la televisió

[nivalis]

Doncs el meu fill de 10 mesos veu molt la tele. Resulta que mentre treballo el deixo amb ma mare i ella el posa davant la tele i apa: l'Arguiñano, La ruelta de la fortuna, la Susana Griso... Tot! i què he de fer? Ma mare és gran i no pot estar jugant tota l'estona amb ell. Jo estic per les tardes i acabao esgotada, així que no puc anar amb exigències, ja que ma mare em fa el favor de quedar-se'l. També se l'emporta a passejar, eh? que no estan tot el matí davant la tele, però vaja... Que el món ideal no existeix. I els estudis estan molt bé, però la realitat de cadascú és una altra.

[martina13]

jo tb estic dacord k.ni un extrem.ni altre
la tv 10minuts com a molt i no cada dia k et deixen aixo prendret un te al mati tampoc es una tragedia ni tampoc es k dediquis temps a fer altres coses o deixis teu fill endollat ala tele x fer tu coses k tagraden
jo crec k pot haverhi temps x tot sense caure en radicalismes x una banda o.altre

[EMAMI]

Deu ni do quin debat s'ha creat!
Penso que si que és petita per mirar la tele però que amb mesura no hi ha res perjudicial.
Tinc una filla de 20 mesos a qui li encanta els mainasons, grup infantil amb català, i no vec q sigui dolent.
Ha après coreografies senceres i disfruta molt! I no sóc del parer que l'estigui perjudicant tant i tant.
No se, no conec cap criatura q fins als 3 anys no hagi vist la tele ni q siguin deu minuts al dia... No ho vec tant greu...
Però és només una opinió.

[Violeta]

Doncs el meu fill de 10 mesos veu molt la tele. Resulta que mentre treballo el deixo amb ma mare i ella el posa davant la tele i apa: l'Arguiñano, La ruelta de la fortuna, la Susana Griso... Tot! i què he de fer? Ma mare és gran i no pot estar jugant tota l'estona amb ell. Jo estic per les tardes i acabao esgotada, així que no puc anar amb exigències, ja que ma mare em fa el favor de quedar-se'l. També se l'emporta a passejar, eh? que no estan tot el matí davant la tele, però vaja... Que el món ideal no existeix. I els estudis estan molt bé, però la realitat de cadascú és una altra.

A veure, crec que aquest serà ja el meu últim missatge, em sembla molt fort que es justifiqui el fet de posar un infant davant la tele per poder esmorzar amb calma, o dinar, o el que sigui, i més quan és perjudicial sobretot en edats tan primerenques. Perquè penseu que amb els nens més grans es recomana controlar l'estona que està davant la tele o l'ordinador? doncs imagineu-vos amb els menuts...

Nivalis, a un infant no cal estar-li a sobre tota l'estona, només donar-li recursos o joguines (una panera dels tresors seria perfecte pel teu fill) i acompanyar-lo, que vol dir estar a prop seu, però no cal fer-li fer coses, ells per si sols ja en saben fer. Entenc que la teva mare potser no té edat per dedicar-li tantes hores al teu fill, crec que estem demanant massa als avis...jo en el teu cas preferiria mil vegades que estigués a l'escola bressol (de fet és el que vaig fer jo tenint l'opció que estigués amb la meva sogra), està clar que si 10 minuts de tele poden ser perjudicials imagina't programes sencers...ufff...em costa d'imaginar! has provat de dir-li a la teva mare que la tele és tant perjudicial? potser ella no hi ha pensat...

Bé, està clar que la tele en nadons és perjudicial, no és cosa d'opinions diferents, és una realitat. A partir d'aquí que cadascú faci el que vulgui, però amb coneixement de causa. És com donar xocolata a un nadó de 6 mesos, ho faríeu? total, només són estudis...

[Mara17]

Nivalis, però vols dir que s'ho mira tota l'estona? Els meus fills han estat a llocs amb una tele encesa molta estona i no en fan ni punyetero cas! Bé, potser són els meus que són raros, però no s'hi queden pas, allà, mirant-se-la; com a mínim les vegades que han coincidit amb una tele encesa. L'impacte inicial i punt, no ha arribat ni a un minut.

