HELP!!!! NECESITO SUPORT

[bicho007]

Hola a totes!!
No puc més seria la frase que ho resumiria tot. Fa set anys que estic amb el meu home i no fa ni un any que hem tingut el nostre peque, ja se sap que la vida et canvia i tot aixó, peró es que la meva vida ara mateix es un fastig. Estic plantejant-me separarme del meu home, ja que no tinc problemes de d'allotjament ni economics.
La meva vida es basa ara mateix en tenir cura del nostre peque que tè 9 mesos de dia i de nit portar la casa, cuinar per els tres netejar la casa com puc, rentar, planxar, etc... ah i per soposat treballar.
Se que pensareu peró si aixó ja ho fem totes, si pero no tinc cap ajuda del meu home el peque encara li donc pit i quan per la nit es desperta que son uns 2 o 5 cops cada nit, jo soc qui m'aixeco, de dia li donc esmorzar, dinar, berenar i sopar, malgrat li haig de donar a la força perque no vol menjar i el pediatra diu que ha de guanyar pes, a mes si no faig sopar perque estic cansada males cares i la pregunta ¿no fas res de sopar? doncs no que estic cansada, pero penseu que tot aixó ell mirent-so desde el sofa.
Mentres planxo ell mirant la tele i corre que s'ha de fer dinar o sopar perque te que anar a treballar i sempre que pot migdiada perque esta cansat i jo que, que no estic jo cansada que fa 9 mesos que no dormo mes de 4 hores seguides...
Noies no puc més, parlo amb ell i bronca i al cap d'uns dies com si res. I que soc una exagerada, que per com esta el pis millor no fer res.
Necesito algu que m'escolti i una mica de suport.
Ajudeume.

[Carme74]

Noia, pel que veig si et separes i et quedes sola amb el nen tindràs menys feina perquè no hauràs de cuidar, ni fer el dinar, ni planxar les coses del teu home, oi?
És molt difícil aconsellar en aquests temes, però pel que dius, i de la manera que ho dius, n'estàs ben farta, oi? Doncs bicho, tira pel dret!!
Si en tot això encara hi queda amor, aleshores, seieu i parleu. Dóna-li una altra oportunitat, però si ja no queda amor, comença a viure la teva vida lluny d'ell.
Una vegada vaig estar indecisa com tu, sense saber per on tirar, i una amiga meva em va dir: "Més val morir de cop que a pessigades", i des d'aquell dia, aquesta frase em treu de molts moments en que no sé què fer.
Ànim!! Ets una dona forta i valenta i que es mereix viure feliç!

[Anna26]

Ànims noia!!!
Primer de tot crec que t'has de calmar i mirar les coses amb tranquil.litat. Dius que ja has parlat amb ell. Però li has exposat tot el problema que aquí ens expliques? Ell no ho enten? Si no li dius res, això va calant, va fent pòsit i al final no podreu salvar la vostra relació. Ho sé per un cas que em toca molt d´aprop i també hi ha una criatura de 8 mesos i el gran problema ha estat de comunicació. En aquest cas ja viuen separats i tot per no parlar quan toca per aclarir les coses.
Si parleu i ho veieu igual mireu de posar-hi remei, una dona que t´ajudi, petites tasques que ell pugui anar fent... sinó aquesta relació està del tot PODRIDA i em sap greu ser tan clara. Crec que el més important és tenir clar que li has de dir, mirar d´arreglar-ho i tirar endavant i si ell no està disposat a canviar tampoc no ho farà d´aquí uns mesos i tu t'aniràs consumint i agafant-li més bola.
Si encara te l´estimes parleu-ne ara, abans no sigui massa tard.
Sigueu sincers per tal d'arreglar-ho sino no perdis més el temps...

MOLTA SORT !!!!

