s'acostumen als braços???

[lia]

Peixituuu!!! a mi tothom em deia el mateix tb! l'etna tot el dia als bracets!!! al cotxet només si dormia i perque es quedés al llit una feinada però cap als 3-4 mesets va fer un canvi i ja es distreia amb algunes cosetes i jo em dutxava amb ella a l'hamaquita i feia el dinar tb a l'hamaquita o a la motxilla i estiradeta a la manta tb jugava una estona...! i ara va amb tothom i les àvies i tietes ara els hi dic "què no s'havia d'acostumar tant als braços?" i em diuen "ai mira si com es distreu sola?" recoi la gent sempre ha de fotre cullerada aixi que no facis cas de ningú, ells van canviant i amés cada nen es diferent.......

les mares avegades volen ajudar però ... uffffffffffff.... la meva amb el menjar pateixxxxx i es fa pesadetaaa!!!

molts ànims i disfruta d'aquets moments que passen molt ràpid i diga-li a ta mare que si et vol ajudar de veritat que vingui un ratet i estigui amb el peque i tu aprofites per fer alguna coseta!!! jijijiji

i de lo del bibi estic d'acord amb el que t'han dit per aqui..... jo faria teta tot el que pugui!

[silviapml]

Si vols links de webs, articles, blocs de mares, també te'n puc passar.

Jo estic molt interessada en opinions d'altres mares per això m'interessaria molt que ens passessis enllaços de tot tipus.
A mi encara em queden unes setmanes per a ser mare, però sí crec que es comença a educar des del primer dia, però és clar, tot en la seva justa mida. Una compi de la feina, que trobo que és molt creativa a l'hora d'ensortir-se'n per educar als seus dos nens, em va explicar que per exemple, quan el seu nen gran se li despertava per la nit amb poquets mesos i ja havia mamat i tenia el culet net i s'assegurava que no li passava res més, li explicava que eren hores d'estar dormint. Per descomptat que el nen no entenia les paraules de la seva mare, però ella deia que sí que entenia el to i que si li dius en el to oportú, el nadó ho acaba entenent.

Bé, ja us explicaré quan neixi la meva nena, però jo vaig prenent notes i més notes dels vostres consells i comentaris.
Moltes gràcies!!!!!

[Julyet]

A veure, per on començo... Mira, et passaré unes entrevistes que m'agraden:

http://www.20minutos.es/noticia/657585/ ... ntrevista/
http://www.elmundo.es/suplementos/salud ... 42812.html
http://www.diariovasco.com/v/20100726/a ... 00726.html

http://www.elpais.com/articulo/sociedad ... regenerate

http://www.bebesaltademanda.com/index.p ... &Itemid=59

Documentals:

http://www.bebesymas.com/desarrollo/los ... gun-punset (aquest no recordo si estava sencer, busqueu-lo al youtube que és molt bo)
http://www.youtube.com/watch?v=B_WggXJ9 ... r_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=fLrBrk9D ... r_embedded

http://www.youtube.com/watch?v=B_WggXJ9 ... r_embedded

Blocs

http://mimosytta.wordpress.com/
http://porteonatural.wordpress.com/
http://ahoralamadresoyyo.blogspot.com/

Se m'ha acabat el temps... :P

[peixitu]

osti gracies boniques. avui li han posat la primera vacuna, pobret, he plorat jo tambe.
elpediatra m'ha tornat a dir, que es un resistent en plorar, i que no pasa res perquè plori, que a veure qui pot més i que per tossut a veure qui ho és més, a mi això no em mola, pero ha faltat això davant del meu marit, per dir-me com m'equivoco quan em pregoucpo pel meu nano quan plora.
una pregunta : li doneu el pit mentre camineu???????????????? que guais
jo li dono teta,pero es molt tragon, i de vegades no em surt més, i mira que me'l poso eh? a vegades acaba plorant, és un nen molt nervi, pero ja us dic els 6 kilos els ha fet nomes de teta.. ta bé, no?
ja he comprat la motxilla manduca!!!!!!!!!!!

[Julyet]

peixitu, i tant que és normal que plorin amb les vacunes, fan mal!!! I un adult (que és més resistent al dolor) li dóna un sentit al dolor, però el nadó no.

Jo sí, li dono la teta caminant. Hem estat uns dies a Suïssa i paràvem per menjar el papa i la mama, però perquè mengés ella no, tot sense treure-la de la motxilla! (tinc la African Baby Carrier, però suposo que la Manduca anirà igual de bé). Si passes pel post portanadons segur que et donen un cop de mà. Un fular elàstic també va molt bé.

Et recomano molt que el teu marit vegi el documental del Punset "El cerebro del bebé". El pots trobar per aquí: http://www.youtube.com/results?search_q ... +bebe&aq=f

Ep, que jo alguna vegada no sabia com consolar a la meva petita (sobretot quan tenia 1 o 2 mesos) i de vegades no pots fer res... però no sé, deixar plorar algú, gran o petit, a consciencia no em sembla ètic.

Molts ànims!

[Eva_]

una pregunta : li doneu el pit mentre camineu???????????????? que guais

hola Peixitu!
Jo també li dono la teta caminant, amb la manduca em va bé. Si portem una estona passejant o comprant al súper i té gana, doncs no cal parar-te, ella menja i tu continues amb el que feies

[indai]

si , jo també ho penso...
pero noies fins i tot tinc el llibre de l'estivill aqui a sobre..
ais noies, no sé, em torno lela, perque vull que el meu nano em coneixi molt i molt i s'empapi de la meva olor, pero la veritat és que es molt ploraner i havia arribat un moment que no podia fer res ni deixar-lo per anar-me'n a dutxar perque plorava moltíssim............... i clar, fins i tot ni poder anar al wc... no sé noies...
Helia felicitats guapa!!

Peituto mava, això ens ha passat a quasi totes...El meu fill té quasi 8 mesos i encara no em puc dutxar si no hi ha algú a casa per estar amb ell. Aixòsí, ara ja juga solet i nosaltres podem dinar tranquil.ls i fer alguna coseta. Ell ensbusca amb la mirada i ja en té prou.I quan vol que l'agafem ens ve gatejant i se'ns arrapa a la cama.

El teu fill quan plora et diu: mama, et necessito,vull estar amb tu...
Tu ets la única cosa que coneix, l'única pesona que li dona seguretat. No li neguis..A més, un vincle afectiu segur de ben petits ajuda aque els nens tinguin més confiança amb l'adult.

Mira et copio un text que parlo com construir un vincle afectiu segur ( apego):

Formas de apego
Las formas de apego se desarrollan en forma temprana y poseen alta probabilidad de mantenerse durante toda la vida. En base a como los individuos responden en relación a su figura de apego cuando están ansiosos, Ainsworth, Blewar, Waters y Wall, definieron los tres patrones más importantes de apego y las condiciones familiares que los promueven, existiendo el estilo seguro, el ansioso-ambivalente y el evasivo.

• Los niños con estilos de apego seguro, son capaces de usar a sus cuidadores como una base de seguridad cuando están angustiados. Ellos tienen cuidadores que son sensibles a sus necesidades, por eso, tienen confianza que sus figuras de apego estarán disponibles, que responderán y les ayudarán en la adversidad. En el dominio interpersonal, las personas con apego seguro tienden a ser más cálidas, estables y con relaciones íntimas satisfactorias, y en el dominio intrapersonal, tienden a ser más positivas, integradas y con perspectivas coherentes de sí mismo.
• Los niños con estilos de apego evasivo, exhiben un aparente desinterés y desapego a la presencia de sus cuidadores durante períodos de angustia. Estos niños tienen poca confianza en que serán ayudados, poseen inseguridad hacia los demás, miedo a la intimidad y prefieren mantenerse distanciados de los otros.
• Los niños con estilos de apego ansioso-ambivalente, responden a la separación con angustia intensa y mezclan comportamientos de apego con expresiones de protesta, enojo y resistencia. Debido a la inconsistencia en las habilidades emocionales de sus cuidadores, estos niños no tienen expectativas de confianza respecto al acceso y respuesta de sus cuidadores.

Las experiencias que forman vínculo
El acto de coger el bebé al hombro, mecerlo, cantarle, alimentarlo, mirarlo detenidamente, besarlo y otras conductas nutrientes asociadas al cuidado de infantes y niños pequeños, son experiencias de vinculación. Algunos factores cruciales de estas experiencias de vinculación incluyen la calidad y la cantidad.

Los científicos consideran que el factor más importante en la creación del apego, es el contacto físico positivo (ej: abrazar, besar, mecer, etc.), ya que estas actividades causan respuestas neuroquímicas específicas en el cerebro que llevan a la organización normal de los sistemas cerebrales responsables del apego.