[martina13]

violeta no ens hem d'enfadar a mi aquest debat em sembla super interessant!!!!
però crec que no hem de voler imposar res a ningú
els pares i mares no en sabem més i fem el que podem haguem llegit molt o vist estudis o ens guiem pel nostre instint

si que és cert que els avis encara fan més el que poden i potser arguiñano no és el més educatiu però què hi podem fer?

jo sóc professors de la ESO i he vist casos de tot de nens que van malament per estar tot el dia enganxats a la tecnología ( tv, play, Xbox etc.) i que et suspenen tot un curs sencer i nens amargats i exclosos de la clase pq els seus pares els tenen tant collats amb coses com ara no veure la tv, o només estudiar i estudiar i estudiar que fan efecte rebot i es tornen uns perles de cuidado pq els altres alumnes els tenen apartats

els nadons´són diferents està clar, però jo crec que coses com baby ensetin, el mainason com deia alguna companya per aquí...no són coses nocives 100% i més si amb la cria fas altres coses com estar en una manta d'activitats, mòbils musicals...

pq de la música què opineu tb es dolenta???

obro més debat ejejejje!!!!!!

[sasha_vikos]

Jo també poso a la meva filla la tele 10 minutets. Es la unica manera de que s'estigui quieta a la trona. Mai ha volgut estar lligada, ni a la ganduleta ni a la trona. I ara que te 9 mesos no la puc deixar gatejant i intentant aixecar-se mentres jo faig quelcom que no la puc vigilar constantment, ja que seria pitjor encara. Soc conscient que no es bo per ella. Pero 10 minuts davant la tele no vol dir que no realitzi altres activitats, ni molt menys.

[martina13]

jo estic totalment dacord sasha

[nivalis]

Vaja! Doncs si que dóna de si el tema, jajaja!
Bé, la meva mare el posa davant la tele però al terra o dins de la cuna de viatge, que li serveis de "parque". Vull dir que el nen no està lligat i encarat a la tele. Diguem que la tele està posada i el nen per allà davant. No sé... A ma mare ja li he dit que no li doni res per picar entre menjades, que no el deixi plorar, que no li compri joguines als xinos... I no se quantes coses més... Ara només falta que li digui que mentre estigui el nen a casa tingui la tele apagada. En fi... Crec que s'ha comentat que la solució és portar-lo a l'escola bressol, i tinc pensat portar-li a partir del setembre, encara que els preus són per tirar enrera, però mentrestant hi ha el que hi ha.

[martina13]

nivalis jo tb la portare al setembre 400€ /mes la broma!!!! es terrible i ala meva llar dinfants tenen tele!!! jehehe

[Arual83]

Bona nit,

Justament l'altra dia a revisió 18 mesos, la pediatra em va dir... " suposo que no li poses la tele no? Em va explicar que fins als 2 anys es millor no posar-lis la tele ja que el seu cervell no està preparat per procesar les imatges i els seus globus oculars no estan preparats tampoc per l'impacte visual que hSi ha. Em va dir que 5 minuts de tele per ells es com nosaltres 15hores davant la pantalla de l'ordenador.

l Emma te 18 mesos i des dels 12 que veu uns minuts del mic ( mai un capitol sencer) a la tarda i uns minuts del TIMMy al matí.
Algun cop veu al yotube els mainasons.

Si hi ha la nena no es posa mai la tele a casa. L Emma va a la llar pq o tinc avis amb qui contar. Pero quan algun cop ha vingut ma mare o m ha fet el favor de quedar-se-la una tarda li he demanat que no posi la tele i ho enten.

Cada familia evidentment fa el que creu millor pels seus fills. Él mes important es informar-se al màxim per poder decidir quins son els nostres actes.

[martina13]

jehe arual jo els hi dic meus sogres k no posin el salvame deluxe i crec k m farien un.nino vodoo...

[patufeta75]