[tolinso]

Hola Bitcho!!!!

primer de tot, em sap molt greu pel que estàs passant... no és una situació fàcil i la solució tampoc és fàcil

jo estic d`acord amb lo de la comunicació..... n`heu intentat parlar? pero com t`han dit exposant-li tot el que sents i el que et passa pel cap??? potser hi ha una solució com que algú vingui unes hores a portar la casa..... No et dic que ell el faràs canviar, sobretot si ja està acostumat a que tu li has fet absolutament tot sempre.... però bueno, tot és plantejar-li i veure com reacciona no???

però això si.... el primer que has de veure en tot això és si tu realment vols continuar amb ell, si encara te l`estimes, si dintre teu veus que vols solucionar les coses.... o bé ja estàs massa cremada per fer l`esforç de canviar algo???

em sap greu no sé si t`estic ajudant gaire!!!! peró el que si que et puc dir, és que ens tens aquí per tot el que necessitis i desfogar-te i parlar quan tu vulguis guapa!!!

ÀNIMS!!!!!!!!!!!!!

[madrona]

Hola
Doncs si jo fos tú miraria de plantejar-li la separació a veure què diu.
Si quan parleu acabeu discutint, potser si veu que s'està passant molt reaccionarà. i si no reacciona...bon vent i barca nova. Mira per tú i pel teu petit, perquè si tú no estàs bé ell ho notarà.

[rapunzel1977]

És difícil aconsellar en aquests casos... El que jo faria és sentar-lo a parlar seriosament del tema, i posar-te sèria i dir-li que estàs disposada a separar-te

[carpe diem]

Noia,estas en una situacio complicada,entre el que suposa l'arribada del petit a casa i a sobre sense cap ajuda... Jo crec que malgrat tot,tindries menys feina si estiguessis tu sola amb el nen i al teu aire.
SORT!!

[Puceta]

Bicho carinyet,

És tan difícil aconsellar en assumptes de parella ... jo no sabria què dir-te, francament. Sentint el que dius, jo interpreto que estàs cansada d'ell i de la seva actitut. Però no sé fins a quin punt tens clar què fer, tot i que t'has plantejat la separació i això ja és un pas.
Tens molta sort de no haver-te de preocupar pels diners ni pel sostre, això és molt important i almenys podràs prendre una decisió sense haver de patir per poder mantenir-te a tu i al teu baby.

Jo intentaria aclarir-me i tranquil.litzar-me, i arribarà el dia en que puguis prendre una decisió 100% segura.
Aquí estem per escoltar-te i donar-te suport, però aconsellar-te és molt difícil, només tu saps el que estàs passant i com actúa el teu home.
Realment no estàs en una bona situació, ell no t'ajuda gens pel que dius, cosa que no hauria de ser una ajuda, sinó part de les funcions de pare, i el teu baby encara et necessita molt amb els mesets que té.

Intenta aclarir el que sents i com et sents. Realment vols continuar amb el teu home ? Si és així, intenta dialogar amb ell i que s'adoni que ha de fer el paper de pare que li pertoca, a l'igual que tu fas el de mare, no ?
No sé nena, és molt complicat tot plegat, només tu pots decidir què vols per a tu i el teu petit i què no preciosa.

Una abraçada ben forta i ànims !

[Calongina]

Bicho, guapa, em sap tant de greu aquesta angoixa que tens...
La conec perfectament. M'has fet reviure el que sentia quan la meva filla era més petita (ara té 2 anys i pico).
El meu company, ara ex-company ja que ens hem separat fa tres mesos, em deixava pràcticament sola en les tasques de criança. Jo em sentia com tu ara. Quan intentava parlar amb ell, s'emprenyava. Un pal.
El meu consell és, encara que te l'estimis, no acceptis l'inacceptable. Si no et convertiràs en algú que no vols ser. Per descomptat has d'intentar parlar amb ell, i solucionar-ho. Però NO ET RESIGNIS, perquè només trobaràs infelicitat. I potser al final t'acabarà deixant ell, com m'ha passat a mi.
Del que ens expliques, per mi el que fa més mala espina és el fet que no aconseguiu dialogar. Perquè és essencial en una parella saber-se escoltar i buscar solucions als problemes, conjuntament. Pel que dius ell es fa el sord. Et fa sentir com si el problema no anés amb ell.
També et suggereixo que et busquis una feina de poques hores (mitja jornada), i li exigeixis un repartiment de les feines que genera la nena.
A nivell de neteja, no en tinc cap dubte: una persona a netejar un o dos cops per setmana, i pel que fa els àpats, mentre un banya la nena l'altre fa el sopar.
No et deixis trepitjar, els homes són molt egoistes.

