TDAH

[cuqueta]

He llegit aquest article i m'he quedat . Estic d'acord en que ara sembla que hi hagi una epidèmia de nens que el pateixen, però vull creure que no és per el que insinua l'article...sinò malament anem...

http://ciencia.elcorreo.com/bichos-huma ... 20227.html

[superpeach]

Jo no en sé del tema, però suposo que com tot en ciència, i sobretot en piscologia, hi ha opinions per tot. Hi ha qui té opinions extremes i qui té opinions mitges. Generelitzar en aquests temes no és bo ni per un costat ni per un altre crec jo :) I es dificil, perquè si no ets un expert no pots tenir una idea pròpia, i experts n'hi ha pocs, i mai saps si en treuen profit o no de les idees que transmeten.....tot plegat molt complicat :) Crec que la meva opinió no serveix per res jejejeje Però l'article era interessant! Gràcies per compartir-lo!

[Rossinyola]

Jo tampoc sóc una entesa, però sé que hi ha psicòlegs que opinen que és una invenció. Per exemple, Laura Gutman opina que aquests nens no tenen cap patologia sinó que necessiten desenvolupar- se d'altres maneres, i que per ells és molt dur i difícil romandre asseguts al pupitre durant hores. Que haurien de tenir més temps de joc per explorar les seves possibilitats, desitjos, habilitats, i que el fet de medicar-los només serveix pq pares i professors es quedin tranquils pq el nen ja no "molesta", d'aquesta manera (segons Gutman, repeteixo) el nen queda anestesiat a nivell emocional i es troba incapaç de realitzar- se. De fet, en altres sistemes educatius europeus, els nens tenen moltes més hores de lleure, i no s'escolaritzen tant d'hora com aquí, i ja sabem que nosaltres anem a la cua d'europa en educació...
De totes maneres, Jo tampoc sé què faria si m'hi trobés! Crec que ha de ser ben difícil....

[charito]

A veure jo crec que com tot, hi deu haver alguns casos patologics, pero realment la gran majoria dubto moltissim que siguin realment malalts, mes aviat com diuen, que molesten i son mes agradables tranquilets. Es horroros....

[Rossinyola]

Jo el que trobo horrorós també és que a alguns pares els recomanen que vagin a centres d'educació especial....

[mdemare]

No entenc del tema però que crec que lq gent confon els nens nerviosos amb el tdh. Els nens amb tdh solen tenir problemes d'aprenentatge, no només dificultat per estar quiets en una cadira.
El problema es que en aques sistema educatiu on són els polítics qui decideixen com hem de ser educats, no educadors, doncs aquests nens es veuen forçats a seguir el ritme de la majoria quan no poden. Necesiten una altra mena d'educació. I ojo! No estic dient que siguin retrasats ni res semblant. Molts són molt llestos però no "procesen" la informació com tothom.

[Guineu]

