Dol per un gat

[juditferrer]

Hola noies, necessito ajuda.
Ahir al matí va morir el gat de la meva mare. Es deia Fèlix i feia 17 anys que el teníem.
A la meva filla, de 3 anys i mig, li agradava acariciar-lo sovint, el tapava amb la manteta, li donava pernil dolç per menjar, etc....
Doncs ahir a la tarda li vaig haver de dir que havia mort. No la volia enganyar, dient-li que s'havia escapat o alguna cosa així, i ho vaig intentar explicar d'una manera molt suau.
Li vaig dir que s'havia mort però havia anat al cel. Que ell estava bé i content, perquè al cel hi havia altres gats, etc...
Crec però que no ho ha entès, és clar. I des d'aleshores, cada mitja hora o tres quarts, treu el tema i plora dient que vol que el Fèlix torni a casa de la iaia, i que el vol veure, o pregunta si demà tornarà....
No sé com gestionar la situació i què més li haig de dir o com actuar....
No sé si deixar passar els dies i prou.
Us agraeixo l'ajuda que em pogueu donar.
Gràcies

[neuetes]

La concepció de la mort en nens de 3 a 4 anys no és la mateixa que en els adults. Per ells la mort no és quelcom definitiu, perquè ens entenguem, per ells dir que alguna persona o algún animal s'ha mort és com si hagués anat a comprar el pa i tornés aviat. No és fins als 8 o 9 anys que entenen que la mort és definitiva i irreversible. Crec que la teva filla està reaccionant bé al dol i també crec que has sigut molt honesta amb la teva filla en dir-li la veritat, ja que d'altres persones haguessin optat per dir coses com que s'ha escapat, tal i com dius tu.
Personalment, crec que no és gaire adequat dir que "ha anat al cel" quan un animal o una persona ha mort, perquè el cel per ells (en aquesta edat) és tant o més abstracte que la mort en si. Jo vaig perdre el meu pare quan la gran tenia l'edat de la teva filla i la nostra opció va ser explicar-li la veritat, adaptat a la seva edat, es clar: l'avi ha mort perquè estava molt malalt, els metges no l'han pogut curar i el seu cos ha deixat de funcionar. Aquesta va ser, més o menys, la idea general que nosaltres li vam dir i ho repetiam tantes vegades com ella ens ho preguntés i és normal que ho repeteixin i preguntin. No li vam dir res ni de cels, ni de "ens ha deixat", o "s'ha adormit" ... ni res semblant. Però això ja va d'acord amb les creences religioses de cada família.

L'únic que t'aconsello és que deixis que la teva filla s'expressi i pregunti, no reprimeixis la situació, ja que així serà una bona manera de canalitzar-ho. I ja veuràs que a poc a poc, cada dia preguntarà una miqueta menys pel gat.

Espero haver-te ajudat.

[ada_bcn]

suposo que necessitarà un temsp erp anar-ho entenent que no tornarà, els costa això de que morir-se és per sempre... potser et va bé algún conte, al meu fill li va agradar molt un que es diu Como todo lo que nace, però aquí en tens més que parlen sobre la mort o la pérdua
http://adoptivanet.info/encasa/adopteca ... erdida.php

[Nuty]

Bones,

Se que no et servirá de gaire el meu exemple, ja que el meu nomès té dos anys, i encara ho entèn menys.

Fa 15 dies que ens va deixar un conillet nan que em va regalar el meu home quan encara "festejavem". Tenia uns 7 anys. I el nen li donava premis, el cridava i el conill venia.. en fi.. que s'apreciaven mutuament.
Doncs el dia que es va morir ell el va veure, el cridava i no venia... i no entenia res. Jo li vaig explicar que s'havia mort (i despres entenia menys). La veritat, em va fer més pena a mi que a ell.
Doncs li vaig dir que ara se n'aniria cap al cel (i no perquè siguem creients a casa, el contrari, però no vaig trobar altre manera de fer-li entendre).
Ara quan surt al pati, el segueix cridant, i jo li dic, on és? i em contesta allà, lluny, lluny... (assenyalant el cel).

