Vénen fills i marxen amics!
hola! us he anat agregat, espero que no us faci res 
Tema amics: no tinc fills, ni estic embarassada, ni res de res. Però si que he anat a viure en parella fa poc. De sempre he tingut "la colla", i abans, quan erem joves ( ni que fes tant de temps...) sortiem caaaaaaaaada divendres, i cada dissabte, i els diumenges, després de la resaquilla i de dianr, anavem a berenar, i era com terrible pensar que a les 8 tothom cap a casa, i que començava el dilluns, que no ens veuriem gaire (estudis, uns que vivien a Bcn, els altres erem del poble, etc...). Però unes penes... i unes converses per telèfon un dia amb un l'altre amb una altre....
Per Nadal, cada any feiem el sopar de Nadal, super emocionats, perquè erem tots.
Total: que ara només ens veiem tots el dia de Nadal, i bé, fa mooooooolta il·lusió, però puc diferenciar perfectament els amics de sortir de festa dels amics de veritat.
En aquest darrer any i mig, la majoria ens hem independitzat i també desperdigat per Catalunya (especialment pel Penedès) però bueno, que ja no és el mateix. Hi ha les amistats dels respectius, els que son fiesteros hasta la muerte, els que preferim un bon sopar, una calçotada, etc.... I ara ja els que tenen nens. Només són dues. I si bé no són dels qui considero amics amics, he de reconeixer que no els veig gaire. La segona que ha parit, fa 2 setmanes. He intentat anar-la a veure com 5 vegades, però sempre té un què: que dona de mamar, que el nen plora, que patatim i patatam. S'ha d'entendre, és cert. I ho intentaré fins que conegui al nen..... Però de ben segur, si fos una amiga amiga, ja el coneixeria.....
I bé, que crec en el distanciament, en que cada persona (fins i tot cada parella) va agafant el seu camí, la seva feina, les seves inquietuds, i alhora es poden anar compartint petits moments. Però també és dur pensar que ja no existeix aquella relació post adolescent en que el més important eren els amics. Ara ho són, però també hi ha la família, altra gent que es creua a la teva vida i prenen una importància vital....
Tema amics: no tinc fills, ni estic embarassada, ni res de res. Però si que he anat a viure en parella fa poc. De sempre he tingut "la colla", i abans, quan erem joves (
ni que fes tant de temps...) sortiem caaaaaaaaada divendres, i cada dissabte, i els diumenges, després de la resaquilla i de dianr, anavem a berenar, i era com terrible pensar que a les 8 tothom cap a casa, i que començava el dilluns, que no ens veuriem gaire (estudis, uns que vivien a Bcn, els altres erem del poble, etc...). Però unes penes... i unes converses per telèfon un dia amb un l'altre amb una altre....
Per Nadal, cada any feiem el sopar de Nadal, super emocionats, perquè erem tots.
Total: que ara només ens veiem tots el dia de Nadal, i bé, fa mooooooolta il·lusió, però puc diferenciar perfectament els amics de sortir de festa dels amics de veritat.
En aquest darrer any i mig, la majoria ens hem independitzat i també desperdigat per Catalunya (especialment pel Penedès) però bueno, que ja no és el mateix. Hi ha les amistats dels respectius, els que son fiesteros hasta la muerte, els que preferim un bon sopar, una calçotada, etc.... I ara ja els que tenen nens. Només són dues. I si bé no són dels qui considero amics amics, he de reconeixer que no els veig gaire. La segona que ha parit, fa 2 setmanes. He intentat anar-la a veure com 5 vegades, però sempre té un què: que dona de mamar, que el nen plora, que patatim i patatam. S'ha d'entendre, és cert. I ho intentaré fins que conegui al nen..... Però de ben segur, si fos una amiga amiga, ja el coneixeria.....
I bé, que crec en el distanciament, en que cada persona (fins i tot cada parella) va agafant el seu camí, la seva feina, les seves inquietuds, i alhora es poden anar compartint petits moments. Però també és dur pensar que ja no existeix aquella relació post adolescent en que el més important eren els amics. Ara ho són, però també hi ha la família, altra gent que es creua a la teva vida i prenen una importància vital....
-
karkinyoli
- :: lleona
- Entrades: 982
- Membre des de: dv. feb. 08, 2008 3:17 pm
NiNNa ha escrit:Tema amics: no tinc fills, ni estic embarassada, ni res de res. Però si que he anat a viure en parella fa poc. De sempre he tingut "la colla", i abans, quan erem joves (
Total: que ara només ens veiem tots el dia de Nadal, i bé, fa mooooooolta il·lusió, però puc diferenciar perfectament els amics de sortir de festa dels amics de veritat.
En aquest darrer any i mig, la majoria ens hem independitzat i també desperdigat per Catalunya (especialment pel Penedès) però bueno, que ja no és el mateix. Hi ha les amistats dels respectius, els que son fiesteros hasta la muerte, els que preferim un bon sopar, una calçotada, etc.... I ara ja els que tenen nens. Només són dues. I si bé no són dels qui considero amics amics, he de reconeixer que no els veig gaire.
I bé, que crec en el distanciament, en que cada persona (fins i tot cada parella) va agafant el seu camí, la seva feina, les seves inquietuds, i alhora es poden anar compartint petits moments. Però també és dur pensar que ja no existeix aquella relació post adolescent en que el més important eren els amics. Ara ho són, però també hi ha la família, altra gent que es creua a la teva vida i prenen una importància vital....
NiNNa, nosaltres estem exactament en aquest punt. No podria estar més d'acord
Ninna ho has descrit molt bé, així evolucionen les amistats quan ens anem fent gran.
I sobre la teva amiga en part l'entenc, els pirmers dies fa molt de pal les visites, molt!!!! Ùna amiga l'endemà de que tornes de l'hospital també volia venir a veure la Clàudia i jo li vaig dir que no que em trobava fatal (a més havia tingut fa poc la pujada de la llet i ho portava tot molt malament). Ella va insistir i mira li vaig dir que vingués, total si li dono de mamar, si plora o estic feta un cromo és igual, és amiga i hi ha la suficient confiança perque entengui la situació.
I sobre la teva amiga en part l'entenc, els pirmers dies fa molt de pal les visites, molt!!!! Ùna amiga l'endemà de que tornes de l'hospital també volia venir a veure la Clàudia i jo li vaig dir que no que em trobava fatal (a més havia tingut fa poc la pujada de la llet i ho portava tot molt malament). Ella va insistir i mira li vaig dir que vingués, total si li dono de mamar, si plora o estic feta un cromo és igual, és amiga i hi ha la suficient confiança perque entengui la situació.
Noies us deixo el meu msn, ara us agrego a totes!!!!!!!!!!!!!!!! A veure si fem una xerradeta
andrea_81b@hotmail.com
andrea_81b@hotmail.com
-
karkinyoli
- :: lleona
- Entrades: 982
- Membre des de: dv. feb. 08, 2008 3:17 pm
-
VisitantVi
-
mamarnau_tgn
- :: girafa
- Entrades: 2220
- Membre des de: dc. des. 26, 2007 10:13 pm
- Ubicació: baix camp
nenes, us he agregat al msn a totes....
us deixo el meu:
mercy1208@hotmail.com
a veure si coincidim!
us deixo el meu:
mercy1208@hotmail.com
a veure si coincidim!
-
Nika28
- :: gosset
- Entrades: 490
- Membre des de: dl. oct. 16, 2006 10:51 am
- Ubicació: Ara a Madrid, pero sempre de Ripollet (BCN)
- Contacta:
Hola chicas, os dejo es mio
monicagarba@hotmail.com
yo vivo en Madrid, pero soy de Ripollet, ahora con Lucía vamos menos pero siempre para las fiestas subimos.
a ver si coincidimos
Petonets
Nika
monicagarba@hotmail.com
yo vivo en Madrid, pero soy de Ripollet, ahora con Lucía vamos menos pero siempre para las fiestas subimos.
a ver si coincidimos
Petonets
Nika
No sabia que existia aquest post!!!!!!!!!!!!
Jo millor pasopalabra......... amb això de les amistats........ un cop em vaig casar les meves amigues solterones, van passar olimpicament de mi..... tant, que ni tan sols van venir al casament!!!!!!!!!!
Excusa, que no tenien diners......... i al cap de dos mesos per Nadal, se'n van les tres a Venecia!!!!!!!!!!!
Sempre estem, que si m'has de trucar, que jo, que tu, i ja passo anar al darrera d'elles, diuen que tenen molta feina, que estan molt ocupades.... en que??????????? No estan casades, no tenen parella, no tenen fills, una viu amb la mare, i les altres estan independents..............
Ja m'ho miro d'una altra manera, ara em faig mès amb les veïnes, que son totes jovenetes i amb nenes, totes tenim nenes, que son si fa no fa com l'Abril i de vegades ens ajuntem per anar a passejar o al parc....... quan coincidim perque elles treballen i jo no.......................
Aixxxxxxx quin rotllo!!!!!!!!!! Sort del Soc Petit!!!!!!!!
per cert el meu messenger:
aqualatabcn@hotmail.com
Jo millor pasopalabra......... amb això de les amistats........ un cop em vaig casar les meves amigues solterones, van passar olimpicament de mi..... tant, que ni tan sols van venir al casament!!!!!!!!!!
Excusa, que no tenien diners......... i al cap de dos mesos per Nadal, se'n van les tres a Venecia!!!!!!!!!!!
Sempre estem, que si m'has de trucar, que jo, que tu, i ja passo anar al darrera d'elles, diuen que tenen molta feina, que estan molt ocupades.... en que??????????? No estan casades, no tenen parella, no tenen fills, una viu amb la mare, i les altres estan independents..............
Ja m'ho miro d'una altra manera, ara em faig mès amb les veïnes, que son totes jovenetes i amb nenes, totes tenim nenes, que son si fa no fa com l'Abril i de vegades ens ajuntem per anar a passejar o al parc....... quan coincidim perque elles treballen i jo no.......................
Aixxxxxxx quin rotllo!!!!!!!!!! Sort del Soc Petit!!!!!!!!
per cert el meu messenger:
aqualatabcn@hotmail.com
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |