Maternitat/paternitat vs amistats ...

[lavidaesbonica]

Bones!

Volia obrir aquest post per parlar d'un tema que ens preocupa una mica a la meva parella i a mi. Segur que ja se n'ha parlat al fòrum però no ho he trobat... Doncs això, el tema amistats, des de que som pares (fa 4 mesos i mig) que amb els amics ja no és el mateix, sobretot amb el grup que tenim mutu, que som uns 10, i nosaltres, de moment, els únics "pares". I és que des de sempre hem anat quedant cada cap de setmana si no és per sopar és per anar a prendre algo, però principalment per les nits.
Ara ens trobem amb que per les nits no ens va bé sortir, bé, això és el que nosaltres creiem, ja que ens "fa cosa" treure a la nena per anar a sopar en un local ple de gent, soroll, etc.. evidentment que més tard del sopar ni ens ho plantejem de sortir.. però el fet és que alguns d'ells no ho veuen igual i ens jutjen pel fet que la nena ens impedeixi sortir a sopar, per exemple. No ho diuen directament, clar, però comentaris com ara "no vindreu a sopar? i perquè no porteu a la nena??" o "però si la nena dorm no passa res! la porteu dins el cotxet i ja està.." ens ho donen a entendre. Jo m'angoixo perquè sé que ho deuen criticar, i a vegades em fan dubtar que potser sí que la podríem treure a sopar, i que potser som massa sobreprotectors..?? però no sé... jo no estaria gens tranquil·la! A més, la nena necessita tranquil·litat a l'hora de dormir.. i ella és una nena que els lloc amb massa jaleo la posen molt nerviosa! però bé, suposo que és normal en un nadó de 4 mesos i mig.. no? Sovint també deixen anar algun comentari del tipus "vam veure a fulanita i menganito amb el seu nen al sopar..." deixant entendre que hi ha altres parelles que sí que surten amb el seu fill, en plan, "veieu com no passa res?". I alguna vegada han tret el tema dient que ells quans siguin pares que intentaran seguir amb la vida d'abans el màxim possible, i que s'enduran al nen a tot arreu..

Alguna opinió... realment estem sent massa sobreprotectors?? estic una mica trista perquè sento que els "amics" no ens entenen... o com a mínim estan tenint una actitud que ens disgusta molt. I cada vegada que es queda per fer algun sopar jo ja m'angoixo perquè no sé què dir o si anar o no... perquè sé que ho criticaran

[MarionCole]

A la meva primera filla la treia de vegades. Per la festa major, a la revetlla de sant joan, a sopar de tant en tant, a casa d'amics... pero era tan agobiant estar pendent de que s'adormís, patir perquè no es despertés... que aquest segon nen que tinc sembla un monjo de clausura. No l'he tret gairebe mai. Son pare i sa germana fan vida social i ell i jo ens quedem tan panxos a casa. Per mi és massa rotllo, i ja veus que jo no soc primerenca. Ho faig més per mi que per ell, i no m'he trobat amb cap comentari estrany, crec que tothom ho pot entendre.

[pesol]

Ara ets mare, les prioritats t'han canviat, i mica en mica veuras que les amistats també. No pas perquè ells t'evitin, sino perquè tu preferiràs quedar a mitja tarda amb altres pares i parlar de bolquers que no quedar de nits i parlar de feina/festes/...

I el que t'ha d'importar menys de tot plegat en aquesta nova etapa de mare és el "què diran". Si has d'estar pendent de què opina la mare/sogra/veïna/amics sobre la teva maternitat no et deixarà ni viure ni disfrutar del teu fill.

Fes el que et vingui de gust i deixa't estar del que diran els demés!

[ajulia]

Quan anava llegint el missatge m'has fet pensar en nosaltres mateixos però al revés... De la colla hem set dels últims a tenir la criatura (ara ja té quasi tres anys i mig) i jo també vaig tenir la sensació de que no m'entenien. Has de fer les coses pensant en vosaltres tres (la teva parella, la criatura i tu), què et fa sentir més còmode i què us va més bé a vosaltres. Cada criatura és un món, cada parella també. A mi em deien que podia fer tal cosa perquè ells ho havien fet quan tenien els nens petits. Amb això vull dir que et diguin el que creguin o el que vulguin, no facis res pels altres per no ser criticada, ho has de fer per sentir-te bé.

