Nen 4 anys no sap jugar sol

[botafoc]

Tinc un fill únic de 4 anys i 2 mesos. Mai mai mai juga sol...si jo no puc jugar amb ell ...mira dibuixos a l'ipad.
Són pare...no sol jugar amb ell, quan està amb son pare miren dibuixos junts p juguen 5 minuts al escondite o a saltar damunt llit però 5 minuts.
Avui he treballat de matí, m'aixeco a les 5''3 i sempre vaig cansada..No ha volgut anar al parque doncs de les 17 que juguem a cotxes, a playmobil al lego..i va i ara a les 19 de la tarda em diu que quan arriba el papa. M'ha fet ràbia!!!! i li he dit.." a que juga amb tu el papa??? perquè sóc jo la que jugo eh" i com m'ha contestat que amb el papa miren dibuixos doncs li he dit doncs au...amb mi també..a mirar dibuixos al ipad...
Intento esforçar-me ...mantenir una criiança respectuosa...jugar amb ell perquè no estigui tot el dia mirant una pantalla i no em sento recompensada....De gran m'ho agrairà? que faig passo d'ell i que miri tot el dia dibuixos?
a mi no m'agrada jugar..ni amb ell....és el meu fill i l'estimo però jugar no m'agrada....
És normal que encara no sàpiga entretenir-se sol ( jugant clar..no mirant dibuixos)??
gràcies.

[Abril :)]

Hola Botafoc,

no m'extranya que acabis cansada i enfadada (amb ell i amb tu mateixa). Estàs al 100% per ell...això cansa molt. Jo intentaria canviar les coses poc a poc. Els nens juguen molt bé sols, no necessiten a ningú per fer-ho. Si està acostumat a que juguis amb ell hauràs de tenir paciència per canviar-ho.

Jo també sóc partidària de l'educació respectuosa, però a la primera que has de respectar, cuidar, comprendre i mimar és a tu mateixa. Sinó no estaràs bé pels altres tampoc. Accepta que no t'agradi jugar amb el teu fill (a mi tampoc m'agrada), i que no té res a veure amb les ganes que tinguis d'estar amb ell o amb el grau d'estimació. Res res a veure.

Com diu la L.Gutman, els nens necessiten presència de la mare. Però pots ser present de moltes maneres. No cal que estigueu jugant junts. Podries provar de fer altres coses amb ell. Enlloc d'entrar tu en el seu joc, per què no proves que entri ell en el teu? Si t'agrada cuinar, podeu cuinar junts. Si t'agrada pintar, podeu pintar un quadre junts. Si t'agrada llegir, podeu llegir junts. O potser t'agrada cosir, doncs podeu cosir junts! (el meu fill gran es torna boig quan li deixo controlar el pedal de la màquina de cosir!! I ho fa bé, eh?!Jeje!) Si tu t'ho passes bé, segur que ell també!I pot ser molt enriquidor i interessant.

Digue-li les coses tal com són, i tal com tu et sents. Digue-li que pot jugar al teu costat mentre tu fas una altra cosa. O li pots dir: jugaré amb tu 10 minuts i després farem aquesta altra cosa. Els nens són immensament comprensius i solidaris, però necessiten saber què et passa. Parleu-ho.

Abril

[botafoc]

Gràcies Abril. M'has animat!!
M'agrada molt pintar! si, pintar dibuixos...aquareles...a ell també i a vegades juguem a això plegats. El problema és que es cansa en 10 minuts encara no...Intentare fer el que m'has dit de 10 minuts i després juga sol..però mlt em temo que quan toqui sol anirà a veure dibuixos al ipad...
També és culpa meva...perquè jo per relaxar-me també agafo l'ipad...i si estic al sofà també ml'agafo...fa lo que veu, però no tinc aficions de llegir un llibre..cosir..cuinar...,potser n'hauria de buscar una per fer a casa?( que no fos mirar coses al ipad)
Abans si m'agradava molt llegir...però ja fa anys que mb internet a casa...llegeixes tot el que vols per internet!!, i vaig abandonar l'hàbit de lectura...
Em crea ansietat només pensar en l'estiu...al juliol va a un casal po i l'agost? que farem ell i jo sols fins les 20 que arriba son pare???
que complicada la criança sola..lluny de la teva familia.

