Què fareu amb els nens a l'estiu????

[Nolfar]

Hola.

Estavem parlant amb la meva companya de feina, del gran problema de tots els anys: què fem amb els nens a l'estiu.

Clar, mentres van els nens a la guarderia priovada cap problema, però quan van al cole públic, què fem amb ells al juny, juliol i setembre???? i si nosaltres no tenim vacances a l'agost????

Què feu vosaltres???? (no contestar els que tenen als avis com ajuda , sino les altres opcions). Es un tema molt preocupant perque representa molts calers (casals d'estiu, colonies, ludoteques, cangurs privades, etc) i perque hi han opcions que no sempre valen, com que els pares no tinguin vacances a l'agost, ja que aquest mes no solen haver gaire alternatives.

Gracies.

[marta9]

Doncs jo tinc la sort de tenir avis... Però tionc una amiga a la feina que no en té i m'ha explicat com s'ho fan, també durant el curs, i em sembla molt bona idea. Son un grupet de mames i papes de la classe, d'uns 6 o 7 nens. s'han repartit els horaris en funció de la disponibilitat de cadascú, és a dir, que potser els dilluns i els dimecres dinen tots 6 nens a casa de tal papi que està lliure, l'endemà a casa de tal altre, i les 5h quan surten del cole si un no els pot anar a buscar se'ls endú la mami que està lliure a aquella hora al parc una estona... és una solució genial en molts aspectes, l'econòmic per suposat, encara que hagis de fer dinar per 6 un o dos cops per setmana no cal pagar menjador, ni cangurs. Però a més formen un grupet molt maco d'amics tant els pares com els fills. Fan junts comparses al carnaval, sortides... I s'ho passen la mar de bé.

[neuetes]

Doncs jo sóc de les que no et puc contestar , ja que tinc l'ajuda de les avies. Beneïdes siguin!!

Però la idea que explica la marta és molt bona!

[Nolfar]

Es boníssima aquesta idea. No me l'havia explicat ningú abans. Es molt bona idea la veritat.
L'única pega es quant el papa o la mama no pot estar mai per l'hora de dinar, i només pot estar a la tarda, perque no val lo mateix un dinar per 6 que un berenar per 6.

Però es bona idea per adapatar-la a cada grup de papes-mames i fer-ho com convingui i es pugui.

Ostres, la próxima clase de PAPES I MAMES de la guarde comentaré el tema, a veure si surt un grupet per donar sol-lució a l'estiu.

Gracies.

[nuscka]

hi ha una solució, que sembla molt pija pero que de fet no és gens cara, tenir una au pair... normalment sol ser molt barato, aixó si, has de dispsar d'una habitació lliure per la persona que faci de au pair... no se si algú n'ha tingut alguna... conec gent que ho ha fet, i en general han tingut bones experiències

[Blanca07]

Jo la meva solució serà la nena a un casal d'estiu que de 8 a 15 h em surt 70 euros a la setmana i hi han les 10 setmanes que dura l'estiu ja que acaba la guarde el dia 25 de juny i comença el dia 28 de juny fins el 5 de setembre i el petit el deixaré amb la meva àvia (la seva besàvia) ja que jo començaré a treballar el 18 de juny.

[Nolfar]

Si però normalment aquests puestos (casals d'estiu, colonies, esplais, ludoteques, etc) tanquen a l'agost. Normalment son activitats pel juny i juliol, i fins i tot setembre, però l'agost queda vuit.

Clar, no tots els pares tenim vacances a l'agost. I aquest mes es el que m´amoïna més.

Jo de moment tampoc em preocupo gaire perque el Jofre va a la guarde privada, i només em queda penjat l'agost, però com que els avis volen un parell de setmanes de vacances i els altres avis estan al poble, i nosaltres tenim vacances al juliol , dons se'm genera la preocupació. I de fet ja vaig pensant en quant el Jofre vagi al cole.

Per cert, nuscka que es això del AU PAIR??????????????

[mireiafor]

Nosaltres tirem de casal, al nostre poble no tanquen a l'agost ja que és una població turística i molts pares tenen molta feina a l'estiu, encara que nosaltres a l'agost ens els quedem amb nosaltres i fem tots vacances.

El follon ens vé al setembre que ens sap greu portar-los al casal per tan pocs dies, i a més coincideixen amb les festes del poble, però llavors nosaltres ja estem enfeinats i és una mica caòtic...

[nuscka]

una au pair és una noia jove, estrangera, normalment estudiants universitaries, que s'estan a casa teu, tenint cura dels petits, a canvi de l'estada, i de unes "dietes".
Solen cobrar entre 50 i 100 euros la setmana, depenent de l'agència i de les hores que fan de cangur. Elles aprenen la llengua, tenen una experiència "autentica" convivint amb una familia, i tu a canvi tens els nens "colocadets". Sol ser una opció molt bona sobretot si tens més d'un fill.
El que no et sabria donar és noms d'agències de "confiança" conec alguna persona que ho ha fet, ja provarè de preguntar, si coincidim...

[edae]

Respecte això de les au pairs hi havia un post em sembla que a "de tot una mica" que hi havia noies que en comentaven les experiències.

[Nolfar]

Si, suposo que les cangurs/au pairs son una opció per quant el tema es desesperant.
De totes formes la primera opció em va agradar molt, el tema de fer un grupet de pares i mares i repartir-se la feine, els dies i les hores per cuidar als nens, aquesta sol.lució em va agradar molt.

Què en penseu d'enviar als nens als pobles amb els avis(sogres en aquets cas) durant 1/2 mesos seguits????? (parlo d'un poble a 6 hores de viatge en cotxe, no d'aquí al costat). Jo sincerament, em sento incapaç de fer algo així amb el Jofre, només té 2 anyets i ni per ell, i potser sobretot per a mí, es que soc incapaç de no veure al meu fill durant 30-60 dies seguits, em sembla abominable pels nanos (petitons). Suposo que quan els nens tenen 9/10 anys i més, ja es una opció, però quan son tant petitons, jo es que no puc separar-me del meu fill ni per un cap de setmana la veritat, n'estic molt d'ell i ell de mi. Què en penseu d'aixó???? Soc molt tonta o esteu d'acord amb mí????

[ametista]

totalment d'acord amb tu, jo seria incapaç!

[mireiafor]

Jo també seria incapaç d'enviar els nens fora uns mesos, sentiria que m'arranquessin una part de dintre del meu cos!!

[isa]

100% d'acord amb tu, ni un mes, ni un cap de setmana. De moment, no l'hem deixat mai amb ningú per gust, i penso que passaràn anys fins que ho faci. I a mi tothom em diu que sóc bleda per pensar així, els amics, la familia, vinga tothom a insistir que sortim sense la nena.....així som totes bledes, oi?
Jo un dia, de conya, li vaig dir a una mare de la llar "ei si un dia ens fa falta, quan les nenes siguin un pél més grandetes, podrem compartir cangur!" no sé a què venía el tema, el curs passat que eren bebés, i li vaig dir. I em va dir una cosa que m'ha vingut ara al cap llegint les opcions...va dir que ella això sempre ho havia trobat "perillós", si passa alguna cosa a algun dels nens, que no volem mai però sabem que coses poden passar, podría haver problemes aviam a quin nen havia d'estar atenent la cangur en qüestió. Desde llavors que penso que una persona=un nen, almenys quan són tan peques, aquesta opció d'un pare per 6 nens la trobo molt diver però perillosa. També ja us dic que sóc bleda i paranoica de mena eh.

[neuetes]

Ui, jo no podria estar ni un dia sense ella, ni parlar-ne! Lo màxim que ens hem separat amb la nena són 6 o 8 hores!!
Una altra cosa és quan tenen 10/12 anys.

[Nolfar]

Ja veig que no soc la única que penso així, em tranquilitzeu la veritat, perque de vegades em fan sentir que la dolenta soc jo per no deixar-li el nen als avis (passar les nits em refereixo, que per qüestió de feina, 3 hores l'hem de deixar de dilluns a divendres) .
Jo tampoc l'he deixat cap nit sol, com a molt, em fet una sortida els papis però per separat, amb lo que el nen es quedava amb un dels dos a la nit, i a casa seva.

Aquest es un altre tema, ara estàn acostumats a recollir-lo de la guarde al matí (12:30h), donar-li de menjar i vora les 15h el recullo jo i ja me'l quedo tota la tarda-nit evidentment. Però jo havia pensat que l'any vinent que es l'últim de guarde, fer-li tota la jornada i que plequi a les 17:30h, per ja acostumar-lo a l'horari del cole, doncs les avies ja estan queixant-se, que perque si estàn elles, que quina tontenria, que es gastar diners inútilment, etc. Jo penso que tampoc tinc pressa perque el Jofre penso que s'acostumarà bé a la jornada llarga, tant si es l'any vinent com el següent al cole, però encara que siguin uns mesos al final del curs, m'agradaria fer-li per veure com li va. I deixar-lo a dinar, perque sino si que es difícil tornar-lo a la tarda.

L'altre dia a l'escola de PARES I MARES, ens deia la piscopedagoga, que els avis son un mon a part, i que ella pensa que els hi hem de permetre de tot, perque fan molt per nosaltres i gratis, així que lo mínim es deixar-los fer, perque els nanos ja saben que amb ells es poden portar diferent que amb nosaltres o amb el cole o les cangurs. En fi, ja m'he sortit de la conversa inicial.

[neuetes]

L'altre dia a l'escola de PARES I MARES, ens deia la piscopedagoga, que els avis son un mon a part, i que ella pensa que els hi hem de permetre de tot, perque fan molt per nosaltres i gratis, així que lo mínim es deixar-los fer, perque els nanos ja saben que amb ells es poden portar diferent que amb nosaltres o amb el cole o les cangurs. En fi, ja m'he sortit de la conversa inicial.

Aquesta psicopedagoga li dóno una part de raó, els avis són un pilar molt important en la vida de qualsevol nen, fan molt per nosaltres i sense queixar-se ni demanar res a canvi (almenys alguns). Però d'aqui a deixar-los fer EL QUE VULGUIN, jo no hi estic d'acord. Perque... que me'n dieu dels avis que desacrediten els pares?, els hi dónen xuxeries abans de berenar o sopar? o la frase que sempre tenen a la boca: els pares esteu per criar, nosaltres per malcriar. Cadascú sap el que té a casa i no es pot generalitzar de cap manera, tots tenim el nostre rol quan tenim nens i només quan cadascú accepti el rol que li pertoqui, la convivència i les relacions familiars poden ser fluïdes.
Per exemple, ma mare (que em va cuidar la nena durant un any mentre jo treballo) mai ha fet una cosa sense consultar-me abans, mai ha tirat pel dret. Ha sigut prou concient que la mare sóc jo, no ella. En canvi, ma sogra... sense comentaris.

Apa, jo també m'he sortit del tema inicial, però ve molt al cas perque a mi aquest estiu, les hores que treballo, la tindran les àvies.

[Nolfar]

Aquesta es la frase que va sortir a la escola de PARES I MARES, la que tu has dit: el pares per criar i els avis per mal criar. Si, sí, aixó van dir.

Jo penso com tú, que te raó la frase, però que també s'han de posar limits, es com quan els pares es divorcien, i el que el pare que veu menys als nens li dona el que vol perque l'esetimi més o compensar el temps que no passa amb ell, suposo que es lo mateix.

A mi, deixar al nen un dia, setmana, cap de setmana, un mes o vacances senceres amb els avis, a més de lo que ja em dit de que em resultaría impossible i em destrossaría l'ànima, doncs em faria por per tot lo que l' hi deixarien fer, i desprès, ens toca als pares arreglar lo que han desarreglat ells.

Tornatn al tema de grupets de pares per cuidar als nanos, ara ja m'heu fet canviar d'idea. Teniu raó, i si et toca a tú cuidar-los i passa algo, quina responsabilitat mare meva!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Però si ho penses bé, aixó passa amb tothom que li deixis els nens, fins i tot els pares (si se'l queda el pare i li passes algo al nen, culpariem a la parella també). Suposo que això es inevitable (culpar als altres quan passa algo dolent), però si pensem així, no deixariem els nens amb ningú, ni coles, ni avis, ni tiets, ni cangurs.

Potser es tracta d'esperar una mica i veure quina edat requereix tal solució. Potser quan son tan petitons, els papis i els avis son la mijor alternativa, i quan ja passen els 3 anys, que reben una educació més amplia a l'escola, que comencen a ser més independents (menjar, jugar, pipi, caca, etc), podem atrevir-nos a buscar alternatives: casals d'estiu, esplais, cangurs, altres pares, etc. No???

[Piruet]

Hola,

Jo sóc una d'aquestes que recomana tenir una au-pair !

A veure si ho he fet bé això de posar l'enllaç, aquest és el tema ón en parlávem:

viewtopic.php?f=25&t=14821

I ho continuo recomanant al 200% !!!

Petoneeets !!!