Pels qui tenen germans grans, gelos??

[MIRJAN]

Com porteu el tema gelos del germà gran?
Jo tinc la petita de 5 mesos i mig i la gran de 3 anys, i ho està passant molt malament amb els gelos. Se l'estima moltissim, la seva germana és la primera persona que vol veure quan es lleva, quan arriba de l'escola, li fa mooooolts petons, tot el dia està a sobre d'ella, però .... està pesadissima, plora per tot, es queixa per tot, està super revolucionada. Vaja, que és una altra nena. En canvi l'altra dia vam anar al Tibidabo i vam deixar la petita amb els avis, i em vaig adonar realment de que la meva filla no és així, es va portar super bé! vaja, que sense la seva germana es comporta d'una altra manera.
Tampoc menja gens, i per sort, ara ja dorm tota la nit, però fins aquest setembre passat no ho va aconseguir!

I vosaltres?? quines són les vostres experiències?? fins quan dura el "trauma"?? que hi podem fer per ajudar-los??

[martina]

Ostras Mirjan, aquest tema m'interessa molt, pq d'aqui a poc em tocarà a mi viure aquest trangol també ...
a veure q et diuen:..

[devo]

Mirjan, jo estic IGUAL que tu! Tinc el gran de 3 anys i el petit de 5 mesos i mig!!
Igual que tu també se l'estima molt, i també sempre és el primer al que vol veure, i també plora per tot, es queixa per tot, està super revolucionat. Ostres, que podria haver escrit jo el que has escrit!!

Moltes vegades estem jugant i està de tan bon humor i de cop, sense que passi res especial, "es gira" que dic jo i ja res li està bé...
Amb el menjar i el dormir per sort no hem tingut problemes, a no ser que algun dia estigui "girat" a l'hora de menjar
I si algun dia me l'he endut jo sola a algun lloc ha continuat igual, clar que tampoc hem passat tot un dia sense el petit, com a molt 3 o 4 hores...

Jo no et puc dir quan dura, perquè encara hi som... el que sí que he vist és que va a temporades, i hi ha dies millors i pitjors.

Molts mimitos per aquests germans grans i jo espero que aviat tornin a ser els d'abans.

[MIRJAN]

Devo, si que estem igual si!! la meva també si me l'enduc una estona sola continua igual però el dia del Tibidabo vaig al·lucinar!
Nosaltres estem moltissim per ella, fem diverses activitats per distreure-la, per exemple, aquest cap de setmana dissabte la vam portar a patinar sobre gel i li va encantar!!! diumenge a passejar amb uns patins que li van regalar pel seu aniversari que va ser divendres i després a dinar fóra. Vaja, que sempre busquem activitats perquè es mogui, no estigui avorrida a casa, es distregui. Però de vegades sembla que no en té prou amb res! es torna exigent, crida, plora, es tira per terra.... un desastre. Li fem moooolts petons i mimos però de vegades la paciència te els seus límits i ens hem d'enfadar amb ella.
Per cert, la meva és del 10 de juny. El teu?? deu ser per les mateixes dates no??

[esperantabril]

MAMA POR!! jo ja tremolo del que se'ns ve a sobre... se que hi ha naturòpates que tracten els gelets amb homeopatia, jo era una opció que tenia en ment si veig que quan arribi la petita, la gran se'm transforma... i com ja feu vosaltres, muntaaaaaaaaanyes d'amor!!!

ànims noies!! a veure si passa aviat que ninguna mami volem que els nostres tresors ho passin malament!

[mireiafor]

Apa Esperantabril, no sabia que tornaves a estar embarassada, quina ilusió!!! Moltes felicitats maca

Nosaltres no vam tenir aquest problema perquè quan va néixer el segón la gran ja tenia 5 anyets i ho entenia tot, a part que la nena és de molt bona pasta perquè a casa comentem que si arriba a ser el primer el nen, quan hagués arribat la germaneta hagués estat de bojos!!!!

Sí que recordo però que quan sortíem a passejar al carrer no consentia que ningú el mirés o s'apropés, es posava ella al davant a fer-li moneries i dir-li cosetes i els altres no podien ni apropar-se. El que sí us puc dir és que quan els petits comencen a fer gràcies perquè ja caminen i xerren una mica, diuen que els gelos revifen una mica

Ànims i paciència!!

