Por a la paternitat

Per presentar-nos i parlar de tot alló que vulguis..
firu86
Entrades: 4
Membre des de: dj. març 30, 2023 3:37 pm

Por a la paternitat

EntradaAutor: firu86 » dj. març 30, 2023 4:06 pm

Bona tarda,
Us he llegit en diferents moments al llarg dels anys, i sempre havia trobat comprensió i tranquilitat en els comentaris i dubtes. Avui estic aquí de nou i m'he decidit a escriure per a explicar el meu cas (no sé si aquest és el forum adequat) i sobretot, conèixer si teniu testimonis d'algú que s'hagi pogut sentir com m'estic sentint jo.

Resulta que la meva parella i jo ens apropem als 18 anys de relació, jo en tinc 39 i ella 37. Mitja vida junts. Jo sempre havia tingut la il.lusió d'algún dia ser pare, i ella en un principi no, després amb els anys ho començava a valorar, i en els últims anys ja ho veia amb bons ulls. Som molt feliços, tenim una vida que ens agrada i és còmoda, però per determinats motius va arribar el moment en el que haviem de prendre la decisió, era ara o mai. Si volem tenir un fill és el moment d'internar-ho. Ho vam parlar i vam acordar que seria una experiencia que ens agradaria viure, i que provablement si no ho intentavem ens n'acabariem penedint d'aqui un temps. Vam pensar que si es donava, bé, i si no, també, seguiriem amb les nostres vides acceptant que ho hem provat i no ha pogut ser.

La questió és que s'ha quedat embarassada i a més, per sorpresa de tots, molt ràpid. Jo sempre n'havia tingut ganes, i aquest moment l'imaginava com una explosió d'alegria com mai havia sentit, i així va ser els primers minuts quan m'ho va dir, però al cap de les hores, vaig començar a sentir una por molt gran, una espècie de vertigen. Tinc una barreja d'alegria i de por que em fa sentir com un monstre, un egoísta, però jo no sóc així. Per intentar entendre una mica la situació vaig buscar si hi havia gent que haguès tingut aquest "shock" i el que vaig veure per internet encara em va enfonsar més. Semblava que la maternitat/paternitat fos l'infern a la terra.

Tinc por de que no surti bé, de perdre-la a ella per les tensions, de perdre les nostres aficions per sempre (que son coses molt cotidianes com lectura, cinema, muntanya, etc, no parlo d'anar de festa i fer paracaidisme), que la nostra vida canvii a molt pitjor, sento una enorme pressió, i em sento malament i culpable. No és res que no haguès pensat fa anys, n'era conscient, però potser ho veia des de l'altra cara de la moneda, des de la distància "d'algun dia", ara com que tot cobra importància. De cop tinc por de que no ens agradi la vida de pares, i que faci que ens acabem separant. Inclús m'ha passat pel cap pensar que potser ens hem equivocat fent aquest pas (sent conscient de que si no ho fem, sempre tindriem l'espina clavada). Esperava que fos una alegria cada minut d'espera i de moment només son pors i "i si...". No tenim gaires amics amb fills, així que tampoc puc preguntar gaire de com ho van viure. Em sento molt malament per tenir aquestes pors i pensaments que han sorgit de cop, com per art de màgia, i estic agobiat. Amb tot això, parlo del que sento jo. Ella ho porta bé, és conscient de totes aquestes coses, però ho afronta amb optimisme i il.lusió.

Algú coneix alguna persona que hagi viscut la situació així? Només escrivint això m'he pogut desfogar força, però potser algú em pot donar un punt de vista des de l'experiència.

Salutacions i moltes gràcies per llegir-me.
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2124
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: Por a la paternitat

EntradaAutor: Anna Maria » dv. març 31, 2023 9:22 am

Hola!
És normal tenir por, és una de les emocions intrínseques en els humans. Però com qualsevol emoció, s'ha de veure si t'afecta a la teva vida quotidiana. Si veus que allò que estàs sentint t'impedeix dormir, o anar a treballar amb normalitat, o planejar el naixement del teu fill/a, llavors busca ajuda en un especialista. Però ja et dic, és normal tenir por perquè això vol dir que vols que tot vagi bé.
A l'SP hi tens un raconet on poder desfogar-te. Al fòrum hi ha un apartat amb posts que es creen de cada mes previst de naixement, on podeu compartir també tot allò que us estigui passant durant l'embaràs amb els qui esteu en el mateix mes de gestació. Et passo el lloc on hi són. Si vols, dona-hi un cop d'ull per veure com funciona, i si el post del mes que us correspon a vosaltres no està creat et convido a crear-lo tu mateix :ok:
viewforum.php?f=85

Fes un tomet per tot el fòrum, i aniràs veient els posts creats de diferents temàtiques, o pots obrir els que vegis que no estan oberts.

