Crisi dels 3 anys, gelos o que?

[noviachuky]

Bon dia

Fa cosa d'una setmana que el meu rosset dolç i maco s'ha transformat, ha canviat de la nit al dia, ara és rosset però rebel. Ho explico així però realment ens té una mica preocupats el seu canvi tan sobtat.

Haig de dir que el Jan no és un nen dolent sino mogut pero mai ha fet dolenteries greus, doncs bé, fa cosa d'una setmana que no vol esmorzar ni sopar només ens demana el que li ve de gust meló, natilles, iogur, etc..., quan surt del cole tot son marranades (però marranades fortes, ahir va muntar un ciri al seu pare pq no el va voler portar al parc va estar 15 minuts plorant a casa davant la porta), al carrer s'escapa del nostre costat, tot és no, ens contesta, ens diu tontos, quan el renyo tanca els punys com per amenaçar, a la mínima que el renyes ja plora.

Ja no sabem que fer si castigar-lo, deixar-lo sense sopar, i tampoc sabem pq ho fa, si són gelos o simplement és una altra crisi d'aquesta que passen. Es desesperant pq per altra banda ell sembla content de tenir el germanet, em pregunta coses, em diu que l'agafarà, que li deixarà les joguines (que ja és molt)

En fi, alguna més s'hi ha trobat?

Moltes gràcies!!!!!

[nius]

Ostres novia, el Pol encara té quasi 2'5, pero a vegades també munta ciris. Jo tampoc el considero dolent, ni mal nen, ni rant sols mogut. Pero ho fa. O rebutja altres nens, o ara li ha donat x tirar les coses quan s'enfada.
Jo no soc partidaria de castigs pq si, pero si dels limits que de debó es necessiten.
Lo del germanet, nosaltres hem obtat per no dir-li res, i que sigui ell qui tregui el tema. I ho fa, eh! I n'esta mooolt content. Pero clar, potser el Jan ja veu que alguna cosa li treu certa atenció, o que a tu et fa estar X o Y (i ell encara ni el veu).
Osti, molt de rotllo i poca ajuda

[nuscka]

Ostres novia em sap greu.... em sembla que només li passa al teu rosset....


No! dona , que és broma!el meu també està de bofetón! cada matí me la lia, per un motiu o un altre.... l'altre dia em va fer 4 rebequeries abans de les 9 de matí! ( em sembla que tenim el rècord mundial!). Vull pensar que és una fase, i que tal i com ha vingut, se li passarà.
He optat per no fer-li cas quan me la lia, i així li dura menys... i en casos extrems, recurrim als mètodes multimedia... el gravo amb el mobil i després li poso el video perque vegi quina cara més lletja fa quan plora... i sembla que funciona!

[noviachuky]

Ostres novia em sap greu.... em sembla que només li passa al teu rosset....

nena m'has espantat!

ostres potser si que faig això del mòbil és molt bona idea, pq després de liar el cristo ell diu que no es porta malament i que no ha dit tonto o el que hagi fet.

nius tranquila no passa res, el que demano son opinions.

merci guapes

[pucpuc]

aixo del movil m'ha agradat molt m'apunto la idea!

[Takita]

novia, no puc parlar de crisi dels 3 anys, perquè encara no hi hem arribat, el que sí que et puc dir és que l'Arnau va començar a fer el mateix (si fa no fa) quan jo estava embarassada. Nosaltres, només li dèiem que a la panxa hi havia la germaneta i ell, de tant en tant, m'aixecava la samarreta per a fer-li un petonet. Procuràvem no treure gaire el tema, però clar, jo cada cop estava més pesada, no podia agafar-lo tant com ell volia i no podia jugar amb ell a segons què, així que va començar amb el NO, amb les rebequeries, a dormir malament i a cridar l'atenció tant com podia. Segons el que feia, el renyàvem, però sense castigar-lo, intentant explicar-li que la mama no podia fer algunes coses, però que això acabaria passant i que l'estimava molt. Intentava distreure'l amb altres coses que sabia que li agradaven.

Pot ser al Jan no li passa per aquest motiu, eh? però t'ho explico per si un cas.

Ànims, bonica, segur que es tracta d'una etapa més.

[noviachuky]

de fet nosaltres seguim fent com sempre, l'únic que no puc fer és agafar-lo a coll, no sé crec que em castiga d'alguna manera potser, pero al seu pare també li fa aixi que a esperar a veure que passa. de moment ahir vaig començar a donar-li unes flors de bach per l'enveja, esperarem els resultats!

gràcies boniques

[jllt]

