EMBARASSADA I TRISTA?

[MARUXA]

Hola,
Algú em pot donar consell?, estic a la setmana 30 i m´han diagnosticat "uter irritable", és a dir que tinc contraccions ara que no toca i haig de fer repòs. No fa ni una setmana que estic a casa i no m´aguanto ni jo, em sento com un tros de carn, segons el metge, repòs i res de sexe de cap tipus, com va dir "el teu marit que s´en busqui una altra" (què graciós el tio)
És a dir, controla el que menges que ja has engreixat molt(9kg) i estàs com una foqueta, no sexe, no fumis, no treballis...
Estic angoixada, per la feina, pel futur... No aconsegueixo deixar de fumar, jo abans em fumava un paquet i escaig, però ara he reduit a 10, no sé com deixar la meva adicció. El meu embaràs va ser una sorpresa, però com que ja tinc 32 vam decidir tirar endevant, voldria haver fet les coses millor, haver planificat el moment, deixar de fumar abans buscar una mutua amb temps... Però el Roger ha vingut per sorpresa. Me l´estimo, quan el veig a les ecos m´emociono però a la vegada estic en un estat "d´acollonimenta" permanent i ara que tinc tant de temps per penssar... Crec que pararé boja, a més em sento com una mena de monstre amb aquesta panxona que no em deixa moure, els comentaris de la gent "ai, doncs tens molt poc pit, potser no podràs alletar el petit" etc etc
Com ho veieu? gràcies per endevant pels coments.

[petazetas]

En primer lloc, del que diguin els demés passa un kilo, jo ho he fet (per que les mames i les sogres son mooolt pesades) i m'ha anat de conya. No he fotut cas a ningú.

En segon lloc, l'acollonimenta la passem totes tant si és buscat com si no. La meva era buscada però feia tant de temps que ja no hi pensava... quan m'hi vaig quedar va ser... otia, ara? pufff
I en canvi tot canvia radicalment quan el/la tens... t'ho asseguro, és impressionant.

I si, al final estàs farta de la panxa, de no "ser" tu, etc però la vida et canvia al 100%... a millor, ja ho veuràs.

Ànims que ja et queda poc i mira de ser + positiva.
Ma germana no va poder deixar de fumar en l'embaràs i en canvi si que ho va fer per poder-la alletar. No t'angoixis abans d'hora, ara sembla tot una muntanya i després veuràs que feliços sou amb el nen.

[adeleta]

Maruxa, maca, primer de tot benvinguda i felicitats per l'embaraç.
2on, passat pel post de mamis de setembre (veig k ho ets) alla xerrem molt i ens desfogem unes amb les altres, ajuda molt, i en som unes quantes que estem de baixa per div. motius...

Un petonet!

[minerva2]

Maruxa, tranquila, jo vaig tenir contraccions als 6 mesos també, al sete més repos absolut (després d'un ingrés per possible naixement prematur) fins les 37 setmanes que podia neixer tranquilament la Gisela. La veritat es que jo també em sentia una merdeta estirada al llit, sense sexe, sense poder treballar ni anar a buscar el pa, ja veus el pa, que no has de fer moviments extranys ni agafar pes.

La veritat es que s'en va passar super lent, ara quan el metge em va dir que podia sortir, no vaig esperar ni cinc minuts.

Despres quan va neixer la Gisela, tot va ser alegria, bé a mitges perque s'en van infectar els punts, pero estava molt contenta.

Així que ho únic que et puc dir es que tranquila que tot arriba i si fas bondat tot anirà

[noviachuky]

Maruxa benvinguda i felicitats guapa ÀNIMS!

A la setmana 20 em van trobar còlics al ronyo i em provocava contraccions o sigui que també repós, no t'agobiis, el millor que pots fer és agafar un bon llibre i llegir, mirar videos, escoltar música, relaxa't pq quan neixi el Roger no podràs fer res de tot això, la teva vida serà ell, pero ja veuras que no t'importarà pq serà el millor que hauràs fet a la teva vida.
Jo també em vaig agobiar una mica, pq a la setmana 34 un altre cop repós absolut per tenir més i més contraccions, pero ara que torno a treballar m'he donat compte de lo bé que s'està a casa amb el teu petitó i t'asseguro que no ho canviaries per res.
Jo sóc molt poruca i pensa que al part no li tenia ni una mica de por, va ser genial tot, i això que me'l van provocar, doncs ara en akests moments et puc assegurar que les contraccions és un dolor que em va agradar... digue'm massoca pero era i es per una bona causa. A més quan vaig veure la cara del Jan em vaig enamorar

