Creences vs tradicions
Re: Creences vs tradicions
Bona nit noies,
La meva situació és la següent: la meva mare és catòlica practicant, el meu pare és catòlic no practicant, la meva parella és atea i jo, quan ja vaig tenir ús de raó i després de donar-hi voltes i més voltes vaig decidir que em considerava agnòstica i vaig renunciar al cristinisme. Als meus pares els va costar i els costa acceptar aquesta desició. A casa no es parla de religió. Jo vaig estar educada en uns valors cristians i això no vol dir que hagi acabant sent creient.
En fi, tot aquest rotllo és per explicar-vos que a mi no em van donar cap més opció que el cristianisme i jo vaig escollir no creure-hi. Vist amb prespectiva, m'hauria agradat que la meva educació religiosa haguès estat des de la diversitat i que hagués tingut la possibilitat de conèixer les religions del món.
La meva situació és la següent: la meva mare és catòlica practicant, el meu pare és catòlic no practicant, la meva parella és atea i jo, quan ja vaig tenir ús de raó i després de donar-hi voltes i més voltes vaig decidir que em considerava agnòstica i vaig renunciar al cristinisme. Als meus pares els va costar i els costa acceptar aquesta desició. A casa no es parla de religió. Jo vaig estar educada en uns valors cristians i això no vol dir que hagi acabant sent creient.
En fi, tot aquest rotllo és per explicar-vos que a mi no em van donar cap més opció que el cristianisme i jo vaig escollir no creure-hi. Vist amb prespectiva, m'hauria agradat que la meva educació religiosa haguès estat des de la diversitat i que hagués tingut la possibilitat de conèixer les religions del món.
Re: Creences vs tradicions
neuetes ha escrit:marchita, t'entenc perfectament.![]()
Tu, com a creient, els hi transmets les teves conviccions i les teves creençes, així s'ha fet tota la vida! i ho valoro molt, de debò. Com també els hi transmets valors i educació que els servirà quan siguin adults per defensar-se en aquest món que viuràn. Aquesta és la nostra feina com a pares: els nens aprenen per imitació quan són petits, tenen els pares com a referent i com a model a seguir i per tant imitaràn i seguiràn totes les nostres conductes i actes.
Però potser arribarà un dia en que els teus fills et qüestionin, posin en dubte o inclús abandonin el que tu els hi has ensenyat tota la vida i que tu creus fermament, i evidentment et sabrà greu, de la mateixa manera que li va saber greu a ma mare que jo em declarés atea, després d'haver-me educat en la fe catòlica. Jo vaig recòrrer a ella buscant respostes i no em va saber ajudar, no va ser torelant, ni va tenir la ment oberta, ni va afluixar en el seu discurs. I no la culpo, de cap manera, l'entenc perfectament i la respecto, a part d'això és la millor mare del món i me l'estimo amb bojeria. Però encara ara em pregunta: "però... de debò que no creus en Déu?", doncs no, mama, no hi crec, com tampoc crec en cap divinitat màgica paternalista, ni d'aqui ni d'enlloc.
I la meva pregunta és: estem preparats, amb la ment prou oberta, per afrontar aquestes situacions, i així orientar els nostres fills?, aquest era l'objectiu de la meva pregunta.
Vaja, que profundes que estem, oi? m'encanta debatre aquests temes!!
OLE OLE Y OLE!!!! ME HAS ENTENDIDO PERFECTAMENTE
Yo si mis hijos quieren escoger otra opcion les entendere y respetare aunq a vosotros os digo q me dara mucha pena. Ellos son libres de decidir y de finalmente escoger su religion
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Re: Creences vs tradicions
xasevi09 ha escrit:
Vist amb prespectiva, m'hauria agradat que la meva educació religiosa haguès estat des de la diversitat i que hagués tingut la possibilitat de conèixer les religions del món.
Jo sempre he anat a escola de monges i, la veritat és que van fer "molt bé" la seva feina. Tant, que vaig arribar a plantejar-me fer-me monja!! Em tenien ben encegada!! Ara que, quan vaig obrir els ulls i vaig descobrir quina era la seva realitat... em va caure tot als peus!!!
A mi també m´hagués agradat rebre una educació més oberta i lliure de pensament, perquè els nens són com figuretes de fang, molt mal·leables i això, al meu entendre, condiciona la llibertat individual.
Re: Creences vs tradicions
Madre mia!!!!! La verdad es que hay colegios religiosos para todo y es cierto que para mi algunos se pasan, yo fui a un colegio de monjas y la mar de respetuoso nunca me hicieron dudar y es mas era mixto (en su origen no pero desde que yo entre en P3 ya lo hicieron mixto) q muchos no lo son. Yo eso de que separen a los niños de las niñas y les enseñen que mirar a un hombre poco menos que es pecado lo encuentro brutal (y los hay asi eh!). Hoy en dia en el mundo en el que vivimos hombres y mujeres deben crecer juntos y ver la relacion entre ellos como lo que es: Natural. Yo tengo claro que quiero un colegio religioso para mis hijos como el mio en el que se imparte religion como asignatura, rezan al entrar pero no les inducen a nada, no les meten ideas raras en la cabeza y no les hacen dudar.
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Re: Creences vs tradicions
Marchita, la meva escola era mixta i l´educació era d´allò més normal!!!!
El problema va venir quan, en plena adolescència vaig començar a plantejar-me coses i a tenir els primers dubtes "existencials" i em vaig aferrar a elles.
