Carta d'una mare a Soraya Santamaria

[miriam&sergio]

Mireu aixo...

http://blogosferadealcorcon.com/2011/12 ... maria.html

no se si ho he enganxat be,pero es la primera vegada que ho faig...

[montses]

L'has enganxat bé...i només puc dir una cosa al comentari d'aquesta mare:

[Irina]

Molt bona! Estaria taaaan be que la llegis... pero penso que a la Soraya li sua el que pensin.

[sol]

la cuestion es siempre criticar a los demas si va a trabajar por que va y si no hubiera ido...........por que mirala que tal y que cual fijo.
la gente no tiene suficiente con su vida, que tiene que arreglar la de los demas y permitirse el lujo de juzgar las decisiones del projimo, cada cual que haga en su vida, en su trabajo y con sus hijos lo que le de la gana no???????

[montses]

Sol...en este caso se trata de una política que se quiera o no dá "ejemplo", aunque sea solo por su popularidad.

Yo considero que nuestra baja maternal (además de ser escasísima) es un derecho que ha costado muchísimo conseguir pero que es super-importante no solo para la madre, sino sobretodo para el bebé. Con la actitud de Soraya se "ejemplifica" que no hay para tanto dejar a un bebé de una semana lejos de la madre...uff...me cuesta hasta decirlo...

[tolinso]

totalment d'acord

la cuestion es siempre criticar a los demas si va a trabajar por que va y si no hubiera ido...........por que mirala que tal y que cual fijo.
la gente no tiene suficiente con su vida, que tiene que arreglar la de los demas y permitirse el lujo de juzgar las decisiones del projimo, cada cual que haga en su vida, en su trabajo y con sus hijos lo que le de la gana no???????

SOL, no et sembla una falta de respecte immensa el que aquesta politica ha fet??????? falta de respecte cap al seu fill i cap a totes les mares que com diu l'article fan "malabars" per poder compaginar la seva vida laboral i politica????

tan aquesta com la Chacon en el seu moment han fet el mateix, reapareixer a la vida politica poques setmanes despres d'haver parit... deixant clar que la conciliacio laboal es possible... au va!!!!! de que en fas d'un bebe d'1 setmana si ets una treballadora amb un sou normal???? El que fan aquestes politiques tan "exemplars" es riure's de tothom, aixi que no se com es pot defensar.

I per acabar... es una figura publica, i el que busca es que la gent l'alavi.... doncs esta molt be que no tothom ho faci i que hi hagi gent en contra. Vaja... que si ets politic, amb mes rao hauries de pensar molt be el que dius i el que fas si no vols que la gent et critiqui. Al cap i a la fi estem a les seves mans ens agradi o no... i anem arreglats si la gent veu que es perfectament normal i possible tornar a la feina a la setmana de parir.... jo d'aixo n'hi dic desnaturalitzacio.

[Yaiza202]

Hola noies.

Jo tal i com vaig opinar, crec que Soraya, ha fet el que tenia que fer, tindriem que estar allà per saber perque realment ha tornat als pocs dies de nèixer el seu fill, alomillor no volia, no crec que sigui plat de bon gust tenir que deixar al teu fill/a res mes nèixer.
Pero per desgràcia aquest país es una m....com sempre estem al cul de tot, pitjor ho tenim els autonoms, mes bé el meu marit, perque si jo tingues també que pagar autonoms no podriem ni pagar la hipoteca, vaig mirar perquè quan neixi el petitó es pugui agafar la baixa de paternitat i es rídicul per 15dies la SS et dona 400€ pero si això es l´ho que pago a la factura de la llum de la botiga!!!!!! ja em direu com pago els 300€ d'autonoms, el lloguer del local, IRPF, factures etc etc, que tenim que fer llavors? pues obrir, encara podem donar gràcies que podrem portar al nostre fill/a a la botiga, perque mai el deixaria amb ningú, pero vamos si això fos un país digne, els autonoms podriem gaudir d'una baixa per tindre un fill, no tindre que tornar als 5dies d'una cessària.
Pero seria injust que es critiques l'actitud de l'autonom, perque si no treballa no cobra, la indignitat es tendria que trasnmetre a aquestes lleis de conciliació familiar, que de familiar no tenen res.

