nen de tres anys es bloqueja a l'escola
nen de tres anys es bloqueja a l'escola
Bon dia
Tinc un nen que acaba de fer 3 anys i ha començat p-3. Al principi semblava que li agradava el cole però al cap de 4 dies van començar els problemes. Cada dia l'entrada es feia més dura, plors, agafat a la falda...fins aqui tot normal per l'adaptació. Però la mestra em va cridar l'atenció, ja que alguns dies el meu fill no volia fer algunes deles activitats, no volia probar coses noves. No forçar deia la mestra...fins aqui tot correcte. Però la setmana pasada em van cridar l'atenció la mestra. L'oriol s'havia tirat una hora de rellotge plorant i després una altra hora que no va voler fer res. Es quedà inmòbil amb els ulls tancats i no reaccionava, així ho va fer dos dies seguits. Com si un endoll de llum es tractés i sense cap motiu l'oriol canvià de xip i es posà a parlar com si res i fer les activitats. La mestra preucupada em va dir que no ho trobava gaire normal i que necessitava estratègies per ajudar a l'oriol quan es bloqueja. De tant en tant ho feia pero mai tanta estona.
Ens vam reunir amb la mestra per parlar del cas. A nivell intelectual em va dir que oriol està perfecte perquè aprén molt depressa i es molt observador, inclus està al cas de tot quan està bloquejat o no vol fer res.
Analitzant veiem que li costen els canvis de rutina, provar noves activitats, tocar textures, canvis de referent,...
Nosaltres pensem que poder té inseguretat i falta de autoestima en ell mateix. Però estem molt perduts. És un nen molt inteligent i maco, però es necessita paciència i tractar amb peus de plom...
Aquesta setmana ha anat força bé. Entrem més tard a l'escola i evitem la por a l'entrada, però això no ho soluciona tot. La setmana que ve tenim entrevista amb la psicologa a veure que ens diu.
Algú em pot donar idees sobre què li passa al meu fill Oriol???
Tinc un nen que acaba de fer 3 anys i ha començat p-3. Al principi semblava que li agradava el cole però al cap de 4 dies van començar els problemes. Cada dia l'entrada es feia més dura, plors, agafat a la falda...fins aqui tot normal per l'adaptació. Però la mestra em va cridar l'atenció, ja que alguns dies el meu fill no volia fer algunes deles activitats, no volia probar coses noves. No forçar deia la mestra...fins aqui tot correcte. Però la setmana pasada em van cridar l'atenció la mestra. L'oriol s'havia tirat una hora de rellotge plorant i després una altra hora que no va voler fer res. Es quedà inmòbil amb els ulls tancats i no reaccionava, així ho va fer dos dies seguits. Com si un endoll de llum es tractés i sense cap motiu l'oriol canvià de xip i es posà a parlar com si res i fer les activitats. La mestra preucupada em va dir que no ho trobava gaire normal i que necessitava estratègies per ajudar a l'oriol quan es bloqueja. De tant en tant ho feia pero mai tanta estona.
Ens vam reunir amb la mestra per parlar del cas. A nivell intelectual em va dir que oriol està perfecte perquè aprén molt depressa i es molt observador, inclus està al cas de tot quan està bloquejat o no vol fer res.
Analitzant veiem que li costen els canvis de rutina, provar noves activitats, tocar textures, canvis de referent,...
Nosaltres pensem que poder té inseguretat i falta de autoestima en ell mateix. Però estem molt perduts. És un nen molt inteligent i maco, però es necessita paciència i tractar amb peus de plom...
Aquesta setmana ha anat força bé. Entrem més tard a l'escola i evitem la por a l'entrada, però això no ho soluciona tot. La setmana que ve tenim entrevista amb la psicologa a veure que ens diu.
Algú em pot donar idees sobre què li passa al meu fill Oriol???
Re: nen de tres anys es bloqueja a l'escola
jo diria que el teu fill té 3 anys acabats de fer, que ha començat una nova etapa i és un canvi molt important que implica molts canvis junts: nova persona de referència, noves rutines, nous companys, nou espai, i com molt be dius, a ell li costen els canvis.
Amb 3 anys, el més normal és que no controlem les emocions i siguin un volcà en erupció. El teu nen ho expressa d'aquesta forma, però el fet de que no sigui una reacció habitual no vol dir que no sigui normal.
Cada nen és diferent i s'expressa diferent.
Com molt be et comenta la mestra és ella la que no té recursos per afrontar la situació. El teu fill crec que no té res d'estrany més que la necessitat d’entrendre el que li passa i saber-ho canalitzar.
Un petó i ànims.
Amb 3 anys, el més normal és que no controlem les emocions i siguin un volcà en erupció. El teu nen ho expressa d'aquesta forma, però el fet de que no sigui una reacció habitual no vol dir que no sigui normal.
Cada nen és diferent i s'expressa diferent.
Com molt be et comenta la mestra és ella la que no té recursos per afrontar la situació. El teu fill crec que no té res d'estrany més que la necessitat d’entrendre el que li passa i saber-ho canalitzar.