A partir d´aquí, vaig descobrir el món d´hipocresia en el que està immersa la institució de l´església, i me´n vaig desvincular ràpidament!!!
El problema va venir quan, en plena adolescència vaig començar a plantejar-me coses i a tenir els primers dubtes "existencials" i em vaig aferrar a elles.
A partir d´aquí, vaig descobrir el món d´hipocresia en el que està immersa la institució de l´església, i me´n vaig desvincular ràpidament!!!
Re: Creences vs tradicions
La meva també era mixta, però eren super radicals: ens feien resar al entrar i al sortir, venia un capellà regularment a confessar-nos, feiam una excursió anual al poble del fundador de l'ordre que pertanyien les monges on apreniam el seu himne i estudiavam la vida i miracles del senyor en qüestió, feiam missa cada vegada que hi havia una celebració i feiam "la setmana blanca" que ara es fa però en deien "convivències" i en comptes d'anar a algun lloc a fer activitats culturals o d'aprenentatge, ens venia un capellà i durant aquella setmana sense parar era adoctrinament, adoctrinament i adoctrinament. Això durant l'infància, al cole. Quan vaig anar a l'institut, diferent del cole, la cosa va continuar.
Recordo quan feia COU i ja tenia 18 anys perque vaig repetir 2on de BUP, jo (que ja em considerava atea) i uns quants més, que no voliam que ens manipulessin amb això d'anar a missa (que passava de tant en tant, aprofitaven qualsevol excusa per fer-ne: el dia del pare, el dia de la mare, sant josep, sant jordi, la setmana santa, castanyada, aniversari del pare fundador, nadal ...), vam demanar al cap d'estudis una aula com a alternativa a assistir a missa on hi poguèssim estudiar o fer deures. Ens ho van negar. Encara recordo la cara de babau del cap d'estudis "heu de donar exemple als mes petits!" va dir, com si fosim heretges, que ens havien d'amagar! A la foguera!! li faltava cridar. Escolti, que no li demanem anar al bar a fumar i beure cerveses, li demanem una aula per estudiar!!!!.
Impresentable. O sigui, tolerància zero. Sort que ja faltava poc per acabar el curs, em vaig escapar d'aquella bojeria i em vaig prometre a mi mateixa que si mai tingués fills no els portaria a una escola amb bases religioses.
Recordo quan feia COU i ja tenia 18 anys perque vaig repetir 2on de BUP, jo (que ja em considerava atea) i uns quants més, que no voliam que ens manipulessin amb això d'anar a missa (que passava de tant en tant, aprofitaven qualsevol excusa per fer-ne: el dia del pare, el dia de la mare, sant josep, sant jordi, la setmana santa, castanyada, aniversari del pare fundador, nadal ...), vam demanar al cap d'estudis una aula com a alternativa a assistir a missa on hi poguèssim estudiar o fer deures. Ens ho van negar. Encara recordo la cara de babau del cap d'estudis "heu de donar exemple als mes petits!" va dir, com si fosim heretges, que ens havien d'amagar! A la foguera!! li faltava cridar. Escolti, que no li demanem anar al bar a fumar i beure cerveses, li demanem una aula per estudiar!!!!.
Impresentable. O sigui, tolerància zero. Sort que ja faltava poc per acabar el curs, em vaig escapar d'aquella bojeria i em vaig prometre a mi mateixa que si mai tingués fills no els portaria a una escola amb bases religioses.
- Guita
- :: girafa

- Entrades: 2349
- Membre des de: dt. abr. 03, 2007 11:21 am
- Ubicació: Baix Montseny
- Contacta:
Re: Creences vs tradicions
ostres neuetes jo també vaig anar a les convivències!!!!!! eren a Banyoles???????????????? les meves sí!!!!! Quina setmaneta!!!!!
Oleguer - 13/06/1998
Octavi - 28/12/2007
Octavi - 28/12/2007
Re: Creences vs tradicions
Ostres Neuetes... quin panorama!!!
Al meu entendre, els nens que van a una escola religiosa, han de rebre una educació basada en els valors que dicta la mateixa, però poca cosa més!! Els infants no tenen criteri com per decidir si volen o no, anar a missa, si ni tan sols saben resar !(entenent que resar no vol dir recitar com un llorito el Pare Nostre de dalt a baix, que d´això si que me´n vaig fer un tip, i que neix de la maduresa espiritual d´una persona); o, als 9 anys fer-los fer la comunió??? Jo vaig ser de les poques de la classe que va decidir no fer-la, per què no entenia absolutament res de tot allò que m´explicaven! Encara recordo la cara del capellà, quan li vaig anar a dir la meva decisió. La resta, anaven tots moníssims, bestits de princesetes i marinerets, a celebrar-ho amb un banquet i a fardar dels regals. Això sí, el dia de la fam, ens feien esmorzar un panet i una xolcolatina, i aportar alguns dinerets pels nens pobres. Va home va!!!!!! Si només amb les instal·lacions i els equipaments de l´escola, en podrien treure uns quants de la misèria!!!
Jo, de convivències, anava a La Ruca. A l´Atmetlla del Vallès.