Sento el rollo pero et vull animar pq no estiguis trista i quan vegis al Roger ja veuras quina coseta tan bonica has fet.
Molts petons

[Lopez@Jaen]

Maruxa es normal que ha vegades et sentis trista i mes si tens tan de temps per pensar, aqui al forum ja veuras con t'ajudarem molt i entre totes t'animarem.
Jo tinc una nena i si que va ser buscada pero si et paras a pensar mai es el moment, be ara estic altre cop , per que no en vull nomes un petit, i clar tampoc es el moment, en passat per un any dolent pero hi ha que "tirarse a la piscina o coger al toro por los cuernos" i endevan que la vida son dos dies i els peques son el millor que ens pot passar "la alegria de la huerta", aixi que pensa que el repos es per un be tan per tu com pel Roger i d'aqui a +/- 10 st. que passaran volant ja ho veuras quan veguis la cara del Roger sera l'amor de la teva vida.
Anims que ja et queda poquet.
Lo de alleta si vols et recomano un llibre "UN REGALO PARA TODA LA VIDA" de Carlos Gonzalez i mes ara que tens temps, a mi en va anar genial.

[boira]

Hola bonica,

no sé si t'ajudarà el meu missatge, però m'he decidit a escriure perquè no pot ser que ho vegis tot negre. Tots tenim dies de pessimisme, però segur que ben aviat ho has superat. El post de setembre t'anirà bé segur. És una manera de parlar amb gent sense haver de moure't ni sortir de casa, així veuràs que no estàs sola.

No has pensat mai: m'agradaria tenir temps per llegir? O aquesta pel·lícula que em van recomanar, quan la puc mirar? No has pas de fer un àlbum digital amb les fotos d'algun viatge? O simplement, agafa un paper i escriu. A mi em va bé escriure els pensaments.

A mig embaraç em vaig comprar una llibreteta per donar-la a la nena quan sigui gran, i vaig començar a escriure com un diari amb el que pensava, novetats de la nena, què passava a la família... Escanejava les ecos i les enganxava, i explicava alguna notícia interessant... així em vaig anar fent la idea també de que la meva petitona era real, i que tot el que en aquests moments li volia dir o fer sentir, ho podria saber més endavant. Si estava molt depre no li deia, però sí que li explicava altres coses i m'anava animant.

Ara encara hi escric, hi vaig anotant les novetats, si ja té una dent, si ja menja verdura, què hem fet avui, a qui ha vist... no hi escric cada dia ni molt menys però per no oblidar segons quins moments, m'agrada anar-hi anotant coses.

El més important per no pensar en el que no vols és tenir coses per fer. Segur que trobes coses a fer que no et comportin massa moviment! Fins i tot parlar per telèfon!

Ah, i no et capfiquis amb el tema fumar. Segur que quan menys hi pensis menys fumaràs. Segur que és molt difícil, però ho aconseguiràs!

MOLTS ÀNIMSSS!!!!

[marchita]

Hola Maruxa. Todo lo q sientes es super normal. Yo tambien me quede embarazada con 32 años y sin buscarlo, de un dia para otro me encontre que iba a ser madre y ademas con mi pareja hacia solo unos meses que habiamos hecho lo nuestro oficial (lo llevabamos a escondidas por motivos q ahora no vienen al caso)...osea q tuve q decirle al mund q salia con el q ahora es mi marido y q ademas estaba embarazada. Fue durisimoooo e incluso valore no tenerlo pero me di cuenta de q aquel ser q crecia dentro de mi iba a ser mi hijo y q no podia perderlo por el q diran...en cuanto pasaron los primeros meses fui la mujer mas feliz del mundo...iba como en una nuebe con mis miedos pq era primeriza pero feliz...Hoy mi hijo tiene casi 5 años y es lo mejor q he hecho nunca (bueno y ahora la niña q tambien tengo una niña). Soy feliz y lo quiero con toda mi alma y sabes.....ME ALEGRO MUCHISIMOOOOOOOOO DE AQUEL EMBARAZO Q NO BUSQUE

