a les que teniu dos fills

[juliet]

Hola a totes!
algú sap si hi ha algun post actiu on s'expliquin les experiències de les mares que teniu dos fills?
Jo tinc una nena de 3 anys i mig i un nen de 10 mesos i hi ha moments (cada dia uns quants) que em desespero...REALMENT i m'agradaria saber si hi ha algun lloc aquí al SP on les mares poguem compartir les vivències i sentir-nos una mica més compreses pensant que no som les úniques que passem per una "etapa difícil" amb els nostres fills i que hi ha coses que podem fer per millorar la situació.
Tampoc sé si volgués obrir un post sobre aquest tema seria aquesta la ubicació dins del forum?
Vaig una mica perduda...si algú ho sap agrairia que m'ho digués
fins aviat!

[djiluga]

Jo m'afegeixo al post. Nena de 10 anys adoptada, nen de 9 mesos biològic

[marta9]

Eeeeeep! Quin post més interessant! Jo també m'apunto!

Jo tinc una nena de tres anys i mig que és un trasto i xerra pels colzes, i un nen de tres mesos que es veu força més tranquilot... clar que les aparences enganyen, de vegades! Ja us ho diré quan comenci a caminar i hagi de córrer darrere dels dos!

[Cueta]

Jo també m'hi apunto.
Tinc dues nenes, una de 4 anys i mig i una altra de 18 mesos.
Hi ha moments (molts) que és desesperant, sobretot als menjars, les dutxes, al supermercat, la farmàcia, quan volen jugar amb la mateixa joguina o volen el mateix retolador, quan estem fora del nostre entorn habitual...ai...és dur i cal molta paciència. La petita imita en tot a la gran, si la gran xiscla, la petita xiscla, si la gran corre al voltant de la taula, la petita també, si una llença coses, l'altra s'hi apunta...i així anar fent...apassionant i divertit ;). Però això de la imitació també passa amb les coses bones, ja ho sabem que els nens aprenen imitant i amb l'exemple. O sigui que el segon va més rapidet per aprendre el que sigui.

Repeteixo, cal molta paciència.

Una de les moltes coses bones....la petita ja s'adorm sola al seu llit (fa tot just un meset d'això), cosa que la gran no feia a la seva edat, de fet perquè hem collitat sempre, però com que dormen totes dues juntes a la mateixa habitació això ha facilitat que la petita estigui tranquil·la al seu llitet.

[techary]

ei hola!!!!!!! em puc afegir?????? jo tinc dos fills,un de 2 anys i mig i un altre que fara 6 mesos el dia 9 i son basant tranquilots,el problema be quan es possen a plorar,semblen bessons quan arrenca un comença l·altre,i no se com fer perque no puc agafar a tots dos i avegades es bastant desesperant,m·agrada aquest post,aqui podem ajudar-nos mutuament

[Carme74]

Una més que s'apunta!!! La Laia té 4 anys i la Núria té 16 mesos. La gran és una trapella superespavilada i la petita li segueix les passe de en aprop!
Hi ha dies que estic a un dit de cridar "Auxiliiiiiiiiiiiiiiiiiiii", perquè reconec que la situació em supera. I això que cada vegada les coses van millor! Al principi la meva gran em preguntava
-" Mama, puc pegar la Núria?" I fins ara no diu que l'estima, i quan ho diu, ho fa com amb sorpresa. "Saps què? Ara ja l'estimo!". I sí que la vol i la cuida, però totes dues, són tremendes!!!

Hi ha moments (molts) que és desesperant, sobretot als menjars, les dutxes, al supermercat, la farmàcia, quan volen jugar amb la mateixa joguina o volen el mateix retolador, quan estem fora del nostre entorn habitual...ai...és dur i cal molta paciència. La petita imita en tot a la gran, si la gran xiscla, la petita xiscla, si la gran corre al voltant de la taula, la petita també, si una llença coses, l'altra s'hi apunta...i així anar fent...apassionant i divertit ;). Però això de la imitació també passa amb les coses bones, ja ho sabem que els nens aprenen imitant i amb l'exemple. O sigui que el segon va més rapidet per aprendre el que sigui.

Això mateix passa a casa nostra!! Jejejjeeee...

[mireiafor]

Jo també m'apunto KÉ WAI!!! Doncs és molt xulo poder compartir experiències, perquè tots els truquis són pocs quan s'apropa l'hora de la DUTXA-SOPAR-CONTE-ANAR A DORMIR... Falten mans i neurones!!! I si a sobre truca el meu home dient que arriba tard i no estarà per aquesta hora crítica com avui mateix....

A nosaltres ens passa molt sovint que quan estems els quatre junts per exemple al cotxe, o asseguts a taula per dinar doncs encara és el dia que ens mirem i no ens ho creiem, ens diem KÉ FORT SOM UNA FAMÍLIA!!!! La veritat és que encara que et treguin de pollaguera jo estic supercontenta d'haver tingut el segón, ara penso (només és la meva opinió) que abans estàvem "incomplets". Jo de fet m'animaria per un tercer... però intento treure-m'ho del cap

[bruixeta73]

Doncs jo també m'hi apunto. Tinc una nena de 4 anys recent fents i un nen de 3 mesos i mig. I la veritat és que estic estressada !!!!! La nena es molt moguda i el nen tampoc no és que sigui tranquil i dorm poquet. Sovint tinc la sensació que no arribo a tot i que sempre en deixo un de desatés. Us passa a vosaltres?

[marta9]

Carme74 què bona, la teva nena!!!! Et demanava permís per pegar a sa germana?! Tenen unes sortides genials!

Bruixeta73, ostres sí que la tinc aquesta sensació, molt!!!! I em dóna uns remordiments terribles! Sobretot em dona la sensació que desatenc a la gran per estar pel nen, per la casa... Vull evitar-ho, però sovint acaba el dia i m'adono que no m'he assegut a jugar amb ella en tot el dia, que només li faig cas per coses purament funcionals, menjar, dutxa... I això que encara estic de baixa! quan torni la feina no sé pas! Però em dona la sensació que això ha empitjorat des que la nena fa vacances, quan anava al cole tot era més fàcil... Mentre ella era al cole jo estava pel nen i quan ell dormia, per la casa. I per la tarda em podia dedicar una mica a jugar amb ella. Ara és que no sé com organitzar-me i no dono l'abast! La casa se li fa petita, s'aborreix i es dedica a tocar-ho tot, desmuntar-ho tot... I amb la calor que fa no em veig amb cor de sortir al parc... no sé què fer! Vosaltres què feu amb la canalla a l'estiu? Teniu algun truc per entretenir-los?

[marta9]

Ai Mireiaflor, sovint quan pujo al cotxe, em giro un momentet i veig els dos nens a les cadiretes i em sorprenc moolt per uns segons... Ostres! Jo, la Martona, ara sóc la mama de tota aquesta família! QUè fort! Jo també tinc l'imprudent desitg ocult de tenir un tercer fill... I intento mantenir-lo ben aparcat!!! Ostres, tres ja fa un respecte! I si me'n pogués ocupar jo sola... Però si encolomar dos nens a la sogra quan vaig a treballar ja és un pèl abusiu, encolomar-n'hi tres ja ratlla l'inmoral, a la pobra dona li agafa algo!

[montsant]

Jo t'ambé m'hi apunto Tinc el Ton de 3 anys i el Guifré de gairebé 4 mesos, ja li anem agafant el truquillo encara que al setembre quan el gran comenci l'escola i jo treballi ja us ho explicaré... buf!

tots els truquis són pocs quan s'apropa l'hora de la DUTXA-SOPAR-CONTE-ANAR A DORMIR...

jo li dic l'HORA FESTIVAL... i la majoria de vesprés em toca dirigir el festival a mi sola, tinc unes tècniques per economitzar el temps i fer 5 coses a la vegada que vamos... ni la Nasa!

[Lydia]

Jo també m'hi apunto!! Jo tinc a la Beth que el proper dia 28 fa 6 anys, i en Quim que té 13 mesos. I la veritat es que semblaría que al tenir una nena una mica més gran la cosa es més fácil, pero NO!!! es molt més conscient de que la mama sempre està amb el nen, i que ella ja no és l'estrella de la casa, pobrissona de vegades em fa una pena... Ara tenim els gelos que volen per la casa, i tenim plors cada dos per tres. Que balles amb el petit, doncs has de ballar també amb la gran o hi ha drama, i al final del dia acabo ESGOTADA! Però quan per fi dormen i els vaig a veure als seus llits, no puc evitar sentir-me la dona més orgullosa del món, per haver portat al món a dos essers humans tant fantástics i meravellosos (esgotadors, però meravellosos), i no ho canviaria per res del món. I si, de vegades encara penso que m'agradaria tenir un tercer fill, però de moment ho deixem fins que ens toqui la Primitiva!

[Gloriadsn]

doncs jo no en tinc dos, en tinc tres!! i si que hi ha dies que pares una mica lela... perque a mes el meu home plega força tard de trebellar pobre, o sigui que estic amb els tres trastus, jo sola 5 , 3 i 1 anys

[Cueta]

Ostres Gloriadsn...amb tres deu ser la pera!
Jo tinc una cunyada amb quatre i també se'n surt...to és trobar-s'hi per aprendre'n no? És clar que ella és mestra d'escola i ja hi té la mà trencada! Té molts recursos.

Nosaltres de moment amb dues ja fem, també ens hem pensat si anem a buscar el tercer, però ara ens decantem pel no per diverses raons, i no és el fet de trobar-me emb tres que m'espanta, són qüestions econòmiques (m---a de diners...)

Quan estic fent feines per casa i tinc les dues papallones volant pel meu voltant les poso a fer alguna activitat segura per a la petita, i si es comencen a barallar per alguna joguina en aquell moment, cosa que sol pasar, doncs cadascuna fa una activitat diferent.
Jo no sé si faig bé, però a la gran li explico constantment que no podem tenir peces petites per casa perquè la Bruna se les posa a la boca i podria escanyar-se.
També li insisteixo molt quan ella vol jugar per exemple al Lego, que té peces molt petites, NOMÉS pot jugar-hi a la taula de la cuina, per controlar les peces, i amb mi a la vora.
Mesuro molt a què juguen i amb què depenent si puc estar a la vora seu o m'haig d'anar movent.

[Lydia]

Jo també mesuro molt amb el que juguen. I també li tinc prohibit a la gran de treure les peçes petites de les construccions. De moment ho entén i en aixó no hi té problemes...

[bixu]

DONCS NOSALTRES LA GRAN FA 3 ANYS A L'OCTUBRE I LA PETITA TE 17 MESOS. HO SIGUI QUE CASA MEVA DEPEN DE QUINA HORA ES COM UNA OLLA DE GRILLS.
LA GRAN ES MOLT TRANQUIL.LA HO SIGUI QUE EN AQUET ASPECTE TINC SORT PERQUE MENTRES LA XICA DORM AL MIGDIA, JO ESTIC A LA CUINA FENT FEINA I ELLA ESTA JUGANT SUPER FELIÇ TOTA SOLA AL MENJADOR. LA XICA TE MES CARACTER I VOL FER SEMPRE EL QUE FA L'ALTRA. ES BEN VERITAT QUE EL SEGON SURT MÉS MOGUT I S'ESPAVILA ABANS.
NOSALTRES AQUEST ESTIU PER CONTRA DEL QUE EM PENSAVA EL PORTEM BASTANT BÉ PERO LANY PASSAT SI QUE VA SER ESGOTADOR, PERQUE VOLIA ESTAR PER LES 2 I NO PODIA .
TINC UNA AMIGA QUE DEIA :EL SEGON CREIX SOL EL DEIXES A LA TUMBONA I QUAN TE'N DONES CONTA JA CAMINA...

[plastilina]

Hola!!!!
També m'apunto al club! La plasti-I al juny va fer 4 anyets i la petitona la setmana vinent farà 8 mesos
En general ho porto força bé xo portem unes setmanetes que no hi ha qui ho aguanti.... a la gran li ha donat per portar-se fatal i, el pitjor de tot, x no dormir a les nits.... em desperta cada hora (aquesta nit cada 3/4 d'hora) i ja començo a estar desesperada....

[jochechita]

Ep!!!
Nosaltres volem també formar part del "club"...

Marc
ARlet

Aquest son els meus belluguets

La veritat és que ho porto genial, tot i que en Marc es més raro que "un piojo verde" es bonissim amb l ´Arlet i la pitufilla, més bona i resignada no ha pogut sortir, i si li afegim la mama que els hi ha tocat ue si es posem a plorar els hi faig companyia a "tres voces"....doncs podeu comptar quin festival.....

JO faig com l´anunci aquell del nen que volia patates i es posa a plorar i la mare es tira pel terra com poseida...el recordeu?? doncs jo sóc així

[mireiafor]

Jo t'ambé m'hi apunto Tinc el Ton de 3 anys i el Guifré de gairebé 4 mesos, ja li anem agafant el truquillo encara que al setembre quan el gran comenci l'escola i jo treballi ja us ho explicaré... buf!

tots els truquis són pocs quan s'apropa l'hora de la DUTXA-SOPAR-CONTE-ANAR A DORMIR...

jo li dic l'HORA FESTIVAL... i la majoria de vesprés em toca dirigir el festival a mi sola, tinc unes tècniques per economitzar el temps i fer 5 coses a la vegada que vamos... ni la Nasa!

L'Hora FESTIVAL..... BONÍSSIM!!!!

[juliet]

Hola noies!!
jo tinc els dos moooooolt belluguets amb caràcter i hi ha dies que penso que m'estallarà el cap!!!!
La gran (tot i que es petita) està molt gelosa del petit i les ploreres i pateletes estan a l'ordre del dia. I el petit com veu que la germana crida i crida doncs ell també es posa a cridar i cridar i això sembla una olla de grills!!intento tenir paciència però com que tampoc dormo bé a la nit doncs hi ha dies que em desespero perquè ha no sé com reconduir la situació!!
Amb la Júlia tot va ser fantàstic fins que va nèixer el Roger, des de llavors tot està sent força dur, i jo sempre penso que no ho he sabut fer bé perquè tot i sent mestra i tenint (com alguna de vosaltres a comentat)eines, jo em sento molt perduda...
Hem fa patir veure que la Júlia s'ho passa malament amb els gelos i cada cop sembla que la tingui més llunyana. Abans sempre estava amb ella, als jocs, als menjars a la banyera a les passejades a tot!!i ara no hi arribo a tot, el petit també reclama i molt i no sé com fer-ho per arribar als dos de la mateixa manera i em sento malament per això.
Els dos són la meva vida, m'ha costat molt tenir-los i els estimo amb bogeria, però m'agradaria que la Júlia no patís tant i poder estar amb ella com estavem abans. I amb el Roger també voldria gaudir-lo més...tot plegat és complicat!!
La Júlia va començar P-3 aquest curs passat i la veritat és que em va ajudar bastant perquè durant el dia estava amb el Roger i quan arribava la Júlia podia estar més per ella. Però ara amb les vacances tot s'ha fet més difícil...
Com ho us ho feu vosaltres????com aconseguiu l'equilibri????