Un petó i ànims.
Re: nen de tres anys es bloqueja a l'escola
Bon dia:
El cas es que el comportament de l'oriol no només és a l'escola, ja que a casa també ho fa, i quan anem algun lloc també. L'altre dia els avis el van venir a buscar a ell i la seva germana per dur-los al parc. Es passa tot el camí plorant i demanant el seu pare ( jo estava treballant). Al parc molt bé, però quan van arribar a casa els avis es quedà parat, no parlava i no deia res. Estaven menjant i no va voler ni tocar el plat. No reaccionà fins que arribà el pare. Quina explicació li podem donar aquest comportament?, perquè no era el primer cop que marxava a casa els avis...
Clàudia
El cas es que el comportament de l'oriol no només és a l'escola, ja que a casa també ho fa, i quan anem algun lloc també. L'altre dia els avis el van venir a buscar a ell i la seva germana per dur-los al parc. Es passa tot el camí plorant i demanant el seu pare ( jo estava treballant). Al parc molt bé, però quan van arribar a casa els avis es quedà parat, no parlava i no deia res. Estaven menjant i no va voler ni tocar el plat. No reaccionà fins que arribà el pare. Quina explicació li podem donar aquest comportament?, perquè no era el primer cop que marxava a casa els avis...
Clàudia
Re: nen de tres anys es bloqueja a l'escola
a casa vostra també ho fa? quan està amb vosaltres, els pares, vull dir...
Suposo que el primer que faria seria comprovar si ho fa de forma voluntària o involuntària...
Si és involuntari suposo que serà més complicat i s’ha de fer mirar, però si és voluntari m’imagino que no hi deu haver massa problema, al menys que no es pugui conduir..... però jo no sóc psicòloga i em puc equivocar molt, és a dir que no em facis massa cas.
El meu fill tampoc es vol quedar amb els avis e(l meus pares) i ja no li deixo. Ell no desconnecta, ell reté i traga fins que explota quan està amb mi. Quan té temporades de tensió (començament de curs, per exemple), de vegades arriba a un estat d’ansietat considerable....... i li costa molt tornar a lloc.
Amb això vull dir que cada nen porta el seu propi volcà emotiu de forma diferent i nosaltres els hem d’anar guiant i donant-los recursos per que ells puguin entendre el que els hi passa..
Plorar és ben normal quan estan en desacord o quan no estan a gust en una situació (escola, avis o amb qui sigui....). Pot ser per por, per falta de seguretat, per angoixa de separació, per buscar límits, per pataleta o simplement per qüestió de preferències, perquè els agrada estar més amb els pares que amb els avis, per exemple.
El no actuar, a casa dels avis, a mi em dóna sensació de tristor.
El desconnectar és un símptoma de que no m'interessa el que està passant al meu voltant. El tancar els ulls és un acte d'introspecció increïble i desconnexió de l'entorn. Quan sigui el moment ja tornaré. Una espècie de meditació???
Conec un nen quasi sord que porta aparell. Quan no l’interessa el que escolta, l’apaga. També ho fa a casa seva, amb els pares. Desconnecta... i ja us ho fareu!!!
A veure si hi ha algú que et pugui donar un punt de vista més professional..
Sort
Suposo que el primer que faria seria comprovar si ho fa de forma voluntària o involuntària...
Si és involuntari suposo que serà més complicat i s’ha de fer mirar, però si és voluntari m’imagino que no hi deu haver massa problema, al menys que no es pugui conduir..... però jo no sóc psicòloga i em puc equivocar molt, és a dir que no em facis massa cas.
El meu fill tampoc es vol quedar amb els avis e(l meus pares) i ja no li deixo. Ell no desconnecta, ell reté i traga fins que explota quan està amb mi. Quan té temporades de tensió (començament de curs, per exemple), de vegades arriba a un estat d’ansietat considerable....... i li costa molt tornar a lloc.
Amb això vull dir que cada nen porta el seu propi volcà emotiu de forma diferent i nosaltres els hem d’anar guiant i donant-los recursos per que ells puguin entendre el que els hi passa..
Plorar és ben normal quan estan en desacord o quan no estan a gust en una situació (escola, avis o amb qui sigui....). Pot ser per por, per falta de seguretat, per angoixa de separació, per buscar límits, per pataleta o simplement per qüestió de preferències, perquè els agrada estar més amb els pares que amb els avis, per exemple.
El no actuar, a casa dels avis, a mi em dóna sensació de tristor.
El desconnectar és un símptoma de que no m'interessa el que està passant al meu voltant. El tancar els ulls és un acte d'introspecció increïble i desconnexió de l'entorn. Quan sigui el moment ja tornaré. Una espècie de meditació???
Conec un nen quasi sord que porta aparell. Quan no l’interessa el que escolta, l’apaga. També ho fa a casa seva, amb els pares. Desconnecta... i ja us ho fareu!!!
A veure si hi ha algú que et pugui donar un punt de vista més professional..
Sort
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |