Rebel amb els àpats

[mamajo]

Hola a tothom,
Volia comentar una actitud del meu fill de 3 anys davant del menjar que fa dies que em té amoïnada.
Deixeu-me dir per endavant que estic embarassada de 33 setmanes i que a casa viu amb nosaltres una noia alemanya (au-pair) que va arribar a finals de març. Per si creieu que poden ser dades rellevants...
Pel que fa a la rebeldia del meu fill en concret, no ho considero res greu, simplement una fase més que ja passarà, però no deixa de molestar-me CADA DIA tant a l'hora de dinar com a l'hora de sopar:
El fet és que quan veu que el dinar/sopar ja estan a punt, que ho començo a servir en plats i li demano que es vagi a rentar les mans, se'n va a la seva habitació i es posa a jugar i et diu que no té gana... o que no es vol rentar les mans... o que ja vindrà...
A veure, ja sé que la seva reacció no és res de l'altre món, que no és cap escàndol però és que resulta que jo tinc molta mania amb què tots ens asseiem a taula al primer crit, com se sol dir. Penso que és important compartir aquesta estona de conversa al voltant d'una taula, sobretot el sopar, que és quan hi és el seu pare, tant si es té molta gana com si se'n té poca...
Total, que em poso frenètica cada cop que es nega a venir a taula quan jo anuncio que tot està a punt. Acabo rentant-li les mans a la força, s'asseu a taula disgustat, s'està un momentet emmurriat i llavors agafa els cuberts i va fent. No és gaire de vida però menja. Cosa que contradiu l'excusa de "és que no tinc gana".
M'he plantejat en algun moment ignorar-lo, si no vol seure a taula, que no s'assegui, si no es vol rentar les mans, que no ho faci... Però és que no em sembla correcte!!! Això es convertiria en una anarquia, sense quasi comunicació entre nosaltres!!! Amb cadascú menjant a l'hora i al lloc que li vingués de gust!!! No, no i no!!! M'hi nego!!! Em recorda massa al que jo vivia a casa dels meus pares, en què no es donava importància als vincles afectius al voltant de la taula...
Ja sé que li passarà, que és una fase. Però la meva pregunta també és: Què m'està volent dir amb aquesta actitud? Perquè precisament amb el menjar?
Espero que passi aviat... (fa un parell de mesos que ho fa). Què fan els vostres d'aquesta edat? Algun té una reacció així de similar?
Gràcies per llegir-me,
Mamajo.

[kabbisa]

T'entenc, mamajo! Jo tb vull uns àpats tots junts, pq és dels pocs moments al dia que podem compartir un moment sense pressa ni coses pendents.
No et puc ajudar amb el petit, pq encara no ho he viscut. La veritat és que em sortiria un "si no sopes ara amb nosaltres, no sopes", però no se si és massa bona tàctica... (Pq després com li negues el sopar si realment te gana??)

[mamajo]

Hola, Kabissa
Gràcies per respondre ;).
Sí, jo ja li dic: "És ara l'hora de sopar. Més tard no em demanis menjar perquè s'haurà acabat l'hora de sopar". Però sé que si finalment no sopés amb nosaltres i ho demanés més tard, li donaria, perquè amb el menjar dels fills no s'hi juga, no els hi podem negar.
Mamajo.

[petitanuria]

Hola mamajo

Jo tinc una nena de 2 anys i 7 mesos. La veritat és que ella menja molt bé i per anar a taula i menjar no té cap problema (li pot més la gana que res mes)
Però a mi em funciona molt bé plantejar-li les coses com un joc, clar que de tant en tant s'ha d'anar variant els jocs perquè sinó deixa de funcionar. Però a mi em va bé amb les coses que li costen més.
Fer el ronso (per anar a taula, per anar a dormir, per anar al bany, per anar a l'escola....) em sembla que forma part del seu desenvolupament com tu dius, sembla que ens posin a prova per veure com reaccionem però no hem d'oblidar que la nostra resposta serà part del seu aprenentatge també. De manera que crec que fem bé plantejant-nos com hem d'afrontar certes situacions i si ho podem fer millor.
Quan la meva nena fa el ronso per anar a banyar li dic: " a veure, a veure....em penso que la mare arribarà primer a la dutxa i tocarà els peixets..." mantenint l'emoció i l'intriga i amb un to de veu juganer... . a la meva filla amb menjars que li costen sempre negociem cullerades per tenir un troç d'allò que li agrada més. o fem un joc de turnos per anar menjat lo que hi ha el plat...
Segur que tu que coneixes el teu fill i saps el que el motiva pots presentar-li l'anar a taula o el fet de menjar tots junts com un joc amb coses que saps que el motiven. A vgeades

[mamajo]

Gràcies pel consell, petitanuria!
Mamajo.