[novella]

Ai!! Si yo te contara... A mi em va passar quelcom semblant. Quan tens fills i els teus amics no...uf! Poden ser dos mons apart!! Jo crec que tenir fills et canvia la vida i les prioritats. Crec que feu ben fet prioritzant la vostra filla, de fet, d'això es tracta! I un nadó no ha de fotre res dormint al cotxet en un restaurant a les 11 de la nit! No seria més fàcil quedar per dinar? O fer un berenar? O és que les amistats només es cultiven sopant?? Crec que també és egoista per part seva no saber com fer -vos costat en aquest gran canvi. la meva experiència? Alguns amics han quedat enrere, és així! I ni tan sols em sap greu. Els bons han continuat al meu costat i s'han adaptat al fet que ara sóc mare. Quedem per dinar...i per fer berenars-sopars!! Sopem a les 8 i nosaltres a les 10.30 som a casa, i els solters van al cine i de copes. I tots contents!! d'altra banda he creat una nova xarxa amb altres que també són mares i pares.
Jo t'aconsellaria que no hi pateixis, fes el que sents que has de fer, tingues clares les prioritats i si volen criticar que ho facin! Vés a saber amb què es trobaran quan els toqui a ells... Els amics que es quedin pel camí no ho eren tant, els bons trobaran la manera de estar al vostre costat.

[marteta75]

Tu passa de tot! si que és veritat que algunes amistats es veuen tocades però si no tenen fills a vegades és dificil que entenguin q la vida canvia. I mira, algun dia s'hi trobaran. Jo quan era petit si que el treia, però és que això va a nens, al final t'acabes passant els dinars o sopars fent torns amb el pare i és un pal.
Jo dels meus amics vaig haver de sentir de tot quan ens van dir de marxar 4 dies a Dublin sense nens (l'Ot tenia un any i jo vaig dir que no el deixava). Vaig passar i ells, que alguns si que tenien fills, van entendre que no em farien canviar, al final cadascú tria com vol viure la maternitat i per mi encara era massa petit. I els que no tenen fills, és que fins que no s'hi trobin no poden saber com actuaran. Imaginarse que la vida no et canviarà és molt fàcil, però al final si que et canvia.
No t'agobis i fes el que el cor et digui.

[gusiluz]

Ai!! Si yo te contara... A mi em va passar quelcom semblant. Quan tens fills i els teus amics no...uf! Poden ser dos mons apart!! Jo crec que tenir fills et canvia la vida i les prioritats. Crec que feu ben fet prioritzant la vostra filla, de fet, d'això es tracta! I un nadó no ha de fotre res dormint al cotxet en un restaurant a les 11 de la nit! No seria més fàcil quedar per dinar? O fer un berenar? O és que les amistats només es cultiven sopant?? Crec que també és egoista per part seva no saber com fer -vos costat en aquest gran canvi. la meva experiència? Alguns amics han quedat enrere, és així! I ni tan sols em sap greu. Els bons han continuat al meu costat i s'han adaptat al fet que ara sóc mare. Quedem per dinar...i per fer berenars-sopars!! Sopem a les 8 i nosaltres a les 10.30 som a casa, i els solters van al cine i de copes. I tots contents!! d'altra banda he creat una nova xarxa amb altres que també són mares i pares.
Jo t'aconsellaria que no hi pateixis, fes el que sents que has de fer, tingues clares les prioritats i si volen criticar que ho facin! Vés a saber amb què es trobaran quan els toqui a ells... Els amics que es quedin pel camí no ho eren tant, els bons trobaran la manera de estar al vostre costat.

Totalment d'acord. Crec que un nen tan petit a la nit ha de ser a casa amb tranquilitat,.i no en un restaurant ple de gent i soroll. La nostra te 9 mesos i fins fa poc no hem sopat fora, i si ho fem, es a casa d amics, amb un ambient tranquil i ben d'hora.
Els amics de veritat ho entendran, la resta...que pensin el que vulguin, crec que són molt infantils si no poden entendre aixo.
Si em permets un consell, no li facis passar un mal rato al teu fill pel que diran els "amics", ell depen de vosaltres.
Es la meva opinió i el que hem fet nosaltres, la nostra filla és el primer, qui no ho pugui entendre...

