Plorera

[mir]

Julieta, jo també recordo la passada temporada que esperava tota la setmana per veure porca misèria, i quan començava la música, catacrac..l'aitana a plorar sense consol.

Aquesta nova temporada he notat un gran canvi, ara ja dorm amb horaris força regulars i veig en general el capítol sencer, i de ventdelpla també. Això sí, si no em guanya la son que a vegades no la puc vèncer.

[mainadaabord]

[Visitant]

MIR,
DONCS ESPERARE LA TEMPORADA QUE VE A VEURE SI HI HA MES SORT I LA PUC VEURE

[Liula]

oStres noies, mal de muchos consuelo de tontos, però és així!! m'agrada llegir-vos i saber que a moltes ens passa el mateix, això tranquil·litza força... de fet avui em penso que hem tingut la crisi de lactància dels tres mesos, el Jordi no s'agafava ni volent i jo em semblava que no tenia prou llet, si no era això és igual, estava tranquil·la perquè pensava... dona, que deu ser allò de la crisi dels tres mesos de la que tant en parlen les noies al fòrum... i mira, pensar això m'ha anat bé, perquè sabia que totes us en heu anat sortint les que ja hi heu passat... realment està molt bé poder compartir aquests temors, sensacions, i coses que teòricament no hauríem de tenir en un món bucòlic... però coi, som persones, i de vegades necessitem descansar i desconnectar, i no perquè sigui el que toca sentir-nos feliços quan teòricament toca... perquè del contrari encara ens frustrem més...

Sandreta... què tal doncs? estàs millor? Petonets a totes :****

[Visitant]

a mi descobrir aquest forum m'ha ajudat molt. durant l'embaras per resoldre dubtes i pq em feia reiure molt.
el dia abans del part l, que estava depre, la gemmare va aconseguir fer-me riure, gracies guapa, i crec que per aixo finalment la joana es va decidir a sortir.
pero sobretot el forum em va anar molt be, per saber que passava quan arribaves a casa despres de parir, els moments dificils que vau tenir, les ganes de plorar, les dificultats en que us vau trobar. aixo de compartir les experiencies bones i les dolentes va molt be, pq et prepares pel que pugui passar i et sents molt acompanyada.

[Sandreta]

Hola noietes!!

Sips, la veritat es que mal de muxos consuelo de tontos o algo aixi! Em trankilitza pensar que no soc l'unica que te pensaments raros, mals moments i moments de dir quecoipucferpqcalli!! En fi... que pasciencia i respiracions aummmmm.... aummmmm i mes aummmm

I es que es ben estressan que els fas tot el que pots, estan menjats, nets... i no hi ha manera!! A mes em sento fatal, pq tot el dia va esfergranse els ullets de son... i em culpo per no saberla fer mumir!! pero despres penso, coi pos adormet!! i llavors no li veig cara contenta pq no dorm i penso que es infeliç per culpa meva!

En fi, que res, a tirar del carro toca!!!

Merci pels anims!!

[Aqualata]

Sandreta aquesta nit m'he sentit identificada amb tu!!!!!!!!!

M'he sentit mala mare, dolenta i que no em mereixia tenir fills............ m'ha posat desl nervis........ 4 hores que ha estat plorant aquesta nit perque no podi dormir i jo no sabia que fer, res li anava bè, m'he cabrejat molt amb ella, he tingut pensaments horribles.........
us ho juro que ara em trobo fatal, per les coses que li vaig dir i vaig fer....... tranquiles que no la vaig escalfar, ni la vaig estampar contra la paret..............

Però es desesperant quan mai m'havia trobat en aquesta situaciò i a sobre sola, això de que el meu home treballi de nit, no m'agrada gens, cada dia menos............ però com que la feian està tan malament ens hem d'aguantar.........

Al final he agafat el cotxet i a fer un volt a les 3 de la matinada........... li ha anat bè a ella perque s'ha adormit i a mi perque em donès l'aire i em tranquilitzès.........

Però tinc molta por de perdre els estreps i no saber afrontar situacions com aquesta.........................

[Sandreta]

Sandreta aquesta nit m'he sentit identificada amb tu!!!!!!!!!

M'he sentit mala mare, dolenta i que no em mereixia tenir fills............ m'ha posat desl nervis........ 4 hores que ha estat plorant aquesta nit perque no podi dormir i jo no sabia que fer, res li anava bè, m'he cabrejat molt amb ella, he tingut pensaments horribles.........
us ho juro que ara em trobo fatal, per les coses que li vaig dir i vaig fer....... tranquiles que no la vaig escalfar, ni la vaig estampar contra la paret..............

