ENCARA NO DIU RES

[ONDIBRA]

El Pere té 16 mesos i encara no diu ni una paraula, només fa "u" o fa "i" i a vegades sembla que vol dir papa però sense intencionalitat, jo estic una mica preocupada ja que l'Ona amb catorze mesos ja deia papa, mama, avi, aigua .... El meu home no hi dóna importància i el pediatre diu que es normal en els nens que són tant moguts i no es paren a observar. Què en penseu?

[Elidé]

Sens dubte ho dic moguda per la sordera de la meva filla, però no estaria de més us asseguressiu que el Pere hi sent bé (en cas que no li fessin potencials auditius quan va néixer). Descartats els problemes auditius, cada nen té el seu ritme i, sense anar més lluny, el meu marit no es va llençar a parlar de veritat fins als 6 anys...

[silviapml]

Un amic meu té un nen molt mogut i em va explicar que un cop anant a buscar-lo a la guarde quan el nen tenia poc més d'un any, una mama li va dir: "Ostres, què be camina el teu nen! La meva nena amb prou feines s'aguanta dreta." I el li va respondre "sí però la seva parla i el meu no diu ni mu". Es veu que els que caminen abans parlen més tard i a l'inrevés per una qüestió de desenvolupament del cervell. Mira el que et diu la companya, però si el pediatra ho veu normal, jo no m'he amoïnaria.

[angelina]

Es cert. Penso que no està de més mirar que hi sent bé. Però en el cas que això ja estigui fet o el que sigui a mi també em va dir la logopeda que els nens que es tant molt en fase de descoberta que aprenen a caminar i a fer coses noves deixen els altres desenvolupaments de costat i viceversa que els nens que estan amb la parla i estan curiosos de dir coses noves doncs son menys moguts i estan menys en el desenvolupament motriu, però essimplement que hi ha nens que comencen per una cosa i d'altres per l'altra i no es pot demanar que tots facin el mateix a la mateixa edat pq cadascún te el "seu centre d'interès" diferent.

[winnymas]

A mi amb la Jordina em passa el mateix. Només diu mama (però nomès quan és totalment necessari), papa (de vegades) i el que sí que diu molt és "ja està" (no vol més menjar...doncs ho diu..., ha acabat el llibre... doncs també ho diu). Però aquí s'acaba la història.
En canvi, és mogudíssima, és mou em molta agilitat, puja les escales (a 4 grapes), de vegades baixa 1 escaló agafadeta de la barana, i això sí, té un llibre-puzzle d'animals i els posa tots (i em penso que n'hi ha + de 20) al lloc que li correspon (la gosssa amb el gos, la vaca amb el toro...). Per aquest motiu estaria d'acord amb algunes noies que diuen que hi ha nens que es desenvolupen a diferents ritmes, potser els que amb 15 mesos encara no caminen... doncs parlen millor que els nostres, i els que amb 15 mesos són mogudíssims, doncs no diuen ni mu...però tots a la seva manera es fan entendre!!!
Haurem de deixar doncs temps al temps!!!

[setneuf]

El meu germà va començar a caminar molt aviat però no va parlar una mica fins als 2 anys (amb parlar una mica em refereixo a fer frases més o menys coherents)... també recordo que la meva mare estaba preocupada perquè jo vaig començar a parlar molt aviat en canvi vaig caminar més tard.
Ara parla pels descosits el meu germà !!!

[Ítaca]

Doncs nosaltres també estem una mica així... la meva nena està a punt de fer els 16, i sí q diu alguna coseta (mama, papa, digui, tres...), però ella normalment no parla, fa fent sorollets i crits. Ara... és moooooooooooooolt moguda. No para quieta ni un segon. Penso q no té cap problema, pq per exemple, "pilla" bastant ràpid les coses. L'altre dia li vaig fer un parell de cops (mentre estava dinant i per tant "quieta), allò de: FEM UN SALT! I aixecar les mans a munt, i ara cada cop q li dic FEM UN.... SALT! ella ja alça els bracets abans d'acabar la frase (em refereixo q no té cap problema d'oïda). I ella va començar a caminar els 13 mesos.
Dissabte quan tornàvem cap a casa amb el tren, al costat nostre hi havia un altre cotxet amb una nena de 13 mesos i no és q xerrés molt, però sí q vaig veure diferència amb la nostra... i la mare ens va dir q encara no caminava...

Vaig pensar q potser els q es llencen abans a caminar, potser triguen més a desenvolupar altres coses, i al revés... i veig q més o menys, pel q comenteu és així.

Jo vaig començar a caminar als 9 mesos, i ma mare sempre m'ha dit q jo no sabia demanar les coses... q quan volia aigua, per exemple, enlloc de demanar-la em posava a plorar (i ja era més grandeta)

[yana.0]

El meu fill també té 16 mesos i tampoc no diu ni paraula, ni mama, ni papa ni res de res, simplement senyala les coses i diu eeeeeeeeeeeee!!