[nuriayderek]

nose que dir-te perque es algo molt personal, jo primer parlaria amb ell molt seriosament, li diria el que tu necesites i que sino esta disposat a complir les seves obligacions que estas plantenjan-te demanar la separació, a veure si amb un susto així fa una mica de cas i sino, em plantejaria molt seriament lo de la separació, el primer es la teva felicitat i la del teu fill i perque el teu fill sigui feliç a de veure't bé.

[virusete]

Bicho007 què tal estàs???

Has pogut parlar amb ell???

Jo crec que t'has de plantejar el que sents per ell i com ha dit la Carme.... tirar pel dret.... no es gens fàcil, però... si has de continuar igual.... ja no és només per la feina i el cuidar al petitó.... és per tu, per la teva salut mental.... no et pots nar consumint d'aquesta manera.. has de criar una personeta i has de viure tu.

De veritat que dessitjo que puguis arribar a trobar la solució perfecta per a que puguis tornar a ser feliç.

Si ens necessites aquí estem.

[CarmeV]

parlar, parlar, parlar....a nosaltres ens encanta solucionar els problemes xerrant però els homes no entenen aquest llenguatje. Quan un home veu que la seva parella vol parlar s'aixequen totes les barreres i es posa a la defensiva.

Parlar ha de servir per transmetre una idea, un cop aquesta s'ha trasmés, s´ha de passar a l'acció. I els homes entenen perfectament el llenguatge de l'acció.

El primer que has de tenir clar es que tu tens les regnes de la teva vida. Dius que tens un cert marge economic, això et permet decidir com vols viure i com no.

A partir d'aqui, has d'asumir que tu tens poder a la teva relació. Els homes necessiten les dones molt mes que a l'inversa i el fet és que gracies a tu, el teu home té una familia: una dona i un fill. Tu saps tot el que això suposa a les vostres vides i el que ell podria arrivar a perdre si tu deixesis de contribuir-hi, fes-ho servir!

Estableix les teves regles per continuar contribuint a la familia, que siguin bones per a tu i per al teu fill i pren les mesures que estiguin al teu abast per organitzar-te la vida d'una manera que et sigui comoda i justa per a tu i per a la teva familia. Tingues molt clar que aquestes son les regles que s'han de cumplir perque la teva familia es pugui desenvolupar feliç i passa a l'acció.

Els homes estàn disenyats per l'acció i per tant és la forma de comunicació que els fa reaccionar. De vegades les accions han de venir acompanyades de paraules per que s'entenguin, però l'home al que reacciona és a l'acció, no a les paraules. Les teves regles s'han de traduir en accions (aixecar-se i marxar, no preparar-li mes el dinar, dedicar el teu temps a altres coses, buscar algu que t'ajudi, desapareixer dissabte al matí, ...)

Posa en marxa les regles, no demanis permis, ni esperis l'aprovació, no donis mes explicacions que les justes perque s'entenguin. No et deixis portar a discusions sobre les teves decisions, senzillament tu ho has decidit així i prou, no s'admet debat.

Es que estas fent és prendre el poder que ja tens. Hauràs d'agafar les rendes de la familia i fer-li entendre que és quedarà fora si no hi participa adequadament.