Por otro lado tambien decirte q con el segundo embarazo tambien tuve como tu utero irritable, es decir q tienes contracciones pero q no llegas a dilatar lo q pasa es q no se juegan a q te muevas y al final acabes dilatando. Yo empeze con contracciones a la 28 y estuve de reposo hasta la 35 (es horrible pero al final acabas acostumbrandote, tu piensa q habra un final q no estaras asi siempre) q me dejaban levantar pq ya no habia tanto peligro pero para entonces la q no podia con mi alma era yo pq de tantas contracciones q tenia no me encontraba con ganas de nada, al final a la semana37+2 me hicieron cesarea

Animo!!!!! no te deasanimes de verdad veras como ser madre es lo mejor q hay en el mundo..Es duro pero es preciosoooooooooooooooo

[mireiafor]

Jo amb el primer embaràs vaig haver un mes de repós (del segón al tercer) perquè tenia despreniment de placenta prèvia i va ser un maig plujós, no parava de ploure mai!!! Així que no podia evitar estar tot el dia donant voltes a tot, i tot ho veia negre... Però va arribar el dia en que em van confirmar que tot anava cap endavant i a partir de les hores tot va anar molt millor.

En el segón embaràs al seté mes vaig tenir ameneça de part prematur amb contraccions i tot, i vaig estar 3 setmanes de repós absolut amb medicació per aturar les contraccions. Aquesta vegada ja m'ho vaig pendre amb més filosofia perquè com ja tenia un fill i sabia EL QUE SE'LS POT ARRIBAR A ESTIMAR (més que a tu mateixa, més que a la teva vida, més que a tot), doncs no parava de pensar "estant al llit l'estic salvant de néixer abans d'hora, estant al llit l'estic cuidant i mimant..." així que quan estàs tan agobiada imagina que el teu fill ja ha nascut i que està una mica malalt (res de greu, eh? només un refredat ) i estàs a casa amb tot el temps del món per cuidar-lo, i et pots abraçar la panxa i pensar que el tens en braços i li estas donant amor i tranquilitat, que és el que ara necessiteu tots dos... Igual sona una mica cursi però a mi m'ajudava !!

No et preocupis per estar trista o agobiada, és normal!! Totes ho hem passat a estones i potser és una forma que tenim de deixar sortir les nostres angoixes: ho faré bé? sabré cuidar-lo? podré donar-li tot el que necessita? La resposta a tot és SÍ, SÍ, SÍ. El vincle amb un nen que has portat dintre teu, que ha estat sang de la teva sang i carn de la teva carn és una cosa bestial, de veritat, no es pot explicar, i tu tindras las sort de descobrir-ho per tu mateixa d'aquí a ben poc!!

Per si tens algun dubte més passa't per aquest post que una noia amb sentiments semblants als teus va obrir fa poc:

viewtopic.php?f=11&t=11171&p=560239#p560239

(he editat perquè m'havia equivocat d'enllaç... SORRY!)

[Aditi]

Hola MARUXA guapa!!!!!

Entiendo muy bien como te sientes, yo ahora estoy con mi tercer embrazo y sigo teniendo miedos. Con el primero no consegui dejar de fumar, pude unos meses pero cuando llegaba la hora mi pareja volvio a fumar y yo volvi a caer, con Ekaitz consegui dejarlo porque esta vez nos lo planteamos muy en serio mi pareja y yo fue dificil y bueno durante el embarazo de Ekaitz engorde 18 kilos asi que vamos tus 9 kilos estan bien. No te agobies por lo que dice la gente, el problema es que han quitado tanto cotilleo de la tele que ahora se aburren y necesitan cotillear de los demas, cuando tendrian que mirarse algunas el ombligo antes e hablar de las demas.

Referente al pecho te digo lo mismo, el tamaño no es decisivo a la hora de poder dar el pecho, mi cuñada ha tenido el niño hace 3 meses y tiene una 100 y pico y no le subio la leche, cada embarazo es diferente y cada mujer es diferente, asi que dejate de estadisticas, de habladurias y disfruta dentro de tu reposo tu embarazo, lee cuentos, ponle musica, hazle un diario a tu bebe. Yo ahora estoy de reposo ya que tengo bastantes posibilidades de perder al garbancito, y me dedico a entrar al foro, escribir un poquito, seguir escribiendo en los diarios de Egoitz y Ekaitz lo que aprenden, las palabras que dicen, si ha probado algun alimento nuevo, etc.... es agobiante estar todo el dia sin poder hacer nada, pero merece la pena cuando lo veas y lo tengas en tus brazos se te olvidara todo lo pasado.

