el meu nen de 4 anys no hem vol veure

[roni]

Hola noies!
Estic bastan trista perquè ting un nen de 4 anys que casi no el vec perquè trevallo tot el dia i a l´hora de dinar quan arribo a casa no vol veurem.
Ting la sogra al pis de baix i ara amb les vacances está tot el mati amb ella però quan arribo nem a dal a dinar i només espera acabar de dinar per tonar-hi, jo torno a travallar a les 17 h. i ni ahir ni avui l´he vist en tot el rato :(
Tin una nena de 18 mesos però tot el rato está dormin, o sigui que estaria per ell.
no se qué fer...... li dic que estaré trista però li dona igual.

[Alesta]

Bé, no crec que el xantatge emocional a un nen de 4 anys sigui la millor manera de "convènce'l" que vulgui estar amb tu... Pensa que si li dius que estaràs trista ell acabarà pensant que és culpable i responsable de la teva felicitat o infelicitat i és una càrrega molt gran per un nen tan petit...
Dit això mira perquè segons tu no vol estar amb tu... pot ser que no sigui que "no vol estar amb tu", sinó que prefereix fer-estar en altres llocs (sé que sembla el mateix però té una lleu diferència). Pot ser que no sigui que no vol estar amb tu, sino que sap que tu ja hi ets i ell no tingui necessitat d'enganxar-se a tu, sinó que simplement vol jugar, explorar altres llocs i persones... vaja, que quan més gran es faci menys necessitat d'estar moolt a prop dels pares tenen. Cada vegada volen més llibertat i ells la tenen si s'allunyen dels pares (o això creuen ells).
També estaria bé que sabéssis (preguntant-li a ell directament o a la teva sogra) perquè prefereix anar al pis de baix. Pot ser que sigui una cosa tan simple com que allà té unes joguines determinades o que li deixen fer alguna cosa que tu no li deixes fer (p. ex: anar descalç, menjar amb els dits...qualsevol coseta!)...
Ah, i també tingues en compte que si ell et veu neguitosa, absorvent, trista... ell se n'allunyarà una mica més perquè els petits perceben molt els estats d'ànim i, de vegades, ells no saben com gestionar aquestes emocions i se n'aparten. Mira de canviar d'actitud a veure si ell també canvia.
Una suggerència: perquè no deixes el nadó de 18 mesos amb la teva sogra mentre estàs amb el teu fill gran (encara que sigui una horeta) i el portes al parc o el fas sentir especial? Encara que el nadó estigui dormint, el gran sap que no és el centre d'atenció perquè si el més petitó plora tu aniràs a veure què li passa i tallaràs el joc que podíeu tenir el gran i tu. Per tu és un segon i no passa res, però per ell és deixar-lo en un segon terme durant mooooooolta estona!
Vinga, ànims que segur que trobes una solució!

[roni]

Gracies Alesta!

ja sé per què vol estar al pis de baix: allí no hi ha normes, es pot fer el que es vullgui´(tirá aigua a terra, farina, posá el sofá plè,...) coses que per mí no estan permeses, però clà com lluità contra aixo ?¿?¿?
De joguines en té moltísimes i sempre les puja i baixa sense problema.
El tema está en que jo el renyo cuan una cosa está malament i allí no, i no ting res a fer :(
I tambe está el tema de la petita, ella no vol als dos junts perquè el barrallen i no pot está pels dos, i jo crec que han d´adependre a conviure i está junts, son germans.
Tot mol difícil.

[Alesta]

Ostres roni... em sap greu que no puguis fer-hi res, però potser haurieu de parlar amb els avis dels petits i deixar-los unes quantes normes bàsiques clares... si ells són els que passen més hores amb els nens bé els hauran d'educar una mica, no? i si no hi estan d'acord potser, a llarg termini, et val més la pena deixar el nen amb una cangur. Encara que siguin alguns diners, potser serà bo per ell tenir unes normes i unes persones de referència que li ofereixin seguretat i valors adequats.
No sé, però fet i fet, tu ets la seva mare...

[roni]

Gracies Alesta,
Tens tota la raò, el que estic intentan es que el meu marit sen adoni de la situació, es un nen que no ha donat mai cap mal de cap, molt bo,... però ara sol hem fa cas si el castigo i no m agrade i jo crec que la raò es perquè no te clares les coses.
Alguna cosa farè.

Gracies per fer-me costat.
Petonets

[Alesta]

Roni, no et capfiquis massa i fes tot el que estigui a les teves mans. De totes maneres, pensa que a l'edat que té el teu fill (cap als 3 o 4 nys) "descobreixen" la seva independència i la reclamen, vaja, que es dediquen a dur la contrària i a provar fins on poden arribar perquè saben que són unes personetes amb idees pròpies i que tenen control sobre els seus actes. A aquesta edat aprenen i consoliden la causa-efecte i és perfectament normal que un nen que sempre ha fet cas de tot comenci a portar la contrària i a voler sortir-se amb la seva.
Sé que pels pares és una p....a, però per ells és necessari i normal, cosa que no vol dir que se'ls hagi de permetre tot, ni molt menys!
De totes maneres insisteix al teu home pel tema dels avis dels peques, que sino aquesta fase es pot tornar un autèntic calvari. Ara més que abans, necessiten unes normes i uns valors clars!
Molta sort i molts ànims! Segur que te'n surts i el teu peque vol estar amb tu!