[cirerota]

Noia, aquest missatge el podria haver escrit jo 6 anys enrere.....clavat! I saps que ha passat? Doncs que a dia d'avui, aquells amics que ens qüestionaven i ens miraven raros perquè no sortíem a sopar amb el nen ....a! Doncs els hauries de veure ara que ells són pares!!! Bueno..... Com ha canviat la cosa!! Ni a dinar surten..i a les 7 cap a casa que si li trenquen la rutina.......amb tot lo que nosaltres vam haver d'aguantar......Moltes vegades m'haig de mossegar la llengua....la veritat.
Noia, tu tranquila....ni cas.....i com t'ha dit alguna companya, a mesura q comenceu llars d'infants, coles...trobareu un altre tipus d'amistats amb canalla com vosaltres i més afinitats.

[Boniqueta]

Totalment d'acord amb el que et diuen les companyes!! Nosaltres fa 16 mesos que som pares i no hem sortit ni una sola vegada a sopar o a prendre alguna cosa amb la peque. Primer perquè quan alguna vegada hem sortit i la em deixat amb els avis (dues vegades comptades) ens fa un mal d'ulls horrible quan veiem nadons encara desperts a les 11 de la nit o bé al cotxet amb tot el xivarri de la gent. Pensem que els nens a aquesta edat han d'estar a casa, tranquils, calentets....no són hores per estar fora de casa!!
A la nostra colla hem sigut pares juntament amb una altra de les parelles pràcticament a l'hora i tothom ha estat d'acord en canviar sopars i sortides nocturnes per dinars (barbacoes, calçotades.....) o per berenars. I si la resta de la colla té ganes de sortir de nits o bé fer algun sopar doncs ho fan i llestos. Nosaltres no hi anem i en cap moment se'ns critica ni se'ns tira en cara.
Per tant passant de tot del que digui la gent, quan ells siguin pares a veure com s'ho munten!! És una llàstima perquè són amics i si que importa el que diguin o pensin, però crec que feu bé en prioritzar el vostre nadó, només faltaria!!

I també és cert el que quan comenci la l'escola bressol, l'escola....etc. fareu altres tipus d'amistat més afins a vosaltres perquè estareu en les mateixes condicions.
Per tant, a disfrutar del vostre petit i a fer el que realment penseu!!

[lavidaesbonica]

Ostres noies moltes gràcies per tots els comentaris! M'han anat molt bé! Teniu tota la raó que no val la pena fer passar malament al teu fill només per quedar bé davant els demés o evitar que et critiquin... suposo que a ells, els amics, també els bé de nou i aquesta situació els deu fer plantejar la seva futura paternitat i es permeten el luxe de jutjar com ho fem o deixem de fer nosaltres! Jo també penso que quan els arribi a ells em moriré de ràbia si no fan el que ells ara estan predicant.. m'hauré de mossegar la llengua eh cirerota ;).
En fi, totalment d'acord amb que hi ha amics que es van quedant pel camí, això m'ho ha dit tothom que és pare/mare... en fi.

Gràcies!!

[neuetes]

Si, em sembla que ens ha passat a tots aixó, poc o molt. Les prioritats amb la maternitat canvien i és un senyal de maduresa i responsabilitat que poseu per davant la nena que els vostres desitjos personals. Forma part del canvi de passar a tenir una adolescència perpètua a tenir responsabilitats i madurar. I qui va presumint del que faria i del que no si ell o ella tingués canalla, després aquests són els més exagerats de tots!! la veritat és que vist des de l'altra banda, quan veus segons quins comentaris sobre canalla de gent que no en té, a mi em fan pixar de riure!! qué sabràn ells!! la ignorància és molt atrevida!

Jo em quedaria amb una frase que s'ha dit més amunt, els amics que posen condicions a estar amb vosaltres potser no són tant amics com us penseu. Qui realment vulgui estar amb vosaltres li importarà ben poc quan quedeu.