[Inda]

Hola botafoc!! Estic d'acord amb tot lo que t'ha dit l'abril. Jo puc afegir que el meu nen és molt semblant, en el sentit que no li agrada jugar sol i que te 4 anys. Nosaltres hem anat fent molt mica en mica i trobo que és molt important posar-nos d'acord amb la parella.
Tema pantalles vam decidir que els dies de cole no hi hauria. Però vam haver de ser coherents i davant d'ell nosaltes tampoc mirar el mòvil (va costar, sobretot al pare! però ara ja està!!). Li vam explicar que si veiem tele no estem per nosaltres i el cole i la feina ens menja tant de temps que si veiem pantalla no fariem gaire bé res més. Amb això NO vull dir que no hagin de veure els nens la tele!! És el nostre cas, que vam decidir fer-ho així i estem contents i ens va bé.
Tema jugar sol, a mi tampoc m'agrada jugar a dinos o cotxes o playmobil! Però sí a cartes, a jocs de taula, a fer manualitats i pintar!!! Doncs això ho fem junts i quan haig d'anar a fer coses li dic que em pot ajudar (estendre roba, cuinar facilet, netejar...) o que pot estar al meu costat jugant ell solet. Hi ha dies que els "perques" no paren...i mentre vaig fent ell vinga a preguntar "per què". Però cada cop hi ha més dies que ve amb uns ninos i juga al meu costat.

Haig de dir que les aficions que tinc són fora de casa (ballar, nedar) i a casa llegeixo quan el petit dorm o amb ell. Aleshores ell em veu jugar amb ell i fer feines de casa. Però quan vaig a ballar li dic, que ara és la meva estoneta i que és bo fer cosetes que ens agraden i podem fer-les solets.

Si et serveix una mica el que hem fet, ja és algu. Si no, com a mínim, saber que hi ha nens que (pel que sigui) els hi costa més jugar solets o potser ho començaran a fer més endavant. Lo important és estar bé i si ara veus que no, mireu la manera d'anar canviant cosetes que us facin bé i, sobretot anar junts i ser coherents (això a vegades costa, jeje)

[botafoc]

Gràcies!!!trobo tan a faltar "una tribu" per comentar aquestes coses.
El meu fa p3 i tothom deia "qquan comenci el cole faràs amogues..les mames" que va...poques van al parc...del cole a casa..i molts amb avis enlloc de les mares (suposo que deuen treballar de tarda...)
Potser més endevant amb les festes de cumple.
Provaré tot lo que em dieu
.a vere si hi ha sort.
Jo fora de casa no tinc aficions excepte anar gimnàs..abans feia spinnig..ara no estic preparada físicament i no aguantaria...vaig al gimnas igual 2 cops al mes (falta de temps! mati treballo ..de 15 a 17 feina de casa...i de 17 a 21..o fins que s'adormi nen..Quan tinc festa aprofito per anar-hi.

[jaruma]

Hola botafocs!

T'entenc, a mi sí que m'agrada jugar amb els ninos, etc. Però a la que portem una estona m'esgoto. Per sort al meu nen sí que li agrada jugar sol, i ho fem a estones. Li dic "jugarem una mica, però després la mama ha de fer això, i això altre, i quan acabi tornarem a jugar". I ell sol conformar-se. De vegades sí que es posa a veure vídeos mentres, però ho accepto, perquè és un descans que jo necessito per després poder estar bé i seguir jugant junts.

Has provat els contes de gomets? Hi ha contes on han de posar els gomets a llocs determinats, i se solen distreure sols. O també els llibres amb dibuixos per pintar. Si no vol fer-ho sol, com a mínim és una cosa diferent per fer els dos.

Jo provaria a fer això de jugar a estones, i les estones que tu descanses, deixar-lo que faci el que vulgui, si vol veure videos que ho faci. Però potser un dia et sorprèn i es posa a jugar sol.

Molts ànims!

[botafoc]

Hola Jaruma..crec que ho he provat tot.
Llibres de gomets..gomets sols..llibres de pintar...puzzles...playmobil..cotxes. ..plastilina..piuets...fer feina de casa i ell ajudar-me i cuinar..la terra aquella supersand..eetc etc
Res. No vol jugar sol mai. Si jo no jugo ell mira dibuixos al youtube...El problema és que si jo no jigo..es que faig feina faig el dinar..netejo..i quan m'assento a relaxar-me au...he de jugr als cotxes o playmobils...
No se...la veritat es que estic cansadisima..esgotada..
I no és un nen sociable...al parque he de jugar amb ell també...sóc la unica mare de nen de 4 anys que va al darrere jugant amb ell ( ens fiquem a la caseta del parque i fem que es una botiga...i vaig a comprar) Al final penso que no deu ser normal...