Ho hem comentat amb el pediatra i ens ha dit que es normal, que mentre entengui el que li dius no hi ha cap problema, simplement es que ha invertit tota l'energia en el desenvolupament motriu i gens en la parla.

De fet nosaltres coneixem altres casos de nens que no han començat a parlar fins gairebé als 2 anys i tots son ben normals, com ja t'han comentat cada nen té el seu ritme.

[ONDIBRA]

Gràcies per les vostres respostes. El Pere va començar a caminar amb 11 mesos i ara és super àgil, puja al sofà tot sol, al nostre llit, a les cadires grans, baixa i puja les escales agafat de la mà ... en fi, que no para mai, i és cert que potser, com va dir el pediatre, posa tota la seva energia en l'aspecte motriu.

[evacc]

Hola ONDIBRA, com va el Pere? Ja sé que fa temps d'aquest foro però buscant per la web el vaig trobar i és que jo em trobo ara igual que tú aleshores. El meu nen té 15 mesos i no diu res de res (cap síl·laba!!!). Només fa ai!!!! quan alguna cosa li agrada... i és clar també estic preocupada. Per això, al veure el que explicaves al decembre (igual que ho feia la YANA.0, que també li passava igual... voldria saber com estiu ara... quins avenços heu fet... i, en fí, com esteu a nivell de llenguatge?

Moltes gràcies i fins aviat!

[aivlis]

Doncs el baldufa te 15 mesos i mig i encara no diu cap paraula, ni intenta imitar-ne cap! Senyala amb el dit i ara ha començat a fer q si i q no amb el cap!!! però res de res.... Veig que dieu que habitualment els nens que van més retrasats en aquesta area son més precoces en l'àrea motriu...però és k el peke tampoc camina encara!!!! I clar....estem preocupats!

[Ítaca]

Jo és q penso q això va a cada nano... Per exemple, els porteu a la llar, o els teniu a casa? crec q això també s'ha de tenir en compte a l'hora d'espavilar-se més.
La meva nena està a punt de fer els 20 mesos i bé, no és q haaaaagi fet molt canvi en aquest sentit, però des de fa un parell de setmanes comença a demanar l'aigua pel seu nom (ABA! ), si li fem un "sustu" ara ella es posa les manetes a la panxa i diu també "XUSTÚ", etc... estic començant a notar un canvi en aquest sentit. I, ella no va a la llar ni té germans i nens petits amb els q pugui intereactuar diàriament... per això penso q va una mica més endarrerida en el tema parlar.
A la revisió dels 18 li vem preguntar a la pediatra i ens va dir q no ens amoïnéssim, q mentre ella ens entengui i es faci entendre, doncs q en principi no hi ha d'haver cap problema

[evacc]

Doncs el Sergi té un germà de 3 anys i 4 mesos, que sempre ha anat molt avançat. Va començar a parlar molt aviat i està fet una cotorreta!, tot i que va començar a caminar als 13 mesos. El Sergi ha començat a caminar tot just farà un mes i està molt motivat en pujar i baixar, anar cap aquí i cap allà...
També farà cosa d'un mes que va a la guarderia. No hi ha anat abans perquè el pobret va tenir una neumonia molt forta (va estar una setmana a l'hospital) i ens van recomanar que s'estés tot el temps que pugués a casa per tornar a pujar les defenses. Quan el deixem plora, però al cap de deu minuts ja es posa a rodar i a investigar per la classe.
Una veïna que és psicòloga al CDIAP em va comentar que hi ha nens que centren tot el seu interès en una cosa i per tant deixen de banda la resta.
El dia 29 tenim cita a l'otorrino infantil de la Teknon perque li fagin una audiometria, però a nosaltres ens sembla que hi sent bé, perque es gira quan el cridem i enten tot el que li diem.
Serà qüestió de tenir paciència i anar veient els petits progressos de cada dia, i sobretot disfrutar-lo cada dia!
Ai!, quantes preocupacions, ser pares!!!!

[evacc]

Avui hem anat a la consulta de l'otorrino amb el Sergi, el dr. Coromina a la Teknon, i ens ha dit que té el timpà tapat per culpa dels mocs i això li provoca una falta d'audició que fa que el nen no hi senti bé, i per conseqüència que no parli... i que li haurien de ficar drenatges. Ens hem quedat una mica parats, doncs el nen sempre ha semblat que hi sentia bé, repon al seu nom girant-se si el crides, i enten les ordres que li dones (porta això, on és allò...), però el doctor ens ha comentat que sentir-hi hi sent però no bé, que pot ser quan nosaltres diem papa ell sent aa,... (i de fet jo he pensat... per això quan li dic mira l'Oriol! crida a l'Oriol! ell diu ooooo!!!....) No ho sé... a més a més ho ha vist deseguida! Només mirant-lo per la oïda ja ens ho ha dit... i jo li he preguntat que com era que a les revisions no ens ho han dit mai (sí que ha tingut vàries otitis... però mai ens havien dit que els mocs s'havien quedat allí...) i ell no a fet així com dient "Mira,..." i res més. Li hem preguntat si li faria una audiometria i ell ens ha contestat que no, que surtiria malament, que millor fer-li els drenatges i al cap d'una setmana fer-li l'audiometria i aleshores sí que comprovaria que hi sent bé. I de fet ens ha donat data pel 10 de maig...i encara que hem dit que si ens surgeixen pors... serà el millor... realment no hi sent... serà per això que no parla...
Què en penseu? Estem una mica nerviosos...el dr. ens ha dit que al cap d'un més d'operar veurem uns canvis espectaculars... Ai! però fa cosa...