[neuetes]

Si, ja ho vaig llegir l'endemà de les eleccions. La veritat és que diu les coses ben clares, llàstima que potser no ho llegirà mai.
Tant aquesta com la Chacón es van cobrir de glòria fent les seves aparicions estelars recent parides a la feina... elles són un càrrec públic i haurien de tenir més responsabilitat a l'hora de parlar, fer i actuar... elles segurament que tindràn un bon regiment de cangurs disponibles les 24 hores del dia per cuidar el nen... en fi, que amb actituds com aquestes tiren per terra l'aconseguit durant tots aquests anys!!! Per molt bona feina que sigui.

Ara que hi penso, la princesa Letizia va complir les seves 16 setmanes de baixa per les dues filles, oi?

[Maria V.]

Quan jo era una nena, en una època sense tenir drets laborals reconeguts de cap mena, les obreres de les fàbriques prenien la criatura a la feina i li donaven el pit allí. També era habitual veure dones donant el pit al tren, per exemple. Els permisos de maternitat, encara que una se'ls agafi sencers, duren massa poques setmanes si et vols criar el fill. Trobo que el permís és necessari (amb la pràctica d'aquells temps, la mare no podia estar pel petit, en realitat; tot era molt precipitat, amb el capatàs present), però acabat el permís, caldria tenir dret a prendre la criatura a la feina. Hi hauria d'haver guarderies als llocs de treball i les mares haurien de tenir dret a les estones necessàries per anar-hi a alimentar el nadó.

[Alehop]

Jo tambe l'havia llegit...Tant que s'omplen la boca amb el tema de la conciliació i després se'l passen ben passat pel forro...Un gran exemple, sí senyor...

Esta clar que aquesta senyora no ha tornat a la feina per necessitat, sino perquè posant en una balança el nen i la feina, pesa molt mes la feina...està ckar que és una decisió personal..però a mi em sembla un exemple lamentable...

[patufa]

[San78]

Partint de la base que cadascú pot fer el que vulgui amb la seva vida sempre i quan no faci mal els altres, a mi el que m' inspira aquest cas és llàstima; llàstima pel nen que pràcticament no veurà la seva mare en tot el dia i llàstima en cert sentit també per la mare, que es perdrà els primers mesos de vida del seu nadó (primeres rialles, primers "balbuceos"...) i amb ells un munt de records inolvidables. Malauradament ella està en aquesta situació voluntàriament però el nen ho està de manera imposada...
Respecte si la seva actuació és o no exemplar, jo penso que afortunadament no l'està imposant a cap altre mare més ni està tramitant, al menys de moment, cap llei que elimini les 16 setmanes de baixa maternal, de manera que les persones que facin el mateix que ha fet ella per la seva pròpia voluntat no crec que ho facin animades per la situació de la Sáenz de Santamaria, així que la responsabilitat serà únicament d'elles, no crec que l'haguem de culpar pas a ella...
No sé, és la meva opinió...

[Danu]

[Maria V.]

Que la mare treballi, sovint és una necessitat, perquè amb el sou del pare no n'hi ha prou per mantenir la família; per no dir res dels casos de pare en atur o de mare sola (família monoparental). Que a les empreses hi hagi guarderia, que les mares siguin al costat mateix i que hi puguin anar cada cop que calgui, no és la solució (el que caldria és allargar el permís), però s'hi guanyaria. És clar que no seria viable amb totes les feines, però sí a més activitats del que sembla. La meva mare era mestra i si no em prenia a l'escola el curs 1943-44 era per una prohibició estúpida, no per cap impediment pràctic real.
Fa pocs anys, a un país europeu (no recordo les dades, però sí el fet), a una diputada la van fer fora d'una sessió del Parlament perquè s'havia posat a donar el pit allí mateix, de manera ben discreta, sense exhibir-se. Ho vaig trobar aberrant.
Una ministra, l'exemple que hauria de donar és el d'una mare que s'ocupa personalment del fill i no que, acabat de néixer, se'l deixa. I si té un compromís públic i és indispensable que ella hi vagi, doncs que s'endugui la criatura a la feina.

