Els nostres trapelles
-
VisitantVi
PATUFADA DEL DIA D'AHIR:
ESTAVEM A UNA SABATERIA AMB EL MEU HOME, I ELL LA PORTAVA A COLL MENTRE FEIEM CUA A CAIXA. DAVANT NOSTRE HI HAVIA UN NOI (PER CERT, QUE GUAPO QUE ERA...) I LA CLÀUDIA NO DEIXAVA DE MIRAR-LO, NO LI DEIA RES, PERÒ EL MIRAVA TOTA L'ESTONA. EL NOI VA COMENÇAR A DIR-LI COSES, I NOSALTRES "QUE NO LI DIUS RES? DIGUE-LI ALGO A AQUEST NOI TAN SIMPÀTIC! VA! HOLAAA! HOLAAA!" I ELLA RES. EL NOI LI TREU LA LLENGUA, I ELLA RES, I NOSALTRES "VAA, TREU-LI LA LLENGUA! (JA VEIEU QUINES COSES LI ENSENYEM...). AL FINAL, ENS CANSEM, EL NOI MIRA UN PROSPECTE QUE TENIA A LA MÀ, JO EM GIRO A MIRAR UNS MITJONS I EN JORDI ES MIRA LES SABATES, I DE COP: "PPPPRRRRRRRRRRTTTZZZRRRR" LA CLÀUDIA QUE LI FOT UNA PEASO PEDORRETA AL TIO, EN ESTÉREO I AMB BAVES I TOT!!! LA MOLT PUNYETERA VA ESPERAR QUE NO MIRESSIM PER FOTRE-LI UN BON LLENGOT AMB REGALET!!! QUIN FART DE RIURE ENS VAM FER...
ESTAVEM A UNA SABATERIA AMB EL MEU HOME, I ELL LA PORTAVA A COLL MENTRE FEIEM CUA A CAIXA. DAVANT NOSTRE HI HAVIA UN NOI (PER CERT, QUE GUAPO QUE ERA...) I LA CLÀUDIA NO DEIXAVA DE MIRAR-LO, NO LI DEIA RES, PERÒ EL MIRAVA TOTA L'ESTONA. EL NOI VA COMENÇAR A DIR-LI COSES, I NOSALTRES "QUE NO LI DIUS RES? DIGUE-LI ALGO A AQUEST NOI TAN SIMPÀTIC! VA! HOLAAA! HOLAAA!" I ELLA RES. EL NOI LI TREU LA LLENGUA, I ELLA RES, I NOSALTRES "VAA, TREU-LI LA LLENGUA! (JA VEIEU QUINES COSES LI ENSENYEM...). AL FINAL, ENS CANSEM, EL NOI MIRA UN PROSPECTE QUE TENIA A LA MÀ, JO EM GIRO A MIRAR UNS MITJONS I EN JORDI ES MIRA LES SABATES, I DE COP: "PPPPRRRRRRRRRRTTTZZZRRRR" LA CLÀUDIA QUE LI FOT UNA PEASO PEDORRETA AL TIO, EN ESTÉREO I AMB BAVES I TOT!!! LA MOLT PUNYETERA VA ESPERAR QUE NO MIRESSIM PER FOTRE-LI UN BON LLENGOT AMB REGALET!!! QUIN FART DE RIURE ENS VAM FER...
Bé, això no és una patufada però és per pensar-hi... i no deixa de ser divertit, almenys per mi no per al seu pare.
Ahir el meu home es va tallar bastant els cabells, vaja, que se li veuen les idees, doncs quan el Gerard el va veure, es va quedar mirant-lo una bona estona i després va venir "corrents", amb aquella manera de caminar ràpid que té ell i que sembla un aneguet, se'm va llençar literalment al coll i es va posar a plorar com ho fa quan alguna cosa li fa por. Callava, el tornava a mirar, i una altra vegada a plorar com un histèric. Jo no podia para de riure, el pobre papi intentava dir-li: Gerard, que sóc el papa. Res.
Bé, quan vaig veure que la cosa començava a no fer-li gràcia, li vaig explicar que el papa s'havia tallat els cabells i vaig començar a donar-li petons al meu home. Llavors ja sí, el mirava em mirava i reia i al final ja sí li va voler donar un petó.
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
-
VisitantVi
Sílvia a nosaltres ens ha passat una cosa més o menys igual, l'altre dia en Joan va anar al lavabo a afeitar-se i l'Ignasi rondava amb ell, i això que en Joan es va posar l'espuma d'afeitar i quan l'Ignasi va veure el seu pare, va començar a plorar amb uns crits, i dissabte va tornar a veure'l i l'ho mateix, corrents cap als meus braços i jo vinga a riure.
I les noves diversions del Gerard són.......
Treure tot el paper del lavabo, ficar els mitjons al vider i obrir l'aixeta, seure en el sofà i llençar els coixins a terra per després llençar-s'hi ell (amb la mama darrera tota l'estona amb un constant NOOOOOOO a la boca), tancar les portes, totes, passejar les cadires del menjador per tota la casa, passejar el bagul de les joguines xocant-se totes les vegades que sigui possible...
Treure tot el paper del lavabo, ficar els mitjons al vider i obrir l'aixeta, seure en el sofà i llençar els coixins a terra per després llençar-s'hi ell (amb la mama darrera tota l'estona amb un constant NOOOOOOO a la boca), tancar les portes, totes, passejar les cadires del menjador per tota la casa, passejar el bagul de les joguines xocant-se totes les vegades que sigui possible...
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
jajaja és per menjar-se'ls!!! Quins elements... m'agrada molt llegir les vostres anècdotes, n'hi ha de molt divertides!!!
Jo he descobert avui aquest post (gràcies patufa!) i com que encara no puc explicar-ne gaires del meu peque però amb els meus nebots hi passo bones estones us en explico una:
Aquesta tarda el meu nebot de 4 anys n'ha dit una que ens ha fet riure molt, a l'escola li han fet pintar de deures per casa un full on hi havia diferents animals... tot molt bé, fins que ha pintat una gallina de color blau... (aparentment perquè és el color que li ha vingut més a mà)... quan ma mare li ha preguntat per què havia pintat la gallina de color blau si no hi ha gallines blaves (a més a casa mons pares hi ha gallines, o sigui que no és que no tingués idea del color que són), com que s'ha vist "atrapat" li ha saltat amb un "és que està mullada, padrina!". La veritat és que sempre té excuses per tot, ens fa riure molt.
Jo he descobert avui aquest post (gràcies patufa!) i com que encara no puc explicar-ne gaires del meu peque però amb els meus nebots hi passo bones estones us en explico una:
Aquesta tarda el meu nebot de 4 anys n'ha dit una que ens ha fet riure molt, a l'escola li han fet pintar de deures per casa un full on hi havia diferents animals... tot molt bé, fins que ha pintat una gallina de color blau... (aparentment perquè és el color que li ha vingut més a mà)... quan ma mare li ha preguntat per què havia pintat la gallina de color blau si no hi ha gallines blaves (a més a casa mons pares hi ha gallines, o sigui que no és que no tingués idea del color que són), com que s'ha vist "atrapat" li ha saltat amb un "és que està mullada, padrina!". La veritat és que sempre té excuses per tot, ens fa riure molt.
Hem alletat 19 mesos!
DONCS EN ROC DE MOMENT NO ÉS GAIRE GAMBERROT, PERÒ XERRA MOLT, SOBRETOT PREGUNTA MOLT. TOT HO VOL SABER.
UN DIA QUAN ENCARRA NO PARLAVA TANT CLAR COM ARA LI VA DIR A UNA SENYORA: FAS PUDOR!
JO, TONTA DE MI, LI VAIG DIR:QUÈ DIUS ROC? ( HO HAVIA ENTÈS PERFECTAMENT, PERÒ NO M'HO PODIA CREURE!!
EL TIO VA I REPETEIX : QUE L'ANNA (AIXÍ ES DEIA LA SENYORA) FA PUDOR!
NO SABIA DIR NI LA ERRA NI LA ESSA, PERÒ AIXÒ HO VA DIR BEN CLAR I CATALÀ!!
JO EM VOLIA MORIR! PERÒ ELS NENS SEMPRE DIUEN LA VERITAT, SÓN MOLT SINCERS I AQUELLA DONA FEIA MOLTA PUDOR DE SUAT!
UN DIA QUAN ENCARRA NO PARLAVA TANT CLAR COM ARA LI VA DIR A UNA SENYORA: FAS PUDOR!
JO, TONTA DE MI, LI VAIG DIR:QUÈ DIUS ROC? ( HO HAVIA ENTÈS PERFECTAMENT, PERÒ NO M'HO PODIA CREURE!!
EL TIO VA I REPETEIX : QUE L'ANNA (AIXÍ ES DEIA LA SENYORA) FA PUDOR!
NO SABIA DIR NI LA ERRA NI LA ESSA, PERÒ AIXÒ HO VA DIR BEN CLAR I CATALÀ!!
JO EM VOLIA MORIR! PERÒ ELS NENS SEMPRE DIUEN LA VERITAT, SÓN MOLT SINCERS I AQUELLA DONA FEIA MOLTA PUDOR DE SUAT!
-
VisitantVi
VISCA LA SINCERITAT!!!!!!!
LA CLÀUDIA ARA S'ENTRETÉ FENT DIFERENTS COSES:
AGAFAR LA ROBA NETA DE LA CISTELLA PER PLANXAR I ARROSSEGAR-LA PER TOTA LA CASA, NETEJANT AMB ELLA EL TERRA...
ENTRAR AL DESPATX I TIRAR TOTS ELS CD QUE EL SEU PARE DEIXA TIRATS A QUALSEVOL LLOC I ELLA HI ARRIBA... I DESPRÉS SE'LS MENJA!
AGAFAR LLIBRES I MENJAR-SE LA SOLAPA...
POSAR-SE DE PEU AGAFADA AL CARRET QUE TENIM A LA CUINA I AGAFAR TOT (BOSSES DE MADALENES, EL PA BIMBO, ELS DRAPS...) I FER-HO VIATJAR PER CASA...
AH, I INSPECCIONAR TOOOOTS ELS ENDOLLS DE CASA...SE'LS CONEIX TOTS, SORT QUE ESTAN TAPATS...
-
VisitantVi
Us n'he d'explicar una altra del meu nebot... és que el petit, de 4 anys, és un cas... i a més la cara de bitxo que té i lo dimoniet que és hi ajuda:
El cas és que estaven en una pista d'atletisme veient al germà gran i els altres jugant a hockey... i per la pista hi havia un senyor gran corrent. Es veu que va el tio, de cop, s'aixeca de la cadira de les grades, i li diu a sa mare (ma germana): "ara vinc" (i res més, es queda tan ample, i ma germana amb una cara de flipada en plan, ara on va?). Amb aquestes que baixa a la pista i es posa a córrer al costat de l'home. Els pares que eren a veure el hockey per part dels dos equips descollonant-se, perquè l'home es va posar al seu ritme i el tio va i encara fardant perquè el podia adelantar... ei, però ell tan convençut!! i quan acaba de donar tot el tomb va cap a sons pares i els diu: "ui, estic una mica cansat... ". Bé, el cert és que s'ha de veure i se l'ha de conèixer... però devia resultar molt graciós perquè es veu que a les grades es petaven de riure.
El cas és que estaven en una pista d'atletisme veient al germà gran i els altres jugant a hockey... i per la pista hi havia un senyor gran corrent. Es veu que va el tio, de cop, s'aixeca de la cadira de les grades, i li diu a sa mare (ma germana): "ara vinc" (i res més, es queda tan ample, i ma germana amb una cara de flipada en plan, ara on va?). Amb aquestes que baixa a la pista i es posa a córrer al costat de l'home. Els pares que eren a veure el hockey per part dels dos equips descollonant-se, perquè l'home es va posar al seu ritme i el tio va i encara fardant perquè el podia adelantar... ei, però ell tan convençut!! i quan acaba de donar tot el tomb va cap a sons pares i els diu: "ui, estic una mica cansat... ". Bé, el cert és que s'ha de veure i se l'ha de conèixer... però devia resultar molt graciós perquè es veu que a les grades es petaven de riure.
Hem alletat 19 mesos!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 9 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |