Anar o no anar a un casament

[jaruma]

Hola,

Dissabte que ve es casa un amic molt proper del meu home. El casament és a la tarda, així que com a molt aviat acabarem cap a les 23h. Està a una hora en cotxe, per autopista i després carretera de muntanya, i a mi em fa por conduir de nit. Tenim un nen d'onze mesos que a les 9 ja sol dormir. I, ja com a últim contra, hem de comprar roba per tots, perquè és d'etiqueta.

Vam mig discutir, perquè jo li deia que era molt feixuc tot plegat, i ell, enfadat, em va dir que ja hi aniria ell sol. Com que des que ha nascut el nen no fem més que discutir, per evitar mals rotllos li vaig dir que no, que anem tots tres i ja està. Però no m'ho trec del cap, sobretot el trajecte en cotxe de nit (només condueixo jo).

Hauríem d'anar-hi tots, com a família que som, oi? O no és tan dolent dir-li que millor que hi vagi sol? Estic feta un embolic. Què faríeu vosaltres?

Gràcies per endavant!

[aire]

Hola,
Bueno... Jo crec que si es un amic proper del teu marit hi heu d anar... Si mes no ell... Es normal que no vulgui perdres-ho...
Vosaltres, la opcio de qedar-vos a dormir a prop del convit pot ser una opcio no? Que de nit no tinguessis de conduir gaire...
No se... Crec que has de valorar, si vols anar-hi o no... Un cop sapigues la resposta, crec que es organitzar-vos!

Salut!

[Pantera]

Jo crec que hauríeu d'anar-hi junts. Si pateixes pel teu nen podries deixar-lo amb algun familiar proper que segur ho entendran. A mi no m'agradaria anar a una boda amb el nen tant petit (pel tema de que potser es pot agobiar i l'hauràs de tenir tot el dia pel damunt). De fet, els meus pares sempre em deixaven amb els meus avis quan tenien una boda o un dinar d'empresa . Si el teu nen és calmat doncs podeu anar-hi els tres i quedar-vos a dormir fora com t'ha dit Aire.

Que vagi be!

[jaruma]

Gràcies per les respostes, sembla doncs que coincidiu, m'hauré de conscienciar i anar-hi!

No vull deixar el nen perquè només s'adorm al pit, i encara demana pit cada dues hores a la nit, així que tornaríem i el nen seguiria despert, i ma mare histèrica!

Sobre quedar-nos allà a dormir, el problema és que el casament és en unq ermita allunyada, així que encara que ens quedéssim, el trajecte de nit pel camí de muntanya no me'l treu ningú.

En fi, tinc ganes que sigui ja diumenge que ve i ja hagi passat el ditxós casament.

[ner]

Bon dia,

Jo també sóc de la opinió que si és un amic pròxim i a ell li fa il·lusió hi hauríeu d'anar.

A mi em va passar quan estaba embarassada, es va casar un amic proper del meu marit quan a mi em faltaven dues setmanes per sortir de comptes, el trajecte era d'hora i mitja en cotxe i el tema de roba ni t'explico. Així que va ser qüestió d'organitzar-se. La roba me la va deixar una amiga que també havia tingut un casament estant embarassada. I ens varem quedar a dormir a un hotel pròxim a la zona. La condició que jo li vaig posar era que si estaba cansada en el moment que fos jo me n'aniria a l'hotel i que ell si volia es quedés al convit.
Si et preocupa tema deplaçament amb cotxe de nit has preguntat si fan transport en comú (per exemple bus o furgo) ? O l'opció de compartir cotxe amb d'altre/s invita/ts i que ells condueixin a la tornada? O l'opció de llogar l'hotel a la zona més próxima i anar amb taxi de la zona del convit a l'hotel (i tu podries marxar abans que s'acabés si el nen està cansat)? Jo et recomano que busquis opcions que potser n'hi ha alguna que et va millor.

Anims

[VespresVerds]

Jo penso al revés que tothom
Les relacions de parella, d'amistat, familiars... són com un vol o necessita que siguin. Jo no hi crec en això d'anar a tot arreu amb la parella, no penso que hagi d'aparentar res i a més tinc clar que sóc una persona independent a ell.

Jo, en la teva situació, no hi aniria. Penso que tens dos o tres motius bastant sòlids: tens un nadó, has de conduir tu de nit i no és un amic teu. No ho sé... Potser sóc una egoista, però a mi no m'agrada que m'obliguin a fer coses i jo tampoc obligo a la parella a fer coses només perquè les vull fer jo, si sé que a ell no li agrada o no li interessa. Com et dic, cada parella és un món i nosaltres estem acostumats a fer vida d'aquesta manera (jo no tinc fills). A mi em molesta molt fer les coses pel simple fet que "s'han fet sempre" (com que esteu junts o casats, hem d'anar junts. NO!), faig les coses perquè hi veig sentit.

Una abraçada!

[Alehop]

Jo no crec qie s'hagin de fer junts sempre, però sí que crec que si fos el casament d'un amic proper meu, em faria molta ilusio anar-hi i compartir-ho amb la meva parella...

[novella]

Jo penso una mica com vespresverds però partint de la base que tot es pot parlar. Penso que si el teu home entén les circumstàncies i no li fa res anar-hi sol, doncs perfecte. Ara, si a ell li fa il·lusió anar-hi amb vosaltres, jo faria l'esforç. Això sí, buscant la manera que sigui el menys incòmode possible pel vostre nadó. Crec que aquesta hauria de ser la prioritat de tots dos, no només la teva.

