SUPERNANNY

[ariadna]

Noies, què en penseu d'aquest programa???
porto 3 setmanes veient-lo i no sé... no acabo de veure clares les coses que fa aquesta dona... ¿què és?? ¿psicòloga??

la veritat és que hi ha cada cas, que et donen ganes d'escanyar al crio en qüestió, però la meva pregunta és ¿¿¿com han arribat a aquests extrems??? la setmana passada el nen dels insults ¡¡¡com pot ser que un nano tan petit sàpiga totes aquestes paraules???? ostres!! quin tipus d'educació li donen a casa??? o no és culpa dels pares???

aixxx... no ho sé!!! però la veritat és que no puc deixar de veure'l i pendre nota (sobretot del que no vull fer amb els meus fills)

[Duneta]

jo penso que en la majoria dels casos, tota la culpa del que fan aquests nens, és dels pares, i si no com un nen tant petit sap totes aquestes paraulotes? en algun lloc les haurà pres no?
jo he arribat a sentir mares, que em diuen, os tendrian que hacer un monumento( referint-se als monitors) porque yo no lo aguanto! doncs aquí hi ha un problema, han hagut de passar anys, en que no han sapigut educar bé als seus fills, fins arribar al punt de que tenen 7 o 8 anys i diuen que no lo aguantan no? això no es fa en dos dies.

No sé si m'explico...

[GVG]

Jo també vaig veure el programa on sortia el nen de les paraulotes.

Emvaig quedar perplexe.

Un nen tan petit diu tot el que sent tant a casa com a l'escola. El que crec és que aquests pares alprincipi els faria gràcia el nen dient aquestes paraules i li han deixat passar toto. Ara com és un mica més gran,ja no fa gràcia i no ho sabem para. Això és el que crec.

Els mètodes que fa servir la supernanny,doncs algun s'utilitza a les escoles. Com per exemple: seure'ls en una cadira a pensar o possar gomets quan fan les coses.

[indai]

Hola a totes,

Jo també miro la supernnay, tot i que em fica dels nervis! El cas del nen de les parauletes va ser molt greu..." hijo de..." "quita asquerosa"...El meu home quan ho miravem deia: " per que donar-li una "surra" al cul", no està ben vist,no?"...

Jo també sóoc mestra i molts pares et diuen aixo de " com fas per aguantar-lo, o que fas perque es porti be al cole si a casa no es pot aguantar..." Crec que hi ha pares molt permissius, veuen poc als seus fills i quan estan amb ells no tenen ganes de ser els dolents de la peli i renyar-los. Tots els nens necessiten uns límits per creixer i madurar. A l'escola, tal i com diu la GVG, fem servir alguna de les tecniques de la supernanny des de fa temps.

He de dir que la supernnany espanyola la trobo molt blandengue, la que m'agrada de debó és l'anglesa, aquesta si que sap portar els nens amb metodes ferms. En el cas del nen de les paraulotes trobo que la supernanny va ser molt tova. Ahir el capitol anava d'una nen aque no volia menjar. El vaig treure perquè no vam poder més de nervis...com va acabar?Jo crec que la nena necessitava un psiquiatra.

[Duneta]

a mi també m'agrada més l'anglesa!

[modoki]

Hola! Jo també vaig veure el nen de les paraulotes. Es l'unic capítol que he vist d'aquesta serie. Aquell nen no era un nen, per a mí era un"monstre" i estic convençuda que aquest monstre l'han creat els pares.
No acabo d'entendre com es pot acabar en aquests extrems, ho trobo esgarrifós!
Si aquests nens no s'encaminen bé, quin futur tindran ell i els seus pares?

[minerva2]

Hola, Jo també de tant en tan veig la supernany, pero a mi la versió espanyola no m'acaba d'agrada. M'agradava més la que feien per TV3.
Inclus quan van fer la primera part de la supernany española no la vaig veure, només un capitol.

[Marta_fp]

Jo els reality shows no els veig per principi. De la Supernanny anglesa he vist alguna cosa fent zapping o en els anuncis i no m'agrada gens com humilia els pares davant dels nens. Em sembla una falta de respecte molt gran. A més, estic convençuda que quan arriba la tele per gravar el programa el primer que els diu als nens és "porteu-vos ben malament i així el programa el mirarà molta més gent i tots els nens al·lucinaran de les coses que feu". En aquest programa s'aprofiten de pares desesperats per agreujar-los encara més la situació.

Pel que fa als mètodes, sense seguir el programa l'únic que conec és el del racó. Per a una escola on no hi ha prou temps per dedicar a cada nen, no em sembla malament, però jo no en sóc gaire partidària.

[TXETA]

Nosaltres també ho veiem!!!!

Moltes ja sabeu que sóc mestra de p3 i m'agrada molt veure els nens en el context familiar.

