SOY LA UNICA!!!!
Mi hijo tiene casi 5 años y seguimos asi, pero tranquila a los 4 años era igual q la tuya y ahora con casi 5 ya no es cada dia sino casi cada dia. Me has contado mi vida diaria. Lo mismitooooooooooo q me pasa a mi. Para hacer algo q seria un minuto se convierte en media hora y si yo quiero ayudarle para ir mas rapido se pone de los nervios y entonces me pone a mi y lo malo es q siempre acabamos igual: yo gritando y el llorando!!!! pero q hago!!!!!! Esto a los 4 años era diario!!!! pero brutalemte diario y hubo una epoca q yo no podia mas, era estresantisimoooo. Poco a poco (es bastante lento eh no te engañare) las cosas se van poniendo en su sitio y van obedeciendo y van reaccionando. Es cierto q en el cole tambien me dijeron q se entretiene mucho y q cuando les mandan ir a beber agua (antes de subir al patio) o al lavabo él se queda alli un rato, mirandooooooooooooo y es lento y es q el q es lentorro lo es Cuando nos levantababamos para ir al cole era horrible pq para vestirle era una horaaaaaaaaaaaa y antes de cada prenda tenia q hacer sus cositas las q fueran...ahora le digo q se vista y tarda un minuto. Poco a poco hemos ido avanzando y lo q antes era como tu dices cada dia ahora se puede decir q es un dia asi y dos bien asi q tranquila q seguro q dentro de unos años podremos reirnos de esto o por lo menos yo confio en ello...animo!!!!! q en nada estara pegando el cambio

[mireiafor]

Hola Cosma-shiva!!

Anem a veure jo crec que fas molt bé en començar a ensenyar a la teva nena a fer les coses per si mateixa com vestir-se o rentar-se les dents, i és normal que trigui tant però això que ara ens sembla un pèrdua de temps perquè nosaltres ho faríem molt més ràpid, en realitat és com una inversió de futur perquè amb 6 anyets ho farà superbé i bastant ràpid. Jo encara conec amiguetes de la meva filla que la seva mama els ho fa tot i sí, potser es poden aixecar una estona més tard per anar al cole (nosaltres ens aixequem amb moooooolt de temps) però a la llarga no crec que sigui bó.

Pel que fa a que es prengui les coses amb calma i faci tot més lent que els altres nens, mira-t'ho des del punt de vista que serà una nena tranquila i això de gran segur que li va bé!!

Per últim això que expliques per anar a dormir... no serà que ho ha convertit en el seu ritual que l'ajuda a posar-se en situació per anar a dormir i li dóna seguretat?? Altres nens volen contes o cançonetes, la teva és una nena decidida i independent i prefereix muntar-se el seu xiringuito!!

No sé quina potser la solució perquè no paris boja, potser és una fase que es resol per si mateixa i d'aquí un temps es torna a deixar a guiar per tu o bé pots anar aplicant petites solucions però no canviar-li tots els hàbits de cop. Un dia podries agafar una nina de drap i dir-li que avui li rentarà les dents ella i t'estalvies el retard en un dels processos, a l'endemà li dius que la nina li vol preparar el llit i així...

L'excusa que jo de vegades li dono a la meva filla per fer coses que no li agraden (des de menjar verdura a pentinar-se cada dia) és que si no ho faig bé i li ensenyo a menjar de tot o que s'ha de pentinar em poden retirar el carnet de mama...

[angelina]

Ostres Cosma...sembla q parlis de mi...i de ma germana... quan era petita m'arrossegava, tot em costrava hores i hores... i sé qu es veritat, ma germana fa igual... reconec que quan la tinc a casa em desespero... quan li dic porta'm tal cosa... doncs ja pots esperar una hora... Que dir-te... PACIENCIA!!!
Amb el temps millorem uns més ràoud que d'altres però penso q s'arregla
Espero que amb el temps es vagi millorant, pero sincerament no es q hagis fet res malament ni res... va a caracters o a nens no ho sé, però reconec q es terrible... aviam si el meu no s'assembla a mi en això:-D
Un petó!