[Ninus]

Bones!
M'has recordat a mi!
Tinc una nena que farà 4 anys a l'estiu i si anem al parc també em toca jugar amb ella a la caseta.
És una nena molt tímida i si no hi ha ningú que ella conegui és incapaç d'anar a jugar amb altres nens...
Jo penso que ja passarà, que hi ha moments que em canso però poc a poc li vaig dient que ha de jugar ella, que no ha de tenir vergonya a anar-hi... Però se que per ella és complicat...
Ànims que ja passarà!

[petipe]

Hola Botafoc!

No és el meu cas però sí que de vegades he de dir que "ara no puc jugar" i una opció (no sé si ho has provat) és tenir el nen al teu costat però tu fent la feina i ell una altra cosa o jugant "a mitges. Si he de cuinar per exemple, porto unes joguines a la cuina o poso una tauleta allà al costat (vam comprar-ne una molt lleugera per anar portant-la amunt i avall) i mentres jo cuino la nena pot fer una altra cosa i tu hi intervens més o menys. Així té la sensació que estàs per ell i que està amb tu però pots fer altres coses.

Del tema de si t'ho agrairà de gran, penso que no. Sobretot d'adolescent et maleirà... jajaja! Jo faig la criança que considero més adecuada perquè crec que és un bé pels meus fills però és molt possible que, ni tan sols d'adults, ho vegin així. O potser sí. Però fent les coses d'una altra manera no estaria satisfeta. Ara bé, és dur. És esgotador i és més fàcil cedir. Jo he hagut de ser una mica flexible amb mi mateixa. Jo no poso mai la tele, però si un dia estic molt i molt cansada o hem passat tota la tarda al parc i quan arribem a casa la vol veure, doncs per un dia no passa res. "Curiosament", a mi gairebé mai em demana la tele, en canvi al seu pare (que és qui li posa) li demana sempre. I això que jo no em nego rotundament, però amb mi ja té el costum de fer altres coses.

D'altra banda, jo no jugaria amb ell tota l'estona al parc. Se suposa que anar al parc és una cosa xula per a ell. Si és així, jo crec que li pots "demanar" que jugui sense la mama, o potser una estoneta al principi i després ja ell sol. Un altre tema és que no li agradi anar-hi.

I una última opció és no fer res i tenir paciència. Si no vol jugar sol, que no hi jugui però no li posis els dibuixos. I aviam què fa. Jo crec que poc a poc entendrà que la mama no pot estar toooota l'estona amb ell.

[Abril :)]

Hola de nou Botafoc! És clar que estàs esgotada. Sovint no ens tenim en compte a nosaltres mateixes, i ja no és que estiguem al final de la cua, és que directament ja no estem ni a la cua!!

Li has explicat com et sents i què necessites? Ha d'entendre que no puguis jugar amb ell. Si creus que no ha de mirar vídeos, o que l'estona de mirar-los ha de ser limitada, li dius: "Pots mirar vídeos durant 20 minuts (o els que siguin), però deprés apagarem i guardarem la tablet (o mòbil o ordinador) fins demà." Podem dir les cose amablement, no cal enfadar-nos.
Deixa'l que s'avorreixi, no et sentis culpable per no estar jugant amb ell. Li pots dir: "Sé que t'agrada molt que jugui amb tu, però ara necessito descansar (o llegir, fer el dinar, trucar, cosir...). Pots estar jugant aquí al meu costat i ens fem companyia.
Aprecia i valora l'estoneta (encara que siguin 5 minus) que hagi estat jugant sol. Digue-li coses com: "Veig que has estat jugant tu solet. Cada dia tens més bones idees. M'agrada que estiguis jugant aquí al meu costat. M'agrada sentir com jugues.Valoro molt que hagis estat jugant tant bé...." Ell també se sentirà bé de veure que ho pot fer sense dependre tant de tu.
Si deixes que s'avorreixi, poc a poc anirà trobant la manera de solucionar-s'ho (sense pantalles). Diuen que l'avorriment és l'inici de grans ments creatives. Tingues paciència.
També pots provocar-lo: deixa preparats alguns muntatges interessants (un vol amb arròs i tot de recipients i culleretes al costat, unes caixes de cartró i retoladors, una rampeta casolana i els cotxes, un cubell amb glaçons i ninos...), i deixa que ell jugui com vulgui, sense microdirigir-lo. És impossible que es resisteixi a segons què!

Va Botafoc, molta paciència i molts ànims!!

Abril

[botafoc]

gràcies noies!!, Ja tinc un munt d'idees!!! les posaré en pràctica...a vere que tal ens funcionen!
ja us explicaré...