Jo t'anava a dir que potser amb algun llibre li ajudaria a entendre, però no conec cap títol.

Espero que no li duri gaire, perquè entenc que per a tu també ha de ser dur veure la teva nena així.

Petonet!

[Kia]

Hola! Jo treballo amb nens d'educació infantil, i a l'escola el que millor ens ha anat és, com t'ha dit la neuetes, trasmetre la idea que "ha deixat de funcionar". Acostumen a entendre-ho molt bé d'aquesta manera. Millor que tot el tema de que està al cel, ja que com tb t'han dit,és molt absteacte.

[ELE]

Doncs la meva fillola quan es va morir l'avi li vam dir q havia mort i era al cel amb les estrelles...i quan el troba a faltar diu q a la nit el veura...i la consolava. No se...depen d cada nen suposo....tenia 3a quan va perdre l avi

[Takita]

Aquest estiu ens va deixar el nostre gatet. El meu fill tenia 3 anys i mig, el gat es va posar malaltó i vam estar uns dies cuidant-lo entre tots. El meu fill, encara pregunta de tant en tant si un dia tornarà i li diem el què ja li vam dir el dia que va morir, que estava malalt i que hi han malalties que es curen i d'altres que no i que ja no està amb nosaltres i mai tornarà i que, el millor que podem fer, és recordar-lo i que sempre l'estimarem encara que no estigui amb nosaltres. El dia abans de morir, vaig fer una foto als meus fills amb ell i em demana que li ensenyi. Cadascú ha de fer el que cregui més convenient, però nosaltres teníem clar que no volíem dir-li res que no fos veritat, encara que no ho entengués del tot.

[petitaemma]

A nosaltres se'ns va morir el nostre gatet farà un parell de mesos...
Jo no savia com dir-lis, però tenia clar que no les volia enganyar, ara bé, un parell de dies després encara no els hi havia dit ni elles l'havien trobat a faltar
Els hi vaig dir que ja savien que el gatet estava molt malaltet i que el metge de gatets ja no el podia curar i que havia tancat els ulls per sempre i se n'havia anat al cel amb els seus papes i altres amiguets...
Ara llegint-vos, sembla que ho vaig fer molt malament: tancar els ulls per sempre i anar al cel , però els hi vaig explicar cada vegada que preguntaven per ell...
Avui encara m'ha dit l'Ariadna: mira, mama, com el nostre gatet...
Pel contrati a ma neboda que té 10 anys, ma cunyada em va dir que no li diguéssim res... dic, com vulguis, però es posible que l'Ariadna li digui que està al cel...

[juditferrer]

Moltes gràcies noies per les vostres respostes...
La meva filla cada dia pregunta una mica menys pel gat i quan ho fa, ja no plora quan li donem explicacions.
No hem abandonat la idea del "cel", perquè veig que està molt conformada, sap que no tornarà i que no el podrà tornar a veure, però crec que es consola pensant que està en un altre "lloc".
Gràcies a totes,
Judit

[sivi]

Hola noies, nosaltres fa un temps tambe ens varem trobar que el nostre gat es va posar molt malalt i es va morir, i la nostre filla de quasi tres anys li tenia molta estima.
Li varem explicar que el veterinari no l'havia pogut curar ja que tenia una malaltia molt dolenta i havia deixat de patir. Que ara era una estrella del cel.
Cada cop que veu les estrelles, diu que la wue brilla mes es en mixu i que ara li fa companyia l'avi Pere (ella no el va coneixer)
Ara tenim un altre gat, i a vegsdes veig com li explica al gat nou que ella tenia un altre gat, que es va morir perque estava malalt i ara es una estrella.
Ella sol entendre força be el que se li explica