AJUDA: comportament agressiu

[Laure]

Hola Montse,

Jo, sense ser cap experta, només una mare que li dóna mil voltes a tot,crec que el tema de la frustració és una cosa i el tema de pegar una altra.

Així llegint-te el primer que em passa pel cap és que potser ara pega més perquè està més enrabiat per algun motiu. I el motiu podria ser precisament el fet d'estar-li "amagant" l'embaràs. Potser veu que quelcom passa a la família i se sent exclòs.

Les enrabiades crec que formen part de la vida quotidiana de moltes famílies amb nens d'aquesta edat. Gestionar les emocions és molt difícil, també per a nosaltres. Potser al teu fill se li han ajuntat vàries coses a la vegada: l'adaptació a l'escola, l'aprendre a gestionar les emocions i l'arribada d'un germanet!

Jo també demanaria ajuda a algú professional, sempre et pot encaminar cap on voleu anar. Segur que ho podreu fer! Ara amb l'embaràs tot es deu veure gran. ànims!

[Elidé]

Penso el mateix que la Laure. Per què no li heu dit que estàs embarassada? Ja té edat per entendre-ho i és probable que se senti exclòs...
Edito per dir-te que, si la pediatra no ho suggereix, li demanis que us derivi al CDIAP més proper al vostre domicili, és gratuït (de la Generalitat) i compten amb equips que poden avaluar el nen i ajudar-lo a canalitzar aquests sentiments de ràbia i frustració.

[ada_bcn]

Jo conec alguns nens amb poca tolerancia a la frustració i tots tenen rabietes d'aquestes, peguen i queixelen als altres, als pares o a altres nens. El meu fill també ha tingut alguna época de pegar i queixelar i tolera la frustració normal, per la edat doncs la mitjana suposo... Pot ser que les dues coses no estiguin lligades però pot ser que si. Si un nen no tolera bé al frustració qualsevol cosa el pot fer arribar a el límit i si no es capaç de controlar les emocions doncs es descontrola.
No sóc experta, però penso que després de pediare si us deriva a psicóleg us donaran unes pautes a seguir i haurieu de parlar amb l'escola pq ells apliquin les mateixes pautes de forma que el nen no se senti perdut... i moooolta paciència i carinyu... si necessita estar amb tu doncs que hi estigui sempre que puguis i si no pots doncs que vagi aprenent a tolerar-ho també. El que si que si millora amb vosaltres i a l'escola no, no traslladeu el comportament de l'escola a fora, el que pàssi a l'escola s'ha de quedar allà.
Jo només conec llibres relacionats amb l'adopció, i el problema de poca tolerancia a la frustració és un clàssic, així que només et puc recomenar lectures sobre això, hi ha un llibre de Beatriz Sanromán que es diu Adopción y escuela que haurien de llegir tots els mestres pq penso que serveix per nens adoptats i pels que no, que es molt útil. M'han recomanat però no he llegit un llibre que es diu Abrazame mamá, sobre la autoestima en la infancia, la autoestima i la tolerancia a la frustració de vegades van lligades, aquest no es d'adopció però no l'he llegit encara. I sobre controlar les emocions hi ha una colecció de contes Cuentos para sentir que es molt recomanable també, et deixo el link a llibres per adults i als contes sobre emocions: http://adoptivanet.info/encasa/adopteca ... opcion.php
Aquests són contes per parlar d'emocions, els Cuentos para sentir, cadascún tracta d'un sentiment i són com una fábula amb moraleja (no sé si ho he expresat bé) sobre la emoció, qué ens la produeix i com afrontar-la. Jo no els he trobat a al biblioteca ni en català: http://adoptivanet.info/encasa/adopteca ... ciones.php
Això del control d'emocions és com el control d'esfínters... s'ha d'anar treballant...
Hi ha un conte que també m'agrada molt Siempre te querré, pequeñín , aquest crec que es pot trobar en català, que és de una guineu que es porta malament i la seva mare li diu que passi el que passi ella sempre l'estimarà, encara que es porti fatal...

[entrerius]

Jo tinc una teoria que m'he tret de la màniga i per tant no te la puc pas certificar, i és que els conflictes s'han de deixar solucionats en el moment en que es produeixen. Quan tenim un conflicte a casa l'hem de solucionar, emocionalment parlant, al moment. S'ha de deixar tancat per evitar que se l'emporti posat a l'escola.
Que tenim sarau al matí, abans de sortir de casa l'hem de tancar, fer les paus i donar petons i abraçades, demanar perdó a qui li correspongui (i aquí m'incloc jo mateixa) i capa escola falta gent.

Desprès depèn del caràcter del teu fill, si és dels que reté o dels que exploten en el moment i on sigui i amb qui sigui. El meu és de retenir i tot el que acumula a l'escola ho treu a fora. En canvi si és dels que exploten al moment dons ho fan a l'escola i com que segurament allí no reben l'atenció emocional personalitzada (no és el mateix tenir-ne un que 25....) doncs és destarota i acaba a mossegades.

No sé massa que aconsellar-te més que intenta que a casa quedi tot resolt i intenta educar les emocions tal com ho fem amb la resta de valors.... que és terriblement complicat, explicant-li en tot moment el que ell sent, posant-li nom a l’emoció en concret i la forma de sortir d’aquell estat.

Molta sort.

[laiaf3]

Hola, no puc comentar res de nou que no t'hagin dit ja.... només remarcar 2 cosetes:
és molt important que descansi bé i sobretot, perquè no li expliqueu l'ho de l'embaràs?
Vosaltres mateixos esteu creant els temuts gelos abans que neixi el bebè!! Gelos sempre
n'hi ha, jo crec que són naturals, fins i tot en els adults, però nosaltres els hi hem d'ensenyar
a portar-los.... Els meus fills es porten exactament 2 anys i 4 mesos, i al gran li vàrem
explicar de seguida que portava un nen o nena petit a la panxa, molt abans de complir ell
els 2 anys, fins i tot va venir a dues de les revisions que sabia jo que em feien eco, tot i
que ja li vàrem explicar abans que no veuríem un nen, li vam explicar que en aquella tele
no es podia veure bé, però el metge li anava explicant: això és la cama del teu germanet,
això el cap,..... ell no veia res clar, pobret, però era totalment partícip de l'embaràs, i
quan va ser el moment, el vàrem deixar amb l'avi i sabia perfectament que la mama anava
el metge perquè ja era hora que sortís el seu germà, i t'estic parlant d'un nen de 2 anys!!
Als 4 anys ho pot entendre molt bé, fer-te moltes preguntes i sentir-se important si li
expliqueu que ell és gran i conteu amb la seva ajuda per cuidar aquest bebè.... Veig que sou
molt pacients portant de meravella les seves rabietes, doncs ara és moment de seure amb
ell i parlar tot el que calgui i tants dies com calgui per fer-lo sentir important a casa, que és
un nen, no sé.... Ànims!!!

gran,

[ada_bcn]

De totes formes, si abans de l'embaràs ja us hi trobaveu pot ser uq eho hagi empitjorat però ell potser ja no controlava les emocions i ja les treia picant als altres. A veure... la majo´ria dels nens piquen a altres nens, tampoc é suna cosa estranya, són fases i van passant.
Al meu fill jo li vaig explicant totes les coses difícils que ens passen, de forma que ho pugui entendre, ara hem tingut una pérdua important i em va costar uns dies explicar-li pq ho havia d'assimilar jo, i li vaig explicar mirant les coses positives, es va posar a plorar i vaig fer el que diuen de validar els seus sentiments, ho va passar i després ha pogut tancar temes que li quedaven encara oberts i penso que el feien estar més nerviós i per exemple ha deixat de portar bolquer a la nit i segur qu emés coses que no m'adono.
Segurament sent comentaris i té por de qué és le que pot passar, dels canvis que hi pugui haver... parlar-ho amb ell segur que no li fa mal. A tots els nens els costa lo del temps però podeu anar explicant el procés de l'embaràs i les difernets fases i així li costará menos.
Jo com no sé qui ha dit, penso que le socse sque passen a l'escola s'han de solucionar i deixar a l'escola i le suqe passin a casa a casa, iq ue el que passi a l'escola no afecti a casa.

[ada_bcn]

abans he entrat per explicar una cosa i se m'ha oblidat i n'he explicat una altre.
Jo no sóc massa de tècniques, però a l'escola fan la técnica del semàfor que pensoq eu està bé pq els dóna una solució als nens quan s'enfaden (vermell-parara) i els permet pensar i reflexionar sobre els que els passa i el que han de fer (groc-pensar) i actuar (verda-actuar).

[ada_bcn]

que vagi bé... a veure, pensa que lo "normal" és uq eno sapiguen controlar les emocions i n'han d'apendre com tot.
el meu fill fins ara fa poc ha dormit molt malament molt temps, a p2 no conseguien gairebé mai que dormís migdiada, a P3 hi havia una dona maquíssima al menjador que s'estirava amb ell i l'abraçava i s'adormia cada dia amb ella la migdiada. es passa, per sort es passa i ara dorm perfecte epr la nit, com un tronc, i gairebé mai es desperta ja.
a nosaltres ens van enviar al psicóleg pels terrors nocturns, no em va agradar gaire el psicóleg però després vaig buscar jo algún pscióleg especialista i vaig tenir una xerrada un dia amb ella i em va donar algunes pautes i em va tranquilitzar molt...

[Laure]

Penso que t'han donat molts bons consells. El meu fill si no descansa prou també es pren les coses pitjor.

