GUARDERIA SÍ/GUARDERIA NO

[martabv]

Hola!!

El nostre petit fa un anyet aquest dissabte i d'alguna manera estic fent balanç del primer any.

Des de que vaig tornar a treballar que l'hem portat a la guarderia i hem passat per la temporada d'enganxar-ho tot, mocs, tos, febre, otitis, etc... i és per això que de cara a un segon fill em plantejo el tema de la guarderia.

GUARDERIA SÍ: els nens s'espavilen, aprenen a jugar amb altres nens, el meu per exemple ha après a gatejar! i si els portes de molt petits no passen el període d'adaptació i no ploren quan els deixes. I hi ha nens que només mengen a la guarderia!

GUARDERIA NO: ho enganxen tot!! i estan més a casa que a la guarderia, això vol dir recorrer als iaios a les cangures (amb el cost que això suposa).

Per això us demano les vostres opinions, tan de les que heu tirat de guarderia després de la baixa de maternitat com de les que teniu cangur a casa.

Siau!!

[Elbereth]

Sense cap dubte GUARDERIA SI! Jo estic encantada de portar als peques a la llar desde que teníen 4 mesos. Si, ho hem enganxat també tot! Pero crec que la necesitat de noves cares, musiques, entorns, colors i aprenentatges son bàsic per les criatures en els seus primers anys! Jo tinc la sort de pasar després tota la tarda amb ells i estimular-los paral.lelament. Quan arriben a la guarde tot son somriures! De moment....jejeje. Petons!

[martabv]

Gràcies Elbereth pels teus comentaris, estic totalment d'acord amb tu! però quan es posen malalts i et truquen de la guarderia dient que té febreta i que el vagi a buscar em fa patir! i llavors comencen els problemes de logistica amb els meus pares, que per sort puc comptar amb ells.

Per cert, veig que pots estar amb ells tota la tarda igual que jo, però com els distreus? és que el meu no s'entreté amb res, bé sí, 30 segons i ja es cansa de tot!

[lila]

Ostres, just el dilema en el que estic jo ara...

Jo tinc claríssim que durant el primer any, si és factible: GUARDERIA NO...

Però en el meu cas concret, no dur-la a la guarderia vol dir:
- fer conduir els meus pares durant una hora i mitja cada dia per arribar a casa meva, havent d'estar aquí a les 8 del matí i quedar-se amb la nena fins les 6 de la tarda...
- o bé agafar una excedència o una reducció de jornada, i no està la feina per aquests "trotes", la veritat... (ni l'economia familiar)
- o bé pagar un pastón a una "cangur" (que, a més, no en conec cap amb qui tingui confiança) perquè gaudeixi de la meva filla i jo anar a treballar per pagar-li les hores a ella, que estarà fent el que jo voldria fer (passar el dia amb la meva filla...)

Però és que em sap tan greu dur-la de tan petitona... jo trobo que a casa els pots estimular i cuidar igual que a la llar (o més)

A partir de l'any, si no treballes o t'ho pots muntar bé, doncs millor si estan amb tu, però l'escola bressol també és una bona opció...

Aix, no sé, que estic ben sensible amb aquest tema perquè veig que al final l'hauré de dur amb 5 mesets i no ho veig gens clar...

[Elbereth]

Uiii Marta! Entretenir! Dificil verb! jejeje! Si que es veritat que ho agafen tot i pateixes, pero soc del parer que no els puc tenir tot el día tancats! Acabaría lela! Així s'immunitzen! Desde les 3 i mitja fins les 9 que arriba el meu home me les invento totes! Jugo amb ells amb jocs de fusta, els hi ensenyo contes, 15 minutets de pocoyó, papilla de fruita, els abrigo be i surto a donar un tomb pel poble i aprofito per comprar, preparem bany...sopar i dormir! I aixi van pasant els dies!

[Ítaca]

Doncs nosaltres no la portem a la llar, bàsicament per dues raons:

1. la pasta q val. Tenim una a la cantonada de casa, però privada clar... i tal i com estan les coses no m'arrisco a pagar 200 € cada mes per 3 hores.
2. tenim la gran sort q podem comptar amb mons pares. A més ells viuen al pis de sota, i no hagi de vestir la nena ni res al matí. La baixo amb el seu pijament, ficada dins els sac i amb un anorac i llestos.

