La meva filla ha caigut!

[Bombolla]

Us explico com ha passat. Més que res escric per buscar paraules que em tranquil·litzin perquè ara mateix tinc el cor que em surt per la boca i no em puc sentir més mala mare!! Estava planxant i tenia a la nena a la seva hamaqueta a la taula del davant perquè em veiés. He vist com l'Ona intentava agafar una joguina que li ha caigut, i es veu que ha fet taaanta força que ella i hamaqueta han anat a parar a terra!!! M'he espantat moltíssim i m'he posat a plorar jo amb ella. Li he donat molts petonets i mimitos i de seguida ha deixat de plorar (he plorat més jo que ella). Ara sembla estar com sempre. Crec que s'ha donat el cop al costat esquerre del cap pq setava amb el cap girat. Uffff...em sap tant greu per ella i em sento fatal per no haver vist que queia! Però si està normal no m'he de preocupar,no? O és millor que vagi al metge? Ai...pobreta meva! El què està clar és que ja no la puc posar a l'hamaqueta.
Gràcies per endavant.

[Azzure]

Bombolla tranquilitza't guapa. És normal que t'hagis posat nirviosa i que hagis plorat i tot, però segur que l'Ona està molt bé. Sense anar més enfora, avui la Marta m'ha caigut 2 vegades del sofà, i això que jo estava amb ella. Però és que són tan ràpids! Ha plorat, li he fet petons i mimitos com tu i ha estat una estona amb jo assegudeta, però com que és un cul inquiet, després ha tornat a caure. En fi, i més vegades que caurà, és inevitable nena. Però són molt forts!! I si m'he de sentir mala mare cada vegada que ho fa... jajaja Vinga va que no ha estat res!!

[isa]

Bombolla cuca tranquil·la que això acostuma a passar, és el moment que determina que ja no els podem deixar segons a on, i ens passa a molts. A mi em va caure del llit i també vaig entrar aquí corrents a buscar suport i consells!!!
Si la nena està normal tu tranquil·la, ok? Ahir una mare de per aquí explicava que la pediatra li va explicar com actuar en cas que el nen es doni un cop: si respon bé, plora una miqueta, li passa i està normal no cal anar al metge. Vigilala les següents hores que no faci res "raro", respongui normal, es bellugui bé, et reconegui..... vamos, res raro. Altra cosa sería que es quedés com "atontada" al moment de fer-se el cop....és aquí quan ens hem de preocupar.
És segur que la nena està bé, ens espantem més nosaltres que ells. I també és molt normal que et sentis malament, tarda una miqueta a passar-te el susto i els remordiments pero todo llega, se't passarà!
Ànims cuca, sen's fan grans eh!

[mafalda75]

Tranquila Bombolla! Crec que és una de les primeres caigudes més típiques ! Jo crec que passa al començament perquè no ens imaginem que de sobte poguin moure's amb tanta força i no estem preparades...! Ja veuràs com a partir d'ara aniràs amb quatre ulls (s'ha acabat la tranquilitat, si és que n'hi havia fins ara ).
A mi el Marc em va caure als cinc mesets igual que l'Ona ha fet avui. Estava a l'hamaqueta, i de l'esforç que va fer per tirar-se endavant va caure de lloros! Em vaig endur un ensurt...! Però quasi no va plorar, es va quedar tan ample, i no es va fer res. Això sí, em vaig sentir fatal... . A més, li va sortir una mica de blau a la front, i just aquell dia teniem la jornada de portes obertes a la llar d'infants, i jo pensant:" Aixxx, segur que es pensen que no el sé cuidar bé!".
Però tranquila, ja veuràs que a partir d'ara has d'anar amb moooolt de compte, però tot i això, de vegades algun nyanyo o altre s'emportarà. Tot sigui per aprendre!
I no et sentis mala mare, és que són moooolt ràpids !!!!

[nisana]

Malauradament ens ha passat i ens passarà a totes...estigues tranquil.la. A mi el meu fill (té un anyet) no havia caigut mai i la setmana passada va caure dues vegades i bastant fort. Em vaig espantar moltíssim, vaig plorar i em vaig sentir la pitjor mare, però quan veus que està bé se t'oblida ràpid.
Jo la segona vegada el vaig portar a urgències perquè li va sortir un nyanyo impressionant. No era res. Els metges diuen que si no perd el coneixement, si no vomita i està normal no cal preocupar-se. Em van dir que observés el seu comportament durant 24 hores (durant les quals no fes cap activitat diferent per saber si el nen està diferent perquè podia ser) i ja està.
De totes formes, si t'has de quedar més tranquil.la porta-la al metge. Si ets de Barcelona i tens mutua et recomano l'Hospital de nens, no et fan esperar i són molt competents i amables.
Segur que demà ja ho veus diferent, ja ho veuràs i la sort és que no ha estat res. Només un bon ensurt!

[Bombolla]

Ai gràcies nines!!! No sabeu lo malament que em sento (o si!jeje) És la primera vegada que cau i m'he posat nerviosa. Després ha dinat molt bé i ara fa la migdiada.Allà on s'ha donat el cop no ho té inflat ni calent ni res.La veig normal, així que crec que no haurà estat res, però el susto que me n'he endut...Suposo que haurà estat la primera vegada que cau però molt em temo que no serà la última,oi?
Moltes gràces perquè era precisment això el que necessitava sentir.

[txellchen]

Hola Bombolla!!! Abans que res, TRANQUILA!

Mira, jo sóc la mare que comenta l'Isa que va parlar amb la pediatra l'altre dia perque el meu petit es va fotre un cop dels gordos (va caure d'esquenes mentre pujava les escales). Tingues en compte els consells que t'ha escrit l'Isa de vigilar-los durant 24 hores per si hi ha alguna reacció extranya.

Lo de sentir-te mala mare no, eh? A totes ens passa alguna vegada, i que els menuts es donin cops és del més normal, ok?

I res noietes, si cauen i es donen un cop dels grossos, doncs a posar gel! També venen a les farmacies unes barretes d'àrnica que van de conya pels cops. Jo li vaig comprar al Marçal, els hi vaig comentar a l'escola i ara també ho ténen allà (millor això que el Trombocid que no és fins que els nens ténen 2 anys).

[pigadeta]

Bombolla..... tranquila tresor!!! Si esta bé, ha menjat bé... i ella esta no t'atabalis.... aquesta no es per desanimar pero no será l'última ni l'única vegada!!!

Tranquila sobretto no cal espantar-se a no ser que vegis que la nena no respon normalment cosa que no es el cas!!!

[Bombolla]

Moltíssimes gràcies a totes! L'Ona ha estat bé durant tot el dia. Ha estat alegre i "dicharachera". Ara ha sopat i ja dorm.
Repeteixo que moltíssimes gràcies a totes per les vostres paraules tranquil·litzadores, era justament el que necessitava sentir en aquell moment. Encara no puc parar de donar-hi voltes i voltes al meu cap pensant en com ha caigut i que pobreta quin mal es deu haver fet! I em sento culpable de no haver-ho pogut veure abans o haver-ho evitat. Però ja m'anirà passant.
Un petonàs a totes i als vostres bitxus!

[heaven25baby]

BOMBOLLA T'ENTENC PERFECTAMENT!!! A MI JA M'HA CAIGUT 2 COPS LA MEVA NINA 1er DEL SOFÀ I 2on DEL CAMBIADOR I HEM VAIG SENTIR FAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAATAL... TAMBÉ VAIG PLORAR I TAMBÉ VAIG PENSAR QUE HO HAGUÈS POGUT EVITAR... SÓN COSETES QUE TARD O D'HORA A TOTES ENS PASSA... MOLT CARINYO I MOLTA ATENCIÓ... AIX! ES QUE SOM MARES PATIDORES... QUE FAREM!!! JEJEJE

[montsant]

Bombolla, m'alegro que tot vagi millor i que esteu perfectament

Jo no et diré res que no t'hagin comentat (el mateix que li van dir a la txellchen més o menys) , però et deixo un comentari que vaig fer ja fa temps a una mami amb el mateix "susto"... està bé perquè pots fer els "exercicis" si mai torna a passar... esperem que no però vamos, els nens tenen com una atracció cap al terra! aaaix! Ànims que no ha estat res!

Quan el meu gran tenia dos anys va caure del bressol (es va llençar ell, vaja) i encara que semblava que estava bé, com jo no havia vist com havia caigut pq ja me'l vaig trobar a terra doncs vaig anar a l'hospital.

Les premises eren que si plora de seguit al fer-se el cop és bona senyal, i és xungo si es queda com atontat... i després tot el que li van fer a l'hospital era: fer-lo caminar en línia recta, fer-li fer força amb els braços (com si fes un pols), el metge movia el dit i ell l'havia de seguir bé amb la mirada i girant el cap... Així que jo em vaig quedar amb tot el que feien pq algún altre coco que s'ha fet li faig jo el mateix que li va fer el metge
T'ho dic perquè quan es desperta si teniu una estona li pots fer els exercicis de coordinació i et quedes més tranquila.

Aiiix... quins sustos que ens fan aquests petits!

[Momo]

No saps com t'entenc...
L'altre dia l'Aleix va caure de morros. Estàvem jugant a que ell venia dissimuladament i quan estava prop meu li feia un susto i surt corrents, i aquest joc sempre acaba malament. Normalment quan cau (que ja et dic que és força sovint perquè tot just li està agafant el truquillu), cau de cul o posa les mans. Plora una mica (de vegades) i ja està. Però l'altre dia la patacada la van sentir els veïns i tot! Es va fotre una morrada que tela! Va plorar moltíssim i nosaltres ens vam espantar molt. Sobretot jo em vaig sentir fatal perquè estava jugant amb mi... Total que no el podíem calmar de cap manera i un minut després va començar a sortir-li sang del nas. Ja us podeu imaginar el susto que em vag endur! Em vaig posar a plorar tant com ell casi... No n'hi va sortir gaire, però ja estàvem preparats per anar urgències i tot (no m'havia vestit mai tant ràpid!) i al baixar l'escala van sortir els meus sogres. Ens van tranquil·litzar molt i ell mentre els hi explicàvem es va calmar (jo no). Llavors vam veure que si li tocaves el nas no es queixava ni res i es va posar a jugar tant tranquil i ja volia tornar a córrer! Al final no vam anar al metge ni res i no li va sortir cap nyanyo. Però jo també vaig estar a punt d'obrir un post aquí... Que hi farem? Segur que no serà l'ultim cop.

[MIXETA26]

Em sembla que això és una cosa que tard o d'hora ens passa a totes les mares. No sóm màquines ni tampoc endevinem el futur. Jo un dia em vaig oblidar de lligar la maxicosi amb el cinturó i era un dia que anàvem a Andorra!! No va passar res, però podria haver passat.. També em vaig sentir fatal, però vaig entendre que no sóm perfectes i que tots tenim dret a despistar-nos.. I el que t'ha passat a tu ni tan sols ha estat un descuit, perquè no sabies que això podia passar. No et sentis pas gens malament que l'Ona té moltíssima sort de tenir-te a tu de mare!!!
Ànims carinyo!!