[roni]

Hola!
T´en faries creus del bè que s´ha portat tot el cap de setmana, es que li canvia el caràcter totalment quan es amb l´avia, hem sap mol greu perquè tambè s´hi ha d´esta amb esl avis, es un altre tipus de rel·lació però....... avui hem comensat la ludoteca, a ver com li ha anat.
Ja sé que vol indepedència, que van provan coses, ..... però s´acostuma a que pot fer de tot, quan vol, com vol i tot per ell i no pot ser.
Gràcies per tot, aquest cap de setmana ha anat molt be i espero tallar-ho.

[Alesta]

visca!
m'aolegro molt que hagi anat tan bé! Ara a veure si això segueix igual de bé, que segur que sí! Cal donar un bot de confiança als peques
Ja saps que sóc aquí si et cal i ja M'EXPLICARÀS COM segueixes...

[roni]

Moltísimes gràcies Alesta!!!!
M´has ajudat moltísim!!!
De moment la cosa segueix igual de bè, perè perquè casi no ha estat a baix, entre la ludoteca, la piscina amb el pare i els meus pares i demès..... i se l´hi note al comportament.
Avui torne ha está a la ludoteca, a ver.....

Mols petonets!!! i gràcies de nou pero haber-me ajudat

[entrerius]

Roni, jo t'anava a dir que passen etapes, i que pot ser durant uns dies l'agrada quedar-se amb l'avia i així experimenta amb la seva independència: ell pot estar sense tu.... i això és bo!!!!

De vegades mostren les seves preferències i "trien". És quelcom que poden fer i els agrada practicar-ho.
No sentis en cap moment que és un lleig cap a la teva persona..... si no ho acabarà sent!!!
Les normes i els límits les hi donen seguretat i no crec que aquest sigui el motiu pel que ell prefereix estar amb l'avia. El que és segur és que prefereixen sentir-se estimats, valorats, respectats, acompanyats i segurs...... i deixar una mica d'espai a la seva incipient autonomia és una forma de valorar la seva opinió i respectar les seves preferències.

Molts ànims... costa veure com es fan grans, i dia dia ens necessiten menys.... però d'això es tracta no?

[Alesta]

Roni, m'alegra haver-te ajudat. No decaiguis que ja veus que el teu fill SÍ que vol estar amb tu!

Molts ànims... costa veure com es fan grans, i dia dia ens necessiten menys.... però d'això es tracta no?

Quanta raó tens!!!! i això que la meva és molt peque encara, però ara que ja vol moure's tota sola de vegades m'aparta perquè la deixi passar i... coi, sent sincera: fot molt!jajajaja Però sé que és molt bo que vulgui anar soleta pel món... Em tenia massa ben acostumada a voler estar enganxadeta a mi a tota hora... aix!

[Emy]

Hola Noies!
M'alegro que el tema se t'hagi solucionat. Jo també vaig passar per aquesta etapa. El meu en té 3 acabats de fer i està molt rebel, i tampoc vol saber res de mi. Tot va canviar molt quan va néixer la seva germana (d'això ja fa més d'1 any). Al principi molt bé, pero quan la peke tenia uns 6 mesos la cosa va canviar. Va començar a no voler saber res de mi. Només volia al seu pare. Suposo que era perque la major part del dia estava amb mi, i la que "pringaba" amb els càstigs era jo. El seu pare treballa matins i a vegades tardes. Per tant, qui el llevaba, vestia, donava esmorzar, el renyava si no ho feia, el duia a la llar d'infants, l'anava a buscar, dinar, migdiada, ..... etc era jo, i a mes amb la petita pel mig. O sigui que una època no em volia veure ni en pintura. Jo treballo a les tardes i ell anava a casa dels avis. La majoria de dies, rebequeria a l'hora d'anar-lo a buscar, que no volia venir, que es volia quedar, volia que jo marxés, ... un drama. I no es que els avis li deixessin fer el que ell volia ni molt menys, però podien estar més per ell del que podia estar jo, igual que el seu pare, ja que quan arribava a casa "lo xungo" estava tot fet.
La veritat es que fa mal quan sents que el teu fill no et vol veure. I quan m'ho deia, jo l'agafava, li feia una abraçad i un petó i li deia: "Doncs la mare si que vol estar amb tu perque t'estima molt!" i el deixava. Mica en mica la cosa ha anat cambiant. Però té temporades, hi ha temporades, que per qualsevol cosa se li gira i tornem estar igual, en canvi hi ha temporades que no para de fer-me abraçades i petons i dir-me que m'estima molt.
Espero que la cosa continui anant bé!

Petons a totes!

[rama]

bon dia, m'alegro que s'haig sol.lucionat. A mi m'ho feia el meu quan va começar la guarderia. No voli aestar amb mi i no volia ni que el toqués. Simplement estava enfadat. Em va costar una mica i poc a poc vam tornar a la normalitat, però vaig plorar molt. Per sort son etapes.