[lavidaesbonica]

Si, em sembla que ens ha passat a tots aixó, poc o molt. Les prioritats amb la maternitat canvien i és un senyal de maduresa i responsabilitat que poseu per davant la nena que els vostres desitjos personals. Forma part del canvi de passar a tenir una adolescència perpètua a tenir responsabilitats i madurar. I qui va presumint del que faria i del que no si ell o ella tingués canalla, després aquests són els més exagerats de tots!! la veritat és que vist des de l'altra banda, quan veus segons quins comentaris sobre canalla de gent que no en té, a mi em fan pixar de riure!! qué sabràn ells!! la ignorància és molt atrevida!

Jo em quedaria amb una frase que s'ha dit més amunt, els amics que posen condicions a estar amb vosaltres potser no són tant amics com us penseu. Qui realment vulgui estar amb vosaltres li importarà ben poc quan quedeu.

Totalment d'acord!! Aishh que faríem sense aquest fòrum!!!

[nurdeu]

La meva experiència és que quan vem ser pares, els primers de la colla, els amics es van anar distanciant... però ara que tots han anat tenint fills han tornat, i és molt bonic!!

[martina13]

Nosaltres no hem sortit massa tampoc i si ho hem fet es quan la nena ja dormia be i venia un avi i aixi sortiem a sopar.estar be fer "coses dadults" xo jo entenc k sortir a sopar a un lloc ple de soroll no es el.millor vaja nosaltres no ho hem fet mai
i sino el k fem es k un dia surto jo i un altre el meu company.
Jo tinc una amiga k ho fa xo nose jo no disfrutaria tampoc aixi k nose imagino k quan sigui mes gran ja podrem fer mes coses
Xo si tens un familiar o cangur de confiança si k esta be fer alguna sortideta.es el meu parer vaja

[lavidaesbonica]

Nosaltres no hem sortit massa tampoc i si ho hem fet es quan la nena ja dormia be i venia un avi i aixi sortiem a sopar.estar be fer "coses dadults" xo jo entenc k sortir a sopar a un lloc ple de soroll no es el.millor vaja nosaltres no ho hem fet mai
i sino el k fem es k un dia surto jo i un altre el meu company.
Jo tinc una amiga k ho fa xo nose jo no disfrutaria tampoc aixi k nose imagino k quan sigui mes gran ja podrem fer mes coses
Xo si tens un familiar o cangur de confiança si k esta be fer alguna sortideta.es el meu parer vaja

Martina13! Nosaltres aprofitem dos caps de setmana al mes (més o menys) que ens veiem amb els meus pares per poder sortir i deixar la nena amb ells! Però la resta de vegades doncs ens quedem a casa per la nena o fem el que tu dius, un dia surto jo i l'altre el meu marit

[Náyade]

Jo ho visc des de l'altre costat. Tenim una amiga que va tenir una filla fa 1 any i mig, i la veritat que ella ha fer un canvi de 360º. Nosaltres no som massa amigues, pero sí son molt amics amb una parella que si surt molt amb nosaltres... en fi, la qüestió es que ara no surten mai, sempre estàn a casa o si surten estàn histèrics perquè la nena està així o aixà, que si té son que si té gana, que si no li donis això, etc... clar, nosaltres ho veiem del pal: quins pares més histèrics!!! I no entenem res, però déu meu quan nosaltres siguem pares!!! Potser serem pitjor.

Tenir un flll et deu canviar la vida al 100%, i si no ets pare/mare no ho entens. Jo ho intento comprendre però es difícil. També es cert que la nostra amiga en comú, sempre està criticant a la mare perquè "mai surten ni a sopar" o "és que sempre hem d'anar nosaltres a casa seva"... això jo ho comprenc però des de fora, com dic, costa de creure.

Suposo que jo faré el mateix quan arribi el dia. La qüestió també es no tancar-se sempre a casa, com van fer els meus cunyats quan van tenir el segon bebè. No sortien ni amb aigua bullint, els nens sempre a casa, sempre sempre, findes i festius inclosos, i quan sortien, refredat al canto!

En fi... jo espero que els meus amics em comprenguin i si no ho fan, no son amics. Sóc bastant així amb les relacions, quan no em convenen, els hi dono porta!!!