Si tot va bé, al novembre tindrem el nostre primer nadó i m'ha cridat l'atenció aquest post. L'única experiència que tinc és la meva nebodeta petita, que té poc més de dos anys. A casa seva la tele és un membre més de la familia, de sempre, l'engeguen quan s'aixequen i l'apaguen quan s'en van a dormir. Igual que a casa dels meus pares no és la tele sinò la música, s'escolta música tot el dia, menys quan es posa la tele per veure informatius i alguna sèrie que els agradi, però mai abans de l'informatiu del migdia i sovint moltes tardes està apagada. A casa meva, si està el meu xicot posa la tele com a teló de fons, necessita el sorollet mentre va fent o se la mira. Jo sóc més d'estar-me davant l'ordinador, i si estic a la sala poso música, la ràdio, la tele o rés mentre llegeixo o faig alguna labor.
Amb aquests antecedents, penso que l'arribada d'un nadó implica molts canvis, però desde el meu profund desconeixement, cal posar tota la teva vida potes enlaire? Si tens costum de tenir la tele com a "acompanyant", cal apagar-la perquè ara hi ha un nadó i no l'ha de veure? Si tens costum d'escoltar música, cal canviar-la a només cançons de bressol i músiques suaus perquè no s'esveri?
Penso i he llegit sovint que els nadons s'han d'adaptar a l'entorn familiar on arriben, que no cal baixar la veu de dia encara que dormin, que no cal "estalviar-lis" els cops de porta o el so de les sabates, o la llum del dia, perquè així aprenen a diferencia dia i nit. Igual si tens costum de viatjar o sortir a donar un tomb, cal adaptar els destins al fet que hi ha un nadó però no deixar-los. Evidentment si abans t'anaves d'escalada, doncs no ho faras amb un nadó, però pots sortir a la muntanya i que s'ompli de les noves experiències. Si vols quedar amb els amics, doncs quedes abans i pots anar a fer les teves canyetes o el café a una terrasseta de tarda... vull dir que no cal deixa de veure els amics o viatjar, només adaptar-se a la nova situació.
Tornant al tema de la tele, no li posaria una tele a l'habitació (ni al nadó ni a ningú, l'habitació és per dormir i punt, i si no tens son, a llegir o que et llegeixin), però crec que tampoc l'apagaria si vull veure algo que m'interessi mentre està dormint o jugant amb les seves joguines. Potser si veiés que deixa de jugar per posar-se a mirar la tele, llavors sí l'apagaria, perquè una cosa és que la tele estigui de fons i una altre que s'hi pari a mirar-la.

Però com bé diu la sabiesa popular, mai diguis que d'aquest aigua no beuré... mentre no som les mares ens sentim lliures de jutjar a les altres mares, com sovint he fet mentalment amb la meva cunyada, però ja veurem quantes paraules m'hauré d'empassar quan m'hi trobi...

[neuetes]

A part de tot el que s'ha dit, a mi m'agradaria continuar reflexionant sobre els continguts que veuen la canalla en general.

Per molt que l'horari diürn "en teoria" és horari infantil protegit i per molt que es tingui la tele de fons, per fer companyia... que me'n dieu dels continguts? creieu que és bo que els nens vegin segons què a la tele? Perquè una cosa és tenir el super3 o el clan tot el dia possat "de fons" però una altra és salvame, arguiñanos i sèries no aptes per canalla. Per exemple, quan la gran tenia 1 any, a mi m'agradava molt mirar series que feien a la divinity mentre ella jugava tranquil.lament i "en teoria" no s'hi fixava (total és un bebé d'un any i no se'n dona compte, pensava. De fet, els adults tendim a ignorar els nens quan fem segons què o diem segons què)... però un dia, mentre sortia una escena de sexe, vaig parar a pensar que potser estava abusant de la seva innocència... perquè l'horari protegit no es respecta.

Creieu que és ètic exposar els nens a contingut adult?

Des d'aquell dia (de la reflexió que us comento) si les nenes volten per casa jugant, poso super3. Que avorrit em diuen la gent quan els hi comento, "i no et dèixen veure res de la tele?" doncs no, no és que no em deixin, és que no vull. Tot i així, hi ha un pacte amb la gran i es mira només segons quines sèries del super 3 i amb un temps controlat. Per la resta de les hores, música. I no posem "la tele dels grans" com diu la meva filla gran, només per mirar els TN, veterinaris i algún altre programa que no considerem massa agressiu per la seva edat. A casa meva només hi ha una tele al menjador i si per mi fos, la treuria. Des del meu punt de vista, la tele com a companyia és contraproduent, jo prefereixo la radio o la música.

Patufeta, jo creia que era millor mare quan no ho era. I m'he menjat amb patates moltes de les coses que havia dit que mai dels mais faria. La maternitat et canvia el món al 100%. Sembla un tòpic, però és la veritat.

[Arual83]

totalment d' acord amb l´ultim paragraf de la Neutes... jo també faig coses que pensava que no faria mai, i sobretot visc molt diferent la maternitat de com creia que la viuria.

Sobre el que planteja la neutes doncs reitero el que he dit abans. A casa no ens agrada posar la tele de fondo. I creiem que es quelcom precindible.
El que mira l'Emma que en tot el dia poden ser 5 o 10 minuts es escollit. I no mira la tele mai sola. Aquells minuts estem junts i comentem que pasa. El mic que canta, el timmy que va a l'escola...