Al meu entendre, els nens que van a una escola religiosa, han de rebre una educació basada en els valors que dicta la mateixa, però poca cosa més!! Els infants no tenen criteri com per decidir si volen o no, anar a missa, si ni tan sols saben resar !(entenent que resar no vol dir recitar com un llorito el Pare Nostre de dalt a baix, que d´això si que me´n vaig fer un tip, i que neix de la maduresa espiritual d´una persona); o, als 9 anys fer-los fer la comunió??? Jo vaig ser de les poques de la classe que va decidir no fer-la, per què no entenia absolutament res de tot allò que m´explicaven! Encara recordo la cara del capellà, quan li vaig anar a dir la meva decisió. La resta, anaven tots moníssims, bestits de princesetes i marinerets, a celebrar-ho amb un banquet i a fardar dels regals. Això sí, el dia de la fam, ens feien esmorzar un panet i una xolcolatina, i aportar alguns dinerets pels nens pobres. Va home va!!!!!! Si només amb les instal·lacions i els equipaments de l´escola, en podrien treure uns quants de la misèria!!!
Jo, de convivències, anava a La Ruca. A l´Atmetlla del Vallès.
Re: Creences vs tradicions
Caramba tu, Neuetes tela marinera amb la teva escola! Santa Neuetes tu!
Jo vaig estudiar la primària a una escola religiosa, de monges dominiques, però res a veure amb això. T'educaven en els valors cristians, com dius tu Sinera, però sense adoctrinar ningú per fer-ne capellanets i mongetes. Pare nostre cada dia, això sí, però un parell de celebracions religioses a l'any i arreando, la religió com a assignatura, però no durant tot el dia i en plan come-cocos. Després, la secundària a una altra religiosa, escola pía, i més de lo mateix, parell de misses i optatiu, si volies et podies quedar a una classe a estudiar.
Neuetes, la teva, en dos palabras IM PRESIONANTE!!! Nena dóna exemple!!! Monja! Jejjeje tela, amb raó no vols portar a la nena a una escola religiosa, quina mala experiència!!! Que era de l'Opus? Les de l'Opus tela, oi? Per cert, hi ha algú de l'Opus aquí al SP? No els conec molt, però lo poc que conec, se'm fa d'un altre món...
Jo vaig estudiar la primària a una escola religiosa, de monges dominiques, però res a veure amb això. T'educaven en els valors cristians, com dius tu Sinera, però sense adoctrinar ningú per fer-ne capellanets i mongetes. Pare nostre cada dia, això sí, però un parell de celebracions religioses a l'any i arreando, la religió com a assignatura, però no durant tot el dia i en plan come-cocos. Després, la secundària a una altra religiosa, escola pía, i més de lo mateix, parell de misses i optatiu, si volies et podies quedar a una classe a estudiar. Neuetes, la teva, en dos palabras IM PRESIONANTE!!! Nena dóna exemple!!! Monja! Jejjeje tela, amb raó no vols portar a la nena a una escola religiosa, quina mala experiència!!! Que era de l'Opus? Les de l'Opus tela, oi? Per cert, hi ha algú de l'Opus aquí al SP? No els conec molt, però lo poc que conec, se'm fa d'un altre món...
Re: Creences vs tradicions
jajaja no, isa, no, no era del Opus. Ara no recordo de l'ordre que eren aquelles monjes, he fet un reset d'aquells anys. Jo tenia amigues que anaven a instituts de l'opus i pensava: "ondia, si la meva és així... esgarrífat a l'opus!!". Un come-cocos!!! I ja us ho he explicat, la menjada de coco va ser tant brutal que al fer la comunió anava sola a missa I A PRIMERA FILA!!! I el capellà encantat de la vida, fins i tot li va dir a ma mare que potser jo seria algun dia monja, de la devoció que tenia. Sense paraules.
El que si recordo que l'institut de monjes que anava eren Vedrunes i també tenia tela. I tens raó, isa, estaria bè sentir l'opinió d'algú de l'Opus.
Guita, jo sóc d'un poble de la Segarra i les convivències les feiam a la mateixa escola (l'altra escola del poble, la pública, feien intercanvis amb estudiants de Madrid o de Sevilla en aquesta setmana i nosaltres apa! allà tancats) però en comptes de classes teniam el capellà que ens feia el sarmó. Depèn de l'any, el capellà era més "radical" o més "progressita" i podies parlar de coses menys "divines" i més mundanes, no sé si m'enteneu. Recordo que uns dels capellans progressistes als últims anys (jo devia tenir uns 13 o 14 anys, a vuité d'EGB) el vam convèncer que ens expliqués coses sobre les religions del món, perque ens va dir que havia sigut misioner i recordo que va ser l'unic any que vaig gaudir de les convivències: ens va explicar coses sobre les altres religions monoteistes: l'islam i el judeïsme. Allà vaig començar a obrir els ulls.
Sinera, ondia noia, si que tenies les idees clares tant petita, un urra per tu, si senyor!
El que si recordo que l'institut de monjes que anava eren Vedrunes i també tenia tela. I tens raó, isa, estaria bè sentir l'opinió d'algú de l'Opus.
Guita, jo sóc d'un poble de la Segarra i les convivències les feiam a la mateixa escola (l'altra escola del poble, la pública, feien intercanvis amb estudiants de Madrid o de Sevilla en aquesta setmana i nosaltres apa! allà tancats) però en comptes de classes teniam el capellà que ens feia el sarmó. Depèn de l'any, el capellà era més "radical" o més "progressita" i podies parlar de coses menys "divines" i més mundanes, no sé si m'enteneu. Recordo que uns dels capellans progressistes als últims anys (jo devia tenir uns 13 o 14 anys, a vuité d'EGB) el vam convèncer que ens expliqués coses sobre les religions del món, perque ens va dir que havia sigut misioner i recordo que va ser l'unic any que vaig gaudir de les convivències: ens va explicar coses sobre les altres religions monoteistes: l'islam i el judeïsme. Allà vaig començar a obrir els ulls.