Ánims papis i mamis, teniu present que esteu fent un paper super important i que el primer es el vostre fill, i la resta que es posi a la cua de prioritats!

[lavidaesbonica]

Hola Nayade! La veritat és que a vegades resulta complicat conciliar la nova "vida de pares" amb les amistats. Alguns creuen que has de procurar seguir amb la teva vida d'abans el màxim possible, intentant que la criatura "s'adapti", i sovint sents la frase de "jo conec a fulanito que treuen sempre al seu fill/a a tot arreu!!", però el que no saben és que cada crio és un món, i el que no pot ser és que facis les coses perquè els altres ho fan o per evitar que et critiquin o jutjin... primer és el teu fill, i ja et pots entossudir-te a treure'l a sopar en un restaurant que si vol dormir i no pot pel jaleo que hi ha doncs plorarà fins que acabis marxant, ara no entenen de paraules sinó de gestos.. o marxes i la deixes dormir en pau i tranquil•litat o plorarà fins la sacietat. No és una qüestió "d'acostumar-los" com molta gent també diu.. "Es que aquesta nena està mal acostumada".. home, a mi personalment m'encantaria poder sortir els dissabtes a sopar por ahi i que la nena es passés l'estona dormint al cotxet, però com que no és el cas, perquè provar-ho ho hem provat i hem hagut de marxar cames ajudeu-me de la marranada que ens havia fet, doncs som pràctics i pensem que no volem tornar a passar per aquest mal moment, ni nosaltres ni tampoc fer-li passar a ella. Des de fora, quan no ets pare, és molt fàcil jutjar i criticar, simplement perquè és una situació nova i desconeguda per a tu, i et sorprèn i vols creure que tu actuaràs diferent, perquè en un principi a ningú li agrada la idea d'haver de renunciar a les sortides nocturnes, sopars animats, dinars amb sobretaules eterns, ... però la veritat és que no tens ni idea!! El millor seria callar i observar, i esperar a que et toqui a tu, aleshores, quan siguis pare i tinguis el teu fill/a ja podràs fer i desfer a la teva manera, segons com t'hagi sortit el crio doncs veuràs quines coses pots i no pots fer. A vegades, aquells que més et jutjen penso "Tandebò et surti un nen/a ben peleón..que et dongui molta guerra, aleshores ja veurem si el treus a sopar més tard de les 20h, o el tens 4 hores en una taula amb 15 persones cridant...etc".

[neuetes]

Hola Nayade! La veritat és que a vegades resulta complicat conciliar la nova "vida de pares" amb les amistats. Alguns creuen que has de procurar seguir amb la teva vida d'abans el màxim possible, intentant que la criatura "s'adapti", i sovint sents la frase de "jo conec a fulanito que treuen sempre al seu fill/a a tot arreu!!", però el que no saben és que cada crio és un món, i el que no pot ser és que facis les coses perquè els altres ho fan o per evitar que et critiquin o jutjin... primer és el teu fill, i ja et pots entossudir-te a treure'l a sopar en un restaurant que si vol dormir i no pot pel jaleo que hi ha doncs plorarà fins que acabis marxant, ara no entenen de paraules sinó de gestos.. o marxes i la deixes dormir en pau i tranquil•litat o plorarà fins la sacietat. No és una qüestió "d'acostumar-los" com molta gent també diu.. "Es que aquesta nena està mal acostumada".. home, a mi personalment m'encantaria poder sortir els dissabtes a sopar por ahi i que la nena es passés l'estona dormint al cotxet, però com que no és el cas, perquè provar-ho ho hem provat i hem hagut de marxar cames ajudeu-me de la marranada que ens havia fet, doncs som pràctics i pensem que no volem tornar a passar per aquest mal moment, ni nosaltres ni tampoc fer-li passar a ella. Des de fora, quan no ets pare, és molt fàcil jutjar i criticar, simplement perquè és una situació nova i desconeguda per a tu, i et sorprèn i vols creure que tu actuaràs diferent, perquè en un principi a ningú li agrada la idea d'haver de renunciar a les sortides nocturnes, sopars animats, dinars amb sobretaules eterns, ... però la veritat és que no tens ni idea!! El millor seria callar i observar, i esperar a que et toqui a tu, aleshores, quan siguis pare i tinguis el teu fill/a ja podràs fer i desfer a la teva manera, segons com t'hagi sortit el crio doncs veuràs quines coses pots i no pots fer. A vegades, aquells que més et jutjen penso "Tandebò et surti un nen/a ben peleón..que et dongui molta guerra, aleshores ja veurem si el treus a sopar més tard de les 20h, o el tens 4 hores en una taula amb 15 persones cridant...etc".