[marchita]

COSMO...Es normal, seguro q es normal pq como te he dicho antes a mi tambien me ha pasado y ademas a la misma edad: 4 años!!! y poco a poco se le esta pasando, son etapas y dentro de unos meses empezara a espabilar y veras como todo es mucho mas relajado y ms rapido. Dale tiempo ya lo veras...Es q es como si me describieras al mio y ahora mi hijo esta muchisimo mejor, la hace pero mucho menos. TRANQUILAAAAAAA, te entiendo perfectamente pq hace unos meses yo estaba asi y estaba desesperada solo pensaba ¿q estoy haciendo mal? y esta claro q son epocas

[mireiafor]

Si jo ja entenc que és per tornar-se boja... Mira avui la meva filla de sis anys i mig s'ha estat 25 minuts de rellotge asseguda a la tassa del vàter. Ella deia que anava fent caca però ja havia acabat feia una bona estona.

Jo crec que és com diuen les noies, que amb el temps es va solucionant però tant poc a poc que tu casi ni ho notaras en el dia a dia. Jo tampoc volia estar més emprenyada o sigui que el faig és començar les coses més aviat, a part que ella ja ha millorat (però tampoc serà mai la nena més ràpida del món). Per exemple pel matí si hem de sortir de casa cap el cole o el casal a les 8.35, l'aixequem a les 7.30 que jo crec que és una barbaritat d'hora sobre tot tenint en compte que altres nens s'aixecaran a les 8.10 o fins i tot a i quart. Però jo no em vull tornar boja ni passar-me tot el dia empaitant la nena, o sigui que si per no estar tot el matí amb estrés l'haig d'aixecar molt abans, doncs molt abans, i si resulta que per culpa d'això el dia abans s'ha d'anar a dormir a les 9 del vespre per poder descansar prou i com s'ha de dutxar i sopar a les 7 clavades hem d'estar a casa i no dóna temps ni de passejar ni d'anar al parc perquè es clar a les 5 de la tarda berenen però triguen segles i acaben casi a 3/4 de sis, o sigui que pràcticament ni vivim perquè ens passem la vida entre àpats, dutxes, migdiades i anar a dormir.... doncs potser no ens queda un altre remei, amb el meu marit ens mirem i diem "ara és el que toca".

En resum, això millorarà amb el temps però ella sempre serà una nena que s'encantarà amb qualsevol cosa. Si no vols estar cridant tot el dia, i el que és pitjor, cridant-li a ella tot el dia, hauràs de canviar el xip. Ho sento, tant de bó existís la màgia, però moltes vegades l'única màgia que tenim al nostre abast està dintre del nostre cap....

[nukyta]

Hola noies!

És la primera vegada que apareixo per aquí i aquest post... vaja és que llegint-vos sembla que estigui llegint el meu diari (si és que el tingués clar).

La meva filla té tres anys, però actua exactament igual que la teva cosma_shiva. I com tú, perdo els nervis, em desespero i em sap molt greu.

El que està clar és que ho fan sense voler, je je, jo crec que simplement tenen un altre concepte del temps, bé o cap concepte. Són feliços. Però t'entenc perfectament, desespera. És que quan has de cumplir un horari què fas? Nosaltres, per molt d'hora que ens llevem sempre arribem tard. I tampoc no podem llevar-nos gaire d'hora perquè a la nit, per molt d'hora que intentem anar a dormir, al final sempre ens donen les "tantes". Això d'anar a dormir a les nou a passat a la història, fins i tot el dia que no fa migdiada no "cau" abans de les deu.

Vaja, no t'he ajudat en res, però ja veus que no és la única. Esperem que això vulgui dir que seran nenes molt tranquil.letes i mai patiran d'estrés.

Una abraçada.

[TXETA]

Uf, nena!!! Deu nidoet!!!!!!!!

Són mestra d'infantil, i a l'escola m'he trobat en la mateixa situació que tu i és desesperant! No em puc imaginar com deu de ser a casa... Llegint el que expliques, em dona la sensació que t'està cridant l'atenció (potser no eh!) i que fent les coses a poc a poc et té constantment pendent d'ella. Podria ser que el ser ritme intern fos més lent i ja està, perè sembla que ho faci en resposta de la teva atenció.

Possible "solucions" que se m'acudeixen:

- Reforçar-li positivament quan fa les coses ràpid.

- Establir un temps per fer una tasca, amb un rellotge de sorra, per exemple i fer com un joc, has d'acabar de sopar abans que baixi tota la sorra (és molt peque per un rellotge, tot i que també podries utilitzar-lo dient-li... abans que la agulla gran arribi al 3), crec que pot ser divertit.

- Posar-li un gomet verd quan acabi en el temps que has decidit que ha de fer alguna cosa, i vermell quan no ho faci. Els aneu enanxant en un full i al cap de tres dies mireu si hi ha més gomets vermells que verds. Abans de començar heu d'acordar un "premi" no material, com anar al zoo, al parc, al cine... una cosa que li encanti i si quan feu el recompte de gomets hi ha més de verds que de vermells hi anireu, sinó es quedarà sense zoo, o parc o el que decidiu.

- Ignorar quan trigui mil hores en fer la tasca (es dificilissim però eficaç). Per exemple si després de rentar-se les dents veu una mca de tele, doncs en comptes de dir-li mil vegades: espavila!, no fer-ho, ella esperarà la película i quan surti la tele estarà apagada,i només dir-li: no hi ha tele, ja ha passat el temps, com has trigat tant!

No sé, noia, són idees, espero que et pugin servir... I mentres, quilos de paciència, que aquestes conductes esgoten a qualsevol!

[mireiafor]

I com s'ho fan les altres ?????? Aaaaaah, aquesta és la pregunta del milió!!!

Jo conec una noia que és la que els seus fills es lleven un quart d'hora abans de sortir per la porta, que el seu fill de 5 anys encara esmorza un biberó de cereals. També conec a mares que vesteixen, renten i acotxen als seus fills de 6 anys i mig. Allà cadascú però... Per descomptat que deuen haver nens que són ultraràpids i megaeficients (d'acoooord, també conec a UNA mare que té aquesta sort, i quan els nostres fills van a piscina junts mentre que la meva filla encara no ha entrat a la dutxa perquè s'ha entrentingut jugant a la piscina dels petits, el seu ja surt completament dutxat i HA RENTAT EL BANYADOR I EL GORRO QUE PORTA AMB L'AIGUA DE LA DUTXA!!!!)

Pel que fa això que comenten les altres del concepte del temps, és veritat que ells no en tenen i l'assumpte millora molt quan es fan grans i els expliques què és allò quadrat que està a la tauleta de nit que no parem de mirar i cridar . Jo a la que vaig poder vaig comprar un rellotge digital ben gros per l'habitació de la nena (el de l'imaginarium és molt xulo) i li vaig explicar que quan els minuts arriben a 30, hem de sortir per la porta tant si sí com si no. Ara ella ens va cridant "mama ja m'he vestit i només són 23 minuts!!". Per als petits allò dels rellotges de sorra va molt bé, i existeixen eh! abans l'imaginarium tenien uns que duraven 2 minuts peRò eren només per rentar-se les dents, segur que si busques per internet trobes alguna marca que els faci més grans

[marchita]

Lo que esta claro es q yo pensaba q solo era mi hijo asi y veo q somos muchaaaaaas los q nos encontramos en esta situacion. Como dice Mireiafor hay niños para todo y esta claro q sguro q habra niños q se levanten y lo hagan todo en un minuto y tambien os digo q hay madres para todo es decir q hay gente q pasa de todo (y no las critico eh!!!!! al contrario a veces las admiro)...Es gente q le da igual la hora q se acueste su hijo y por tanto ya ni miran el reloj y asi nunca te pones nerviosa y nunca te enfadas pq como no hay horas!!!!!! yo veo un monton de niños (de la edad de mi hijo) de mi barrio q mientras mi hijo esta ya en la cama ellos aun estan en la calle...a veces pienso jolines son las 9:00 quiza me paso pobrecito, pero un niño debe descansar 12 horas y si le levanto a las 7:30 (pq el cole empieza a las 9:00 pero como soy de las lentassssssssss) a las 9 minimo debe estar dormido...No se!!!!! ya os digo q nuestros hijos nunca se caracterizaran por ser billy el rapido pero q con el tiempo mejora. Tambien es cierto (en mi caso seguro) q lo hacen por llamar la atencion pues mi hijo empezo a hacerlo mas acusado cuando llego mi hija y ahora q ya ha pasado un año parece q esta mejor, mira esta mañana me he levantado y mientras hacia el desayuno él se ha vestido, lavado la cara y peinado cuando lo he visto casi me da algo de la emocion!!!!!!!
bueno tranquilas q el tiempo hara q vayan as deprisa ya lo vereis...seguroooooooooooooo

[Lyly]

Benvingudes al club de les mares que perden la paciència per què tenen fills mooooooooooolt lents!

El meu fill sempre ha sigut així i continua igual amb quasibé...9 anys! El temps ho arregla una mica per què es fan grans i aprenen a tenir responsabilitats i saben que així no van bé. Però els hi costa!! A mi em posa de molt mal humor per què a més jo sóc tot el contrari, però també haig de reconèixer que és genetic: la meva germana i la meva cunyada són iguals ( i la meva germana ja en té 45!). O sigui, que ho tenim clar.

Només us diré que nosaltres necessitem 1h i mitja al matí per arribar sempre tard a l'escola que tenim a 5 min. caminant de casa; i que, de fet, arribem tard sempre a tot arreu (i tant es que sigui a la festa del seu millor amic). Ja tenim la fama de ser sempre els últims...El dia que som puntuals ens fan la ona!

I a més, com molt bé dius cosma_shiva, ho vol fer tot ell sol. Si li fas tu, ho desfà i ho torna a fer!

Ara, afegiu-li una germana de 5 anys que es Speedi Gonzalez i no para quieta ni 2 segons. Me'l distreu, me'l atabala, li dona 50 voltes... I clar, em d'anar junts a molts llocs! Són com la nit i el dia (com som, de fet, la meva germana i jo). Es un suplici!

Sol·lucions, a part de molta paciència (que no sempre se'n té), posar un rellotge està bé, però a vegades els atabala i s'estressent quedant totalment colapsats (en el meu cas). Ara que es més gran el que faig, si puc, es passar d'ell i fer les coses igualment: Si no s'ha vestit a l'hora de marxar, doncs marxem en pijama, si no ha berenat, ja no menja res més fins l'hora de sopar. No ha passat mai, però poc ha faltat...

[Aidyana]

Hehehehehehe! Els nostres petardos són terribles, oi?

M'he sentit bastant identificada amb algunes de les vostres històries! N'hi ha per llogar-hi cadires!

Jo he arribat a la conclusió que he de tenir un sac de paciència (i un carro per a portar-la! ) i també respectar el seu tempo.

La meva filla menja bé, de tot i en quantitat, però és leeeenta! He comprovat que si estic per ella i li vaig dient "menja, va, que és tard, etc...", encara va més lenta, però si mentre ella dina o sopa jo sóc a la cuina o en una altre lloc de la casa fent coses, ella menja ràpid. Cal dir que ella menja soleta a la seva taula i que quan acaba mengem son pare i jo perquè els nostres horaris no són "infantils" per qüestions de feina.

Vestir-se li costa, sobretot a l'hivern, i tenim l'acord que els dies de cada dia jo l'ajudo. també és veritat que tot i que dorm 11-12 hores, s'aixeca mooooolt adormida. A l'estiu anem a un altre ritme i és quan aprofito per ensenyar-li coses noves. És veritat que ells volen fer-ho tot sols, però jo procuro fer-li entendre que a vegades la mama o el papa han de donar un cop de mà (sobretot quan es vol posar la cinta del cabell soleta, sembla una índia aptxe!).

Noies, paciència, que quan siguin adolescents, encara serà pitjor!