Però es desesperant quan mai m'havia trobat en aquesta situaciò i a sobre sola, això de que el meu home treballi de nit, no m'agrada gens, cada dia menos............ però com que la feian està tan malament ens hem d'aguantar.........

Si, aqualata, se el que vols dir... kuan perdo els nervis li dic, que es dolenta, i lletja i no soc dolça sino mes aviat al contrari. I despres et sense una me pq no saps que ferloshi pq es calmin... Algun cop, que estan aixi pasades de volta, neguitoses que ni als braços ni al pit ni re l'he deixada plorar un parell de min. i llavors a la que l'he agafada de seguida s'ha dormit. No estic orgullossa d'aixo pero quan estas a punt de petar millor aixo que un altra cosa.

I es el que dius, estan sola encara es pitjor, pq devegades que li ha passat estan tots dos a casa, nomes amb un canvi de braços ja es calma!

Un petonet maca i anims!

[Sandreta]

Sandreta aquesta nit m'he sentit identificada amb tu!!!!!!!!!

M'he sentit mala mare, dolenta i que no em mereixia tenir fills............ m'ha posat desl nervis........ 4 hores que ha estat plorant aquesta nit perque no podi dormir i jo no sabia que fer, res li anava bè, m'he cabrejat molt amb ella, he tingut pensaments horribles.........
us ho juro que ara em trobo fatal, per les coses que li vaig dir i vaig fer....... tranquiles que no la vaig escalfar, ni la vaig estampar contra la paret..............

Però es desesperant quan mai m'havia trobat en aquesta situaciò i a sobre sola, això de que el meu home treballi de nit, no m'agrada gens, cada dia menos............ però com que la feian està tan malament ens hem d'aguantar.........
quote]!

Si, aqualata, se el que vols dir... kuan perdo els nervis li dic, que es dolenta, i lletja i no soc dolça sino mes aviat al contrari. I despres et sense una me pq no saps que ferloshi pq es calmin... Algun cop, que estan aixi pasades de volta, neguitoses que ni als braços ni al pit ni re l'he deixada plorar un parell de min. i llavors a la que l'he agafada de seguida s'ha dormit. No estic orgullossa d'aixo pero quan estas a punt de petar millor aixo que un altra cosa.

I es el que dius, estan sola encara es pitjor, pq devegades que li ha passat estan tots dos a casa, nomes amb un canvi de braços ja es calma!

Un petonet maca i anims

[mainadaabord]

Jo ahir vaig trigar dues hores i quart per adormir-la. Fins i tot li vaig dir q si no s'adormia la mama s'enfadaria. Us imagineu? Jo em queixo i vosaltres ho vau passar pitjor... bbrrr!!!

[mir]

doncs jo deia molt que ara ja podia veure porca misèria, etc. i va i aquesta nit hem tingut tela. la vam posar a dormir a les 9h i li va costar una mica, però bé. A la 1.30 s'ha despertat fins les 4.30h i a les 6.15 com una rosa...uff, quin cansament. I tot això llegint-li contes, en braços, al nostre llit, i res de res, que no volia dormir. només volia anar a jugar amb els seus ninos. vosaltres creieu que és normal?
La veritat és que va bastant passada de voltes des que ha començat l'escola bressol nova (ha entrat a la pública!!!!), i se la veu molt contenta i activa, però és clar, això és una mica massa. espero que d'aquí uns dies tot passi, perquè d'aquí res esperem a la bruna i pot ser indescriptible tenir despertes a totes dues a les nits.
què complicat és tot!!

[.]

Tela marinera Aqualata....santa paciéncia....!! Jo només us dic que a en David a vegades li demano perdó al dia seguent...a vegades perdo els nervis i li dic macagoenlamarequeetvaparircullons!!!

Espero que sigui algo puntual, Aqua, ja veuràs com avui dorm con un angelet com sempre!!

[Liula]

jajajaja Leire! ets la pera...
Ostres, Aqua, espero que avui dormi bé... jo crec que totes et comprenem, igual que el que comenta la Sandreta, totes tenim uns límits, i el nostre estat d'ànim de vegades no pot més... jo porto dos o tres dies bastant en baixa forma, no sé si em ronda un refredat, i també a la mínima que les coses no van bé penses que vaya marron això de ser mares... perquè desenganyem-nos... per molt que els homes hagin canviat jo cada vegada estic més convençuda que pujar els fills és més cosa d'un que de dos...