Durante los primeros tres años de vida, el cerebro desarrolla un 90% de su tamaño adulto y coloca en su lugar la mayor parte de los sistemas y estructuras que serán responsables de todo el funcionamiento emocional, conductual, social y fisiológico para el resto de la vida. De allí que las experiencias de vinculación conducen a un apego y capacidades de apego saludables cuando ocurren en los primeros años.

La relación más importante en la vida de un niño es el apego a su madre o cuidador primario, esto es así, ya que esta primera relación determina el “molde” biológico y emocional para todas sus relaciones futuras. Un apego saludable a la madre, construido de experiencias de vínculo repetitivas durante la infancia, provee una base sólida para futuras relaciones saludables.

En la actualidad está tomando importancia la relación o vínculo de apego del niño con el padre, figura ésta de gran importancia para el normal desarrollo evolutivo de todo ser.




Ja sé que potser ara moltes mares del fòrum se'm tiraran a sobre,però jo penso que deixar plorar a unnadó és una crueltat.

[nius]

ei peixitu, el meu nen té 1 any i encara em pregunten pel seu plor, que no l'han sentit mai, etc. A nosaltres no ens agrada que plori, per molt que ho digui un pediatre o el papa de roma.

Et diria que no etiquetis al teu fill de ploraner. Potser si que plora sovint, però sóc del parer que alguna cosa li deu passar (no sé, gasos, malestar, sorolls externs que el molesten, alguna cosa que no li agrada, potser una olor forta a desodorant, a sabó de fregar, etc., qui sap!).
Jo et recomano que l'agafis MOLT en braços, perquè és justament ara quan els ha de voler. Després gatejarà, caminarà, i ja no en voldrà saber res.

[indai]

Donar amor, seguretat, braços,caricies, abraçades,petons..NO ËS MALCRIAR!!!!! És estimar i ser mare és tracta d'això,oi?

Jo em trobava com tu al principi i quasi vaig tenir una depressió post part, ja que em sentia inacapaç de fer res que no fos tenir el nen al coll tot el sant dia. Entendre la situació,comprendre al meu fill em va ajudar MOLT.Sobretot em va ajudar saber que ho estava fent bé, que tot el que feia servia per ajudar al meu fill a fer-se gran i ser més segur,Ànims maca i no et deixis convèncer...

Un nen,un nadó és la criatura més feble,indefensa sobnre la terra,necessita de la cura de la seva mare per sobreviure però sobretot el seu amor.

[vacomva]

només un consell (bàsic):

Fes el que et digui el cor, no la teva mare, ni germana, ni pediatra.....

Ja veuràs com funciona!!!!!!

[LídiaG]

Hola,

Perdoneu que hi posi cullerada, però ha de ser molt dur no tenir el suport del teu marit, que es passa el dia fora i et diu que
"no ho fas bé" i a sobre es reforça amb l'opinió caducada del pediatre...

A veure, hi ha criatures que ploren més, altres menys, però penso que l'INSTINT és fer el possible pq la criatura no plori (tenir-la en braços, fer pit, parlar, passejar, bressolar...), deixar plorar és contra aquest instint, no??? Si la humanitat hagués deixat plorar els nadons al llarg de la història potser ara no seríem aquí.

Fer de mare les 24h al dia és una FEINADA i una "FEINA" i per tant també SE N'APRÈN: tu saps i tu coneixes millor que ningú el teu fill. Tu ets l'experta, tu tens el MASTER, EL GRAU EL POSTGRAU i el que faci falta!!!!!!!!!!! Que el teu marit llegeixi Carlos González, Rosa Jové, etc... T'entenc pq de vegades fins i tot un marit pot valorar més l'opinió d'un pediatre (i si a sobre també és un home, no vegis) que l'opinió de la mare... i això no pot ser de cap manera!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

TU HO ESTÀS FENT MOLT BÉ!!!!!!!!!!!!! Segueix endavant! PIT, BRAÇOS, AMOR... és el més bàsic no??????? Estimar un nadó al 100% no et convertirà en una mare que consenteix el seu fill ni convertirà el nadó en un nen capritxós...

Ah, el llibre de l'Estivill és molt dur, molt cruel, anti natural, jo, ni per falcar un armari.