Res més, espero que tingueu un bon embaràs i una hora curta al part, aquí estem!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
firu86
Entrades: 4
Membre des de: dj. març 30, 2023 3:37 pm

Re: Por a la paternitat

EntradaAutor: firu86 » dv. març 31, 2023 11:13 am

Moltes gràcies per llegir i donar una resposta al meu missatge, Anna Maria, t'ho agraeixo molt.

Aquesta angoixa o por no m'està impedint fer res, segueixo amb les meves aficions amb normalitat, dormo bé i d'una tirada, no he baixat el ritme a la feina ni res... Únicament no puc evitar tenir aquests pensaments negatius sobre si ens estem equivocant (i coneixent-me, posaria la mà al foc que també els tindria si haguèssim decidit el contrari) i si això serà un canvi negatiu per a les nostres vides. Pensar això em produeix angoixa i ansietat. No obstant, a les poques persones a qui ho he explicat (tots ells amb fills) s'han alegrat moltissim, m'han abraçat i m'han assegurat que serà de les millors etapes que viuré, però a l'hora he llegit cada cosa que.... En fi.

Moltes gràcies per les recomanacions al forum, sens dubte hi faré una volta i en llegiré el contingut.
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2124
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: Por a la paternitat

EntradaAutor: Anna Maria » dv. març 31, 2023 3:05 pm

Bona tarda!
En això dels consells et dono la benvinguda al món de la paternitat... Hi ha de tot i hi ha persones que t'explicaran el que els hi ha anat bé a elles i n'hi ha que t'ho diran com que és l'única opció possible. Pots decidir no escoltar-les o bé fer una mica de tot, ja que hi ha idees molt bones, també.
Realment ser pares és un canvi, i com a tal us hi haureu d'adaptar, espero que us vagi molt i molt bé!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Juna
:: puça
:: puça
Entrades: 19
Membre des de: dj. nov. 07, 2019 6:20 pm

Re: Por a la paternitat

EntradaAutor: Juna » dg. abr. 09, 2023 1:21 pm

Hola!

És cert que quan tens fills la vida et canvia però no té perquè ser a pitjor! Simplement és diferent, comença un etapa nova. Et puc explicar com ho he viscut jo, tot i que no sé si et servirà gaire perquè potser les dones ho vivim d'una altra manera.

Nosaltres tenim una petita de gairebé 3 anys i ens hem adaptat sempre a les seves necessitats, de vegades amb il·lusió, de vegades amb una mica de resignació. Sobretot els primers anys hem vist reduït el nostre temps lliure però no hem deixat de fer coses que ens agraden. Per exemple, a nosaltres també ens agrada la muntanya i hi continuem anant però sense l'expectativa de fer una "ruta". (Per cert, si una cosa que he pogut fer molt des de que va néixer és llegir) També et descobreixes fent coses per a petits només per veure-la a ella feliç. I ho fas de gust.

Quan a la relació de parella, nosaltres personalment no hem tingut cap problema. Vam decidir ser pares quan portàvem 8 anys junts i estavem en el millor moment de parella. I, potser sonarà a tòpic, però tenir una filla ens ha unit encara més. Si esteu bé i compartiu els mateixos valors no pateixis.

Ser pares és intens i dur, però també és molt gratificant i l'amor per un fill és el més intens que hi ha. Molts ànims en aquesta aventura i felicitats :)
firu86
Entrades: 4
Membre des de: dj. març 30, 2023 3:37 pm

Re: Por a la paternitat

EntradaAutor: firu86 » dv. abr. 14, 2023 8:49 am

Juna ha escrit:Hola!

És cert que quan tens fills la vida et canvia però no té perquè ser a pitjor! Simplement és diferent, comença un etapa nova. Et puc explicar com ho he viscut jo, tot i que no sé si et servirà gaire perquè potser les dones ho vivim d'una altra manera.

Nosaltres tenim una petita de gairebé 3 anys i ens hem adaptat sempre a les seves necessitats, de vegades amb il·lusió, de vegades amb una mica de resignació. Sobretot els primers anys hem vist reduït el nostre temps lliure però no hem deixat de fer coses que ens agraden. Per exemple, a nosaltres també ens agrada la muntanya i hi continuem anant però sense l'expectativa de fer una "ruta". (Per cert, si una cosa que he pogut fer molt des de que va néixer és llegir) També et descobreixes fent coses per a petits només per veure-la a ella feliç. I ho fas de gust.

Quan a la relació de parella, nosaltres personalment no hem tingut cap problema. Vam decidir ser pares quan portàvem 8 anys junts i estavem en el millor moment de parella. I, potser sonarà a tòpic, però tenir una filla ens ha unit encara més. Si esteu bé i compartiu els mateixos valors no pateixis.

Ser pares és intens i dur, però també és molt gratificant i l'amor per un fill és el més intens que hi ha. Molts ànims en aquesta aventura i felicitats :)


Moltes gràcies per la resposta Juna, t'ho agraeixo molt!
Suposo que sí, sempre m'han fet por els canvis però sovint son necessaris i m'hi acabo acostumant, així que suposo que és normal que ara em vingui aquest vertigen a l'inici, però segur que serà una etapa genial de la que gaudirem. Em reconforta saber que no vau perdre les vostres aficions i a més en vau poder incloure a la vostra filla.

Salutacions!
leialeia89
:: puça
:: puça
Entrades: 31
Membre des de: dg. maig 22, 2022 7:22 pm

Re: Por a la paternitat

EntradaAutor: leialeia89 » dl. abr. 17, 2023 11:25 am

Bon dia,

Jo encara no he sigut mare. Tot just estic de 33 setmanes i encara em queda un pelet. Durant l’embaràs tb he pensat molt en tot el que dius, i és que m’he adonat de que aquests embarassos d’instagram no són els reals. Hi ha pors i hi ha inquietuds. Jo he pensat molt per exemple en l’impacte econòmic que ens suposarà, en si ens en sortirem, i també en la meva autonomia com a persona, acostumada fins ara a fer el que em plau en tot moment. Tot canviarà, això és clar. A mi m’ha ajudat anar-ho interioritzant amb els mesos, amb calma, amb serenor. Pensant que ara ja som en el camí i en que com molt bé dius, si en tens ganes després potser sempre t’haguéssis quedat amb una cosa pendent si no ho haguéssis intentat. També m’ajuda una cosa molt banal i és pensar en que tothom se n’ha sortit. I que segur que enmig de totes les pors que tenim, serà l’experiència més bestial de les nostres vides.

Tot anirà bé, i ja veuràs que conforme avancin els mesos aniràs sentint més tranquil.litat amb tot plegat.

Una abraçada.
firu86
Entrades: 4
Membre des de: dj. març 30, 2023 3:37 pm

Re: Por a la paternitat

EntradaAutor: firu86 » ds. abr. 22, 2023 4:47 pm

leialeia89 ha escrit:Bon dia,

Jo encara no he sigut mare. Tot just estic de 33 setmanes i encara em queda un pelet. Durant l’embaràs tb he pensat molt en tot el que dius, i és que m’he adonat de que aquests embarassos d’instagram no són els reals. Hi ha pors i hi ha inquietuds. Jo he pensat molt per exemple en l’impacte econòmic que ens suposarà, en si ens en sortirem, i també en la meva autonomia com a persona, acostumada fins ara a fer el que em plau en tot moment. Tot canviarà, això és clar. A mi m’ha ajudat anar-ho interioritzant amb els mesos, amb calma, amb serenor. Pensant que ara ja som en el camí i en que com molt bé dius, si en tens ganes després potser sempre t’haguéssis quedat amb una cosa pendent si no ho haguéssis intentat. També m’ajuda una cosa molt banal i és pensar en que tothom se n’ha sortit. I que segur que enmig de totes les pors que tenim, serà l’experiència més bestial de les nostres vides.

Tot anirà bé, i ja veuràs que conforme avancin els mesos aniràs sentint més tranquil.litat amb tot plegat.

Una abraçada.


Moltes gràcies per la resposta!!

Tens raó, al final tot el que veiem a xxss i cinema ens fa tenir una idea equivocada de les coses i en certa manera les idealitzem, i després vénen els remordiments de "perque no em sento així?".

Ara ho porto una mica millor, potser és això que dius, que tot requereix de temps, però segueixen estant els moments de por. Tothom em diu que és una experiència increïble i que fins que no hi ets no t'adones, així que tanta gent no pot estar equivocada. Conec gent que tenia una vida molt activa abans de tenir fills, i la manté després de tenir-ne, i diuen que amb organització i ganes no té perquè canviar res, sinó millorar.

Moltes gràcies per dedicar uns minuts a escriure i moltes felicitats per l'embaràs!!

Torna a “De tot una mica”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::