Desànim i tornada a la feina

[magrana]

Hola, noies:

estic feta una mar de llàgrimes... I pensareu que no en tinc motius, però em sento molt trista.
Avui he començat a treballar. He estat 20 mesos cuidant a la meva filla exclusivament, per tant sé que he estat molt afortunada. Però ja no puc allargar més l'excedència i avui m'he hagut d'incorporar. No tinc gaire bon horari (treballo dues tardes, a part de 4 matins). Quan he arribat a casa i l'he vista... m'he posat a plorar. Ara ella dorm la migdiada i continuo plorant...

Em sento molt molt malament i molt enfadada amb el món.

A alguna us ha passat? Us heu anat sentint millor a mida que passaven els dies?

Gràcies a totes

[CUSCUS]

No pateixis Magrana que és normalíssim que et sentis així! Jo no vaig tenir la sort de poder estar tants mesos amb la meva filla, però quan vaig tornar a la feina també em vaig sentir fatal. Molt trista.

Amb els dies cada vegada estaràs millor i d'aqui unes setmanes, encara que ara et sembli impossible, gaudiràs de tenir unes hores en què no ets només "la mama". Ànims!

[Mtuki]

Hola magrana!
No estiguis trista, com tu bé dius has estat molt afortunada... moltes de nosaltres hem de tornar després de la baixa i les vacances, en el meu cas. Pensa en les coses bones, i que has pogut disfrutar els seus primers moments en molts aspectes.
No ploris, encara que t'ho diu una, que el dia abans de començar a treballar es va passar el diumenge tota moixa i a la nit plorant com una magdalena.
Cada dia que passa vas assumint la situació, així que quan veus a la peque aprofites aquella estoneta i carregues piles per quan no hi és amb tu.
El meu marit no la veu fins cap a les 7 del vespre i jo al anar a dinar a casa, la veig una estoneta i li faig un video amb el móbil perqueè vegi com està i carregui piles...
Amb aquests temps no queda un altre remei... tranquil.la... poc a poc la tristor anirà passant.
Ànims i un petonàs!

[neuetes]

Hola magrana!

Primer de tot et vull donar molts i molts ànims. T'entenc perfectament. Jo vaig incorpora'm a la feina quan la nena va complir just els 4 mesos i aquella setmana va ser horrible. No fins al punt de plorar però estava intranquil.la, angoixada i neguitosa. I no la deixava amb qualsevol, la deixava amb ma mare. Però a mesura que pasaven els dies em sentia molt millor i fins i tot m'agrada tenir aquestes poques hores per mi. I la nena encantada de la vida amb ma mare que s'ho passen la mar de bé totes dues.
Aquests sentiments que tens són normals i t'aniran passant a mesura que vaguin passant els dies. I es bo que ho exterioritzis. Tot forma part del procès d'adaptació a la nova situació que estas vivint. Posat tranquil.la que serà bona i enriquidora per les dues.
I sobretot, pensa que el teu estat d'ànim influeix moltiiiiiiiiisim al de la teva filla i si et veu plorar o trista ella pensarà que "alguna cosa no va be" i també estarà nerviosa.
Has de ser valenta i tenir paciència.

Molta sort!!!

[isa]

Magrana cuca,
com t'han dit totes, és normalíssim que et sentis així. Jo vaig incorporar-me a la feina avui fa un any, la nena tenia 7 mesos, vaig passar-ho fatal i quan ho recordo em fa la mateixa pena. És molt injust que haguem de deixar als nostres fills tan petits, d'això en diem país desenvolupat??
Però també et dic que, encara que et sembli mentida ( a mi m'ho semblava) d'aquí uns dies ho veuràs tot diferent i podràs, fins i tot "gaudir" una miqueta de la teva feina. Gaudir entre cometes, perque la realitat és que sempre preferiràs mil vegades estar amb la nena, però poc a poc les dues us adaptareu a la situació i ja no sentiràs aquesta pena.
T'entenc molt, em vaig incorporar ahir després d'un mes de vacances les 24 h amb ella, i va tornar a ser dur. Però avui ja una mica menys.....i així cada dia fins les properes vacances!
Ptons i ànims, ves-nos explicant com et trobes vale?

[mireiafor]

Els sentiments que tens són completament normals i totalment comprensibles, encara que hem d'intentar sempre veure la part positiva de les coses. Si no tens més remei que treballar, no t'amarguis pots enfocar aquest temps per tornar a connectar amb el món, i també pensa en que a final de més tindras uns bons euros a la butxaca!!

A mi em van acomiadar el passat divendres perque treballava en una constructora i ja sabeu que el sector esta bastant fotut... La part negativa és més que evident i la positiva: més temps per als meus nens, més per a mi, potser tornar a treure'm la carrera o altres projectes que tenia apartats...

Sigui el que sigui el que ens porti la vida no deixem que ens impedeixi disfrutar del que de veritat importa: viure envoltats dels nostres éssers estimats i molta salut!!

[thankyou78]

Ei guapa! La veritat és que és un moment dur, però has de pensar en positiu, has pogut gaudir en exclusiva gairebé dos anys de la petita, això és un gran regal!.

Jo em vaig reincorporar quan l'Arnau tenia 5 mesos i vaig sentir un nus a la gola i molts sentiments de tristor, per sort el vaig poder deixar al càrrec de les àvies i ha estat més fàcil. A la vegada també estava nerviosa perque encetava una nova feina ( em va sortir una bona oportunitat mentre estava de baixa maternal i no em vaig arribar a reincorporar a on estava quan estava embarassada).

Els primers mesos va ser complicat perque la veritat és que l'Arnau era massa petit i ens necessitavem molt però al final em vaig adaptar i vaig aprendre a gaudir dels moments amb el petit. Ara també et dic que penso que si pel pròxim fill tinc l'oportunitat de passar més temps amb ell no dubtaria en fer-ho ni un segon!

La veritat és que ha influit en portar bé el retorn laboral en que he millorat molt l'horari professional (faig de 8 a 15h més una tarda a la setmana, abans feia horari partit i arribava a les 20h a casa) i que de moment el bitxu mentre treballo està al càrrec de les àvies. I bueno bàsicament i el més important: mirar les coses en positiu i gaudir de cada moment. Ara l'any que ve el volem dur a la guarde perque les àvies tinguin un "respiro", perque tot i que estan encantades les veig una mica cansadetes!

Molta sort en el teu retorn, m'he enrotllat una mica però ja veus es un tema que també em sento molt identificada!. Són sentiments molt normals i bonics els que descrius!

[Churrito]

Buff...t'entenc perfectament!!!

Jo porto amb la meva filla FULL TIME 11 mesos, i l'1 d'octubre ja em reincorporo a la feina...i no m'ho trec del cap!

A sobre, no tinc la sort de poder deixar a la Daniela amb les àvies o amb algún familiar, sinò que fa dos dies que l'he dut a l'escola bressol, i fer aquest mes amb ella l'adaptacio. Ella no plora i ho porta bé...però jo ho porto fatal. Avui quan la portava em deia a mi mateixa: com plori no la deixo, no la porto més. Ja ens ho montarem com sigui
Quan de tornada veia a mares passejant amb el seu fill....em venia una plorera horrorosa

La veritat es que estic molt enfadada amb aquesta merd@ de societat Jo vull quedar-me amb la meva filla fins que ella vagi a l'Escola, fins que ella tingui enteniment i hagi gaudit més de la mama i jo més d'ella

Molts ànims guapa, ja veuras com quan arribes a casa et fa una benvinguda que se't passen tots els mals

[magrana]

Cuscús, Mtuki, neuetes, isa, Goga, mireiafor, thankyou78: no sabeu com m'ajuden les vostres paraules. MOLTES GRÀCIES!
El primer dia de feina s'ha acabat i em sento molt trista, encara. Arribant a casa pensava que la meva filla quan em veiés potser estaria enfadada amb mi i em rebutjaria... Però pobreta, ha vingut corrents a abraçar-me, contenta com un picarol... I jo m'he sentit molt feliç de retrobar-la de nou, però en el fons sento una tristesa enorme i una gran enyorança quan no sóc al seu costat, cuidant-la.
Tothom em diu que ens anirà bé a totes dues, separar-nos una mica. Diuen que ja és una nena gran i que s'ho passarà bé jugant a la llar d'infants amb altres nens. Potser sí, però jo la trobaré molt a faltar. Potser sí que m'anirà bé dedicar-me unes hores a d'altres temes, però per mi són massa hores sense estar amb ella. Jo enyoro la meva nena, però això sembla que no es pugui dir i menys si la nena ja té pràcticament dos anys... Però l'enyoro molt.
Sento que em necessita i que jo la necessito. Uf, ja torno a tenir les llàgrimes als ulls.
Espero sentir-me millor a mida que passin els dies, tal i com dieu. I també intentaré buscar-hi el cantó positiu, tot i que ara no el veig per enlloc... Noies, això és molt dolorós...
Gràcies una altra vegada per tot el que dieu. M'ha anat molt bé poder expressar com em sento, perquè sembla que tret d'aquí ningú ho pugui entendre.

Churrito, acabo de llegir el teu missatge... Com t'entenc... Una abraçada ben gran per tu també. Jo també estic emprenyada amb aquesta societat que ens obliga a separar-nos dels nostres fills quan ni ells ni nosaltres estem a punt.

Un petó i bona nit,

Maria

[a_fer]

ànims, magrana!!!

jo només hi he pogut estar 7 mesos, i ja estic contenta perquè és més que molta altra gent. A mi em va costar molt els dies abans de tornar a treballar, i fins el segon o tercer dia, ara ja ho porto millor. A més l'havia de deixar a la llar d'infants, i ho vaig passar moooolt malament el primer matí quan la vaig despertar. pobreta, estava tan dolça allà adormida i la vaig despertar amb molts mimitus, però em sentia com una traïdora, perquè la veia tan feliç i tot i que jo li explicava que ara aniria a jugar amb uns nens, com que sabia que no m'entenia em sentia com si l'estigués traïnt d'alguna manera. Ella feliç com un gínjol a la llar, però jo em vaig haver de contenir perquè no volia plorar davant les mestres.

I el segon dia igual, es va despertar ella sola molt contenta i rient i jo quasi ploro en veure-la. Però saps què? Doncs que ara el temps que passo amb ella el visc més intensament. No vull dir que abans no ho fes, però quan arriba el cap de setmana, per exemple, m'hi bolco molt més i fem moltes coses juntes, vull aprofitar cada moment. al cap de dos dies ja estaràs integrada a la feina i t'hi acostumaràs.... un petó!!

[sancale]

T´entenc perfectament Magrana!!
Això està molt mal muntat però és el que hi ha. Jo he viscut aquesta situació teva fa tres anys i en un any la tornaré a viure amb el meu segon (també agafo un anys d´excedència). Et puc dir que amb la nena vaig trigar un parell de mesos en fer-me a la situació (la vaig deixar amb 4 mesets) i realment ho vaig passar fatal amb el cor trencat i sentiments de culpa.

Molts ànims i m´afegeixo al que t´han dit les altres mares!
Una abraçada.

[isa]

Magrana, Churrito i la resta de mamis que heu tornat fa poc a la feina, com ho portem??? Esteu millor cuques?
Ptonets per totes aquestes mamis treballadores!!!!!