NO VOL ANAR AL COLE

[Anele]

Hola!!! Tinc un fill de 3 anys i mig que em té realment molt preocupada. Aquest any ha començat el cole i semblava que al principi anava content però fa un temps que no hi vol anar. Cada matí quan es desperta pregunta quin dia és i si veu que encara no ha arribat el cap de setmana s´angoixa.
He parlat amb la seva mestra i em diu que a la classe està bé, però jo ja no sé que pensar.
L´any passat el vaig portar a una escola bressol i també va ser un drama, i ara que semblava que la cosa anava millor es torna a posar trist.
El meu fill és molt tímid i no es relaciona amb altres nens, però el problema no és que no li agradi tindre amics, el problema és que no s´atreveix a acostar-se a altres nens i clar com no parla els altres nens passen bastant d´ell i sempre està solet. I ell ho passa malament i a mi em fa sentir molt angoixada. La seva mestra em va dir que ja canviarà però això també m´ho deien a l´escola bressol i res de res. Vaig intentar-ho portar a una ludoteca on els pares fan activitats amb els nens i va ser un drama, es va passar tota l´estona plorant i demanant que el portés a casa.
Ell també em diu que al cole li peguen els altres nens però la seva mestra em va dir que no era veritat, però ell porta vàries nits despertant-se cada dos per tres i com si tingués malsons.
Vaig anar al seu pediatra i em va aconsellar que el portés a un psicòleg infantil, però fins d´aqui a dos mesos no tinc hora i jo ja no sé que fer perquè pateixo molt i crec que no sóc massa bona mare. Amb tres anys els nens no haurien de patir només haurien de jugar i passar-ho bé.

[Somiatruites.]

Ai Anele, quin greu aquesta situació...Si et serveix de consol, el meu nen també plorava molt quan el deixava a la llar i fins i tot deia que una senyoreta el picava i aquest any començar P3 va ser una odissea, cada dia ploràvem tots dos, ell quan entrava a l'escola i jo quan sortia...va ser horrible, feia tanta pena...se'l veia tan sincer...(vull dir que no semblava gens una rebequeria sinó que realment per ella era un bon drama haver-se de quedar allà tot solet). Mica en mica es va anar sol·lucionant, tot i que a la tornada de les vacances de Nadal va tornar a passar el mateix..ara hi va content però així i tot cada dia em pregunta quin dia és, si tenim festa o si hem d'anar a cole i normalment quan li dic que hem d'anar a cole em diu que ell no hi vol anar i a vegades es posa a plorar pq no vol anar-hi però pel camí ja es calma..Espero que això que li passa al teu nen sigui el "normal" en l'adaptació a P3, espero que mica en mica li marxi aquesta fòbia a l'escola i pel tema d'anar a un psicòleg...si li pot servir d'ajuda endavant però penso que s'anira arreglant per si mateixa la situació. Molta sort i ànims!!!!

[ada_bcn]

el meu fill té 3 anys per`encara va a la escola bressol, i no vol anar-hi de cap manera pel matí... és un drama. Ha començat aquest any P2 i ahores d'ara encara ens estem adaptant (ja pateixo per la tornada de setmana santa...). en el cas del meu fill és per un motiu concret i conegut així que em va anar bé fer la consulta la psicóloga (no portes el nen al psicóleg, i vas tu pq et donin unes pautes)... no em va acabar de funcionar com pot veure, però m'ha ajudat a entendre-ho i a estar més tranquila. ell si és molt sociable i molt actiu a la classe, massa crec... així que un cop a classe ho passa bé, però si li preguntes no hi vol anar.
tinc una amiga que pensa que és important dir-li qeu és normal que no hi vulgui anar, que ella tampoc hi voldria anar pq é smés divertit estar a casa amb la mare, peò que no queda més remei pq la mare ha de treballar... pel que he llegit tothom aconsella més aviat al revés, dir-li que l'escola és guai i que s'ho passarà molt bé. jo penso que si el nen ho passa malament s'ha de validar (o diu així la meva amiga) el sentiment, pero també s'ha de dir que s'ho passarà bé a l'escoal pq sino no crec uqe s'hi vulgui quedar mai... explicar-li que farà (a mi em funciona bastant bé dir-li avui a l'escola toca piscina de boles i t'ho passaràs súper bé... a poc a poc vas reduint la resistència...)
també li explico contes inventats, cada nit me'l demana el conte de l'escola, i explico el que m'imagino que ha fet i li poso salsa pq sembli súper guai...
la psicóloga em va recomenar unes ocses molt senzille si fàcils de fer, que la veritat explicades tenien molta lógica totes, el que passa que ja et dic, és per un cas concret i jo crec que deu ser diferent en cada cas el que et poden dir.