Si les coses van bé (esperem q sí), tenim intenció d'apuntar-la unes horetes a la llar l'any q ve (gener 2012), fins el juny, així quan comenci l'escola al setembre no serà tan traumàtic (penso).

Les avantatges, doncs q a part d'un parell de refredats una mica fortets (q segurament li van baixar les defenses pq han coincidit amb l'aparició de dentetes/queixals), no ha estat mai malaltona, ni otitis, ni gastros, ni res de res... l'inconvenient, q suposo q els vostres nanos tenen més defenses q la meva pq ja han agafat de tot...

Penso q cada opció té coses bones i coses dolentes...

[Julyet]

Jo tinc una colla de raons per no anar a la guarderia... per a mi l'única de ser "guarderia sí" seria que no hi ha cap altra opció d'on deixar els nens i sempre el mínim de temps possible.

La principal és que ningú com la mare cuidarà al seu fill, sense cap mena de dubte (parlo de casos normals). I el nadó la necessita. Això, a part de dir-m'ho la meva intuició, hi ha un munt d'estudis i investigacions que ho demostren. Si algú vol més informació li puc passar.

I n'hi ha moltes més: salut (menys exposat a contagis i infeccions, que sí, que sempre es poden posar malalts, però com més tard, millor), salut emocional (l'estrés també exposa a enmalaltir més), qualitat de vida (això potser és més personal, però jo estic convençuda que estic vivint la millor època de la meva vida)...

Sé que no acostuma a ser molt ben rebuda aquesta opinió, però ja que s'ha demanat, ho aprofito. La veritat podria escriure fulls i fulls sobre el tema... però no tinc temps (la meva filla no va a la guarderia, però tan el seu pare com jo treballem).

[Lluma]

que lleig dir guarderia... digueu llar d'infants, però guarderia no!

Ah, i voto LLAR D'INFANTS. SÍ!

edito per dir que hi ha llars d'infants de tot tipus, horaris de tot tipus i mètodes educatius de tot tipus, com mestres de tots tipus. Però si el tipus és del teu gust i el teu fill hi va encantat, cap problema.
I si us he de ser sincera, jo no vaig anar a la llar d'infants, i recordo plenament el sentiment d'haver desitjat anarhi, sobretot quan vaig començar p4 i sentia els altres com comentaven coses de la llar (llavors guarderia).
No us podeu pas arribar a imaginar lo difícil que va ser per mi, adaptarme a una escola quan mai havia estat tan rodejada de tants nens. Diu en Carlos González que estar amb la mare fomenta l'autoestima del nen. Per mi no és cert, vaig estar sempre a casa amb ells, vivia a pagès, i no us podeu arribar a imaginar el sentiment de solitud que vaig tenir quan vaig arribar el primer dia a cole, i els següents anys. Penseu que escric això i sento langoixa i les ganes de plorar que sentia, quan em portaven a cole.

Jo crec que anar a la llar d'infants, unes horetes, és bo, tan per el nen com per la mare. Llàstima però que tinguem una merda societat amb una merda sistema conciliació familiar.

En fi, aquest tema però és per valorar com ha anat aquests primers 3 mesos, no? un 9 sobre 10! sols va fallar dos dies per una minipetitagastrointeritis de res. I ha après a fer els sorollets de tots els automòbils, quin riure!

[martabv]

Jo com tu LILA tinc els pares a 1:30h en cotxe i anar i venir cada dia doncs realment és durillo, d'altra banda penso que deixar els nens als pares tampoc és "molt just", els meus ja estan jubilats i després d'estar molts anys treballant ara poden gaudir de la vida, anar amunt i avall i aprofitar ara que encara son joves per fer coses que la feina no els ha deixat, i crec que hipotecar-los els 5 dies de la setmana durant 5 o 6 hores amb un nen mogudet com el meu no és gaire just per ells, (de fet, molts iaios es queixen d'això), tot i que quan està malalt se'l queden i estan la mar de contents, però son dies puntuals.

D'altra banda estic totalment d'acord amb la Julyet, que ningú cuida millor al nen com la seva mare, però tal i com està la vida ara com ara la majoria necessitem treballar per donar-li el millor al nostre petit, aquest és un dels raonament que em va fer el meu marit quan jo estava depre pq se m'acabava la baixa per maternitat i havia de portar el nen a la guarde. Tampoc crec que deixar la feina (si econòmicament es pot) sigui una bona solució, per això jo faig jornada reduïda i així intento no perdre'm gaires coses de la infància del meu fill, que passa volant!!!!

