Viure a Canàries

[landayo]

Hola a tots/es,

A veure, per on començo, resulta que al meu marit li han ofert una feina a Las Palmas de Gran Canaria i pel que sembla ésfantàstic (sou, plus, ventatges...) i possiblement marxarem cap allà... i com us podeu imaginar a part de l'emoció sorgeixen moltes pors ja que és un canvi important i tenim dos nens... llavors us volia preguntar si per casualitat alguna de vosaltres ha viscut una experiència similar de deixar-ho tot i marxar a una nova aventura portant dos nens al darrea... Si per casualitat és a les Canaries millor però sinó tan me fa, com us vau organitzar el canvi d'escola, com s'ho van pendre els vostres nens?? heu fet noves amistats??

Moltes gràcies,

[alfonsoicecilia]

Jo, si vols, et puc explicar l'experiència des de la visió de nena. Quan tenia nou anys (el meu germà en tenia 7) els meus pares van haver de marxar per la feina de mon pare. Vivíem prop dels amics dels meus pares i de la família i vam haver de marxar a 3 hores i pico de camí. No és tan lluny però és suficientment lluny com per no poder anar i tornar amb nens cada cap de setmana.
Bé, et diré que tant el meu germà com jo ens vam adaptar molt bé al nou poble. Mons pares van implicar-se molt en activitats per tal de conèixer gent i perque nosaltres fèssim nous amics. I no va ser gens traumàtic. L'escola hi va ajudar molt (crec que van tenir més anyorança els meus pares que nosaltres) ja que de seguida vam fer amics. Fèiem rutes pel poble, jugant, per aprendre els trajectes i els carrers (no coneixiem res!!!)
Ni mon germà ni jo ho hem viscut mai com una cosa negativa. La única pena és la família, que els veus molt menys, que a vegades es troben a faltar.
Els nens són molt adaptables sempre que les coses es facin bé. S'expliquin bé i se li dediqui el temps i l'esforç que calgui per fer veure el canvi com a alguna cosa positiva.

Molta sort, fanmília!

[landayo]

Moltes gràcies alfonsoicecilia!!! A veue com van les coses!!