Sembla com si cada any haguessin de passar una crisi. Jo ja havia sentit (i notat) que als sis mesos hi ha els primers canvis forts, als dos anys hi ha un canvi, als tres també... És com la crisi del 30, dels 40, dels 50, però en versió mini. Nosaltres tenim un nen de tres anys que també ens fot unes marranades que deunido, i per motius que costen molt d'entendre. Sense anar més lluny, fa un parell de dies érem a casa d'una tia meva, em vaig posar a ajudar-la a fer el llit, i el nen, que fins aquell moment estava la mar de content i d'entretingut, va agafar una enrabiada amb uns plors i uns xiscles que et fan gelar la sang. El vaig abraçar, què et passa, què et passa, ell no contesta res, només brama, i li dic: "¿és perquè la mama ajuda la Roser a fer el llit?" "Sííííííí´´ií´", i anar bramant. ¿I què li has de fer? Doncs res, fer-li veure que ajudes la Roser perquè li costa fer-se el llit tota sola i que ell no ho ha de fer, de posar-se a plorar i a cridar d'aquesta manera per un tema així. Però en un cas així vès per què se l'hauria de castigar. Jo també penso que són etapes, i que d'un dia per un altre, tal com vénen, van marxant. I penso, com ha apuntat algú, que el millor de tot és fer-los el cas just i no cedir gaire sovint.

Un altre episodi: fa uns dies anàvem amb el cotxe i conduia el papa, al cap d'una estona vam canviar i vaig conduir jo. Doncs el nen no ho va voler de cap manera i ens va fúmer un cristo que no hi havia manera de consolar-lo. En aquest cas no vam tindre més remei que parar un altre cop i tornar a canviar el conductor, perquè ens esperaven encara uns quants quilòmetres per davant i el nen se'ns estava mig ofegant dels plors, i la germaneta que té, de gairebé dos anys, ja se n'estava contagiant. Al viatge que vam fer de tornada li vaig dir que ara conduiria la mama, perquè a la mama també li agrada conduir, i que ho faria encara que ell es posés a plorar. I no ho va tornar a fer. Cada situació és diferent i hem d'anar trobant la manera de trampejar-ho.

Més que crisi dels tres anys, jo penso que en el cas del nostre nen hi ha estones de gelos, com és molt normal. La xica té gairebé dos anys i també estic a l'espera d'aquesta suposada crisi dels dos anys, que si ens l'agafa ella, que ja de per si és molt més marrana i difícil de consolar i de convèncer que el nen, doncs ja ens podem preparar...

No ho sé, penso francament que són etapes i que mentre duren les hem d'anar trampejant com es pugui. Algun cop al nen l'he castigat, i tant que sí. Al racó fins que no paris de plorar, li dic. I mentre és al racó no li faig cas i de mica en mica es calma. A més li ho dic: mentre no deixis de cridar no et faré cas, i prou veig que ho va entenent. No són nens dolents, però és això que es diu que volen saber fins on poden arribar i la nostra funció en aquests casos és fer-los veure i entendre que tot té uns límits.

[entrerius]

Novia, el meu nen ara ha fet 3 anys i en fa 2 que lidiem amb el seu caràcter, que tela!!! Puc dir que ara comencen a ser més portable ... just quan al teu li comencen.
Nosaltres encara de tant en tant en tenim una de grossa, sobre tot al migdia que torna afamat i cansat de l'escolota Gana+son=combinació explosiva.

Jo crec que cadascú té el seu tarannà i el seu propi desenvolupament i que l'etapa de la negació i l’egocentrisme l'han de passar sí o sí, i és necessari per la construcció de la seva pròpia personalitat... ara, nosaltres acabem esgotades.

Si heu tingut un canvi sobtat pot ser per molts motius. Jo he notat un canvi molt fort als 3 anys. No en aquests sentit, que ja portàvem carrera, sinó en que és més sociable, més independent de la mare, amb més capacitat per entendre i fer moltes coses, més receptiu a les explicacions quan alguna cosa no pot ser..... molt canvi.

Tema càstigs, penso que les coses sols es poden fer de dos maneres: per por o per amor... i el càstig indubtablement porta a la por...... més val ensenyar-li a fer-ho perquè ell mateix vol i perquè és el millor per ell o pels altres. El com és el més complicat de trobar ja que nosaltres segurament hem après amb por i ens surt el que hem après. És difícil canviar el xip, però segur que ens en sortim.

Molta sort i paciència.

[llumer]

ui Novia! ELs tres anys son durillos. Ells volen començar a decidir coses pq es creuen grans, pero no tenen capacitat per decidir les coses "correctes per nosaltres", i... el teu embaras ho agrava!
Quan va neixer l'aina, la queralt tenia 3 anys menys dos mesos... Mentre estava embarassada, a l'escola bressol de la queralt vaig estar parlant amb una psicologa i em va dir que estant embarassada, els gelos eren pitjors que quan neixia el nen/a...
Ells saben que la seva vida canviara, pero no saben com ni quant!! Potser imaginen que "els abandonaras", ells no son capacos de saber que passara. El que a mi em va aconsellar va ser involucrar-lo en tot. En ecos, en montar l'habitacio, plegar i guardar la roba del nado, o buscar joguines pel nado quan neixi... tot el que se t'audeixi, i PARLAR molt amb ell...
Anims... es durillo...