Del tema malalties, diuent que tard o d'hora ho acaben agafant tot, pq s'han d'immunitzar, el problema és que a la guarde abans de l'any ja han passat per otitis, engostipats varis... i si estan a casa imagino que això ho passen quan ja son més grandets, d'aquí el meu dilema de amb el segon (quan vingui) agafar una càngur.

Elbereth, veig que fas el mateix que jo, però tu amb el doble de feina, mare meva no se com t'ho fas!!!!! ja tens mèrit. Jo també visc en un poble i la volta de rigor no me la treu ningú!

[lila]

Només afegir que en el meu cas, això de que si no van a la guarderia no es posen malalts ha estat ben bé un mite:
la meva filla gran no va anar a la guarderia fins passat l'any i entre els 6 mesos i l'any (que s'estava a casa amb els avis o amb mi) va agafar 4 otitis, 1 farigitis, una pila de mocs i tos...
I en canvi, el primer any a la llar, quan ja tenia 14 mesos, només va estar malalta una vegada, que va haver d'estar a casa 3 dies...
I aquest any, el segon d'escola bressol, encara no ha agafat res... toquem fusta!!

[magrana]

Jo tampoc estic tan segura que les llars d'infants o guarderies (perquè algunes són simplement això, llocs on guardar els nens) siguin tan bones.
La meva filla hi va des dels 18 mesos i, què vols que et digui, si no hi hagués anat no crec que li hagués passat res, la veritat. Hi va força contenta, fan activitats... però a aquestes edats (ara té 2 anys i mig) no juguen gaire entre ells, els nens. I, de fet, quan ha fet grans avanços en autonomia i en la parla ha estat precisament a l'estiu, quan era amb nosaltres. Per cert, ella només hi va 2hores i mitja al matí.
Per mi són una bona opció si la mare i el pare han de treballar. Però no em sembla que sigui tan necessari.
La Lluma ha explicat la seva experiència i jo us explico la meva: jo no vaig anar mai a la llar d'infants perquè al meu poble no n'hi havia. Vaig estar-me a casa fins als 4 anys i les poques imatges que tinc d'aquells anys són de tranquil·litat i benestar. Vaig començar l'escola amb moltes ganes, això sí, i estava molt contenta de poder-hi anar i jugar i aprendre... Però crec que ja era més gran i que era el moment de fer un pas més fora de casa. O sigui, que jo no hi vaig anar i sóc la mar de normal, sociable, espavilada i feliç.

[Txore]

Hola!
Nosaltres portarem a la nostra filla a l'escola bressol quan ja tingui fets els dos anys.
He tingut la gran sort de poder-me fer una jornada reduïda molt bona i puc fer part de la jornada des de casa, d'aquesta manera tenim una cangur les 4 hores que sóc fora.
Per mi l'escola bressol és per qui la necessita i tinc molt clar que com amb els pares amb ningú més.
Marta

[Raqueleta]

És un tema molt personal però jo ho vaig tenir clar, entre una guarderia i una cangur a casa, la guarderia, per suposat. Són persones amb una vocació i una formació, hi ha altres nens, hi ha més mitjans, saben com reaccionar davant de problemes (salut, caigudes, etc), veus els altres nens si van contents, tens la referència dels altres pares.
Si no tens una cangur de total confiança, jo ho descartaria. Estàs deixant a les seves mans el que més t’importa i a sobre, te la fiques a casa.

Sí, ho acostumen a agafar tot però no sempre és tan greu. La Clara ara deu portar uns vuit mesos en total anant a la guarde i crec que amb les dues mans es poden comptar els dies que ha faltat i els dies que he hagut de recollir-la una mica abans perquè tenia febreta. I res, ha faltat per dues conjuntivitis i per una laringitis, vaja, misèria i companyia.

[Lluma]

La Lluma ha explicat la seva experiència i jo us explico la meva: jo no vaig anar mai a la llar d'infants perquè al meu poble no n'hi havia. Vaig estar-me a casa fins als 4 anys i les poques imatges que tinc d'aquells anys són de tranquil·litat i benestar. Vaig començar l'escola amb moltes ganes, això sí, i estava molt contenta de poder-hi anar i jugar i aprendre... Però crec que ja era més gran i que era el moment de fer un pas més fora de casa. O sigui, que jo no hi vaig anar i sóc la mar de normal, sociable, espavilada i feliç.