La veritat es que hem vist els tres últims i tela, el de les paraulotes, els tres germans de la setmana anterior que semblaven niños del exorcista! i la nena d'ahir que no menjava absolutament res!

Us poso l'enllaç del nen aquest que tenia una boca... per les que no ho veu veure... flipeu... http://www.youtube.com/watch?v=H8y71L_IgXg

Aquests són els tres germans... http://www.youtube.com/watch?v=fBhQMjRwfHA

A la classe es porten molt millor, però he vist cada família, sense anar més lluny, una d'aquest any... el vocabulari del nen tela!!!!

Per a mi la família té un % de responsabilitat en el comportament dels nens enorme! Espero que amb l'Aleix ho sapiguem fer bé... si més no tindrem uns mínims que aquestes famílies no tenen... i jo em pregunto... I COM HAN ARRIBAT A AQUESTS EXTREMS ????

[monseta]

Sempre que puc si que ho veig, en canvi el meu marit es posa dels nervis. No entén, i amb raó, com han arribat a certs extrems.
Peró sense defensar ningú, també és cert que hi ha nens (per genètica, ser hiperactius o el que sigui) que tela marinera.....

[txellchen]

Doncs sabeu que en penso jo? QUE JA ESTIC BEN CANSADA DE MÈTODES PER "CRIAR" ALS NENS!!!! De debó, es que és cansino, eh? Cada context familiar és un mon completament diferent, cada pare, cada mare i, sobretot, cada nen son diferents. Pots agafar idees d'una banda i de l'altre i veure si et funciona, però la veritat absoluta no existeix. I això de la Supernanny ja te farum de mètode (per vendre llibres, es clar... que ja en ténen un... i que per cert jo tinc a casa ) Ei, que mel va regalar la ogra l'altre dia, eh?

Els casos que agafen son extrems i crec que en la majoria de familes arriven a aquestes situacions perque els pares no han pogut (o volgut) dedicar prou temps als seus fills. Amb paciència i constància crec que tot es va posant a lloc, i no penso que calgui un programa de tele que "m'enssenyi" com educar els meus fills.

Ale, he dixo!!!

[TXETA]

Els casos que agafen son extrems i crec que en la majoria de familes arriven a aquestes situacions perque els pares no han pogut (o volgut) dedicar prou temps als seus fills. Amb paciència i constància crec que tot es va posant a lloc, i no penso que calgui un programa de tele que "m'enssenyi" com educar els meus fills.

Estic d'acord amb tu, pero tambe et dic que hi ha molts pares que si que necessiten que els ensenyin a educar als seus fills... aquest curs tenia una familia que creia normal que el seu fill els pegues, em deien... tots els nens peguen als seus pares... Aixi que per la majoria de gent amb sentit comu com vosaltres no, pero t'asseguro que moltes families o necessiten...

[Tati]

Hola noies,

Jo avui mateix li deia al meu marit que tinc que deixar de veure aquest programa pq us juro que cada cop que faig o no faig alguna cosa envers l'Ona ja començo a pensar que si cometo algun error de "mètode" em pot sortir una fiera com aquelles... i ara que venen els bessons ja no us explico ;)

Una abraçada,

Tati

[Momo]

Jo tampoc entenc com hi pot haver gent que arribi a aquests extrems. Però bé, és un reality més (jo no en veig cap, els conec pels zappings), vindria a ser el "Como empezó todo..." de Callejeros o algun així...
Lo més trist de tot és que aquests casos són reals... i més comuns del que creiem.

[Pukeko]

Si és clar, Txeta, però com s'ensenya a educar un fill? Com es decideix el que s'ha de permetre o no? Perquè una cosa que per mi és totalment inadmissible, per uns altres pares no té gens ni mica d'importància.... És complicat...
Sincerament, i ara que tinc la meva filla, entenc que s'arribin a aquests extrems. Evidentment ningú hi vol arribar, però passa: una actitud d'un dia es pot convertir en un costum sense ni que te'n adonis, mentrestant vas tirant i quan ten adones costa tornar enrere i retificar.
En fi, jo també crec que això només és un reality que va a guanyar calers i que deixen als pares com a inútils que ho estan fent fatal i sempre els fan plorar.

[Churrito]

Per mi el més trist és que uns pares treguin als seus fills a la tele d'aquesta manera....

L'altre dia el nen dels insults que semblava posseit i ahir la nena del menjar...pobres nanos, de debó!
Quan siguin grans i vegin com els pares han fet partícip a tota Espanya del seu problema....sí que tindran un problema...pq dic jo: si creus que necessites un especialista per educar al teu fill...ves-hi a un anònim, no a un que et filmi cada moviment per TV i desprès es comenti a tots els programes....o fòrums
Es possar al nen en evidència davant tothom gratuitament.