Jo no li veig molt sentit a l'horari protegit. Penso que qui ha de vetllar pel que veuen el seus fills i per si ho consideren apropiat o no són els seus pares o tutors. I sobretot cap nen hauria de veure la televisió sol.

[Inda]

Quin debat!!

Jo també deia que res de tele i, de fet, des que va arribar el nostre petit de 22 mesos que no la posem de dia.
Peeero, vam tenir una època, cap als 16 mesos, que jo clar....m'havia cregut coses com ara que TOTS els nens dormen del tiron als 3 mesos, TOTS juguen sols a l'any i coses així. Quan veus que les coses no son així costa d'acceptar...o com a mínim a mi. Jo, que estic 24 hores al dia amb el meu petit que és, doncs això, un nen que pasa el dia amb la seva mama (tot i que anem a tallers, espais familiars, parcs, piscina, etc. que ens relacionem vaja!) i que toooot el dia estem engaxats..jejeej...Doncs va caurea les meves mans un DVD del Mic i...ostres!!! Per primera vegada en molt temps vaig cuinar tranquila. Així que vaig pensar que també podria dutxar-me, etc. I vaig abusar de tal manera (o no) que quan li treia el Mic semblava que li treiés la vida!!Mare meva!! Va arribar un dia que volia Mic al matí i al vespre, i mitja hora i al acavar plorar com una magdalena. Així que vaig dir fins aquí. A més, estava deixant de voler pintr, anar al parc, jugar a pilota...Què estava fent???? Cada dia vaig anar reduint minuts, amb moooolta paciencia, explicant, donant opciona, calmant aquesta plorera.

I a dia d'avui està tot superat. Ara posem el Mic a l'ordinador per tallar les ungles i poc més. Potser dos cops per setmana uns 10 minuts. I quan acava va content a fer una altra cosa.

He acceptat que encara és petit per jugar sol i és totalment normal que volgui estar en mi! M'ha costat, eh? Però vaig veure que no li feia cap bé.

Aquesta és la meva experiència, però cada nen i cada mare és un mon!!

Això sí, l'altre dia es va juntar amb els cosins que tenen un any més que ell i quan van treure els ninos de les tortugues ninja, el spiderman, etc.. el meu petit es va quedar com....què és això??? Jajaja...quan vagi a l'escola descobrirà un atre mon de la mà de nens que sí veuen tele

[PetitPrincep79]

Avui he estat plenament conscient que la meva petita, de 6 mesos, no està preparada per veure la televisió.


El meu home ha agafat la petita i li ha posat una sèrie que es diu "minúscul", són episodis de 5 minuts, molt macos, d'insectes. Doncs l'estaven mirant plegats i ha sortit un grup de mosques que volaven, i serà o la imatge o el so, però ha fotut un xiscle espantada i s'ha estat plorant una bona estona pobreta!! Jo intentant-la calmar en braços i m'ha costat que deixés de plorar i sanglotar.

Ni programes infantils ni res, no estan preparats i no podem controlar-ho tot.

[numa1982]

M'ha cridat l'atenció el post i he decidit aportar la meva opinió. El nostre petit té sis mesos i jo no li poso la televisió, però és q tampoc la poso per mi. Juguem, li canto i si estic cuinant i no puc estar 100% per ell, el tinc al costat, a la ganduleta o a terra jugant amb sonalls i llibres de textures. Potser més endavant, quan comenci a gatejar ho veuré diferent... El meu marit, en canvi, diu que no pot amb el nen pq és un belluguet i no para ni quan el tenim a la falda... I va i posa la tv pq calli i llavors, comença la discussió. A la meva sogra, que viu lluny de nosaltres i per nadal (en Pau tenia 3 mesos) va venir a passar tres dies a casa, un dia que jo estava cuinant me la vaig trobar posant la tv al nen perquè, com que plorava, va trobar que era la millor solució. Llavors vaig anar a apagar-la i li vaig agafar el nen.

Jo no he llegit estudis però no crec que sigui bo, tot i que sempre ho ha matisos. El que crec és que cadascú ha de pensar com criar els seus fills i que ni jo sóc ningú per criticar les famílies que posen la tv amb continguts seleccionats i amb mesura als seus fills ni tampoc ha de venir ningú a dir-me a mi que li posi la tv al meu (i a més de la sogra, també m'ho ha dit una tieta).