Eps, que jo també sóc la mar de sociable i feliç, eh! amb la meva experiència volia dir que si hagués tingut contacte amb altres nens, mhagués anat bé. Sempre pensava que ells eren més espavilats que jo, tenia por de fer manualitats i jocs en grup perquè mai nhavia fet i em sentia insegura i tenia por que em rebutgessin. Però també hem de tenir en compte que llavors, els meus pares no estaven tant permi perquè havien de cuidar les vaques,porcs, conills, cavalls i xais, i que tampoc em van donar lestimulació que necessitava, cosa que ara sí fem les mares, nosesimhexplicatbé!

[Tara]

Jo sóc de guarderia no.Al parlar de tenir nens ja ens vam plantejar com volíem educar-los,i teníem molt clar que ho volíem fer nosaltres.

Tema estímuls:no crec que puguin rebre més estimuls en una llar on hi ha 2 cuidadores per 15 nens ,que a casa on hi ha una mare i/o pare per 1-2 fills.Martabv si el teu petit hagués estat a casa,hauria aprés a gatejar al menjador,no aprenen a fer-ho per imitació,sinó quan estan preparats.

Tema malalties:està clar,que quan més petitons,menys defenses tenen i més possibilitats tenen d´agafar malalties ,sobretot en llocs tancats( sempre hi ha excepcions).

Tema jugar amb altres nens:per sort contem amb parcs i places on els nens van a jugar i poden relacionar-se els uns amb els altres

Tema econòmic:.confunem els que és el millor pels nostres fills; diem que treballem tant per donar-los el millor,però estic plenament convençuda que el millor que els podem donar és el nostre afecte i la nostra companyia,que per sort,són gratuits.Jo estic a mitja jornada,i el Taro ara no treballa,però quan ho fa,també és a mitja jornada,i així un dels dos,com a mínim,sempre pot estar amb els nostres fills.És veritat que vivim sense luxes,o de fet,crec que gaudim del millor dels luxes que es pot tenir,EL TEMPS,i en tenim molt per viure´l veient crèixer els nostres fills,i com poc a poc van descobrint el món que els envolta.

[marranxeta]

Ostres... com demostren les opinions, cada cas és un món, no?

Nosaltres no l'hem portat a la guarde i tot just ara estic pensant si potser li convindria abans de començar el cole l'any que ve, fer un entrenament d'unes horetes a la tarda... i només ho faria perquè constatés que hi ha coses diferents i que s'hi haurà d'adaptar. De fet dins el seu cercle ella ja canvia perquè als matins està amb la cangur i un dia a la setmana amb l'àvia...

Ara bé, en el nostre cas estar a casa li ha anat molt bé. És sociable perquè va al parc i interacciona amb altres nens, comparteix però clar, sempre en la línia del que estableix el seu caràcter innat, com tots els nens.
També ha agafat patologies, suposo que menys que si hagués anat a la guarde però ha agafat cosestes, el normal de l'edat que també depèn de cada criatura.

A vegades penso que el que no ha aprés a casa és a ser competitiva o digueu-ne agrassiva en segons quins casos, com si que he vist que hi ha nens que ho són, i no vull dir que això ho aprenguin exclusivament a la guarde, però a l'intereccionar més amb altres nens, és llògic que aprenguin a defensar-se més; torno a incidir amb la idea que depèn també de la personalitat del nen i de la seva manera de ser ... Ella moltes vegades es resigna pel seu caràcter o perquè encara no sap defensar-se prou. . i crec que més endavant ja aprendrà marcar més als altres... De moment comparteix molt i sovint "pringa" pobreta!

També estic molt d'acord amb allò que diuen que els nens fins als 3 anys no juguen amb els altres nens sinò al costat dels altres nens i per tant la socialització real començaria més o menys a l'entorn d'aquesta edat... Tot el que passi abans no és ben bé socialitzar-se, no?

Nosé, és prou complicat triar i decidir però crec que la guarderia és una opció que en el meu cas deixo molt com a última opció, però com a alternativa quan no n'hi ha cap altre, és una opció més i valorable com la resta.

