Pas enrera amb el pipi

[xurum]

Hola,

Ja fa temps que sóc al SP i que llegeixo les vostres sàvies experiències però poques vegades he intervingut o he tret un tema nou. El cas és que ara ens trobem en una situación que no sabem com actuar.

El nostre fill farà 3 anys al desembre i hem fet un gran pas enrera amb els pipis. Us explico la situació a veure si algú més s'hi ha trobat:
El bolquer li vam treure quan tenia 2 anys i 4 mesos, en part perquè ell demanava fer pipi i caca al'orinal i en part perquè a l'escola bressol ja feia temps que ens deien que el veien preparat. Finalment vam fer el pas i la veritat és que no va costar gaire, de seguida demanava fer pipi i caca a l'orinal i/o al vàter.
El cas és que aquest setembre han començat els canvis: inici de l'escola i que ara ha pres consciència de que estic embarassada i qeu tindrà un germanet al mes de gener.
Al pricnipi del curs s'escapava algún pipi (jo crec que perquè a l'escola són molts més nens i les Mestres no poden estar tan a sobre dels més petits i els seus esfínters...). Però ara i des de fa unes setmanes, se li escapen tots els pipis i no demana mai per anar al vàter.
Davant d'això vam parlar amb la mestra i ens va dir que a part d'això a ell està content i no li sembla que l'adaptació hagi estat difícil per ell, ja que no ha plorat cap dia i sempre se'l veu alegre. I els caps de setmana, tampoc se li escapen els pipis, només li passa els dies que va escola, tan al matí quan és allà, com a les tardes quan és amb nosaltres.

Nosaltres, davant de la situació, no ens hem mostrat mai enfadats ni decebuts, vaja, que ho hem intentat afrontar de manera positiva però la cosa no millora, més aviat al revés.

La veritat és que estem força preocupats perquè ell és molt petit per a explicar-nos què li passa i nosalters ja no sabem com actuar. Hem passat per la fase de fer reforç positiu premiant de diverses maneres els dies que no s'escapava cap pipi, per la d'ignorar el tema i canviant-lo quan es mullava
sense paralr-ne, per la d'intentar raonar amb ell...i no ens en sortim!

Bé, espero que m'hagi explicat prou bé ! Algú s' ha trobat en una situació similar?

Moltes gràcies!!

[petitanuria]

Hola Xurum

Jo també tinc una nena que fa 3 anys al desembre.
A ella justament fa dos setmanes li va passar algu semblant amb les caques. El que passa que ella abans de començar l'escola tenia com pànic a fer caca al WC i l'havíem d'acompanyar i consolar... i clar a l'escola han d'anar ells sols al WC,baixar-se els pantalons, eixugar-se...en fi que patiem perquè no sabíem com aniria. Ella s'aguantava les caques, i normalment les feia a casa, i les que feia a l'escola se les feia a sobre. Però anavem tirant fins que fa dos setmanes se'n va fer cada dia a sobre, a casa i a l'escola. Va fer com un pas enrera enorme però a la següent setmana ja les va fer totes al WC, sense plors, demanant amb temps, un canvi radical.
Si que és veritat que l'únic que havíem fet nosaltres des de feia un mes i mig abans, a part de premiar-la quan ho feia bé, va ser explicar-li sovint que si feia totes les caques al WC aniriem a la festa dels Supers. Total que just la setmana de la festa va ser quan va fer tanta caca a les calces i evidentment no hi vam anar. Nosaltres ens pensavem que no tindria efecte pq creiem que ella no podia valorar el que es perdia si no hi havia anat mai.
Moltes vegades a questa edat i amb l'aprenentatge del control sobretot els nens fan un pas enrere, una regressió, per després continuar amb la seva evolució cap a assolir el control.
Jo potser en el teu cas continuaria amb el reforç positiu que escolliu quan ho faci bé. Penso que si a l'escola li passa sempre i a casa no, potser cal esbrinar què passa a l'escola i parlar amb el tutor/tutora. A vegades és que no tenen prou habilitat per baixar-se els pantalons, o això junt amb que tenen la sensació de pipí i no tenen temps d'arribar al WC...o tenen vergonya o no saben com demanar ajuda...
Encara que sigui desesperant jo m'esperaria una mica, i parlar sobretot amb la tutora a veure com tenen organitzat el tema WC.
Molts ànims, t'entenc que és desesperant però a vegades els hem de donar una mica de temps perquè s'adaptin als canvis.

[Psicoloca]

Hola!

Crec que tot el que fas és el que fariem qualsevol de nosaltres. En el meu cas li fa pal demanar ho i se li ha de dir que en faci (parlo de l escola) ,a casa sempre s aguanta més del que deuria però no se li escapa.
Jo crec que havent ho provat tot. Primer de tot, no t agobiis perquè per cole i teu embaràs és normal que hi hagi regressio i el que podries provar seria que cada hora hagués de fer ne...almenys uns dies que no ho hagi de demanar i segur que li surt per ppc que sigui. I la tutora que t ajudi amb això al principi...a veure què tal....

[mel2010]

Nosaltres estem igual. La nostra nena scaba:de complir els 3 anys i es torna a fer el pipí al damunt quan això ja ho teniem controlat. a l' escola va molt contenta. Quan s' ho fa plora i li diem que no passa res, que se li ha escapat i prou. De vegades hem pensat que potser aquest fet de no donar-li importància fa que no millori però de moment seguim animant-la amb el reforç positiu quan ho fa bé, suposo que és una etapa i ja li passarà.

[Blanquerna]

Alguna cosa semblant em va passar a mi amb el meu fill.
Quan ell havia de començar p3 jo estava embarassada de 8 mesos. Aquell estiu va tornar a fer-se pipi al llit cada nit. A vegades més d'un cop. Ho vaig provar tot, no donar-li el got de llet abans de dormir, no donar-li aigua pet sopar, no fer-ne cas, renyar-lo, preguntar-li què li passava... I res... Cada nit pipi al llit, fes el que fes. Total que em vaig carregar de paciència i no va ser fins a p5, al cap de dos cursos, que la cosa no es va solucionar. Van ser dos anys molt pesats, però el que tenia clar és que no podia tornar al bolquer nocturn, vaig aguantar com vaig poder. Haig de confessar, però, que hi havia dies que estava a punt d'exportar, entre la nena que es despertava sovint i ell amb el pipi...em pensava que m'agafava alguna cosa!

[Blanquerna]

Alguna cosa semblant em va passar a mi amb el meu fill.
Quan ell havia de començar p3 jo estava embarassada de 8 mesos. Aquell estiu va tornar a fer-se pipi al llit cada nit. A vegades més d'un cop. Ho vaig provar tot, no donar-li el got de llet abans de dormir, no donar-li aigua pet sopar, no fer-ne cas, renyar-lo, preguntar-li què li passava... I res... Cada nit pipi al llit, fes el que fes. Total que em vaig carregar de paciència i no va ser fins a p5, al cap de dos cursos, que la cosa no es va solucionar. Van ser dos anys molt pesats, però el que tenia clar és que no podia tornar al bolquer nocturn, vaig aguantar com vaig poder. Haig de confessar, però, que hi havia dies que estava a punt d'exportar, entre la nena que es despertava sovint i ell amb el pipi...em pensava que m'agafava alguna cosa!