3 anys, arribada germanet i no voler domir sol

[ginko biloba]

Hola,
Des de que vaig ternir el meu primer nen segueixo el fòrum, tot i que no hi he presentat mai un tema, ja que normalment, quan tenia un dubte el trobava entre els molts casos que tots/es exposeu. Gràcies a tots/es per això.
El meu fill gran té gairebé 4 anys, i sempre a sigut molt bon dormidor. Des del primer mes, tot i dormir a la nostra habitació ho feia al seu bressol, i generalment, sempre ha refusat de dormir al nostre llit, ja que volia el seu espai. Quan ell va decidir desalletar-se, amb 10 mesos, el vaig passar a la seva habitació, i mai ha tingut cap problema: s'adorm sol i dorm tota la nit. Fa quatre mesos va arribar a casa el nou germà. Amb el segon, el mateix. S'adorm sol al seu bressol, que això si, el tenim a la nostra habitació. El gran, fins ara, no havia mostrat cap inquietud al respecte, és més, està contentissim amb el seu germà, que a més, com que és molt tranquilet i no reclama molta atenció, em permet dedicar-li força temps al gran, i penso que així no es troba tant desplaçat de cop.
El problema ha arribat ara, que farà un parell de setmanes que el gran es desperta molt sovint a les nits, plorant. Quan se'n va adormir, se'n va a adormir tot content, però cap allà les dues es desperta plorant, i comencem la dansa: jo hi vaig, el tranquilitzo, si vol aigua, si vol una canço... ell diu que ara té pipi, o bé que li fa mal una orella, o que l'ataquen unes vespes, o bé, simplement plora. Quan es tranquilitza, es torna a dormir, però al cap de mitja hora, torna a cridar-me i a plorar. És igual que hi vagi jo o el seu pare, es traquilitza i no protesta, però el neguit que té no se li passa, perquè al cap d'una estona torna a cridar. De vegades diu que té por.
Generalment, ho hagués solucionat quedant-me una estona llarga amb ell al llit, però ara, com que tinc el nadó a l'altra habitació, em fa por quedar-me adormida i que es desperti l'altre plorant.
No estic segura que li passa, però m'imagino que potser ha entrar a l'edat de tenir pors, barrejat amb la frustació de saber que el seu germà està amb els pares, i ell no. Tot i aixì, em resisteixo a posar-lo a dormir amb nosaltres, perquè mai ho he fet, perquè no dormiré bé jo (i l'endemà a treballar) i perquè potser trencarà el bon son del petit.
A algú més li ha passat que el seu fill/a hagi canviat els hàbits de son amb 3 o 4 anys? Com ho vau portar?
Gràcies

[dinser]

Ginko crec que el teu fill té terrors nocturns que són molt normals als 4 anys.

[ISASF]

Crec que es normal.... son fases de terrors nocturns... pots posar-te una miqueta amb ell perque s'adormi tranquilet i marxar al teu llit.... es normal!!!

no pateixis, crec que passarà igual que ha vingut.

Sort!

isa sf

[Nenufar]

Jo et dic el mateix, el nostre gran hi ha tmporades que dorm d'un tiron i dp hi ha setmanes que cada nit et reclama... o sigui que paciència i tot i que portin molt bé lu del germanet, potser també tenen algun conflicte a escola o alguna cosa que no ens adonem el preocupa (o que nosaltres no trobem important).
Nossaltres quan passa, amb el pare fem torns per fer-li companyia, de fet, nosaltres la petita ja té un anyet i dorm a la seva habitació, però si algun plora un dels dos va a fer-li companyia una estoneta i després altre cop a dormir.
Els terrors nocturns, el nen ploraria desconsoladament sense adonar-se que ets alla i no et diria pas res. T'ho dic per experiència, el nen potser té por a estar sol, però aixó no son terrors nocturns.

[Takita]

Al meu fill, de tant en tant, també li passa i fem el que diu l'ISAF, m'estiro una miqueta amb ell al seu llit i quan es calma i s'adorm, em torno al meu llit. Alguna nit, quan es desperta així, sí que ha demanat venir al nostre llit i l'he dut.

[SET]

Bones!
A veure el meu nen és més petit que el teu, té 2 anys, però quan va néixer la nena ens va passar alguna cosa semblant... Ell dormia sol des dels 2 mesos i sempre molt bé. Un cop vam tenir la petita a casa plorava per anar a dormir, es despertava a mitja nit cridant i plorant que volia venir amb nosaltres... A mi al principi em posava dels nervis perquè també pensava si un plora i desperta a l'altre, no podia donar-li la teta estirada al llit perquè ni hi cabíem... Al final quan plorava l'anàvem a buscar i ens l'emportàvem amb nosaltres,,, va durar casi un mes i mig. Després quan ell anava a dormir portàvem la nena a la seva habitació i quan jo anava a dornmir m'enduia la nena. I ara que ja dormen junts el nen no s'ha despertat més!
Temps i moooolta, moooolta pacència! Són molts canvis i a la nit el subconscient els reviu!

[ginko biloba]

Gràcies pels vostres consells, i sobretot suport. El fet de saber que el que li passa és comú ja fa que estigui més tranquila. De moment, he anat fent com comenteu algunes. Hem quedo una estona amb ell al seu llit (esperant que mentres, no hem demani el petit!) fins que s'adorm, i llavors marxo silenciosament. També varem anar plegats a comprar un llumet d'aquells que són un endoll, aquells que són com una cara somrient. Li connecto quan va a dormir, i quan hi vaig jo, l'apago. Això li ha anat força bé. Trobo que es desperta menys vegades. Això, i còrrer cada cop que em demana, per a que no es senti que està sol.