[pucpuc]

En primer lloc , jo preferiria poder estar amb ell a casa, pero per feina ,jo el tinc amb cangur a casa i no es tanta pasta us ho asseguro i pel tema de la confiança que heu dit clar que la cangur ha de ser de confiança pero les mestres de la guarderia tambe t'ha n'han de donar de confiança.

estic d'acord amb tara que amb tants nens i poques cuidadores es puguin estimular gaire , entre canviar bolquers de tots, donar de menjar etc, poc temps queda per fer massa estimulació. En canvi amb una cuidadora a casa es un nen per una cuidadora

respecte a lo de relacionar-se amb altres nens , la veritat si no vius aillat en una casa actualment hi ha molts llocs on es poden relacionar amb altres nens, parc, cosins, etc

[magrana]

Ei, Lluma, t'expliques molt bé! Jo només volia donar una visió diferent i positiva del mateix fet. En el meu cas sempre hi havia algú que estava per mi i m'ensenyava a fer cosetes... Ah! I estic ben segura que ets la mar d'espavilada i sociable, d'això no hi ha dubte! De fet, això de ser feliç no ho deia pas per tu, sinó perquè avui en dia sents a dir que un nen que no vagi a l'escola bressol serà antisocial, raret i tindrà no sé quants problemes...

[txellchen]

Doncs jo, i sent aquest el tercer any que el Marçal va a l'escola bressol, dic NO, sempre que la familia s'ho pugui compaginar amb la feina.

Jo parlo des del punt de vista d'una mare decepcionada amb les escoles bressol. Crec que en general a la nostra societat ens vénen la moto que si és el millor pels nens, que si allà s'estimulen més, que si es sociabilitzen... però per mi la realitat és una altra. Veure patir al meu fill perque en el fons el que necessita és estar amb la seva mare i el seu pare; mestres desbordades amb 20 nens a cada classe que, no ens enganyem, no estàn preparades en molts casos per atendre les necessitats de 20 nens diferents, amb característiques diferents.

Respecte a lo d'inmunitzar-se i tot això, doncs si, és evident que els nens s'han de posar malalts, llei de vida. Però mai serà el mateix un nadó de 7 o 8 mesos (per no parlar de 4) que cada setmana està malalt i ni tant sols et pot explicar on li fa mal, a un nen de 3 anys que ja és capaç d'explicar-te que li fa mal l'orella.

I per últim voldria afagir que això d'apuntar-los abans que comencin P3 perque es vagin acostumant també crec que és un mite. A veure, us poso el meu cas: va a l'escola bressol des dels 8 mesos. Aquest és el tercer any amb els mateixos companys. Cada curs ha hagut de fer adaptació. De debó creieu que el meu fill l'any vinent, que anirà a una escola nova, amb mestres nous i companys nous, s'adaptarà a les primeres de canvi? Nooooo! Explícali l'any vinent que ja no tornarà a l'escola Patufet, ni tornarà a la classe dels dofins, ni veurà més a la seva gran amiga Verònica.

[DHANA]

hola!!

Doncs jo sóc partidaria de guarderia NO, sempre que es pugui, cadascú sap les seves necessites i depen dels horaris i ajudes familiars...hi ha vegades que no hi ha cap més remei i no tens cap més opció que portar-lo.

El meu nen té dos anys i tres mesos i mai ha anat a la guarderia, quan vaig tenir-lo em vaig demanar mitja jornada i tinc la sort de tenir la meva mare i la sogre que se'l queden quan vaig a treballar a la tarda.

Durant tot aquest temps m'he sentit com un "bixo raro", sabeu que tothom pregunta el mateix (i fins i tot amistats meves) : Què no va a la guarderia? i jo responc no!!! em miren amb una cara.... i el següent que diuen: mira què allà aprenent molt eh!!! els hi va molt bé eh!!! així agafen rutina.., així començara P3 directe? pobret....

COI !!! què no els hi va bé està amb la mare??? què no aprenent amb la mare? No ho entenc!!, avui en dia sembla que està amb la mare és un pecat, què lo normal és portar-los a la guarderia, quan crec que hauria de ser al revés, sempre i quan, ja ho he dic abans ho puguis fer.

ah!! i tema malalties, el meu nen ho ha agafat quasi tot, encara que no vagi a la guade també té relació amb nens.

Perdoneu el rotllo, m'he desfogat!! es què estic una mica cremanda amb aquest tema.
Espero que amb aquesta opinió no hagi ofes a ningú, en cap cas ha sigut la meva intenció.

petons!!!!