Parella amb fills d'una relació anterior....

[daca30]

Hola noies!
Com va el diumenge de rams??, espero que bé . Be em presento, em dic Maria i tinc 31 anys, fa qüestió d'un any i mig que vaig amb la meva parella i uns set mesos que visquem junts, la veritat es que ens va molt bé, ens avenim molt bé en tot.
La cosa está en que ell té una nena d'una relació anterior i clar , quan li toca tenir-la está a casa, la veritat la meva relació amb la nena es molt especial, segons ella m'estima moltissim i jo amb ella es clar, es com si fos meva. Ara té tres anys i es molt moguda, la veritat es que em respecta bastant, pero hi ha vegades que no se com actuar. Quan es porta malament, no sé que haig de fer, jo sé que si li faig un càstig, el meu home no em dirá res,pero tot aixó de vegades em sento incomoda. La veritat m'agradaria que si hi ha alguna noia, que es trobi amb alguna situacio semblant, que em fes un cop de má. Ja que de vegades no sé si m'excedeix-ho o no

[Elidé]

Si et serveix d'algun consol, jo tinc una filla de 4 anys i mig que és meva-meva i tinc el mateix problema que tu... Educar és una tasca tremendament difícil!

[daca30]

Si et serveix d'algun consol, jo tinc una filla de 4 anys i mig que és meva-meva i tinc el mateix problema que tu... Educar és una tasca tremendament difícil!

Hola Elidé!, doncs la veritat es que no es gens fàcil educar, i més si no es meva meva. Si fos meva, crec que seria diferent, pero clar al tenir aquest inconvenient... doncs hi ha moments que no ser com actuar. Per exemple amb el menjar, s'entreten moltissim, es posa a jugar, o no vol menjar només que patates fregides, i jo per a mi, quan té aquesta actitud de no volguer menjar res i començar a mirar les musarañes, li faria un castig, pero clar no se fins a quin punt em puc ficar. De vegades anem ella sola i jo al parc, o a comprar i em creu bastant, pero altres cops... "l'escañaria", no se si m'entens.

[Socatchick]

Jo et puc comentar el que fa un amic. Ell té un fill i ella dues nenes d'anteriors relacions. Estan convivint i van parlar molt sobre el tema dels càstigs i premis als nens i van arribar a la conclusió que era millor k cadascu es comportés com si tots fossin de tots. Si ell castiga a una de les nenes no passa res i aquesta ho ha de complir i viceversa.
crec que ho hauries de parlar amb la teva parella a veure com veu ell si et comportes com tu ho sents. Si els dos hi esteu d'acord la nena s'hi anirà acostumant.

[daca30]

Jo et puc comentar el que fa un amic. Ell té un fill i ella dues nenes d'anteriors relacions. Estan convivint i van parlar molt sobre el tema dels càstigs i premis als nens i van arribar a la conclusió que era millor k cadascu es comportés com si tots fossin de tots. Si ell castiga a una de les nenes no passa res i aquesta ho ha de complir i viceversa.
crec que ho hauries de parlar amb la teva parella a veure com veu ell si et comportes com tu ho sents. Si els dos hi esteu d'acord la nena s'hi anirà acostumant.

Bon dia!!,la veritat es que si que ho hauriem de parlar mes sse seriosament, perque clar,no vui fer algo q no li senti be amb ell,jo se que a vegades le fet un castig a la nena perque s'ha portat malament i no m 'ha dit res,al contrari. Ell es molt mes permisiu que jo,suposo que per el fet de no tenirla cada dia,cosa q trobo un error garrafal. Vui dir que encara q no la tinguem sempre,s 'ha d'establir unes normes,i aixo no vol dir que la nena deixi d'estimar al seu pare. O m'equivoco?

[shyla]

Jo et puc comentar el que fa un amic. Ell té un fill i ella dues nenes d'anteriors relacions. Estan convivint i van parlar molt sobre el tema dels càstigs i premis als nens i van arribar a la conclusió que era millor k cadascu es comportés com si tots fossin de tots. Si ell castiga a una de les nenes no passa res i aquesta ho ha de complir i viceversa.
crec que ho hauries de parlar amb la teva parella a veure com veu ell si et comportes com tu ho sents. Si els dos hi esteu d'acord la nena s'hi anirà acostumant.

Bon dia!!,la veritat es que si que ho hauriem de parlar mes sse seriosament, perque clar,no vui fer algo q no li senti be amb ell,jo se que a vegades le fet un castig a la nena perque s'ha portat malament i no m 'ha dit res,al contrari. Ell es molt mes permisiu que jo,suposo que per el fet de no tenirla cada dia,cosa q trobo un error garrafal. Vui dir que encara q no la tinguem sempre,s 'ha d'establir unes normes,i aixo no vol dir que la nena deixi d'estimar al seu pare. O m'equivoco?

No sé quant de temps la teniu a casa vostra però penso que aquest és un tema que correspon única i exclusivament als pares i que són ells els que han de negociar com educar a la seva filla, si ells no són de castigar a la nena no crec que tu ho hagis de fer i això s'ha de respectar. Seria com quan es comencen a ficar en la criança els avis, tiets i família tota. Jo crec que ho hauríeu de parlar entre vosaltres per que tu ballis el ball que ells com a pares decideixin. Penso que és un tema suficientment delicat com per parlar-ho amb calma i no actuar sobre la marxa quan tingueu vosaltres a la nena.

