A la nit s'enyora.

[Jordipedrós]

Bon dia.
Sóc el jordi i sóc nou a un fòrum i a socpetit.cat i el problema és el següent:
La meva dona treballa de nit d'infermera, una nit si i una no, i la Clara, la filla gran(d'aquí a tres setmanes fa 5 anys) cada dia l'enyora més. Dorm amb un pijama de la mare, i algun dia amb una llum oberta.
El cas és que fa uns dos mesos li ha començat a sortir gelos de la seva germana petita, que aviat farà 2 anys, i suposem que això ha fet aguditzar el seu enyor. Però se li ha aguditzat de tal manera que cada nit dormim pitjor, i ben aviat no dormirem; cada dia que passa plora més, i la nit passada, amb la mare a casa, ha plorat tota la nit, dient que no sabia perquè plorava i que no sabia com parar-ho. Jo ja tremolo què passarà la propera nit que la mare no dormi a casa.

En fi, així estem. Si algú s'ha trobat amb el mateix problema de plors a la nit per enyor, sisplau, digueu-me què podem fer!!!!!!

Moltes gràcies.

[Irinna]

Bon dia Jordi!
Jo no m'he trobat en un cas com aquest amb la meva petita encara.. però tot i amb així volia escriure't.

Pel que he llegit la nena té a punt de fer els 5 anys, és una edat en la que ja es pot parlar amb ells. Penso que potser li aniria bé parlar del tema quan estigui la mare, tranquil·la, no en el mateix moment en que està nerviosa per a que no hi és.

Una pregunta, quan no hi és per la nit la mare.. la nena la pot veure en algún moment del dia? Si fos així, pot ser podrieu fer que aquell dia passessin una estoneta fent alguna cosa especial, que a la Clara li agradi. Pot ser ja ho feu! penso que relacionar el dia que la mare no dorm a casa amb una activitat que li agradi pot fer que poc a poc li vagi perdent a aquest dia la connotació negativa que li ha associat.

Durant la resta del dia, també enyora la mare quan no hi és? la meva filla per exemple, té, com dic jo, mamitis aguditis i a la que marxo 5 min del seu costat ja plora com un condemnat.. però clar. ara farà dos anys i no puc racionalitzar amb ella les seves pors.

A veure si entre tots podem ajudar-te.

Ànims!

[jorlu]

Doncs a nosaltres ens passa alguna cosa semblant amb el meu fill de 4 anys. Algun vespre que he hagut de marxar per una reunió o sopar i es queda a casa amb el pare, no parava de plorar perquè deia que em trobaria a faltar i no volia que marxés. Ho vam solucionar posant una foto meva a la seva tauleta cada cop que jo haig de marxar al vespre ( i quan marxo només és per un parell o tres d'hores). Al principi s'adormia plorant i al matí quan es despertava seguia plorant.
Ara quan haig de marxar ell mateix ja es posa la foto sobra la tauleta i s'adorm tranquil.lament.

Proveu de posar-li una foto. A veure si millora una mica. SORT!!

[Jordipedrós]

Bona tarda, i gràcies a les dues.

El problema no és que no estigui amb la mare. La meva dona la va a buscar cada dia al sortir d'escola i passen la tarda juntes. I n´hem parlat amb ella molts cops(és increïble el que arriben a racionalitzar a aquesta edat!!!!!!) i diu textualment: "Cadascú té les seves coses dins el seu cap i jo sóc així i no puc fer-hi res".

Provarem a posar-li una foto de la mare, a veure si podem parar el cop una mica, tot i que cada dia dorm amb un pijama de la mare posat com si fos una bufanda.

Gràcies de nou.

Jordi

[MAMETA]

Jordi, a mi em passa una cosa semblant, però jo hi soc totes les nits.
Aquesta nit hem vist totes les hores del rellotge, només em vol a mi quan es desperta plorant i cridant, al seu pare el fa fora de l'habitació, comencem a estar desesperats, també està en una època de gelos important, fa 1,5 mes que ha nascut el seu germà i ell té 3 anys i mig, no sabem com tallar-ho, i amb tres anys no sé fins a quin punt pot entendre les coses.

[rama]

hola, suposo que el tema és diferent si la mare i és o no. en el meu cas, nomé em vol a mi. QUan es desperta a la nit o al mati no vol que el seu pare s'acosti. sort que jo hi soc sempre, i sino suposo que ja s'acostumarien.