Mamitis aguda

[D.J.]

Yo a Maia desde recien nacida que la he llevado con mucha gente y la he dejado coger todo lo que ella se ha dejado por brazos distintos,pero es desde hace un par de meses que solo quiere estar conmigo,necesita tenerme en su campo de vision o oirme para estar bien con la persona que la coje,ni con su papi,ni con los abuelos y mirar que yo cada dia estoy en casa de mi madre y vengo a comer y mi madre esta con ella,ni con mi hermana,que son las personas que mas contacto tiene despues de mi y diarios,vamos que he de ir al lavabo o duxarme con la puerta abierta y ella mirando sin exagerar,por eso que no se si es normal si me decis que vuestros bebes lo hacen o hacian una se queda mas tranquila,no quiero que ella sufra solo por el hecho de no verme o no oirme

[mainadaabord]

Sé q als 6 mesos i a l'any són dates q poden tenir "angoixa de la separació".

Ho he llegit en un manual de pediatria.

Crec q hi ha un post sobre això... Aviam si el trobaré!!

[silvia]

Aquí la meva opinió i la meva experiència, estic d'acord amb algunes de vosaltres i amb d'altres com veureu una mica menys.
Primer de tot el caràcter del nen ja fa molt, hi ha nens que mai han tingut cap problema i d'altres que des que neixen necessiten la mami més que a ningú. En el meu cas el Gerard sempre ha tingut mamitis i de vegades ha resultat asfixiant, jo i tant que intentava deixar-lo amb el papi, els iaios, tiets, però no hi havia res a fer, era marxar de la seva vista i plorar desconsoladament, però és que ha estat així des del primer dia, us ho asseguro, que l'agafava qualsevol i es posava molt nerviós i només es calmava amb el contacte de la seva pell amb la meva.
Jo vaig decidir (i ho tornaria a fer igual) donar-li tots els braços i mimitos del món, sí, molt cansat, però ara per fi puc dir que està arribant la recompensa, cada dia es mostra més segur, perquè jo li he donat la confiança que li feia falta, i és que sempre que em necessita, és igual l'hora, jo hi sóc, i quan hi era a la feina, doncs sé que m'anyorava però va aprendre a confiar i a saber que la mama sempre torna, i ara ja marxa a estonetes de mi perquè sap que pot comptar amb mi.

[Visitant]

TOTALMENT D'ACORD.

EM PASSA EL MATEIX AMB EN LLUC.
I TB FAIG EL MATEIX que VAS FER TU.

JO TB HE INTENTAT MIL COPS DEIXAR-LO que L'AGAFIN, SEMPRE que ESTÀ DISPOSAT, I ES DEIXA, DE TAN EN TAN I AMB MI AL DAVANT.

PERÒ que HAS DE FER SI COMENÇA A BRAMAR I ES POSA BLAU?
EN LLUC ÉS SÚPER NERVIÓS I DESCONFIAT DES DE que VA NÉIXER...SÓN CARÀCTERS...
TB CREC que ÉS QÚESTIÓ D'INSEGURETAT, I que ACTUAR AMB AKESTS NENS DE CARÀCTER AIXÍ, DEIXANT-LOS PLORIN O NO, POT SER CONTRAPRODUENT.

JO COMENÇO A VEURE UN LLEUGER CANVI AMB EN LLUC.
PERÒ HA SIGUT A COSTA D'HORES I HORES A COLL DE LA MAMA I que NO EL TOKI NINGÚ PK PLORA. ARA CREC que COMENÇA A ENTENDRE que NO PASSA RES.
PERÒ LI HE DEIXAT AL SEU RITME, SENSE PRESSIONAR-LO. SI NO VOL, DONCS NO VOL...

CLAR que ENTENC PERFECTAMENT que SI S'HA DE TREBALLAR POS S'HAURAN D'ACOSTUMAR...NUSÉ, CADA CAS ÉS UN MÓN, I CADA FAMÍLIA UN ALTRE, O SIA que SI HO FAS AMB AMOR, NO CREC que RES SIGUI DEL TOT JUTJABLE, NI PER BÉ, NI PER MAL.
CADASCÚ FA EL que BONAMENT POT SEGONS LES SEVES CIRCUMSTÀNCIES PERSONALS I SEGONS EL NEN/a!

