Adéu metones!!!

[petitaformigueta]

Quan va néixer el petitformigueto jo tenia molt clar que m'agradaria donar-li el pit. Des del primer dia me'l vaig posar al pit (gràcies a la llevadora i a les infermeres que em van atendre en la meva estada a l'hospital ) i vàrem fer LM exclusiva i a demanda fins als 6 mesos,i es clar, com tothom vaig tenir alguns que altres moments de por, angoixa i frustració, de sentir-me una vaca lletera, d'anar amb els pits a l'aire tot el dia...
A partir dels 6 mesos ho vam anar alternant amb AC i dia a dia, mes a mes, sense adonar-nos-en ja hem fet metones junts durant 25 mesos! !! Malgrat els comentaris tipus: encara pren pit?, jo tenia molt clar que continuaríem així fins que jo pogués i/o el petit fomigueto volgués.
Arrel d'un viatge de feina en el que he hagut de marxar durant 5 dies el petitformigueto ha decidit que ja en té prou ! Així, en sec! No me les ha reclamat cap vegada, tampoc hi ha hagut cap plor desconsolat.
Tinc molt clar que el meu fill ha superat una etapa (una de moltes que li esperen al llarg de la seva vida) i, tot i que jo trobo a faltar aquells moments nostres tant íntims, tant animals, que hem compartit junts estic molt contenta d'haver gaudit d'aquest procés tant meravellós.

[Pesolada]

felicitats

[pesol]

Moltes felicitats petitaformigueta!!!!

Quin regal més bonic que us heu fet!! 25 mesos de lactància!!!

[MARUXA]

Hola Petitaformigueta,
Moltes felicitats per aquests 25 mesos de lactància i tot el que implica. Quan s´acaba realment és un moment jo no diria trist exactament, però no sé és una barreja de nostàlgia i a la vegada com molt bé dius satisfacció veient que el nostre fill ha passat uan altra etapa. Pot ser no trobo les paraules adients, però nosaltres varem fer teta fins els 29 mesos i comprenc tant com et sents...
En fi, els nostres petits es fan grans, de vegades donen ganes de parar el temps, tot passa tant ràpid!!

[Alesta]

Ostres, em trobo com tu...!!! No sé si és nostalgia com diu la Maruxa o què és, però la peke va decidir als 25 mesos deixar el pit (fa 3 mesos)... ella ho va fer a poc a poc, no sé si per la seva edat (diuen que molts es deslleten sols entre els 2 i 3 anys...¿?) o per l'embaràs (diuen que molts es deslleten sols entre el 3r i4t mes d'embaràs...¿?) o perquè ha coincidit tot plegat, però a mi el que em feia por és que fos una cosa dura per ella o per mi i no ha estat així... em fa l'efecte que trobo més a faltar aquests moment jo que no pas ella... però penso que hem gaudit molt i que això no ens ho treurà ningú, ni tan sols els comentaris (que ja van quedant a l'oblit) de "encara li dones pit???"
Ha estat bonic, oi?jeje

[petitaformigueta]

I tant que ha estat bonic!!! A mi també em feia molta por que fos dur per ell i no ha estat així, cada dia ens soprenen més aquests petitons, eh?
Crec que va ser la nostàlgia la que ahir em va fer decidir a escriure el post
Ah, Alesta de comentaris per oblidar jo en tinc un de recent d'una companya de feina que quan va saber que ja no donava el pit va i em diu: Ara et sents alliberada, eh???

[Alesta]

Ah, Alesta de comentaris per oblidar jo en tinc un de recent d'una companya de feina que quan va saber que ja no donava el pit va i em diu: Ara et sents alliberada, eh???

Uau!!! sense comentaris....