Espero que hagi anat bé al pediatre i a veure si trobeu una solució, de totes maneres com et diuen és molt normal que els costi controlar-se a aquesta edat! Nosaltres, com comenta l'Entrerius, som de solucionar-ho tot al moment (pobret jo li foto uns rotllos!) però m'agrada aclarir-ho sempre, inclús quan té una rabieta , encara que se li hagi passat m'agrada parlar-ne i tornar a tocar el tema per estar segura que ha quedat "el tema net".

Jo, per altra banda, no sóc gens de distreure el meu fill quan està enrabiat. Reconec que a vegades podria intentar solucionar-ho diferent, la meva sogra per exemple si el nen està enfadat per x motiu li dóna un caramel o li canvia de tema contínuament. A mi això no m'agrada gens. Penso que és millor afrontar el problema i jo li vull ensenyar que se'n pot sortir sol. A dia d'avui aconsegueix relativament fàcilment calmar-se i canviar d'estat d'ànim perquè entén què li passa, entén que no tot pot ser ara i aquí. Costa molt però mica en mica cada cop són més capaços de fer-ho.

Les lectures que t'han recomenat pinten molt bé, hi faré un cop d'ull.

Molta sort!

[Nenufar]

Hola noies,
i especialment a tu Mon77 espero que solucioneu aviat el problema i sobretot abans de l'arribada del petit o petita que després tindras un munt de feina!!
He llegit el que t'han escrit les noies i crec que tot és molt encertat, només et volia comentar un joc que faig amb el meu fill quan es lleva abans de les 7h pq es torni a dormir o descansar (encara que sigui mitja horeta):
juguem a tancar els ulls, es divertit pq veus que ell et va espiant i et diu: mama que no has tancat els ulls, per`oaixí jugant arriba un punt que ell ja no els obre i descansa una petita estona. Tot aixó eentre petons i caricies i acurrucades pq es relaxi.
Ho pots provar, a nosaltres ens funciona.

[jllt]

Hola Montse 77,

Jo també he estat llegint tot el que s'ha opinat fins ara i crec que t'han donat molt bones explicacions i molt bons consells. Només hi volia afegir una cosa: el teu fill té el seu caràcter, la seva personalitat, les seves maneres de desfogar-se, de mostrar els seus sentiments. És una persona diferent de tu. Per tant, no et culpis de ser mala mare ni tampoc de no saber gestionar correctament aquestes situacions. Tot requereix el seu temps, el seu entrenament, en moltes ocasions també ajuda de fora, però tot això no vol dir de cap de les maneres que la culpable siguis tu ni que siguis mala mare. I sembla evident que ets una bona mare. La prova és que te'n preocupes molt, et fa patir aquesta situació i estàs disposada a fer el que sigui per resoldre-ho. Estigues molt amb ell, parla molt amb ell, afronteu de seguida els problemes que es creen, expliqueu-li que tindrà un germanet, feu-lo partícep de tot el que us passa també a vosaltres, de com et sents, de com t'ha anat el dia... No ho sé, jo tinc un nen que acaba de fer quatre anys i la veritat és que és un bonàs però té també el seu caràcter i els seus cops de geni, i des que ha començat P3 encara s'ha tornat més bitxo, i si hi ha una cosa que m'encanta fer amb ell ara que ja fa unes bones explicacions i raona força, és parlar-hi molt: li explico què he fet al dematí, què he de fer a la tarda, que m'ha passat això, m'ha passat allò... I ell, al començament d'anar al cole li va costar explicar-me coses que feia, però ara és un no-parar. Crec que és fonamental que en aquesta edat els fem adonar que són subjectes plenament actius de casa, del col·legi, de la família...

Molts ànims i repeteixo: segur que ets una mare sensacional!

[latxell]

Espero que ens en sortim!

Montse77, això no ho has de dubtar, segur que us en sortiu!!! Aquest fill teu té uns pares que se'n preocupen i ja veureu com, poc a poc anireu canalitzant aquests comportaments.
Dels llibres que t'han recomenat jo tinc el de "quina rebequeria!" (vaya rabieta! en castellà), al meu fill li va encantar. L'hem aprofitat molt, se'n pot treure molt suc!

Nosaltres fa poc que hem tornat a ser pares i, la veritat és que (tot i que amb sa germana és molt afectuós), el primer mes ha estat molt desafiant. Però amb moooolta paciència sembla que tot torna al seu lloc

Moltes forces i enhorabona pel germà que ve de camí!

[ada_bcn]

Doncs sobre llibres de tenir un germanet o germaneta, volia recomanar un conte que acabo de llegir que es diu Ella que tracta d'un nen que ha de tenir una germaneta i li busca nom perque encara no en té, parla també del part natural, de donar el pit. És de la Galera i l'ha escrit Àngel Sauret. Posa que és per a partir de 5 anys...