A vosaltres també us passa?

[Cuqui0]

Les vostres amistats fan la seva vida, tenen fills i ja és un altra historia, han marxat a viure fora, han trobat parella i no volen compartir el temps amb tú, i un munt de coses que ara no em venen al cap........no us ha passat??

Em presento, soc la Belén (36) i m'he decidit a escriure sobre aquesta temàtica perque penso que com jo s'hi troba molta gent. El meu xicot i jo ens considerem persones molt normals i per això ens agradaria coneixer gent amb la que poder fer coses els caps de setmana (sortides a l'aire lliure, anar a pendre algo, descobrir llocs nous per anar a sopar, etc, etc...).

Doncs això, a veure si hi ha algú amb la nostra mateixa situació ......I si no coincidim amb ningú, doncs no passa res, salutacions a tothom i que passeu un bon dia!!

Adeu!!

[Mireia11]

Quan es tenen fills les coses canvien.
Els que no en tenen potser no es senten a gust fent coses a ritme de nens i els que en tenen potser els nens no tenen feeling i els pares maneres diferents d'entendre la criança....
Es tot un mon!

[Socatchick]

Nosaltres també ens hi hem trobat!

L'altre dia vaig quedar amb uns amics per anar a berenar, des que havia nascut la Coaner no havia quedat am ningú (feia 3 setmanes), doncs quanens vam trobar amb cara de sorpresa em diuen "ella també vé??" En fi... les coses canvien.

[Aly84]

Totalment d'acord amb el que ha dit la Mireia11

Nosaltres des de que hem tingut la nostra filla, ens és més difícil quedar i sortir amb amics. Per una banda els horaris i rútines d'un bebè són força rígides... Per exemple, dinar a fora ens és complicat pel tema de la migdiada... A la tarda no podem estar fins massa tard per complir amb l'horari del sopar... i això la gent que no té fills no sempre ho entèn...

I com diu la Mireia també ens ha passat que amics nostres que no tenen fills quan vénen a casa se'ls fa pesat o aborrit seguir el ritme de la nostra filla...


I jo també, m'he trobat amb la frase: "Ah! però ella també vindrà...."

Però sempre hi ha aquelles amistats vertaderes que sempre es conserva el contacte hi hagi fills, s'hagi caviat de cituat, estiguis amb un ànim diferent.... Són les amistats autèntiques que saben adaptar-se en tota situació. Però certàment penso què és més fàcil coincidir amb amistat amb aquelles persones que tenen una situació familiar i d'aficions similiars a tu.

[Cuqui0]

Gracies noies per les vostres paraules........estic totalment d'acord amb el que dieu.

A veure si tinc sort a la meva primera FIV i ja serà un altre cosa

[rateta23]

A nosaltres també ens passa, continuem en contacte amb els amics i quedem quan podem per berenar, peró logicament ells van al cine a la nit i nosaltres no podem o surten algun cop a la nit i tampoc es pot. Es complicat, almenys el nostre nen es molt de rutina i si no fa migdiada o així no para de ploriquellar, peró jo suposo q quan sigui una mica més grandet les coses canviaren.
D'on ets Belen??

[Cuqui0]

A nosaltres també ens passa, continuem en contacte amb els amics i quedem quan podem per berenar, peró logicament ells van al cine a la nit i nosaltres no podem o surten algun cop a la nit i tampoc es pot. Es complicat, almenys el nostre nen es molt de rutina i si no fa migdiada o així no para de ploriquellar, peró jo suposo q quan sigui una mica més grandet les coses canviaren.
D'on ets Belen??

Hola rateta23,

Nosaltres som de Barcelona (vivim a Sta. Coloma de Gramanet).