Sinera, ondia noia, si que tenies les idees clares tant petita, un urra per tu, si senyor!
Re: Creences vs tradicions
Madre mia ya digo yo que habeis ido a unos colegios muy muy bestias. Mi colegio era religioso e ibamos a misa un dia por semana pero algo muy light, no nos hacian rezar cada dia ni las convivencias eran tan bestias eran excursiones de 3 dias pero nada de retiro espiritual. Mi hijo ahora va a un colegio religioso tambien light. rezan cada dia al entrar pero no les machacan y es que creo que eso para mi es religion y no la obsesion por el tema religioso. Todo en su justa medida
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Re: Creences vs tradicions
Isa, jo també vaig anar a l´Escola Pia!
Marchita, no penso que sigui una escola bèstia, ni molt menys!!! Només anàvem a missa quan hi havia alguna celebració important, les convivències estaven molt bé, perquè hi anavem amb els profes (que la majoria no eren monges) i el capellà només venia un dia. El que potser era més descarat, eren les classes de reli que, és clar, al ser escola religiosa, eren de caràcter confessional i és clar, si des dels tres anys, estàs sentint la mateixa cançó... te l´acabes creient!!! Ah, però de les altres religions no en vaig sentir parlar mai!!
El problema més gran que hi veig, és que en aquest tipus d´educació les coses es donen per suposades i en qüestió de fe... no hi ha res escrit!!
Tothom és lliure de creure el que vulgui, però per poder triar i decidir, cal tenir criteri i els nens, no en tenen.
La meva major decepció va ser quan em vaig adonar que la pel·lícula que m´havien estat explicant durant tots aquells anys, no lligava amb la seva realitat. Em vaig sentir estafada!!!
Marchita, no penso que sigui una escola bèstia, ni molt menys!!! Només anàvem a missa quan hi havia alguna celebració important, les convivències estaven molt bé, perquè hi anavem amb els profes (que la majoria no eren monges) i el capellà només venia un dia. El que potser era més descarat, eren les classes de reli que, és clar, al ser escola religiosa, eren de caràcter confessional i és clar, si des dels tres anys, estàs sentint la mateixa cançó... te l´acabes creient!!! Ah, però de les altres religions no en vaig sentir parlar mai!!
El problema més gran que hi veig, és que en aquest tipus d´educació les coses es donen per suposades i en qüestió de fe... no hi ha res escrit!!
Tothom és lliure de creure el que vulgui, però per poder triar i decidir, cal tenir criteri i els nens, no en tenen.
La meva major decepció va ser quan em vaig adonar que la pel·lícula que m´havien estat explicant durant tots aquells anys, no lligava amb la seva realitat. Em vaig sentir estafada!!!
Re: Creences vs tradicions
Pues la verdad es que yo lo veo un poco exagerado pq irse de convivencias y que venga el capellan...Creo q de ahi que muchas hayais salido rebotadas y lo encuentro normal. Yo pienso que todo ha de llevarse de una forma natural. Yo creo en Dios pero tambien os digo que la Iglesia se ha pasado un poco. Yo no voy todos los domingos a misa pq algunos no puedo o incluso llego a veces justa de tiempo pero tambien creo q como bien dicen Dios es nuestro padre asi que lo que quiere es que vayamos a verle, que cumplamos con nuestras obligaciones de cristiamos pero no que nos convirtamos en algo que la Iglesia quiere. Creo q en muchas cosas la iglesia como todos saca lo que puede
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Re: Creences vs tradicions
ui, quin tema!
jo soc del parer que prefereixo que la meva filla decideixi que vol fer quan pugui entendre tot aixo... pero es que ens fiquem en una area que tela, perque quan "entendrem" "tot aixo"...? al menys jo, encara no ho entenc...
Em considero atea, perque vaig comenc,ar a questionar el catolicisme quan estava fent la catequesi. Els meus pares no son practicants pero suposo que "perque toca" ens van batejar i als meus germans i germana els van fer fer la comunio. Amb mi va ser diferent, no la vaig voler fer i els meus pares em van dir que molt be. Despres una mestre de l'escola quan va saber que no la feia, em va dir que l'havia de fer, en aquell moment, els meus companys estaven fetn catequesi, i jo que veia que s'ho passaven be alla on anaven, (i a mes em van dir que si feies la comunio et feien molts regals) vaig decidir fer-la..
i aqui va comenc,ar tot, tenia 10 anys, era mes gran que la resta dels nens d'uns 6-7...i feia preguntes que van comenc,ar a inflar les pilotes de les monjes...que si com es que les serps parlaven, que com es que si Adam i Eva eren els primers humans i nomes van tenir dos fills, d'on venia la resta de la gent que hi ha al mon, l'Eva s'ho feia amb els fills???pero aixo no es pecat? i com es que Noe va poder trobar una parella de cada especie animal... bla bla bla...
La primera vegada que em vaig confessar... m'ho vaig inventar tot, no sabia que cullons dir! li vaig preguntar al nen que anava abans que jo que havia dit, i jo li vaig dir el mateix al capella, "he dit mentides i paraulotes", i menys mal que no em va preguntar quines mentides vaig dir... la segona vegada vaig dir el mateix, pero ho vaig haver de repetir, perque no parlava lo suficientment a prop del Sonotone del capella, que se l'havia posat en una mena de repisa...