[marchita]

LO QUE ESTA CLARO ES Q CADA UNO DE NUESTROS HIJOS TIENE UN CARACTER Y CON EL CARACTER SE NACE....PUEDES HACER UN POCO POR REEDUCAR ESE CARACTER PERO ES SUYO INNATO....EL MUNDO ESTA LLENO DE GENTE Y NO TODOS SOMOS IGUALES, NORMALMENTE SALEN A LA FAMILIA Y EN MI CASO MI HIJO HA SALIDO A LOS DOS PQ TANTO LUIS COMO YO SOMOS SUPER SOCIABLES Y HABLADORES, NO TENEMOS PROBLEMAS A LA HORA DE RELACIONARNOS CON EL MUNDO Y ALEX PARECE Q SERA IGUAL, A MI POR LO MENOS ESO ME ENCANTARIA Q LO MANTUVIERA

[silvia]

Sí, tu eduques però també s'ha de respectar la forma de ser de les persones. I quan t'estimes a algú te l'has d'estimar tal com és i si no t'agrada alguna cosa, i això val per tothom, ja sigui el teu fill, la teva parella, un amic, pots fer veure el teu punt de vista però no canviar-ho, penso que és un error, que mai s'ha de forçar a ningú.
Ah! I els nens s'assemblen a ells mateixos, als pares s'assemblaran cada vegada més amb el pas del temps per imitació però això és tot, que tampoc és poca cosa.

[D.J.]

Al menos se y me quedo mas tranquila que no es cosa de Maia solo,ni culapa mia por estar con ella todo el dia y no dejarla sola como hay gente que se empeña en convencerme,eso me tranquiliza y mucho.Heidi muchas gracias por subirme ese post no lo habia leido y no sabia que podian tener estas crisis.
En resumen seguiremos como hasta ahora cuando tenga que salir un momento saldre y si me reclama a cada momento hay estare,teneis razon si es tan pequeña no debe ser preocupante aun no?es que a veces es dificil cuando la gente ademas te dice o te hacen creer que eres una madre posesiva y una que no nace enseñada y duda por todo pues me asusta,menos mal del foro que si no no se que haria

[marchita]

SILVIA ESTOY DE ACUERDO CONTIGO EN QUE TU QUIERES A LA PERSONA COMO ES...DESDE LUEGO YO QUERRIA A MI HIJO FUERA COMO FUERA PERO ESE NO ES EL TEMA....YO CREO Q UNA MADRE DEBE VER COMO ES SU HIJO Y SI ALGO NO ES "NORMAL" (LO PONGO ASI PQ NO QUIERO DECIR Q SEA ANORMAL) INTENTES CAMBIARLO. LA VIDA ES MUY DURA Y HAY MUCHOS OBSTACULOS Y CREO Q CUANTO MAS CARACTER Y MAS VALIENTE ES LA PERSONA MAS FACIL ES EL CAMINO EN LA VIDA....SI EN MI MANO ESTA DARLE TODA LA SEGURIDAD DEL MUNDO A MI HIJO E INTENTAR Q SEA LO MAS SOCIABLE Y VALIENTE PARA AFRONTAR COSAS NUEVAS LO HARE PQ QUIERO LO MEJOR PARA ÉL Y COMO OS DIGO LA VIDA NO ES UN CAMINO DE ROSAS Y DESGRACIADAMENTE YO NO ESTARE TODA LA VIDA PARA ARROPARLO...ESO LO SE POR EXPERICENCIA. YO TUVE LA INFANCIA MAS MARAVILLOSA DEL MUNDO, MIS PADRE ME LO DIERON TODO Y DE LA NOCHE A LA MAÑANA SE FUERON NO SABEIS EL BATACAZO Q ME DI.
YO SOLO QUIERO Q ALEX SEA UN NIÑO ABIERTO, SOCIABLE, ECHADO PARA ADELANTE, LUCHADOR Y SOBRE TODO BUENISIMA PERSONA, AMIGABLE CON LA GENTE Y NADA RENCOROSO SI ESTA EN MI MANO GUIARLE PARA Q SEA SI LO HARE Y NO CREO Q SEA CAMBIARLE SINO AYUDARLE PARA LA VIDA

[Guita]

jo no li veig tant problema a la mamitis aguda... veig més complicada la "fillitis" aguda (ai no sé come s diu això eh? jajajaja) ja m'enteneu...
però bé cadascú és com és i ha de fer segons li vingui la situació i no té perquè ser el mateix amb un fill que amb un altre... per tant tot el que es faci és correcte i tot està bé des del punt de vista de cadascú!!! potser no sóc prou objectiva perquè a l'escola veig tants nens de cotó fluix... amb tantes mames de cotó fluix... i això ja els hi ve des de que són bebitos...

[mainadaabord]

Del tot bé no ho farem mai, pq anem aprenent sobre la marxa...

Però... dic jo q potser la solució és trobar un terme mig, q no sempre és fàcil, però mica en mica es pot anar obrint el fill al món.

Penso q ni s'ha de tenir el nen dins la bombolla de la mama les 24 hores del dia, ni s'ha de deixar plorar i obligar-lo a fer-se amb el primer q passa.

No sé, cada nen té un caràcter i té el que té, però sempre es pot anar moldejant amb el pas del temps, dic jo, vaja...

Sempre tindran èpoques q necessitaran una dosi extra de mama, i penso q no és dolent donar-los-la. Però tampoc ens hem de convertir en esclaves permanents dels bbs, pq a poc a poc han d'aprendre q ells solets tb poden fer coses i conèixer i descobrir q hi ha algo més q la mama...

I tampoc es tracta de pensar contínuament en si li estic donant massa mimitos, en si l'hauria de deixar més sovint... Tampoc és això. És ajudar-lo a descobrir món a poc a poc, al seu ritme. Hi ha nens q de seguida van de braç en braç i estan la mar de feliços i contents i hi ha nens q consideren qualsevol cosa q no sigui la mama com un enemic.

DJ, no et preocupis pq, ho facis com ho facis, només hi has de posar amor de mare i et sortirà bé!

[Visitant]

AL LLIBRE "BÉSAME MUCHO" EXPLICA MOLT BÉ PK ELS BEBES NECESSITEN LA MAMA I PATEIXEN MAMITIS AGUDES...I TB EXPLICA KUAN, DE FORMA NATURAL SI S'HA RESPECTAT EL RITME DEL BEBE, LA COSA CANVIA I ES TORNEN INDEPES...

JO NO EM PREOCUPO MASSA, VEIG que POC A POC EN LLUC ES VA ADAPTANT A NOVES SITUACIONS...

EL que , COINCIDINT AMB LA DJ, EM MATA DE VEGADES ÉS LA PESADESA DE LA GENT que SI EL MIMO MASSA, que SI EM PREN EL PÈL, que SI JA HAURIA DE DORMIR SOL A LA SEVA HABITACIÓ, que SI NO LHAURIA D'AGAFAR TAN EN BRAÇOS...que SI JA L'HAURIA DE DEIXAR UN PARELL DE DIES AMB ELS AVIS I ANAR-ME'N...

UNA BONA ME.
PK DE VEGADES ET FAN DUBTAR TAAAAN...I EM SENTO TAN INCOMPRESA!

I TB VEUS LA IGNORÀNCIA D'ALGUNES PERSONES que PRETENEN ADOCTRINAR-TE SSENSE NI HAVER TINGUT MAI UN BEBE...

[Guita]

EL QUE SEGURISSIM QUE S'HA DE FER ES PASSAR DE LA GENT. AQUI PERQUÈ PREGUNTEM I CADASCÚ DONA LA SEVA OPINIÓ QUE PER AIXÒ ES UN FORUM... PERÒ A LA GENT NI CASO TU!!! TOT EL QUE FACI CADASCU AMB EL SEUS FILLS ESTARÀ BÉ PERQUÈ ES FA AMB AMOR... I NO HI HA RES CRITICABLE...

[silvia]

Clar, el que facis D.J. ho has de fer convençuda. Però torno a repetir que són fases i que són normals, naturals, i que tots els nens hi passen en major o menor grau segons el seu tarannà. I que si tú li dones la confiança que ara necessita, perquè et necessita, (és mooolt petita, té tota la vida, que ja li fotran d'osties ja, per aprendre com funciona la cosa) la faràs més forta. La relació amb la mare és la primera i la més forta i autèntica que hi ha, i si la relació és bona les altres arriben soles, només s'ha de tenir paciència.

[Mònika]

D.J. ESTIC D'ACORD AMB LA HEIDI, HO HA EXPLICAT MOLT BÉ!