[Ponioleta]

Fer de mare les 24h al dia és una FEINADA i una "FEINA" i per tant també SE N'APRÈN: tu saps i tu coneixes millor que ningú el teu fill. Tu ets l'experta, tu tens el MASTER, EL GRAU EL POSTGRAU i el que faci falta!!!!!!!!!!! Que el teu marit llegeixi Carlos González, Rosa Jové, etc... T'entenc pq de vegades fins i tot un marit pot valorar més l'opinió d'un pediatre (i si a sobre també és un home, no vegis) que l'opinió de la mare... i això no pot ser de cap manera!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[Eimy]

jo també penso com totes vosaltres, no hi ha res millor que seguir l'instint d'una mare i les opinions dels altres han de ser molt secundàries. Com ja t'han dit no cataloguis al teu fill de ploraner. És normal que vulguin el nostre contacte, després de tenir-los 9 mesos a dins!
A mi també m'han dit que malcrio la meva nena, però m'és igual; la disfruto a tope i que diguin el que vulguin!
Ànims que segur que ho fas molt bé i no deixis que ningú et trepitgi el teu paper de mare!!

[peixitu]

el meu te molt refluxe i dp de mamar treu...... com ho puc fer amb la manduca?pk mame dret? jo el poo sempre en posicio be
be per mamar.
i kuan aneu a restaurant?com ho feu per dinar?el meu plora al cotxet i he de dinar amb una ma i amb l'altre aguantar el xumet.... no sé se'm fa dificil fer vida "normal" em plora sempre, a estones potser no si el deixo jugant a la mateta i amb musica pero dura 10 minuts. i ja esta. no se em desespero , el fico al cotxet i plora i plora i plora, fins i tot dins de casa es impossible... per aixo ma mare em diu, no l'agafis, no l'agafis, ves-lo canviant de postura i de lloc pero no l'agafis.... no sé noies m'ha sortit ploraner, perque ara no té res en especial acaba de fer pit, va canviat i net i plora fins i tot als braços meus a no sé que m'aixequi de la cadira i camini per tota la casa, ja entendreu que no puc estar sempre aixi, no??? no sé, m'encantaria dur-lo enganxat a mi però..... després em plora igual, es que no se que fer......

[Eva_]

Peixitu,
sé que quan t'hi trobes és complicat no fer cas dels comentaris més propers, però és el teu fill i decidiu els pares i ningú més i en molts casos tú sola.
La meva petitona no volia ni hamaqueta, ni estar estirada ni manteta d'activitats. Des de molt petita volia estar a coll, i amb posició vertical i voltant. Ara que es pot moure per ella mateixa no para, li encanta estar de peu i es deleix per caminar, sempre ha tingut aquest caràcter, per més que l'hagués deixat plorar estirada no l'hauria canviat sinó fet passar mals moments.

després em plora igual, es que no se que fer......

de veritat , com la majoria hem dit, escolta el teu cor i el del teu fill, aquesta situació ja mai tornarà, disfruteu l'un de l'altre

[juliet]

veig que la gran majoria en aquest post pensem el mateix, la Julyet ha penjat articles fantàstics per moments on pogueu tenir dubtes.
A veure si d'alguna manera o altre es poden acabar desterrant "falses creences".
Crec que quan tens un fill i comences amb els dubtes (propis i els que et crea l'entorn) de si es viciarà o es malacostumarà o es malcriarà, mentre dubtes estàs perdent un temps fantàstic per omplir al fill d'atencions, petonets, abraçades, "petarrufes" i més....
Dubta de l'entorn, mai del teu instint de mare

peixitu ha escrit: després em plora igual, es que no se que fer......

prova de canviar-la de postura, bressolar-la, cantar-li o mumurar-li cançons, agafa-li la mà o toca-li el cap o la galta. Als nadons els agrada notar el contacte al cap o la cara, pensa que durant molt temps han tingut el cap "pressionat" i aquesta "pressió" els dóna traquil.litat.
Aneu-vos coneixent i ja veuràs com dintre de poc tindràs més seguretat en els teus instints. No t'angoixis per segons quins comentaris, tu ets la mare i tu decideixes.