[novella]

Ah! A mi em desespera això de comprar roba de mudar per aquestes coses! Tingues vista, pots anar molt ben arreglada amb pocs diners. Al casament del meu germà a tothom li va encantar el meu vestit i m'havia costat 20 euros al stradivarius!!

[jaruma]

Hola noies,

Jo penso una mica com vespresverds, i a més no puc evitar pensar que és egoísta voler portar-hi el nen, perquè li costa horrors dormir, i estarà despert tota l'estona. Avui li ho he comentat, i m'ha dit algo com "i què vols que hi faci?". Buf! Com m'emprenya!

Però bé, si tanta il.lusió li fa, doncs hi anem i punt. Això sí, m'emportaré la motxil.la i portejaré el nen sobre el vestit d'etiqueta (que ha de tenir alguna obertura per donar-li el pit). I a qui no li agradi que no miri!

Sobre la roba, he guanyat força pes amb la lactància, i no sé pas on trobaré res que m'entri, però bueno... farem el que podem.

I sobre mitjans per arribar allà, no, som els únics que vivim per aquesta zona, i tampoc volem dependre d'altres, perquè volem marxar en quant acabi el sopar. Així que res, m'hauré de carregar de valor, i a conduir! Al cap i a la fi és només una horeta...

[neuetes]

Jo si que hi aniria, amb el nen. Hem anat a moltes bodes amb les nenes, de dia i de nit i mai han sigut cap mena d'estorb, al contrari, som una família i anem junts a tot arreu. La única vegada que el meu home va anar a un casament sol era quan jo estava recent parida (feia només una setmana) i era un molt bon amic seu i era testimoni, però si hagués pogut hi haguéssim anat tots junts, perquè els seus amics també són amics meus. Tot és qüestió d'organitzar-se i la resta són excuses. Demana a algú que et deixi algún vestit i si és boda de nit i lluny de casa, jo agafaria una habitació d'hotel aprop i l'endemà al matí tranquil.lament marxeu cap a casa.

[VespresVerds]

La roba és el de menys, pots trobar vestits que "donin el pego" a Mango i llocs barats!

[eli75]

Potser miraría de deixar al nen amb els avis i anar només vosaltres 2 i marxar quan s'acabés el sopar...
reconec que a vegades ens fa més mandra a les mares que no als pares anar a aquest mena d'eventos amb la criatura.

[novella]

Jo no crec amb l'argument de "som una família i anem junts a tot arreu ". O més ben dit, hi crec sempre que no sigui un inconvenient important per alguns dels membres. També podríem dir "som una família i si anar-hi perjudica algun dels membres no hi anem cap ". No sóc gens partidària de nadons en ambients d'aquests i en hores poc adequades. I no perquè molestin, si no perquè els perjudicats són ells, els petits.
Ara, si pdeu marxar després de sopar i fer un horari decent...

[Gatxàn]

Hola noies,

Doncs jo sóc del parer de no anar-hi. I més fent pit. Està del tot justificat. Perquè et facis una idea, jo vaig anar al casament del meu germà amb el meu bebè i vaig estar amb la resta de convidats com a molt 1 hora i ja ni ens vam quedar a sopar. Només ben bé per fer les fotos de família, i tothom ho va entendre perfectament. Per tant, no et capfiquis i si no et ve de gust no hi vagis, només faltaria. Primer és el vostre petit. I si el teu home no hi anés crec que estaria igualment del tot justificat. Podeu trobar-vos un altre dia i celebrar-ho igual. A vegades ens compliquem la vida. Ànims i salut!

[martina13]

Jaruma jo personalment trobo una tonteria k hi hagueu danar junts.
Jo esk el concepte tots sempre sempre junts em semble anacronic i daltres temps.nosaltres bastant sovint fem findes de desconnexio i si jo hagues de conduir a plena nit amb un bebe de 9 mesos ni de conya hi aniria vamos.
Jo crec k has de fer el k creguis mes segur i comode pel crio.
Perque a mes pobre criatura en una boda ufff massa gent, musica a tot drap...jo ho tindria clarissim

[cosma_shiva]

.

[rundi]

Que sigui un sopar i no un dinar et dóna molts arguments a favor de no anar)hi. El nen és petit, fa pit, el casament és en un lloc allunyat en un camí de muntanya... Si realment no et ve de gust anar-hi, trobo que aquests factors ajudaran a que tothom ho entengui si hi va el teu marit sol. I si no ho entenen, doncs mira, tal dia farà un any.

[nini8852]

Doncs jo sóc del parer que depèn de si tu hi vols anar o no. Els nens son petits i si han de dormir dormen. La música la posen havent sopant i a aquella hora sembla que ja marxareu oi?

Si una persona té ganes de fer una cosa, troba les maneres per fer-ho. Jo, si m'hi trobés, hi aniria.

Quin embolic, cadascuna et diem una cosa diferent!

[Mirela]

Hola!Jo miraria de deixar el nen amb els avis i anar-hi vosaltres dos.O bé com ha comentat alguna noia que hi vagi ell sol,tu li dones pit,el casament és a l tarda-vespre,conduir de nit per muntanya i veig totalment comprensible que tu i el nen us quedeu a casa.