[criscris]

Doncs jo trobo que aquesta carta es desmesurada i qui l'ha escrita sembla que està molt cremada.
Tothom te dret a fer el que vulgui i la criatura te un pare i una mare.
Els dies son molt llargs i hi ha temps per a fer de tot. Les dones no som nomes unes amamantadores, ens ha costat molts anys i molt d'esforç aconseguir tenir posicions de poder

[neuetes]

El problema radica en que la dona està aconseguint posicions de poder però amb rol masculí, és a dir, està oblidant la seva condició de dona (i tot el que representa ser dona, no només amb el tema reproductiu, sino també amb la manera de veure la vida i de treballar), és a dir, actuen com ells i veuen el poder com els homes. Les dones tenim un hàndicap, que tard o d'hora volem ser mares i aixó no hauria de ser un impediment per exercir les nostres feines (tant les de poder com les que no), al contrari s'hauria de valorar com quelcom positiu i enriquidor per la societat i s'hauria de facilitar la conciliació laboral. Si, ha costat molts anys i esforç aconseguir igualtat entre dones i homes en el poder, però també ha costat molt que es donés aquestes (minses) ajudes i baixes per poder gaudir de la maternitat les primeres setmanes. I les dones que estàn al poder haurien de tenir la responsabilitat moral de lluitar-hi, no de destruir-ho.

A més, per mi "ser mare" no és comparable a "ser pare" en els primers dies de vida. Per molta "igualtat" que vulguem que hi hagi.

[Julyet]

Molt diferent aquesta eurodiputada italiana :
http://redcanguro.wordpress.com/2011/12 ... ciliadora/

Això per mi ÉS UN BON EXEMPLE. De responsable, treballadora i conseqüent.

Ha costat molt tenir els pocs drets referents a la maternitat que ara tenim com perquè els propis dirigents se'ls passin pel forro. Una mare com qualsevol de nosaltres que torni a treballar abans d'esgotar el permís estic gairebé segura que en el 99% dels casos ho farà forçada, no per desig (i un cop esgotat probablement també). Qui ha de vetllar per aquests drets (i millorar-los, perquè 16 setmanes és una presa de pèl) pensa que és algo totalment prescindible... malament anem.
Últimament l'administració no para de no actuar amb responsabilitat. Com espera que les empreses privades no facin el mateix?

Ah, a mi em semblaria igual de malament un pare que no estigués al costat de la seva dona en aquests primers moments i complint amb la seva responsabilitat (i em costa tantíssim pensar que no sigui el seu desig i prioritat número 1).

Per cert, efectivament una mare no és només una "amamantadora": és una mare, irreemplaçable.

[Maria V.]

Doncs jo trobo que aquesta carta es desmesurada i qui l'ha escrita sembla que està molt cremada.
Tothom te dret a fer el que vulgui i la criatura te un pare i una mare.
Els dies son molt llargs i hi ha temps per a fer de tot. Les dones no som nomes unes amamantadores, ens ha costat molts anys i molt d'esforç aconseguir tenir posicions de poder

Em sembla que no m'he sabut explicar. És clar que un pare afectuós pot donar als fills tota la tendresa que necessiten i és clar que les llets preparades, avui dia, són prou bones. Però una dona té dret a tenir una carrera professional sense sostres de vidre i al mateix temps ocupar-se dels fills. Prendre la criatura a la feina encara és més cansat que deixar-la tot el dia en una guarderia llunyana, però arribar a casa al vespre, quan el menut ja s'ha d'estar assossegant per agafar el son, té com a conseqüència que la mare es perdi l'experiència de viure els primers mesos del fill i això per força ha de provocar certa falta de familiaritat amb ell.

D'altra banda, el que em cou és que això de donar el pit en públic, que fa cinquanta o seixanta anys encara es feia amb naturalitat, hagi passat a ser considerat impúdic. A les esglésies i els museus de tot Europa hi ha imatges de la "Mare de Déu de la Llet", o sigui que els nostres avantpassats no hi veien cap impudícia.

[macri.lg]

No trobo, per a res, cap falta de respecte en aquesta carta. És més, queda curta la noia..

Malauradament, jo vaig tornar a la feina al cap de 4 dies, sí 4 DIES, i no per gust, tot al contrari i ella, que esta forrada, que no té cap problema, es passa la baixa pel forro omplint-se la boca, com bé diu la carta, de la paraula conciliació... Una pena que no la llegeixi.

[Maria V.]

La conducta de la diputada italiana que cita cosma_shiva, a mi també em sembla molt bona. Enlloc no hi diu, que renunciés al permís de les primeres setmanes: anar a l'escó només una estona d'un sol dia (i només per votar una millora que sense el seu vot es podia perdre) no és saltar-se el permís. El cas de la tal Soraya és molt diferent: ella, amb el seu exemple, no dóna cap senyal d'interès per la conciliació, perquè no dóna cap senyal autèntic d'interès pel nen.