[a_fer]

. Mentre estava embarassada, a l'escola bressol de la queralt vaig estar parlant amb una psicologa i em va dir que estant embarassada, els gelos eren pitjors que quan neixia el nen/a...
Ells saben que la seva vida canviara, pero no saben com ni quant!! Potser imaginen que "els abandonaras", ells no son capacos de saber que passara. El que a mi em va aconsellar va ser involucrar-lo en tot. En ecos, en montar l'habitacio, plegar i guardar la roba del nado, o buscar joguines pel nado quan neixi... tot el que se t'audeixi, i PARLAR molt amb ell...
Anims... es durillo...

A nosaltres ens va passar això, la Uxue estava pitjor quan jo estava embarassada que no pas després, jo pensava en això, que era l'angoixa de no saber què implicaria tenir un germanet...

Però tot i així ara també està molt rebel, i jo penso que no és pel germà, que és l'edat. I pel que veig aquí, així deu ser. Es planta al carrer i no vol caminar de cap manera (aprofitant que si vaig sola amb els dos ho tinc més complicat), o no es vol vestir, o... jo què sé. Prenc paciència. I algun cop l'he castigat, per exemple, un dia li vaig dir "doncs aquesta tarda no hi haurà construccions". En aquell moment li és igual perquè està creuada, però després quan arriba el moment, i va a buscar les construccions, jo tota tranquila i sense estar enfadada li explico que no pot jugar a les construccions perquè al matí ha fet aquella marranada. I llavors així sense estar en calent es queda una mica avergonyida del que ha passat al matí i es porta millor. Vaja, a mi em va funcionar, però vés a saber quants cops pot funcionar...

[nuscka]

doncs jo quan li agafa un "pollu" d'aquests no el castigo... El castigo de vegades eh? si pega o mossega o embesteix amb el cap a son germà rollo "ariete", que ara s'ha posat de moda.
Peró pels "pollus" no. Penso que no sap ni ell perque ho fa, i com més li dongui importància, més ho farà, si així estic per ell. Jo ni cas, o en últim extrem, métodes multimedia! m'agrada que us agradi la tècnica, amb fotus també serveix, i queden unes fotos xulissimes, amb el nen cridant com un berro, amb la cara plena de babes, llagrimes, mocs...

[llumer]

jo normalment tampoc la castigava per pollus, perque efectivament, ni ella mateixa sabia prque ho feia...
Intentava girar-li la truita, i canviar-li el xip...

[noviachuky]

Uf noies que complicat oi?
Ningú ens va avisar d'aquests "pollus", això que la meva mare sempre em diu: NO SE DE QUE TE QUEJAS SI TU ERAS IGUAL.
Així que Déu m'ha castigat per portar-me malament amb la mama... jejejeje

Aquest finde a Mallorca deunidó també com l'ha liat i no he pensat a gravar-lo! Mecatxis!

Tindrem paciència nenes tindrem paciència

[crunchi]

Hola, rescato el post per si alguna em vol donar una mica de llum.

Estic embarassada de quasi 26 setmanes, i tot i que la panxa és considerable, el meu nen de quasi 3 anys no li hem dit encara i ell tampoc ha preguntat (suposo q en breus li direm...). Si que li he tantejat el terreno, de què et semblaria tenir una germaneta.... Pero res mes.

El fet es que porta 2 dies (curiosament després de fer-li aquesta pregunta) que fa moltes trastades i no sé si és per l'embaras o que, però el tema em desborda. El meu marit té un torn mig ara amb l'estat d'alarma pel covid, aixi que em passo quasi tot el dia sola amb el nen. Amb el confinament doncs si que ha estat alguns dies més nerviós que altres, o amb el menjar va començar a dir "aixo no m'agrada...", però podriem dir que en general bé. Ara que ja podem sortir al carrer, primer molt bé, pero porta uns dies que anant ell radera meu, ha creuat el carrer sense mirar. Però ara el colmo és que li ha donat per pintar les parets del pati, sigui amb pintura acrilica o amb rotuladors, i a mi això m'emprenya moltissim.

No sé si és per cridar l'atenció, pq ho fa quan el deixo sol pq jo estic passant l'escombra/motxo. Suposo que si. Ahir li vaig fer netejar amb una bayeta. Pero quan ho he vist avui un altre cop, m'he emprenyat moltissim. L'he escridessat i l'he dut a seure 5 minuts al lavabo, però semblava que se'n reia i tot, amb lo que he acabat dient-li que li diria al home del sac que se l'emportés.

Un drama, perque hem acabat els dos plorant, ell pq a saber què s'ha imaginat i jo plorant de la impotencia i rabia, i pq mho he pres a lo personal (meeeeec, error!). Li he dit que avui no tindrà tele, i bueno, s'ha posat a jugar mes o menys tranquil, fins que li ha donat per saltar al sofà. I un altre cop li he dit que aixo no es fa, que ja l'he avisat molts cops, que trencarà el sofà....

Estic cansada i agobiada.

No sé, si alguna vol comentar-me alguna cosa, sóc tot orelles.