[mdemare]

Et puc contar la meva experiencia, vaig conèixer els fills del meu home amb 6 i 9 anys, ara ja adolescents. Amb els anys ens hem equilibrat i l'apreci és mutu. Ens portem molt bé i ens estimem. És a dir, no us penseu pel que diré ara que hem tingut mala relació ni sóc la madrastra de la blancaneus.
Hi ha coses en que no em poso, per això ja tenen 2 pares, però hi ha temes de convivencia que afecten a tots i ells han de respectar. La cosa és que com no ets sa mare es creuen que no pots possar límits i a vegades he sigut molt dura, més del que segurament ho seré amb el meu fill, però es que sino no em prenien seriosament. Si posava un càstig el meu home l'ha respectat sempre, era jo qui decidia quan el treia (clar que eren càstigs tipus treure la tele, tampoc sóc el dimoni). Ara ja no cal fer res d'això,però de petits com saben que al seu pare no li mola que facin mal als seus fills es creuen qu tenen una certa impunitat per xotejar-te i ordenar-te coses com si fosis la xaxa. ( és més de noies que de nois això).
Però si fas coses amb ells i els integres a la teva vida, quan van creixent ls ja et consideren de la familia i et respecten.

[daca30]

Et puc contar la meva experiencia, vaig conèixer els fills del meu home amb 6 i 9 anys, ara ja adolescents. Amb els anys ens hem equilibrat i l'apreci és mutu. Ens portem molt bé i ens estimem. És a dir, no us penseu pel que diré ara que hem tingut mala relació ni sóc la madrastra de la blancaneus.
Hi ha coses en que no em poso, per això ja tenen 2 pares, però hi ha temes de convivencia que afecten a tots i ells han de respectar. La cosa és que com no ets sa mare es creuen que no pots possar límits i a vegades he sigut molt dura, més del que segurament ho seré amb el meu fill, però es que sino no em prenien seriosament. Si posava un càstig el meu home l'ha respectat sempre, era jo qui decidia quan el treia (clar que eren càstigs tipus treure la tele, tampoc sóc el dimoni). Ara ja no cal fer res d'això,però de petits com saben que al seu pare no li mola que facin mal als seus fills es creuen qu tenen una certa impunitat per xotejar-te i ordenar-te coses com si fosis la xaxa. ( és més de noies que de nois això).
Però si fas coses amb ells i els integres a la teva vida, quan van creixent ls ja et consideren de la familia i et respecten.

Es que els castigs que li faig jo son d'aquest tipus, li trec la tele o les joguines, perque jo paso molt estona amb ella i penso que m'ha de respectar encara que no sigui la seva mare, ara bé, en temes de cole i tot aixo si que no em fico.

[mdemare]

Si, és el que penso jo. Encara que no siguis la seva mare si està en aquells moments al teu càrrec és lògic que marquis tu la situació. A més, el teu home et recolça. Jo també passo moltes estones amb ells i un vegada parlant amb una psicòloga del tema em va recomanar que si jo deia fora peus del sofà, anema sopar o qualsevol altra cosa, allò s'havia de cumplir si o si perquè la meva opinió sobre temes de convivèncja tenia que ser escoltada i tinguda en compte. A mi m'ha anat bé, tinc mt bona relació. Els he castigat si però també he fet moltes coses per ells, com deus fer tu, com recollir-los amb els amics, moltes estones de parc, cinema, sortides... i això també ho veuen. No estem sempre rottenmeier.

[daca30]

Si, és el que penso jo. Encara que no siguis la seva mare si està en aquells moments al teu càrrec és lògic que marquis tu la situació. A més, el teu home et recolça. Jo també passo moltes estones amb ells i un vegada parlant amb una psicòloga del tema em va recomanar que si jo deia fora peus del sofà, anema sopar o qualsevol altra cosa, allò s'havia de cumplir si o si perquè la meva opinió sobre temes de convivèncja tenia que ser escoltada i tinguda en compte. A mi m'ha anat bé, tinc mt bona relació. Els he castigat si però també he fet moltes coses per ells, com deus fer tu, com recollir-los amb els amics, moltes estones de parc, cinema, sortides... i això també ho veuen. No estem sempre rottenmeier.

La veritat es que si, faig moltissimes coses amb ella, sempre estem jugant o dibuixant, quan vaig a fer algun encarrec sempre vol venir amb mi, i no es per posar-mi flors, pero soc amb l'unica persona que vol anar de la mà pel carrer . A més quan no esta amb nosaltres i la truquem, el primer que fa es demanar per mi.
L'altre dia, quasi em desfaig, la vaig castigar perque em va llençar una joguina per sobre el cap, la veritat q portaba una tarda que deunido,la vaig fer seure al sofa 5 min i que quan estigues calmada vingues a buscar-me. I si, ho va fer, es va estar al sofa tota quieta, sense dir res, després va venir a demanar-me perdó i al cap d'una estona, em va saltar, maria, t'estimu molt molt!!, ostres em va enganxar per sorpresa totalment, va ser una sensació tan dolça que una mica més i ploro de l'alegria,jajaja