Jo de petita em gronxava...em posava al sofà i havia de gronxar-me per dormir o per relaxar-me....si els meus pares haguèssin portat la tele per corretgir-ho en comptes d'un psicòleg anónim...ara ho sabria tothom i hauria videos on se'm veuria en aquella situació, els companys de l'escola ves a saber què haguèssin dit....quin ridícul.
Em posso a pell dels nens i pobrets meus!!!!

[N23]

Jo, sense ser cap entesa en el tema, crec que en comptes de SUPERNANNY, s'hauria de dir SUPERDADDY.
Sempre he pensat que si el que fa aquesta Sra és ensenyar als pares, deu ser perquè son responsables en un 99% del comportament dels seus fills. Que quant els pares ho fan bé, els nens també !!!
I amb això no els estic criminalitzant, al contrari, que tinc un peque de 5 mesos i vés a saber què passarà. Que educar no és tasca fàcil, però he vist coses de fills de coneguts que no permetré que el meu fill faci (com escupir a terra a casa d'uns amics, demanar de mala manera berenar quan no estàs a casa teva, obrir armaris, pujar de peus al sofà o sobre la taula del cafè, correr a quatre grapes per sota la taula d'un restaurant on hi ha gent dinant, cridar, cridar molt...i pares limitant-se a dir, escolta xxx no facis això, dues-centes cinquanta-cinc mil vegades...i res mes)
Els nens com a nens que son intenten les mil i una trepelleries, cridar l'atenció. I és tasca primer dels pares i després dels mestres, ensenyar-los valors ( i en aquest ordre, si no hi el primer el segon no entra en joc) .

Crec que el problema greu, és quan un nen d'aquest tipus no es tracta i arriba a l'adolescència. Llavors començen els problemes de debò.

A mi també m'agrada mes la Nanny Anglesa i Churrito tens tota la raó del món

[Momo]

N23, tens raó. Hi ha pares que poden veure com el seu fill es comporta i dedicar-se a això: a veure-ho.
Als restaurants em posa molt negra quan els nens molesten a les altres taules i els pares el que fan és demanar perdó a la resta de gent, però no li diuen res al nen! Llavors el nen ho troba normal.
Una vegada una nena va venir a la taula on estàvem amb el meu home i es va posar a menjar el nostre menjar!!!! Els pares van fer això, des de la seva taula (sense aixecar-se) van riure i ens van demanar perdó. Al final la nena va marxar quan es va avorrir o ja no li agradava el menjar que quedava... Quins C#@¢$·"!!!! (Els pares)

[paola]

Hola!

Jo també miro la supernanny.
Penso que no tot és culpa dels pares. Segur que cap pare vol que els seu fill sigui la niña del exorcista dient unes paraulotes que són com cops de puny. Jo crec que aquest nen un dia debia dir aquestes paraules i els hi feia gracia i pensaven que no aniria a més. Pero va anar a més...El nen diu lo que diu per cridar l'atenció dels seus pares i per fer-los'hi mal ( son petit pero no tontos).
Jo trobo molt utils les tecniques de la suepernanny , pero com a moltes de vosaltres, m'agrada mes l'anglesa ja que la Rocio, la trobo molt blandengue. També he de dir que hi ha nens que son molt moguts i que pels seus pares es molt dificils dominar-los, es un proces lent i dificil. Tinc molts amics amb fills petits i s'esforcen un munt, pero hi ha vegades que la situació els sobrepassa i els nens són realment s uns %&$%&&$.
A vegades penso" quan tingui un fill no li permetre aixo o no falre lo altre" pero crec que t'hi has de trobar.Ves a saber el que em passara a mi!!Pero almenys intentare portar-los pel bon cami...
Tinc un nebot de 5 anys que es un sol pero ara ha apres a dir " ca--bron" quan s'enfada i " me cag--on lo que sigui" els meus cunyats el que fan es ignorar-lo quan diu aixo, que vegi que no els hi produeix cap gracia, a veure si aixi el nen veu que no produeix cap reaccio. Jo a vegades penso que quan diu una d'aquestes coses potser li aniria be una llufa, pero no ho se...Que farieu vosaltres?

[Pukeko]

Jo crec que els nens són com els deixes ser: si són uns tirans és perquè els ho permets, pel que sigui, conscient o inconscientment. Però oju!! No és el mateix ser mogut que ser un mal educat. Evidentment hi ha nens més moguts que els altres, però això no justifica que facin els que els hi dóna la real gana. Clar que és molt més fàcil amagar-se darrere el "És que és molt mogut" però deixar-los que vagin a la taula del costat a menjar en un restaurant ho trobo una aberració (He flipat en colors Momo....). Crec que el comportament dels nens depèn única i exclusivament dels pares. Els nens tiben la corda de la paciència dels pares a veure fins on poden arribar fins que es trenca i ets tu el que has de marcar el límit.