No ho podria haver expressat millor

[Náyade]

Hola Nayade! La veritat és que a vegades resulta complicat conciliar la nova "vida de pares" amb les amistats. Alguns creuen que has de procurar seguir amb la teva vida d'abans el màxim possible, intentant que la criatura "s'adapti", i sovint sents la frase de "jo conec a fulanito que treuen sempre al seu fill/a a tot arreu!!", però el que no saben és que cada crio és un món, i el que no pot ser és que facis les coses perquè els altres ho fan o per evitar que et critiquin o jutjin... primer és el teu fill, i ja et pots entossudir-te a treure'l a sopar en un restaurant que si vol dormir i no pot pel jaleo que hi ha doncs plorarà fins que acabis marxant, ara no entenen de paraules sinó de gestos.. o marxes i la deixes dormir en pau i tranquil•litat o plorarà fins la sacietat. No és una qüestió "d'acostumar-los" com molta gent també diu.. "Es que aquesta nena està mal acostumada".. home, a mi personalment m'encantaria poder sortir els dissabtes a sopar por ahi i que la nena es passés l'estona dormint al cotxet, però com que no és el cas, perquè provar-ho ho hem provat i hem hagut de marxar cames ajudeu-me de la marranada que ens havia fet, doncs som pràctics i pensem que no volem tornar a passar per aquest mal moment, ni nosaltres ni tampoc fer-li passar a ella. Des de fora, quan no ets pare, és molt fàcil jutjar i criticar, simplement perquè és una situació nova i desconeguda per a tu, i et sorprèn i vols creure que tu actuaràs diferent, perquè en un principi a ningú li agrada la idea d'haver de renunciar a les sortides nocturnes, sopars animats, dinars amb sobretaules eterns, ... però la veritat és que no tens ni idea!! El millor seria callar i observar, i esperar a que et toqui a tu, aleshores, quan siguis pare i tinguis el teu fill/a ja podràs fer i desfer a la teva manera, segons com t'hagi sortit el crio doncs veuràs quines coses pots i no pots fer. A vegades, aquells que més et jutjen penso "Tandebò et surti un nen/a ben peleón..que et dongui molta guerra, aleshores ja veurem si el treus a sopar més tard de les 20h, o el tens 4 hores en una taula amb 15 persones cridant...etc".

Una veritat com un temple!!

Fins que no ets pare no ho saps, jo més o menys ho endevino, però com dic ha de ser un canvi radical a la teva vida, no millor ni pitjor simplement un canvi bestial. Ja no ets tu sol, has de pensar primer en el fill i després en tu, i això la gent que no té fills no ho entèn perquè encara està amb el xip "egoista" de només pensar en ells mateixos. Es normal, cada situació té les seves coses. Jo ara porto una tarda al sofà sense fotre res i quan tingui un doncs estarè amunt i avall i tan feliç!! Però potser per la gent sense fills serà com un "mega sacrifici".

En fi, m'enrotllo com una persiana!! Que teniu moltíssima raó!!

[numa1982]

Jo tampoc crec que sigueu estranys. El nostre nen té 15 mesos i només hem anat a sopar a ca mons pares (hi té un bressol de viatge), a un casament (era fora i l'alternativa era no anar-hi) i uns quants cops a sopar. Tanmateix, els cops que hem anat a restaurant jo no he estat còmoda, i vulguis que no també he canviat els meus horaris. Igualment, a mi em rellisca el que la gent pensa, el meu nen és una personeta que ha de descansar a la nit i jo també, així que a qui no l'hi agradi, que s'hi posi fulles! I és el que dieu totes: ja s'ho trobaran quan els toqui a ells!