Tampoc entenia per que unes companyes de classe testimonis de Jehova em deia que el "seu Deu" era el mateix que "el meu" i que tots els deus de totes les religions eren el mateix Deu... vaig pensar que per que tan tinglado amb tantes religions i tothom liant-se a hosties perque al final es "el mateix Deu"...
Total, en una ment de 10 anys tenia tot aquest cacau i mes, i al final vaig dir que no, que no m'ho crec.
De mes gran, he llegit l'Antic Testament, volia saber exactament que diu i aixi saber si encara penso el mateix, i joer si penso el mateix! Encara soc mes atea!!!!
Despres, vaig coneixer el meu company, un irlandes de Belfast ateu pero educat catolic, amb una mare fanatica catolica, que el va enviar a l'escola de capellans dels Christian Brothers (han portat l'educacio d'Irlanda des de fa ben poc i suposo que heu sentit molt a parlar d'ells ultimament, perque no saben on guardar-se-la...) i li van inculcar la doctrina a cops de basto (literalment) i que als 7 anys sa mare el feia llevar-se cada mati per ser nen d'altar a la misa de les 6am... resultat: ateu empedernit.
Perdoneu el rotllo... pero ha sigut amb ell que he entes molt mes tot sobre la religio... pero no entenc la necessitat que tenen algunes persones (moltes, o masses) de "creure" en alguna cosa superior que diuen que ha creat l'Univers i tot el que hi ha...
Crec que les religions han estat creades per dominar la gent, sempre ho han fet, i sobretot subjugar a les dones, que en 2000 anys han matat a milers!
Us recomano un llibre que m'estic llegint ara mateix, "The God Delusion" de Richard Dawkins, en castella s'ha traduit com a "El Espejismo de Dios"; no prentenc "convertir-vos" a l'ateisme
aqui cadascu creu el que vol i es aquesta la llibertat que tothom s'ha de mereixer!
pero us el recomano perque es molt interessant de llegir en Richard Dawkins i veure com descriu cada religio i el per que de la necessitat de tenir fe, cega, en allo que no esta provat ni hi ha evidencia...
nomes una cosa...de tota la gent que he conegut al llarg de la meva vida, nomes han sigut catolics els qui m'han preguntat, despres de tenir una conversa sobre el que sigui sense poder esbrinar si soc creient o no, quines eren les meves creences. Quan he dit que no crec en cap divinitat i nego l'existencia de tal perque no tinc evidencia del contrari, m'han contestat que "tinc un problema" o "no ho entens, has de tenir fe...". Una em va dir que "tenir fe es creure sense entendre". Jo li vaig dir que preferia entendre el que crec...
Crec que es la religio mes hipocrita que hi ha. Se suposa que no han de jutjar a ningu?
Si hages dit que soc Budista, o Protestant o Jueva, m'haguessin acceptat... i no tindria cap problema...perque es el mateix Deu...no?
M' he anat per les rames, ja ho se... pero es que la religio...buf, es un tema que nomes porta guerra al mon.
A casa celebrem el Tio i quan descobreixi que nomes es un tronc i que no te forat del cul
doncs ja s'haura acabat. Es sorprenent que les religions facin durar la seva mentida i que impliqui la mort de tantes persones...
jo soc del parer que prefereixo que la meva filla decideixi que vol fer quan pugui entendre tot aixo... pero es que ens fiquem en una area que tela, perque quan "entendrem" "tot aixo"...? al menys jo, encara no ho entenc...
Em considero atea, perque vaig comenc,ar a questionar el catolicisme quan estava fent la catequesi. Els meus pares no son practicants pero suposo que "perque toca" ens van batejar i als meus germans i germana els van fer fer la comunio. Amb mi va ser diferent, no la vaig voler fer i els meus pares em van dir que molt be. Despres una mestre de l'escola quan va saber que no la feia, em va dir que l'havia de fer, en aquell moment, els meus companys estaven fetn catequesi, i jo que veia que s'ho passaven be alla on anaven, (i a mes em van dir que si feies la comunio et feien molts regals) vaig decidir fer-la..
i aqui va comenc,ar tot, tenia 10 anys, era mes gran que la resta dels nens d'uns 6-7...i feia preguntes que van comenc,ar a inflar les pilotes de les monjes...que si com es que les serps parlaven, que com es que si Adam i Eva eren els primers humans i nomes van tenir dos fills, d'on venia la resta de la gent que hi ha al mon, l'Eva s'ho feia amb els fills???pero aixo no es pecat? i com es que Noe va poder trobar una parella de cada especie animal... bla bla bla...
La primera vegada que em vaig confessar... m'ho vaig inventar tot, no sabia que cullons dir! li vaig preguntar al nen que anava abans que jo que havia dit, i jo li vaig dir el mateix al capella, "he dit mentides i paraulotes", i menys mal que no em va preguntar quines mentides vaig dir... la segona vegada vaig dir el mateix, pero ho vaig haver de repetir, perque no parlava lo suficientment a prop del Sonotone del capella, que se l'havia posat en una mena de repisa...
Tampoc entenia per que unes companyes de classe testimonis de Jehova em deia que el "seu Deu" era el mateix que "el meu" i que tots els deus de totes les religions eren el mateix Deu... vaig pensar que per que tan tinglado amb tantes religions i tothom liant-se a hosties perque al final es "el mateix Deu"...