I la realitat és que ell es pot empipar molt però no pot fer-hi res. No pots obligar-lo a fer coses però sí que el pots deixar fora de la "vida familiar", perque la familia ets tu i el teu fill. Fes servir aquest poder.

Sigues llesta. Les nostres avies sabien molt d'inteligencia femenina. Havien estat educades per servir a l'home però a casa manaven elles. Això era així perque savien com tractar els homes com homes que eren.

Dona-li al teu home el que vol (no bronques, no retrets, no problemes, si sexe, si evasió) però marca tu les regles (no pringar 24 h mentre tu vius tranquil, no cuidar-te a canvi de res, no sexe si no t'has portat be, no t'aguanto el rotllo i no familia feliç si no respectes les regles).

Se que és dificil però intenta mantenir el bon rotllo, evita els retrets i les agresions, t'ho pots permetre perque saps que les coses es faran com tu dius o no es faran, si no vol acceptar les coses com les plantejes a dormir al sofà (les dones sempre hem tingut el dret d'enviar l'home a dormir al sofà) però de bon rotllo, no vols dormir amb ell i punt. Fes servir la ironia i el sentit de l´humor.

Finalment, ell haurà d'escollir entre acceptar la teva autoritat o quedar-se fora, la energia i les ganes que tinguis de salvar la teva relació i la teva habilitat per seduir-lo mentre el vas posant a lloc decantaràn la balança cap a un cantó o l'altre.
I si després de tot no funciona, al menys li hauràs donat la possibilitat d'escullir en un llenguatge que pot entendre.

En fi, espero que et pugui servir d'algo, recorda que no tens cap necessitat de tirar endavant amb un zangano arrepenjat, però també que és a les teves mans fer un cop de puny a la taula i forçar-lo a comportar-se com ha de ser o desapareixer.

Molta força i molta confiança Bicho!

[judit]

CarmeV: .
Ostres, que bé si t'hagués llegit a l'estiu perquè vaig tocar fons. Vam poder sortir-ne però feina va costar.
Les teves paraules són un cop d'energia, si més no, així ho he sentit jo.

Bicho, com estàs?

[bicho007]

Gracies a totes!!!!!
Necesitava que algu em digues alguna cosa malgrat sigui la crua realitat, la veritat es que no es mal home pero es un desastre i s'arrepenja en mi.
Vam parlar "un altre cop" i li vaig dir que sense ell tindria menys feina i que si no m'ajuda a que la meva vida sigui una mica mes gratificant i que no sols estigui netejant, treballant i cuidant del peque doncs es parteix peras. Jo suposo que ell no te ganes de que aixo s'acabi i m'ha demanat que no m'ho carregui tot i que li digui el que s'ha de fer com un planing diari: avui repasar el bany, treure pols i recollir roba, demà escombrar, fer dinar i fer llit i aixi cada dia, pero jo li vaig ja soc mare d'un i no ho soc d'ell, pero si aixi la cosa millora ho intentarem. Jo no vull que ell no pari de fer coses sols que m'ajudi en les coses diaries i que on vivim no estigui tot per el mig com sempre, ja us explicare com va la cosa...

Molts petons per totes i Bon Nadal i proper Any Nou 2009

[virusete]

Bon Nadal i 2009 per a tu també.

Espero que ho puguis arreglar i et dessitjo que siguis molt, però que molt feliç !!!

Molts petonets per a tu i el bitxet !!!!!

[tolinso]

BONES FESTES BICHO!!!

espero que així les coses puguin millorar!!!! hauràs de tenir paciència però si hi poseu voluntat segur que ho aconseguiu

ÀNIMS!!!!

[Puceta]

Bicho, m'alegro que tot vagi per bon camí, com diuen, amb bones intencions i amb ganes estareu bé.

Bones festes guapa !

[Calongina]

Bitxo, me n'alegro molt. El que expliques sembla un bon punt de partida per solucionar les coses, la seva actitud d'ara és molt diferent a la que comentaves als missatges anteriors. T'envio una forta abraçada!