Avui al matí al marxar el meu home m'he sentit molt sola, he pensat que això de que treballi tot el dia fora de casa sembla com una família monoparental...... també he pensat, mira, un altre dia que ell marxa i s'estalvia alguns marrons, que veurà gent, que parlarà i dinarà amb els seus companys de feina... (i companyes... aggg) i jo aquí....... total, que van tres dies seguits que vaig a passar el dia a casa mons pares, almenys allà alguna estona hi ha algú que l'agafa... però tampoc vull estar-m'hi sempre, viuen a 15 km, i tampoc vull acostumar-lo cada dia allà... però aquests dies estant així com a més "tova" del normal ho he preferit...

De vegades tinc la sensació que per molt que es digui, al final quasi tota la responabilitat i tot cau sobre nosaltres... jo començo a necessitar temps per a mi sola, i desconnectar una mica i deixar de parlar tot el dia només d'homes... dels que porten bolquers...

[Liula]

ei, mir, heidi, ara he llegit els vostres post.. bueno, que espero que a totes us dormin molt bé!! que mira, durant el dia aguantes més o menys, però com no dormis t'agafa una mala llet que et dura dos dies... ( i segur que a més, la llet que li donis, surt dolenta, d'aquí això de la mala llet... n'estic segura!!!)

[.]

De vegades tinc la sensació que per molt que es digui, al final quasi tota la responabilitat i tot cau sobre nosaltres... jo començo a necessitar temps per a mi sola, i desconnectar una mica i deixar de parlar tot el dia només d'homes... dels que porten bolquers... [/quote]

Ui ui ui....estem iguals em penso....EL meu home curra de nit moltes vegades i estic sola, em menjo jo el marron del nen que no dorm, que no menja..a l'endemà hagi d'anar a la feina i casi cada dia, bé, no cada dia, vaig com un zombie....quan surto vaig pitant a buscar-lo i el tinc jo tota la tarda sola...en general estic contenta, pero n'hi han dies, com avui, que tinc la regla, que es divendres i estic baldada, que el nen està més jo que se què que jo que se què...en que necessitaria una ajudeta..i no la tinc,...a sobre ara visc fora de Barcelona i no tinc a ningú aqui, ni tan sols al meu home picarols...
I si, tota la responsabilitat és de la mare, la que sap quan va el nen al pediatre, el tel del pediatre, els medicaments que ha de prendre i quan, la que sap què caga i com, què menja i com, com es troba en cada moment etc, etc, etc...és la mama.

He passat els primers 5 mesos sense poguer anar a depilar.me per manca de temps, tiro de gilette i estic vamos, monissima amb el pel de punxa..en fi, que si començo a parlar m'acabo escalfant!!!!

Peeeeeeeeeeeeeero, si el nen plora perq es troba malament, la ùnica persona que el pot consolar, també és la mama, quan i aixó mola molt!!

Amb un somriure està tot pagat.

[Visitant]

TOTES DIGUEM O PENSEM COSES QUE UDESPRES ENS EN PENEDIM.
A MI UNA VEGADA AMB LA THAO EM VAIG SENTIR FATAL. ERA CAP DE SETAMAN I EN LLUIS COM SEMPRE DE FESTA. LES MEVES AMIGUES ANAVEN A MENJAR UNES TAPES A UN BAR DEL COSTAT DE CASA MEVA I JO SEMPRE HE ANAT A TOT ARREU AMB LA THAO, PERO ERA DIVENDRES I ELLA ELS DIVENDRES ESTA MOLT CANSADA. DONCS LI VAIG PREGUNTAR SI VOLIA ANAR AMB ELS MEUS AMICS A MENJAR, QUE SI ERA SI, DESPRES NO EM FES TORNAR A CASA AL CAP D'UN MOMENT DIGUENT QWUE ESTAVA CANSADA. I ELLA POBRETA EM DIU: PER MI NO QUE ESTIC CANSADA, PERO SI TU VOLS ANAR-HI HI ANEM.
I JO QUE NO SE QUE CULL EM DEVIA PASSAR (SUPOSO QUE DE MALA LLET AMB EN LLUIS) LI DIC : CLAR AQUI TOTHOM POT FER EL QUE LI AGRADA MENYS JO, QUE AVUI T'HE PORTAT A BUSCAR UN CONTE , A NATACIO, EN LLUIS DE FESTA I JO RES!!!
LA POBRA SEN VA A L'HABITACIO SENSE DIR RES I SENTO QUE ES POSA EL PIJAMA I JO EM POSO A LLEGIR AL SOFA I ELLA AIXI D'AMAGAT ARROSSEGANT-SE PER TERRA DEIXA UN PAPERET A LA TAULA I DE REULL VEIG QUE MARXA. I HAVIA ESCRIT::
U SENTU MAMA PERDONA TASTIMO.
EM VAIG POSAR A PLORAR COM UNA BLEDA I VAIG PENSAR MIRA QUE SOC GILIPOLLES POBRETA A SOBRE QUE ELLA NO TE CAP CULPA DE LA MEVA MALA osti, I QUE EM DIU QUE ELLA NO VOL ANAR A SOPAR AMB ELS MEUS AMICS PERO QUE SI JO VULL HI VIG M'ESCRIU AQUEST PAPER.
EM VAIG SENTIR BEN MISERABLE I LI VAIG ANAR A DEMANAR PERDO RAPIDAMENT PERO EM VAIG PASSAR TOTA LA NIT SENTINT-ME MALAMENT

[Daina]

Ostres Julieta, que maca la Thao!
Suposu que oerdre els nervis és normal. Jo quan era petita pensava que la meva mare era una histèrica i ara veig que m'he convertit en un clon d'ella!

[Mònika]

ÓSTRES JULIETA QUÈ DOLÇA LA THAO!!! POBRETA DEVIA DE PENSAR QUE ESTAVES ENFADADA AMB ELLA... QUIN GREU OI?

MAMAJOE LA MEVA MARE ÉS UNA HISTÈRICA, VOLS DIR QUE AIXÓ S'HERETA??? MAMA POR!!!

[Visitant]

JAJAJA,
LA MEVA TB ERA UNA HISTERICA PERO JO ARA TB L'ENTENC. EL MEU PARE DE TANT EN TANT ENS PREGUNTAVA QUANTS ANYS TENIEM I EL CURS QUE FEIEM, JA VEUS EL QUE DEVIA AJUDAR A MA MARE.
UN DIA LA MEVA MARE VA SORTIR UN MOMENT AL VESPRE, I QUAN VA ARRIBAR LI VA PREGUNTAR AL MEU PARE QUÈ HAVIEM SOPAT I LI DIU QUE LA MEVA GERMANA RES PQ LI HAVIA DIT QUE NO TENIA GANA , I ELLA TENIA 2 ANYS!!! TU CREUS, I SI DIU QUE NO TE GANA EL MEU PARE JA LI ESTA BE I LA VA POSAR A DORMIR

[mir]

Què maca la Thao, i que madurs que són els nens a vegades, més del que ens pensem. I se n'adonen de tot a més a més, la veritat és que hem d'anar amb cura del que diem perquè ho capten tot, i encara que tinguin mesos també se n'adonen dels nostres canvis d'humors o nervis. Però crec que és bàsic no amagar el que sentim, sempre que ho diguem bé. Si estem tristes o cansades els hi hem de fer saber, perquè així, poc a poc, ells també aprendran a expressar els seus sentiments. Si sempre ens n'amaguem no estaríem sent sincers amb ells i tampoc no serviria de gaire.

Sobre això que dieu dels homes, hi ha coses passables i coses que no, tot i que cada parella i família és un món, és clar. Però en el nostre cas ens responsabilitzem de l'aitana i de la casa tots dos, a parts iguals, sempre que sigui possible. Crec que això és bàsic per tal que la mare no se senti sola i desbordada. Ser pares és cosa de dos i ja va sent hora que es facin conscients. I això implica canviar bolquers, donar de menjar, anar al metge, donar els medicaments, banyeres, etc. Només faltava!!!

Jo també recordo unes èpoques dures quan vaig fer la baixa maternal, perquè estava tot el dia sola amb l'aitana, però des que vaig començar a treballar i ella es va fer més gran van començar a canviar les coses cap a bé. Em va fer molta pena dur-la a l'escola però crec que ella s'ho passa bé i està molt ben cuidada, i després el temps que estem juntes també és més positiu.
Quan neixi la Bruna no tornaré a treballar fins que ella tingui 10 mesos i ja veurem com ho portem, però també em fa il·lusió cuidar-me d'ella i no dur-la a l'escola fins que sigui ja una mica conscient. El que em fa més mandra són els mesos hivernals. Tinc pensat buscar algun grup de mares o alguna cosa semblant per trobar-nos algun matí i poder compartir les penes i alegries.

Ànims que totes anem passant més o menys pel mateix!