Oye y referente a lo que te dijo el gine de tu marido, ni caso, son asi de finos, nosotros ahora no podemos mantener relaciones hasta que la cosa mejore, pero te digo una cosa, hay otras maneras de hacer disfrutar a la pareja y incluso disfrutar tu, no hace falta tener sexo esplicito para tener unas relaciones muy buenas, asi que no te agobies.


Un besazo super grande animate y si necesitas cualquier cosilla aqui me tienes para lo que necesites, hablar o lo que sea ok?¿ Un besazo super grande y mimate y mima a tu tripita

[Duneta]

Hola Maruxa!

Jo porto quasi dos anys buscant i de moment, res de res, per tant no sé el que se sent. L'únic que puc dir és que intentis passar-ho lo millor que puguis, passa de la gent i disfruta d'aquest moment. I quan tinguis el teu petitó en brassos tot això et semblarà una ximpleria.

Un petonet

[MARUXA]

Hola noies!!!!
Moltíssimes gràcies a totes!!!! no us imagineu com m´han ajudat els vostres comentaris i els vostres ànims :) de vegades pensses que hi han coses que "només et passen a tu" en canvi en compartir veus que hi ha qui passa pel mateix o ho ha passat i et compren. Avui em sento molt més positiva, vosaltres hi teniu molt a veure
Petazetas, gràcies pels ànims, tens raó haig de passar de la gent, Adeleta, em passo ara per allò de les mamis del setembre. Minerva2, me n´alegro molt que la Giseleta finalment vingués bé, demà tinc hora amb el a veure si m´aixequen el "arresto domiciliario" al menys jejeje i puc sortir al carrer.
Noviachuky, ostres!! jo també vaig estar ingressada per una pielonefritis a l´abril! caram. Segur que en veure-li la carona per fi al petit t´enamores, bé, a mí em passa amb les ecos.... quan el deus poder tocar, olorar, petonejar.... deu ser increíble....
Lopez@jaen, gràcies per la recomanació!!! m´apunto el llibre, jejeeje ara tinc taaaant de temps... Tens raó, ha anat molt bé que el nostre embaràs vingués de "sorpresa" si no... com dius sembla que mai és el moment.
Gràcies Boira pel consell i els ànims!!, em feu enveja les que teniu traça per fer diaris i aquestes coses, jo sóc molt negadeta per això bé i molt inconstant també ho haig de reconèixer :D
Marchita, qué fuerte!! eres una valiente!, gracias por los ánimos, tu experiencia me hace reflexionar positivamente.
Mireiafor, gràcies per l´enllaç i per compartir la teva experiència, el que dius no és gens cursi, és preciós, saps que quan veig bebès a la tele o parts (els amics m´envien aquestes cosetes per email) o la notícia d´aquest bebè de 28 setmanes que ha mort per negligència no puc evitar plorar com una Magdalena?, no sé com explicar-ho, potser creem una nova sensibilitat...
Egoitz-Ekaitz, bonica, me he reído con tu post jajajaa! tienes razón a algunas les falta más cotilleo en la tele! jajajaja a ver si consigo fumar menos, me anima ver que lo conseguiste!! y bueno supongo que los kilos se pierden siendo un poco buena, gracias gracias!.
Duneta, preciosa, disfruta de la recerca, visca el sexe i més en el teu cas disfruta cada moment amb la teva parella. Si pels mitjans convencionals no pot ser, avui en dia no és cap inconvenient, segur que os ensortiu molts ànims!!

He mirat de respondre a totes, bé no sé si es fa així, però sóc una mica petarda amb això de l´internet. Perdó per la parrafada, però necessitava agrair-vos a totes que compartíssiu amb mí les vostres vivències, ànims i consells, moltes moltes gràcies!!

Un petó enorme a totes, guapes!!!!

[boira]

M'alegro que estiguis millor! A veure demà què et diuen!

[Aditi]

Hola noies!!!!
Egoitz-Ekaitz, bonica, me he reído con tu post jajajaa! tienes razón a algunas les falta más cotilleo en la tele! jajajaja a ver si consigo fumar menos, me anima ver que lo conseguiste!! y bueno supongo que los kilos se pierden siendo un poco buena, gracias gracias!.

Hola de nuevo Maruxa, me alegra awer consegui que te rias, es bueno contar con gente a la que explicartus sentimientos, tus alegrias tu penas, asi algundia necesitas algo pues ya sabes, un mp y charlamos de lo que sea.

Un besazo super fuerte.