[devo]

Mirjan, el meu és del 30 de maig.
Jo ahir també em vaig haver d'enfadar amb el gran a la banyera (i just ahir que estava sola)... però quan se li va passar va estar contentíssim i encantador, i va sopar com mai, va acabar abans que jo i tot!
Ell el que fa és que li hem d'anar al darrera per tot i li hem d'insistir moooooolt perquè faci les coses. Estem tot el dia dient "Vaaaaa, que hem de vestir", "Vaaaaa que hem de marxar", "Vaaaaa, seu a taula", "Vaaaaaa, anem a banyar", "Vaaaaaaa, recollim les joguines", "Vaaaaa..." i així per qualsevol cosa, jejeje. A veure, ell massa pressa per fer les coses mai no n'ha tingut, però ara és exagerat!


Esperantabril, i a totes, sabeu d'algú que li hagi funcionat la homeopatia?

[MIRJAN]

Devo, igual igual, quina gràcia!!! L'hem portat a l'otorrino i tot perquè a l'escola ens van dir que potser no hi sentia bé, i què va, te els timpans perfectes!! tenia una mica de cera i li van treure, però el que passa és que passa una mica de tot el que li diuen... En fi, que tinc una rebelde de 3 anys a casa!!!

[devo]

Quina gràcia MIRJAN!! Sí que hi senten sí, el que els interessa de seguida ho senten!
Ell a l'escola no ho fa... ens diuen que sempre està content i que participa molt en tot.

[esperantabril]

Mireiafor, moltes gràcies! doncs si, ja tornem a tenir panxeta... més aviat panxota i ens ve una altra floreta! estem encantats, amb el que va costar de quedar-me per l'Abril i ara ha sigut un: comorrrrrrrrr? embarassada???????

aix noies, us he possat homeopatia i potser si que funciona, pero volia dir FLORS DE BACH, perdoneu però amb l'embaràs soc patosa parlant
Quan em vaig quedar embarassada em va envair el sentiment de "culpabilitat" pensant en la gran, en "destronar-la", en els gelets... la naturòpata em va fer flors per aquella emoció negativa i em va tranquilitzar dient-me que si cal, a l'Abril tb li farem flors arribat el problema...
jo hi confio moltíssim en les flors, i més amb nens, que no tenen prejudicis... per dir-vos que jo he tractat als gossos que tinc amb flors, i una és de gosera supertraumada i l'altre un lladregot recollit del carrer....

el que més confiança em dona de les flors de bach és que no pot fer cap mal, aleshores per que no provar-ho? penso jo....

ànims noies!

[llumer]

doncs la nostra ho porta bastant bé. I dic bastant, perque te MOMENTS, pero crec que tot amor comporta gelos...
La gran té 3 anys i 4 mesos, i la petita fara 6 mesos el dia 2.
El primer mes va ser horrible, pero jo tampoc estava acotumada al canvi...
Despres ja ha tornat a ser ella. Es encantadora, adora a la seva germana i es dolça i dòcil.
Pero en algun moment... es gira i es tira per terra (pero tambe ho fan els que no tenen germans...) i el que jo crec mes que son gelos es quan parla com una nena petita, pero li diem que no l'entenem, i automaticament torna a parlar bé.
Jo crec que es moooolt important implicar-los. La nostra "banya" a la seva germana desde el primer dia (les posem a les 2 a la banyera i ella li frega la panxa, cames i peus). L'hemdeixat vestir-la desde sempre. Li intentem dir que no l'apreti fort, pero MAI que no la toqui, que no la desperti perque ens molestara a l'estona NOSTRA, pero no que no la desperti perque pobreta aina es petita... Vull dir que crec que hi ha d'haver mooolta psicologia darrera... i mooooolta paciencia!!! I si, nosaltres vam fer homeopatia el primer i segon mes i va semblar que millorava...

[MIRJAN]

Llumer, comparteixo amb tu que el primer mes va ser horrible, i que segurament jo no estava preparada pel que em venia, no m'ho imaginava. Tot el dia la gran sobre la petita i sense voler l'apretava per tot arreu. De cop i volta alguna patadeta també! i jo ho vaig portar amb molts nervis.. no ho vaig poder evitar.
Ara ho portem molt millor però igualment no és ella. És diferent a casa que a l'escola i diferent també quan hi ha la seva germana si les separem un dia sencer.
Paciència i molt amor.

[llumer]

si MIRJAN, la paraula clau es paciencia!!!! No hi podem fer gaire mes!!!
I tot i que nosaltres ARA estem bé, tb diuen que quan ara comenci a caminar... tornarem a passar una prova de foc!!!
Per cert, deus ser mare de juny, no? Perque no et passes pel post?

[MIRJAN]

si sóc mare del juny, del dia 10. No m'hi he passat mai pel post! Ja m'el miraré. Gràcies!