Total, en una ment de 10 anys tenia tot aquest cacau i mes, i al final vaig dir que no, que no m'ho crec.
De mes gran, he llegit l'Antic Testament, volia saber exactament que diu i aixi saber si encara penso el mateix, i joer si penso el mateix! Encara soc mes atea!!!!
Despres, vaig coneixer el meu company, un irlandes de Belfast ateu pero educat catolic, amb una mare fanatica catolica, que el va enviar a l'escola de capellans dels Christian Brothers (han portat l'educacio d'Irlanda des de fa ben poc i suposo que heu sentit molt a parlar d'ells ultimament, perque no saben on guardar-se-la...) i li van inculcar la doctrina a cops de basto (literalment) i que als 7 anys sa mare el feia llevar-se cada mati per ser nen d'altar a la misa de les 6am... resultat: ateu empedernit.
Perdoneu el rotllo... pero ha sigut amb ell que he entes molt mes tot sobre la religio... pero no entenc la necessitat que tenen algunes persones (moltes, o masses) de "creure" en alguna cosa superior que diuen que ha creat l'Univers i tot el que hi ha...
Crec que les religions han estat creades per dominar la gent, sempre ho han fet, i sobretot subjugar a les dones, que en 2000 anys han matat a milers!
Us recomano un llibre que m'estic llegint ara mateix, "The God Delusion" de Richard Dawkins, en castella s'ha traduit com a "El Espejismo de Dios"; no prentenc "convertir-vos" a l'ateisme
aqui cadascu creu el que vol i es aquesta la llibertat que tothom s'ha de mereixer!
pero us el recomano perque es molt interessant de llegir en Richard Dawkins i veure com descriu cada religio i el per que de la necessitat de tenir fe, cega, en allo que no esta provat ni hi ha evidencia...nomes una cosa...de tota la gent que he conegut al llarg de la meva vida, nomes han sigut catolics els qui m'han preguntat, despres de tenir una conversa sobre el que sigui sense poder esbrinar si soc creient o no, quines eren les meves creences. Quan he dit que no crec en cap divinitat i nego l'existencia de tal perque no tinc evidencia del contrari, m'han contestat que "tinc un problema" o "no ho entens, has de tenir fe...". Una em va dir que "tenir fe es creure sense entendre". Jo li vaig dir que preferia entendre el que crec...
Crec que es la religio mes hipocrita que hi ha. Se suposa que no han de jutjar a ningu?
Si hages dit que soc Budista, o Protestant o Jueva, m'haguessin acceptat... i no tindria cap problema...perque es el mateix Deu...no?
M' he anat per les rames, ja ho se... pero es que la religio...buf, es un tema que nomes porta guerra al mon.
A casa celebrem el Tio i quan descobreixi que nomes es un tronc i que no te forat del cul
doncs ja s'haura acabat. Es sorprenent que les religions facin durar la seva mentida i que impliqui la mort de tantes persones...Re: Creences vs tradicions
Marchita, pel meu gust, preferible rebre un dia la visita del capellà (molt catxondo, per cert; fumava puros i tot!!), per fer una petita celebració a les convivències, que no haver d´anar a missa un cop per setmana, passar pel confessionari... Però bé, és qüestió de de gustos...
Escaldada vaig sortir cada vegada que anava a casa de les monges!!!! Allà va ser on vaig veure que, del que predicaven al que practicaven... Allò si que era qüestió de fe!!!!
Escaldada vaig sortir cada vegada que anava a casa de les monges!!!! Allà va ser on vaig veure que, del que predicaven al que practicaven... Allò si que era qüestió de fe!!!!
Re: Creences vs tradicions
Pero es que yo no creo en muchas de las cosas que dice la iglesia ¿pq hay que ir un dia por semana a misa y ha de ser el domingo? Yo lo suelo hacer pero por ejemplo a mi me es mas facil ir un dia por semana a misa entre semana y asi lo suelo hacer y no me siento menos creyente ¿creeis que Dios me va a castigar por ir el martes en lugar del Domingo? Yo se que no pq Dos lo que quiere y valora son otras cosas. Yo sigo siendo creyente pq he aprendido a separar cosas y a entender que hay detras de cada persona
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Re: Creences vs tradicions
Estic d´acord amb tu; no per anar els diumenges a missa, s´és millor persona. Hi ha molta gent que no ha trepitjat en sa vida una església i són dignes d´admiració!!
Cadascú és lliure de viure la fe a la seva manera, però penso que s´ha de ser coherent. I que, aquells que es proclamen seguidors d´una religió que fomenta l´alatruïsme, la senzillesa, la humiltat, la igualtat, el respecte, la tol·lerància... que siguin conseqüents. Que si Jesús aixequés el cap... cauria de cul!!
Cadascú és lliure de viure la fe a la seva manera, però penso que s´ha de ser coherent. I que, aquells que es proclamen seguidors d´una religió que fomenta l´alatruïsme, la senzillesa, la humiltat, la igualtat, el respecte, la tol·lerància... que siguin conseqüents. Que si Jesús aixequés el cap... cauria de cul!!
sinera l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. abr. 02, 2010 3:00 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: Creences vs tradicions
Irina, un 10 en la teva exposició!
