el tema del bateig i mil històries més...

[formiguetes]

Bona nit,

Algú em sabria dir quin nom té el fet de ser creient o tenir certa espiritualitat, però no creure en l'església ni en els dogmes...?? El fet és que no volem batejar la nostra filla i estem tips d'escoltar "I per què?? i n'esteu segurs?? No sou creients??pensavem que sí..." etc etc... Ja ens vam casar pel civil i ja vam haver d'aguantar algunes opinions.., i ara ens toca aguantar el tema del bateig.. El que passa és que m'agradaria poder "posar nom" al sentiment que tenim, i és que no reneguem totalment del cristianisme, però no ens agrada ni acceptem el dogmatisme que comporta l'església. Aleshores sempre diem "sí que som creients, però a la nostra manera".. "i no estem d'acord amb la filosofia que predica l'església".. però m'agradaria si algú em sabés dir com se'n diu a aquesta manera de "creure"! , perquè em trobo amb que no sabem explicar-ho massa bé.. Després venen totes les preguntes com ara "Aleshores, no celebrareu les festes relacionades amb l'església, oi???".. aishh

[Ninetaa]

Pel que sé, una cosa és el cristianisme i una altra el catolicisme. És a dir, pots creure en Crist, la bíblia, el Déu cristià, i no creure en el dogma de l'església-catolicisme. Potser m'equivoco, però per mi sempre ha estat així. De fet hi ha moltes maneres d'interpretar la bíblia,...

A vere si algú t'ho aclareix millor

[hiolambda]

Doncs creient no practicant.

[Nime]

Hola, sí, si creus en el Dèu cristià s'acostuma a dir que ets "creient no practicant"

[martina13]

Ets agnostica
Jo tampoc he batejat a ma filla no estem ni casats i el vei del pisnde davant es cura jeejje

[neuetes]

Si, tal com diu la martina, ets agnòstica, busca el terme a la wiki. Tot plegat són postures filosòfiques més antigues que les pròpies religions monoteistes.
Jo en canvi, sóc atea convençuda i practicant. El meu home seria més agnòstic que ateu. N'estic totalment convençuda des dels 15 anys que "vaig sortir de l'armari" religiosament parlant, en plena rebequeria adolescent i amb els anys he vist que allò va ser la primera expressió del meu jo com adult. Em reafirmo en tots i cadascun dels punts que als 15 anys em van portar a ser atea. I també sóc practicant perquè no "practico" cap dels rituals catòlics o almenys ho intento. Això no vol dir que no puc posar els peus en cap església (de fet vaig estudiar Historia de l'Art i m'encanta contemplar-les) però no em senyo, ni combrego, ni reso ni res de res. Sóc allà en totes les celebracions religioses familiars (bodes, batejos, comunions i enterraments) de cos present i particularment m'agrada molt sentir els sermons dels mossens per veure fins a quin punt poden arribar a ser d'intolerants. I les festes tradicionals com el Nadal les vivim més com una festa pagana (com és el seu origen) que no pas com un tema religiós. Jo de fet, als 20 anys vaig demanar l'apostasia, fet del qual encara no he rebut resposta per tant no sé si oficialment no sóc membre de l'església.
Ens vam casar pel civil i allà ja vam deixar clar que lo nostre "ja no tenia remei" perquè al nostre cercle són molt d'església i per tant amb el tema bateig ja no s'hi han posat. I amb la resta de la gent, simplement no he donat gaires explicacions, han vist que les nenes s'han fet grans i que no hi ha hagut bateig i com que la gent perden l'interès ràpid per les coses... ara ja ni m'ho pregunten. Ara aviat la gran tindrà l'edat de fer la comunió... ja veurem que passarà amb la gent i família. Però això no em farà pas canviar d'opinió i li donaré tantes argumentacions per no fer-la a la meva filla com faci falta. Ja serà l'últim cartutx, després d'aquí, tot serà més tranquil.

Vosaltres si sentiu que no voleu batejar, no ho feu. Sou vosaltres qui heu de decidir cap a on tirar, no la gent ni els seus comentaris. Molts ànims.

[nurieta84]

Nosaltres no el batejarem però es que només s'ens va plantejar un cop el tema i ningú més a dit res més així que menys mal, perque tinc una mica de mala gaita per els temes on la gent fot el nas :D

[formiguetes]

I aleshores aquests dies què feu amb el tema arbre de Nadal, pessebre, Reis, etc etc. Com ho plantejeu al vostre fill/a? A casa meva des de sempre que hem fet el pessebre, i a mi m'agradava molt! Però clar..ara em trobo ab aquest "dilema existencial"..jejeje... No sé si enteneu per on vaig...

[neuetes]

A casa nostra només hi entra el tió i és l'únic que celebrem. Li donem molta importància, fem una gincama per trobar-lo al bosc, fem un dinar de benvinguda (nosaltres només, però per elles ha sigut molt important) i cada vespre li donem el menjar i tots els rituals.
Quan van a casa dels padrins o tiets ja tenen la seva dosi de pessebres i arbres de nadal, però a casa nostra, només se celebra el tió. I de moment no s'han queixat ni tampoc ho troben a faltar. Exceptuant els reis, que no ho podem evitar, cada any surt la cavalcata de sota casa nostra.

[corxea]

Neuetes!

M'he sentit molt identificada amb el que deies. Jo també sóc atea practicant i cada cop que em toca anar a comunió/bateig/missa em sembla més surrealista. Perdoneu tots els creients, que consti que respecto que cada un cregui en el que vulgui, els meus nebots estan batejats i han fet comunió i hi he anat amb molt de gust i amor. Però no entenc per què haig de creure en Crist o altres figures similars i no en Superman o la Princesa Leia... Ho sento, és genètic, crec...

Per cert, allò que dèieu de les festes de Nadal. Es poden fer adaptacions. Per exemple nosaltres fem pessebre com a expressió popular però el fem completament ateu: ni àngels, ni naixement... Tan sols pastors, animalets... jajaja És que m'agrada molt la cultura popular!
El tió, se'ns dubte! I els reis..., mira, tot just estic embarassada però segur que trobarem alguna explicació que el convencerà. De fet, els nens volen els regals i d'on venen tant els fa.
Per nosaltres Nadal és el solstici d'hivern de la mateixa manera que Sant Joan és el solstici d'estiu, la Castanyada/dia dels morts el de tardor i Sant Jordi el de primavera.
Si ho pensem bé les festes cristianes són adaptacions que va fer l'església de celebracions paganes per tal de "convertir" amb més facilitat els pobles nadius, així que... desfem el fet i ja està! jajajja

Però ara faré una queixa: jo no he intentat en tota la meva vida convertir ningú, que tothom faci el que vulgui, però en canvi estic farta que els cristians m'intentin convertir, em mirin amb careta de pena i em diguin que seria més feliç sent cristiana... Però si jo ja sóc feliç com un gínjol!! Tan difícil és deixar a la gent en pau? Apa, ja m'he desfogat...