Sóc mestra i he tingut varios nens amb TDAH .Ni molt menys....sóc experta , ni metge, ni molt entensa, però he tingut casos ,molt severs a l'aula i m'he format i informat molt per intentar donar el millor ajut possible a aquests nens...ja que és duríssim tenir un nen amb TDAH i 25 alumnes més.
Us puc dir que no tenen res a veure amb nens nerviosos o moguts...quan un nen té TDH es veu clarament que hi ha algo que no va com ha d'anar....a més el TDH no és cap problema psicològic, està etiquetat com psiquiàtric., no té res a veure amb l'estat d'ànim, l'educació, el tarannà .... són nens i nenes amb un problema "físic"(CEREBRAL)...diria que l'únic hospital que ho diagnostica a tota catalunya és la Vall d'hebron i els hi fan Tomografies o Resosnàncies magnètiques i el seu cervell mostra clarament una activitat atípica i totalment identificable amb aquest transtorn.
Jo penso que més que una moda....abans passaven molts nens sense diagnosticar i també penso que té molt a veure amb l'alimentació i el consum d'alcohol i tabac dels pares
La veritat jo era molt reticent a creure que existís el TDAH...de fet haig de dir que la meitat de nens que els hi fan les proves sovint no en ténen...nosé noies....jo tenia una amiga...que la seva filla li van diagnosticar de ben petita...sobre els 5 anys...ella va lluitar , va anara tot arreu perquè no volia medicar la seva filla, va intentar homeopatia, psicopedagogs, CDIAP, va intentar de tot...finalment quena la nena anava a 3 curs...encara no havia pogut aprendre a llegir li van dir que provés la medicació només un mes...en aquest temps la nena va aprendre a llegir...fins ara era inca´paç de centrar-se en un full més de 10 segons seguits....i també he tingut altres nens medicats pel matí i no eren nens adormits, eren nens completament normals i a la tarda sense medicació se'm donava cops de cap contra la paret. pujava per les taules,i era súper bon nen...nosé...se'm fa difícil d'explicar....és veure per creure...jo mai diria a ningú que m'ediqués el seu fill...com a mare...ho trobo duríssim...si no m'agrada ni donar-li l'apiretal a ala meva filla....però haig de reconeixer que en els cass que jo he vist...la medicació ha fet miracles....de veritat que en part el que estic escrivint va encontra dels meus principis....però és que que jo he viscut
quin rollo us he fotut...ho sento

[entrerius]

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20 ... medad.html

lamentablement esperar ètica de les grans corporacions (ja siguin farmacèutiques, energètiques, armamentístiques, financeres.....) és com esperar que els nostres governants dediquin els seus esforços a millorar la vida dels ciutadans, ja que aquests tant sols son marionetes al seu servei.

Indubtablement les persones físiques que treballen dins aquets gegants tindran ètica com a individus (en alguns casos vista des de la seva perspectiva ).... però l’ètica no és un dels objectius del gegant. Aquest sols entén de maximització de beneficis i de rendir comptes al seus accionistes... la resta son danys col.laterals i totalment legals.... i si no ho son, se’n fan. Així de fàcil i trist.

Pel que fa al TDH, espero no haver-m'hi de trobar perquè ha de ser realment una decisió ben complicada. Segur que intentaria fer de tot abans de medicar....... però mai no ho saps fins que t'hi trobes.
Molts ànims als pares i mares que ho viuen en primera persona.

[DRACO]

Pujo el post, trobo que es molt interessant.

Treballo en una escola d'educació especial. Primer de tot m'agradaria desmitificar-la. No tots els centres són per nens superafectats. Molts, com a l'escola on treballo jo són alumnes que a l'escola ordinària no aprenen per diferents motius. Amb nosaltres troben una classe amb pocs alumnes (entre 8 i 10) amb diferents patologies.

Com ha dit la Guineu, quan un nen és hiperactiu li costa moltíiiiisim centrar-se als aprenentatges i aprendre. He tingut alumnes que realment sense medicació no podien ni estar asseguts, literalment botaven de la cadira. El pitjor és la lluita interna que molts tenen. Volen aprendre, però el seu cos no els hi permet. D'altres, els menys, són un dèficit atencional. no són despistats. S'evaeixen a un altre món i els hi costa molt conectar de nou.

D'altra banda segur que es diagnostiquen casos que realment no ho són i es medicquen nens que no ho necessiten.

Medicació: Sí quan el diagnòstic és encertat.

[Schiffino]

Draco, estic d'acord amb tú! fa 8 anys que treballo amb nens i joves amb TDAH i necessiten tant un tractament farmacològic com un tractament psicopedagògic, per tal d'assegurar la evolució en el seu procès d'aprenentatge. Jo al principi tampoc estava d'acord amb la medicació, però quan t'adones que gràcies a aquesta la evolució del nen o jove és molt positiva, et canvia la teva manera de pensar inevitablement...és brutal el canvi que produeix en els autèntics casos de nens amb aquest trastorn!!!

El TDAH sí existeix, però també és cert que hi ha un sobrediagnòstic del trastorn per part d'alguns professionals.