És com si ho hagués escrit jo. El meu avi (era un anarquista, renegat de la religió i el fet de combatre a la guerra civil el va fer tornar mig boig, amb un sentiment de culpa d'haver matat persones impressionant i es va llevar la vida quan jo tenia 8 anys) també deia el mateix: la religió va ser creada per controlar les masses i dominar la població. Llegiré el llibre que recomanes, ha de ser molt interessant.
Heu estat mai al museu que hi ha a Montserrat? Doncs nosaltres vam anar a visitar Montserrat fa uns quants anys, com a escapada de diumenge. Voliam escoltar l'escolania, visitar el monestir i la montanya, una sortida cultural. Doncs, vam anar al museu (que ara no recordo com es diu), estava ple d'obres d'art de pintors catalans, espanyols i algún europeu i de cop i volta i només baixar les escales vam ensopegar amb una vitrina plena d'objectes litúrgics (copes, crucifix, medalles,...) d'or i pedres precioses, que no hi pintava res enmig de les pintures exposades. En aquell moment ens va semblar que no hi havia ningú al nostre costat i vam començar a parlar entre nosaltres: "quina vergonya! i a sobre ho exposen!", "mig món morint-se de gana i predicant l'austeritat i la caritat i mira, vés a saber quans milions valen aquestes joies" i coses per l'estil.
Doncs, de cop i volta, com si fos un bolet que surt del no res, vam sentir una veu de dona al nostre radera, escopint foc pels queixals que molt enfadada ens deia que com ens atreviam a blasfemar en un santuari, que tot això que deiam era mentida, que els diners que haviam pagat per l'entrada les donaven als pobres, bla bla bla.... primer el meu home (allavors era encara nòvio), molt educat, li va dir que era una conversa privada i que ningú li havia demanat la seva opinió, pensant que amb aquestes paraules la dona es tranquilitzés, s'avergonyis per la falta d'educació i ho deixés córrer, però la dona escara es va avalentonar més i va continuar escopint foc... Però jo ja no podia més amb aquella falta d'educació i quan vaig sentir que deia el dinero de las entradas las dan a los pobres, li vaig soltar ha visto los restaurantes i las tiendas de souvenirs de hay afuera?, pues a eso lo invierten!!. Quan el meu home va veure que m'esbalotava em va agafar i em va apartar, millor que sino l'hagués liat. Quin personal que volta pel món!!
I quan vam anar a Roma fa uns 3 anys i vam visitar el Vaticà, vam fer una visita molt light per evitar problemes.
Heu estat mai al museu que hi ha a Montserrat? Doncs nosaltres vam anar a visitar Montserrat fa uns quants anys, com a escapada de diumenge. Voliam escoltar l'escolania, visitar el monestir i la montanya, una sortida cultural. Doncs, vam anar al museu (que ara no recordo com es diu), estava ple d'obres d'art de pintors catalans, espanyols i algún europeu i de cop i volta i només baixar les escales vam ensopegar amb una vitrina plena d'objectes litúrgics (copes, crucifix, medalles,...) d'or i pedres precioses, que no hi pintava res enmig de les pintures exposades. En aquell moment ens va semblar que no hi havia ningú al nostre costat i vam començar a parlar entre nosaltres: "quina vergonya! i a sobre ho exposen!", "mig món morint-se de gana i predicant l'austeritat i la caritat i mira, vés a saber quans milions valen aquestes joies" i coses per l'estil.
Doncs, de cop i volta, com si fos un bolet que surt del no res, vam sentir una veu de dona al nostre radera, escopint foc pels queixals que molt enfadada ens deia que com ens atreviam a blasfemar en un santuari, que tot això que deiam era mentida, que els diners que haviam pagat per l'entrada les donaven als pobres, bla bla bla.... primer el meu home (allavors era encara nòvio), molt educat, li va dir que era una conversa privada i que ningú li havia demanat la seva opinió, pensant que amb aquestes paraules la dona es tranquilitzés, s'avergonyis per la falta d'educació i ho deixés córrer, però la dona escara es va avalentonar més i va continuar escopint foc... Però jo ja no podia més amb aquella falta d'educació i quan vaig sentir que deia el dinero de las entradas las dan a los pobres, li vaig soltar ha visto los restaurantes i las tiendas de souvenirs de hay afuera?, pues a eso lo invierten!!. Quan el meu home va veure que m'esbalotava em va agafar i em va apartar, millor que sino l'hagués liat. Quin personal que volta pel món!!
I quan vam anar a Roma fa uns 3 anys i vam visitar el Vaticà, vam fer una visita molt light per evitar problemes.
Re: Creences vs tradicions
Bon dia noies.
M’he llegit aquest post de dal a baix i he decidit participar-hi ja que és un tema que em toca bastant.
Jo no soc creient. No crec amb el Déu judeocristià – musulmà, en el nom del qual s’han emprès tantes batalles i, ironies de la vida, resulta ser el mateix.
És pot dir que soc atea però no agnòstica, ja que si “crec” en alguna cosa.....diguem-li “energia” (faltava la friqui....)
Us explico la meva història amb la religió catòlica a mena d’introducció:
El pare és dels que van a missa cada diumenge i “festes de guardar” però ni de bon tros arriba a tenir la bondat, humilitat, caritat i resta de valors cristians que la mare tot i que ella no és practicant.
Fins a que ho vaig poder decidir, el meu pare em portava cada diumenge a missa, em feia beneir la palma amb el corresponent vestit nou, menjàvem peix cada divendres de quaresma.........i tota la resta de ritus i costums cristianes.
Òbviament, em van batejar, i vaig combregar.....però em vaig negar a fer la confirmació ( pel mateix motiu que varies heu comentat: no veia coherència entre la doctrina i els actes dels que adoctrinaven).
Vaig anar al col•legi de monges fins als 13 anys i desprès a un de capellans fins al 17.
L’educació religiosa rebuda de les monges va ser nefasta: Déu em feia POR. Sota el meu punt de vista, no n’hi havia cap que entengués el fet que “DÉU ÉS AMOR”. El resultat va ser que no vaig voler saber res de Déu ni molt menys de l’església.
Vist amb perspectiva, penso que les pobres monges eren totes unes reprimides, incapaces de transmetre el missatge de Jesús, per que suposo que ni elles mateixes l’havien entès. (i que ningú s’ofengui...no estic generalitzant...sols opino de les que “jo” vaig conèixer fa molts anys. Ara en tinc 41)
També opino que si ara Jesús aixequés el cap i veiés tot el que s’ha fet i s’està fent en el seu nom és posaria les mans al cap.
Que faré amb el meu fill? És una mica complicat.......i m’explico:
Em vaig casar amb un musulmà, creient però no practicant (pel civil, es clar!). Vivim a Catalunya i el petit, havent nascut aquí aprendrà totes les tradicions laiques i religioses d’aquí.
Com és natural, tant el seu pare com jo volem que també conegui l’altra cultura, però sense imposar-li’n cap, així quan ell sigui gran podrà decidir que vol fer amb la seva espiritualitat.
Com que el pare és creient, li voldrà ensenyar totes les festes religioses, que tampoc són tants diferents: el ramadà ve a ser la quaresma. Desprès de ramadà fan la festa dels vestits (tots els nens surten amb vestits nous), que ve a ser la palma d’aquí. Tenen la festa de les joguines (reis), la festa del corder (sacrifici d’Abraham), el naixement del profeta (Nadal), el primer dia de l’any....
Jo com que no soc creient, doncs l’ensenyaré la tronca, el carnestoltes, les falles, la castanyada.....i les religioses....????.... segur que les aprendrà tot solet, però suposo que li explicaré, igual que el seu pare, per que és celebra tal data o tal altra.
M’he llegit aquest post de dal a baix i he decidit participar-hi ja que és un tema que em toca bastant.
Jo no soc creient. No crec amb el Déu judeocristià – musulmà, en el nom del qual s’han emprès tantes batalles i, ironies de la vida, resulta ser el mateix.
És pot dir que soc atea però no agnòstica, ja que si “crec” en alguna cosa.....diguem-li “energia” (faltava la friqui....)
Us explico la meva història amb la religió catòlica a mena d’introducció:
El pare és dels que van a missa cada diumenge i “festes de guardar” però ni de bon tros arriba a tenir la bondat, humilitat, caritat i resta de valors cristians que la mare tot i que ella no és practicant.
Fins a que ho vaig poder decidir, el meu pare em portava cada diumenge a missa, em feia beneir la palma amb el corresponent vestit nou, menjàvem peix cada divendres de quaresma.........i tota la resta de ritus i costums cristianes.
Òbviament, em van batejar, i vaig combregar.....però em vaig negar a fer la confirmació ( pel mateix motiu que varies heu comentat: no veia coherència entre la doctrina i els actes dels que adoctrinaven).
Vaig anar al col•legi de monges fins als 13 anys i desprès a un de capellans fins al 17.
L’educació religiosa rebuda de les monges va ser nefasta: Déu em feia POR. Sota el meu punt de vista, no n’hi havia cap que entengués el fet que “DÉU ÉS AMOR”. El resultat va ser que no vaig voler saber res de Déu ni molt menys de l’església.
Vist amb perspectiva, penso que les pobres monges eren totes unes reprimides, incapaces de transmetre el missatge de Jesús, per que suposo que ni elles mateixes l’havien entès. (i que ningú s’ofengui...no estic generalitzant...sols opino de les que “jo” vaig conèixer fa molts anys. Ara en tinc 41)
També opino que si ara Jesús aixequés el cap i veiés tot el que s’ha fet i s’està fent en el seu nom és posaria les mans al cap.
Que faré amb el meu fill? És una mica complicat.......i m’explico:
Em vaig casar amb un musulmà, creient però no practicant (pel civil, es clar!). Vivim a Catalunya i el petit, havent nascut aquí aprendrà totes les tradicions laiques i religioses d’aquí.
Com és natural, tant el seu pare com jo volem que també conegui l’altra cultura, però sense imposar-li’n cap, així quan ell sigui gran podrà decidir que vol fer amb la seva espiritualitat.
Com que el pare és creient, li voldrà ensenyar totes les festes religioses, que tampoc són tants diferents: el ramadà ve a ser la quaresma. Desprès de ramadà fan la festa dels vestits (tots els nens surten amb vestits nous), que ve a ser la palma d’aquí. Tenen la festa de les joguines (reis), la festa del corder (sacrifici d’Abraham), el naixement del profeta (Nadal), el primer dia de l’any....
Jo com que no soc creient, doncs l’ensenyaré la tronca, el carnestoltes, les falles, la castanyada.....i les religioses....????.... segur que les aprendrà tot solet, però suposo que li explicaré, igual que el seu pare, per que és celebra tal data o tal altra.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |














