Quan comencen les timideses?

[aivlis]

Hola! El meu peque té ara 10 mesos i he notat k davant dels extranys sempre els hi gira la cara i no els mira al principi, al cap d'una estona ja se'ls mira i els riu i els parla (bé... diu tatatata!!! k és l'unic k diu), però aquesta primera reacció m'amoina pk veig altres nens k miren descaradament. No sé si és k és timid i li fa vergonya? Però penso k encara és molt petit per això no?

[pitita]

Crec recordar que el meu fill és tímid des de ben petitet. De fet, recordo que quan començàvem a anar al parc a jugar, sempre ha necessitat estar molt a prop meu, i sempre apartava la mirada de la gent; de fet, encara ara li costa...!

Ara que ja té 2 anys, odia ser el centre d'atenció. Per exemple, pel seu aniversari recordo que no volia obrir els regals perquè se sentia observat...

A mi em sap molt de greu perquè em fa por que això li pugui portar problemes; jo també sóc tremendament tímida i em fa una ràààbia...!!

Aivlis, el meu fill també fa el mateix. Al començament no s'acosta a ningú, pot passar 10 minuts totalment sol, al meu costat o al costat del seu pare. Passat aquest temps, comença a acostar-se a la gent i mica en mica es va obrint... I acaba sent el "rei del mambo"!

[aivlis]

Merci, és k jo sempre havia pensat k els temes de vergonya apareixien més endavant!!! Ara encara ni parla! Però ja et dic ni els mira o els mira de reull.... i si li token la cara amanyagant-lo la aparta....No vegis com ens ha costat somriure a la panaderia, carnisseria..... Però finalment ho hem aconseguit!!!

[Ítaca]

Jo recordo q a la revisió dels 6-7 mesos, el pediatre del CAP ens va dir q mica a mica començaria a ser més selectiva amb la gent i q no tothom li faria gràcia...
Doncs us puc dir q en 14 mesos i pico, és una "poca-vergonya" de cuidado! Li encanta ser observada, q tothom se la miri i q li digui coses i si hi ha algú q passa d'ella, no para de mirar-se'l i cridar fins q aconsegueix q la persona en qüestió li digui algo!
Jo no sé a qui ha sortit aquesta mossa, pq tant son pare com jo som més aviat "anti-socials" amb la gent, i ella no s'assembla gens a nosaltres dos!

De fet ens veiem obligats a "relacionar-nos" més amb la gent per ella... pq marxa amb el primer q li fa gràcia!

Jo penso q això va a caràcters... jo de petita era mooooooooooolt tímida i odiava ser el centre d'atenció (de fet, com ara...)