Nen tímid o immadur?

[rossetona]

Hola.

Tinc un nen que ha començat P3. Al desembre farà 3 anys. 3 died abans de començar el col·le va néixer el meu fill petit.

Fa uns dies la tutora del nen ens va emplaçar a una reunió i ens va comentar coses del nen. Ens va dir que li costa mantenir l'atenció a classe i que comença a cantar. Que si algú està amb ell per fer les fitxes, les fa bé; si no, ell es dispersa. Que es orrn, moltes vegades, això com un joc. També ens va dir que li hem de treballar una mica la psicomotricitat fina (agafant pinzes i que ens ajudi a estendre roba, per exemple) i que és un nen poruc. Agraeixo molt els comentaris que ens va fer i, sobretot, el fet que no fos alarmista (de moment, segons ells, no cal la intervenció del psicòleg del col·le) i ens suggerís coses a fer per millorar (5 minuts treballant fitxes amb el nen a casa, etc). Finalment, creuen que és un tema de maduresa (això vol dir que el nen té un retard maduratiu?) i també relacionat amb l'arribada del germanet. El cas és que a la guarde, on era el més petit de la classe, ja ens havien dit que de vegades s'aixecava de la cadira mentre la mestra explicava i anava cap a les joguines.

És un nen que xerra molt i pots mantenir una conversa amb ell. Però, i ja li passava a la guarde, davant dels altres nens i a, col·le, és com si no en sabés. També deixar de fer altres habilitats que té. Segons la profe, és molt tímid, però a la vegada és l'únic nen que es relaciona amb tots els nens, sense fer grupets.

Jo he vist com altres nens (petits, grans, etc) li prenen les seves coses i ell, conformat, es posa a jugar amb el que sigui.

A mi m'agradaria parlar amb una psicopedagoga per veure com el puc ajudar, perquè crec que és massa tímid i perquè em fa por que tingui algun retard maduratiu. He de dir que, ara per ara, a casa està molt rebotat amb nosaltres. Menja malament, quan és un nen que sempre ha cridat l'atenció de com menja de bé. Fins i tot, actualment el tenen per mal menjador al nou col·le.

Moltes gràcies per llegir-me.

[pirene1979]

Em penso que no seré l'única que et dirà el mateix, però m'animo a obrir el camí: no em sembla que res del que fa el teu fill sigui fora de lloc a la seva edat! I menys donades les seves circumstàncies particulars, l'arribada del germà barrejada amb l'inici de l'escola. Quin còctel!

Per si et serveix la nostra experiència: tenim una filla que ha començat P3 amb 3 anys acabats de fer i una germana petita que, tot i que no acaba de néixer sinó que té quasi 11 mesos, li està plantejant també nous reptes ara que comença a atreure molt l'atenció dels adults, a fer-li la competència en quant a mobilitat, etc. Resultat: tenim la gran revolucionada com mai, contenta d'anar a "l'escola de grans" però també enyorada de nosaltres (a l'escola bressol hi anava menys hores), molt rebel amb el menjar, amb esclats de fúria, etc.
Una diferència amb el teu relat seria que, tot i que la mestra ens ha aconsellat esperar abans de fer una primera entrevista, quan ens veu acostuma a fer-nos comentaris positius, com ara que se la veu contenta i que participa molt. També s'ha de dir que a la seva escola no es basen en fitxes sinó que fan activitats molt més "mogudes"... Personalment em sembla d'allò més normal que un nen de tres anys encara no no s'estigui assegut massa estona! I, en tot cas, jo posaria entre parèntesi qualsevol valoració que puguin fer des de l'escola, donat que només el coneixen des de fa un mes, i que no ha estat precisament un mes de normalitat a casa... Tu mateixa ho dius, que amb el menjar per exemple s'està comportant de manera poc habitual en ell.

En fi, jo crec que s'ha de veure com van paint uns esdeveniments tant transcendents per ells abans de posar-los cap etiqueta...

[catalanna]

jo penso que probablement el problema està en fer fer fitxes a un nen de dos anys, a part que segur que la majoria de coses que expliques passen perquè el teu fill és de desembre i per tant, és òbviament més immadur que la resta. Dit això, se suposa que a l'escola les mestres ja saben aquestes coses i tenen experiència amb nens de finals d'any i per tant, tot i que no m'amoïnaria en excés, jo de tu no desacreditaria del tot l'opinió de la mestra i estaria "al tanto" sense donar-li més importància de la necessària.