JO EM VAIG TROBAR UNA MICA COM TOTES, ALS 5 MESOS HAVIA DE COMENÇAR A TREBALLAR I EL NEN S'HAVIA DE QUEDAR AMB LA MEVA MARE, MAI NO ENS HAVÍEM SEPARAT I AL PRINCIPI A LA QUE EM PERDIA DE VISTA ES POSAVA HISTÈRIC.
POC A POC ES VA ACOSTUMAR A QUEDAR-SE AMB MA MARE PER CASA ESTONES LLARGUES, AMB MI SEMPRE APROP I EL DIA QUE ES VAN QUEDAR SOLS VA ANAR LA MAR DE BÉ!
ET QUEDES MÉS TRANQUIL.LA QUAN SAPS QUE EN CAS DE NECESSITAT POTS DEIXAR EL NEN I ESTARÀ CONTENT. PER MOLT QUE LES MARES SEMPRE VOLDRÍEM ESTAR AL COSTAT DELS NOSTRES FILLS NO SAPS MAI QUAN POTS TENIR UNA EMERGÈNCIA, O CAURE MALALTA... I ESTÀ BÉ QUE SÀPIGUEN QUE LA MARE ELS FA MOOLTS MIMITUS PERÒ QUE ELS AVIS O QUI SIGUI TAMBÉ ELS ESTIMA MOLT I ELS CUIDA.

[cabreta]

Jo tambe crec que la gent es una mica pelma i que de fet encara els mimem poc perque creixen tan rapit.....
a mi m'encanta que tingui mamitis (ho sento) i quan li plora a la sogra em sento molt be, ja se que soc dolenta pero es veritat... a mes a ma mare casi mai li plora (por que sera???)

[Visitant]

pos jo també dec ser dolenta de mena pk tb em passa!!!!!!!!

la veritat, mencanta mimar-lo, mencanta adormir-lo als braços, mencanta portar-lo penjat a sobre tota l'estona que puc, mencanta sentir la seva olor ben aprop...!!!!!!!!!!!

i mencanta quan ve algú nou que no coneix i el primer que fa és girar-se, mirar-me en plan_" cal preocupar-se mama o es de confiança aquesta?", i si veu que ric , ja stà, el tiu tb.

i mencanta dormir amb ell a la habitació.
i passo del món que em critica.

a cagar hombre.

[D.J.]

Jajajaja Natrix eres la leche,es verdad lo que decis,yo disfruto durmiendo con mi peque,duerme media noche en su cuna que esta en nuestra habitacion y media en nuestra cama ,me encanta cuando como dice Natrix ve a alguien desconocido y le dice algo y mira a la mama pidiendole la aprovacion,me encanta cogerla,abrazarla,achucharla y darle todo el rato besitos,nuestra lactancia exclusiva y no me gusta separarme de ella mucho rato,vamos que lo dicho para la gente que no esta de acuerdo A CAGAR HOMBRE!!!!
Por cierto que tal y de que va el libro de besame mucho,es que ahora estoy leyendome a la vez el de mi niño no me come y un regalo para toda la vida y me estan gustando pero el de besame mucho como no se de que va no se si cogerlo o no

[Visitant]

hola wapi!!!!!!!!!!!

pues el de bésame mucho profundiza mucho en el comportamiento de nuestros pekes, el porke lloran cuando lloran, qué sienten o que significa para ellos la mama, las separaciones, como viven el día a día...explica muy bien que ellos se rigen por instintos ...te ríes un montón pk pone ejemplos de la vida real, de cómo nos sentiríamos los adultos en determinadas situaciones si actuasen con nosotros como a veces actuan los adultos con los bebes...

yo siempre lo recomiendo<. primero, pasas un buen rato , te ríes y mucho. y segundo, ves un punto de vista nuevo: la visión de un niño o bebé, que siente, como piensan...no ´se, para mi es una pekeña joya!

[Visitant]

Yo tambien me lo he leido (me lo regaló mi compi, qu'és macuuuuuu) y lo recomiendo a todo el mundo: mamis, futuras mamis, papis, futuros papis, hombres y mujeres en general). Estaras mas o menos de acuerdo en sus métodos o en sus ideas, pero vale la pena conocer su punto de vista! Y como dice natrix, te ries un monton!

[Daina]

Me lo esti¡oy leyendo y está muy bien! y verás que las mamitis es lo más natural del mundo, de hecho sin tenerlo nos habríamos estinguido!