[isa]

peixitu el que estàs passant tu, ho hem passat moltes, bé, diría que totes! ÉS ben normal!!! Absoluta i totalment normal! Vull dir, no diguis que el teu fill és ploraner, lo raro sería que el deixessis sol, tan petitó, i no plorés!
Preguntes com ho fèiem per dinar? Doncs jo vaig estar, fins als casi 6 mesos de la nena, dinant i sopant i esmorzant i dutxant-nos per torns. Sempre per torns. El meu home primer, després ell agafava la nena, la passejava a coll per la casa, i després dinava/sopava/dutxava jo. Seeempre així. I als restaurants igual. Així que imagina't....tots els nadons, o molts, volen braços a tota hora, no és que el teu sigui ploraner. Jo no la vaig poder dur mai tranquileta al cotxet, com m'havia imaginat jo quan estaba prenyada.....no, la portava a coll, i el bolso al cotxet, perque sino plorava. I jo entenía que a ella li feia com "por" el cotxet, i no la volía deixar patir. Així que endavant, que ho estàs fent molt bé, li estàs donant el que el teu fill necessita, no ho dubtis. Si el teu marit troba que el que has de fer és "deixar que els nen s'enfadi o plori" doncs mira....ell, que és més gran que el nen, "deixa que s'enfadi i que digui el que vulgui". Els homes, de vegades, no tenen el nostre instint....i només falten pediatres curtets per ajudar.....

[peixitu]

gracies noies, jo penso com vosaltres, el meu nano me'l menjo a petons. pero amb el meu home no ens posem d'acord, pero en qualsevol cas qui esta amb ell toot el dia sóc jo i per tant jo decideixo, el que passa que al estar sola doncs.... per dutxar-me i esmorzar o vestir-me.... i ell em plora... costa sincerament.
Si elpediatra es de: que plora? no passa res, que es posi vermell? tampoc, com si es vol posar morat... en fi , es molt bon metge pero aixo no ho comparteixo gens..... està clar!!!!!
PEtons i gracies a totes
PS: ara dorm com una soca, je je je

[indai]

Hola Peixutu, no et desesperis, aquesta etapa passarà...tard o d'hora...

Dius que no pots fer vida normal amb el teu nen.És que quan tens criatures ja se t'ha acabat això de fer vida normal.Nosaltres ja ni pensem en anar a dinar.

Tenir un fill es una mica de sacrifici, en el sentit que has de deixar de fer coses per tal de que ell estigui bé. Has de ficar-te això al cap. Jo ho tenia clar,però al meu home li ha costat d'entendre que quan tens un fill has de renunciar a certes coses i sobretot a l'oci.

No sé,dutxat a la nit quan ell dorm o hagi arribat el teu home. Esmorza amb una mà...Jo em vestia a l'habitació, amb ell al meu llit i jo mentre em canviava la roba li cantava i li ballava el gegant del pi( la seva caço preferida)així ell es distreia una mica i fins i to reia. També li pots fer jocs com el del "tat· mentre et vesteixes.

Si mires per aquí trobaràs un post que vaig obrir on explicava que el nen només feia que plorar-me al cotxet.Veuràs el munt de noies que estan en la mateixa situació.

T'has llegit Besame mucho, La crianza feliz, criar sin miedo a malcriar o Dormir sin lagrimas? Te'ls recomano, tant a tu com al teu home.Us ajudarà a entendre el vostre nadó.

Dius que ell només aguanta 10 minuts fent una cosa. És el que els hi toca.Ni més ni menys.Moltes de nosaltres et diriem que si aguanta 10 minuts ja és molt!

[peixitu]

Gràcies indai. la veritat que de vegades es fa dificil. avui he sortit amb el cotxet i al final s'ha adormit, pero qualsevol cosa el desperta, s'espanta sol, es una passada , fins i tot posa ulls d epor i clar plora, encara que jo estigui allà i em vegi (no se te dos mesets) plora i plora, al final he entrat a un bar i li he donat pit, no s'ha calmat massa, en arribar l'he banyat i quan l'assecava flipes com plorava, saps que tenia??? son!!! esta clapadíssim al seu llitet.
Mirare aquests llibres. gracies guapa.
El meu te molta por, es una passada, aixo del reflejo del moro que li diuen... bufffffffffffffff pero s'espanta per tot eh?
He estat desconnectada del SP, i escric aqui potser ho hauria de fer en altres post pero tinc tant poc temps............. vinc del post de RA i de vegades penso si aixo té a veure amb les pors del meu nano, va ser un peque molt buscat i vaig passar un embaràs amb mogollon de pors i nervis per si el perdia de nou.....
Bueno no foto més rotllo, clar com ara clapa puc escriure!!!!!!! je ej ej e
petons a totes guapes
PS: eimy ja et contestare quan pugui vaig de cul