[charito]

Hola maca, tinc un company de feina que es va trobar el mateix amb la seva filla, començar P3, germanet acabat de neixer... no parlava a la classe, no atenia, i la mestra els va recomanar que anessin a la psicòloga, a mi em va semblar exagerat pero al cap dels mesos els ha anat be, perquè els ha donat estratègies per manegar la situació, activitats per fer (que no son fitxes!!!! aixo es una bestiesa...) i en conjunt estan contents perquè tot i que probablement el problema s'hagués solucionat sol, doncs potser amb l'ajuda de la psicòloga ha sigut mes ràpid, a mig curs la nena ja era ella mateixa una altra vegada.

Amb aixo vull dir que demanar ajut no fara cap mal i tots plegats potser aprendreu coses noves.

[rundi]

Hola,
A la meva filla també li va coincidir començar P3 amb l'arribada del germanet, i és aquí on et puc aconsellar, perquè, com ja t'han dit, no crec que sigui motiu de preocupació que un nen de 2 anys no vulgui seure's a enganxar gomets, haven-t'hi tota una classe nova per explorar, amb juguets nous i amiguets nous també. De vegades hi ha mestres que juguen a fer de psicòlogues i trobo que tenen poc tacte i són alarmistes. Però en fi.
El que et volia dir és que aprofitis ara que el petit no "fa gaire res" i no és competència directa per fer-li pujar l'autestima. Els grans sempre estan al tanto del que díem i jo aprofitava per "piropejar" la gran mentre parlava amb el petit. "Has vist que gran la Martina que quan la mama et dona la teta juga i no s'enfada? / Has vist la Martina quin dibuix ha fet tan preciòs a l'escola? / Ostres mira quin conte més maco porta avui la germaneta!" i així fins a infinit.
No és fàcil i de vegades és tela, però aprofita el primer anyet perquè després comencen a ser "competència" i és més complicat tot.
Molta sort i ànims!

[ada_bcn]

penso, com ja t'han dit, que é snormal que un nen que té 2 anys s'aixequi de la cadra, es dispersi, etc... si l'asseuen a fer fitxes pq no és le que hauria d'estar fent, sino que hauria d'estar jugant... però clar, com a l'escola han de fer això acaba sent un problema si no ho fan, tinguin l'edat que tinguin.
si li agarda fer fitxes a casa doncs ja està bé que en faci si li venen de gust, però si prefereix jugar amb cotxes, plastilina, còrrer acabarà aprenent el mateix...
sobre psicóleg, ves, jo hi he anat algun cop, un cop va anar molt malament i vaig sortir fatal, però els altres cops que em vaig buscar jo un psicóleg i no el que em van enviar, ha anat bé, vull dir que jo m'he quedat més tranquila i si m'ha donat algunes pautes que han ajudat en alguns aspectes... potser està bé pel tema de posibles gelos o el que sigui, però no crec que faci falta per aixecar-se de la cadira quan fa fitxes...

[rossetona]

Bon dia.

En primer lloc, moltes gràcies per les vostres respostes, m'han ajudat molt. No he pogut contestar abans perquè vaig de bòlit amb els dos nens.
Jo també trobo exagerat el temps que els fan estar asseguts, però suposo que hi haurà nene que s'hi estiguin, com no hi ha dos adults que facin el mateix. És cert que l'arribada del germanet l'ha trastocat, però a la guarde ja ens deien que li costava estar assegut molta estona. I és un nen tranquil, per res diria que és hiperactiu. Ahir, la profe també em va comentar que és molt tímid. Això ja ho sabia: com us deia, amb determinades persones (a la guarde ja ho feia), li costa més ser ell mateix (no xerra, està més patós, etc).

Crec que aniré a algun psicopedagog perquè ens orienti millor i l'ajudem més. Algú coneix alguna psicopedagog/a a Barcelona.

Gràcies per la vostra ajuda...

[ginko biloba]

No se si et servirà el meu cas,però penso que la meva experiència és molt similar.
El meu fill gran amb tres anys i poc, va començar P3 l'any passat, quan feia 15 díes que havia començat l'escola.
El primer informe de la mestra: No prestava atenció, si no se li estava a sobre no feia les fitxes, s'esbarallava amb els altres nens, cridava i estava esberat tota l'estona. Les del menjador també em van donar el seu informe: no menjava gens, es distreia, se li feia bola el iogurt!
En fi, un poema.
A més, era un nen molt dormidor, que de sobte es començava a despertar a les nit, dient que tenia por.
Un any després, torna a ser el meu fill. Aquesta actitud diferent li va durar aproximadament 6 mesos, i jo vaig pensar que tenia que veure amb començar p3 en una escola nova i un germanet nou.