[yana.0]

Ostres Evacc, doncs jo també m'amoïnaria, es estrany que cap pediatra no us ho hagi vist abans. Em sembla que jo si estigues en el vostre cas, abans de fer res, demanaria una segona opinió per confirmar que realment hi ha moc i s'ha de drenar.

Ànims i a veure si alguna mare que hagi passat pel pateix et pot aclarir una mica el tema

[Alesta]

Ostres Evacc, doncs jo també m'amoïnaria, es estrany que cap pediatra no us ho hagi vist abans. Em sembla que jo si estigues en el vostre cas, abans de fer res, demanaria una segona opinió per confirmar que realment hi ha moc i s'ha de drenar.

Jo també demanaria una segona opinió. Si la segona opinió també és que cal operar doncs s'opera, però fer passar a un nen per una operació... Bé, a mi em van fer drenatges a les orelles quan tenia 3 anys (ah! i van aprofitar per operar-me els carnots...devia ser una oferta 2x1 ) i, la veritat, no recordo res de res, així que no devia ser gens traumàtic (o al revés, va ser tan traumàtic que ho he esborrat?? , no ho crec!), però si hagués d'operar la meva filla m'ho pensaria dues vegades.
De totes maneres, hi ha doctors als que els encanta operar, donar moooooolts medicaments... i això va a gustos...

Bé, sigui com sigui espero que el teu petit es millori i aviat es posi a xerrar pels descosits!

[Elidé]

A la meva filla li van posar drenatges al desembre i al cap de tres mesos ja n'havia perdut un... L'operació en si és molt senzilla, dura com a molt mitja hora i el mateix dia ja pots tornar a casa, però sí t'he de dir la veritat, jo també demanaria una segona opinió. A l'Ada li van fer perquè té hipoacúsia moderada/severa i qualsevol pèrdua temporal compromet encara més la seva audició, però li van fer després de visitar-la periòdicament (espaiant les visites com a mínim dos mesos) i comprovar que sempre tenia moc a les orelles. Amb una única visita potser és un pèl precipitat llençar-se a operar, pensa que després el nen no podrà banyar-se sense taps a les orelles, i fins i tot portant taps, haureu d'anar amb molt de compte perquè si li entra aigua a les orelles hi ha risc d'infecció. I com ja t'he dit, els drenatges poden caure aviat, tot i que el més habitual és que durin entre 6 i 12 mesos.

[evacc]

Pot ser el que ens porta a fer-ho és el fet que el nen s'expressa però només amb vocals i veus que vol dir-te coses però no vocalitza... i quan està lluny i el crides no es gira (pensavem que simplement passava de nosaltres però després de la visita t'hi fixes més i penses... potser sí que simplement no ens sent...) i no ho sé... La meva cunyada és mestra a p5 i té un parell de nens als que els hi van fer els drenatges amb 3 i 4 anys i diu que el canvi va ser radical. Eren nens que parlaven molt malament, no se'ls entenia res, i és clar, en aquesta edat ells mateixos se n'adonen i eren molt tancats... en canvi ara, parlen clar i s'han fet fins i tot més amigables... I quan eren més petits la gent també deia: ja parlaran... i només feien uuu ooo eee... i sí que al final ho han fet però amb retard per culpa de no sentir-hi bé!
El dr. ens va dir que a aquesta edat és quan més necessiten sentir-hi bé perque realment és quan aprenen a parlar i a vocalitzar i, és clar, amb el nostre cas el nen repeteix el que sent....
Demà aniré a parlar amb la seva pediatra a veure que em diu ella... és que aquí on som no en tenim d'especialistes i ara t'adones que per fer qualsevol revisió sèria als nens has d'agafar el cotxe i fer 3 hores de viatge perque realment te'ls visitin com cal! Viure en un poblet de montanya està molt bé però els metges també són "rurals" i mentre tot va bé perfecte però en el moment que la cosa se surt una mica de lo normal aquí ja et quedes curt i has d'anar a ciutat!
Bé ja us aniré explicant.... a veure què fem!!!

[Alesta]

evacc, ànims i facis el que facis, segur que serà el millor pel teu petit!
De totes maneres és cert que si li posen drenatges després hauràs de vigilar molt amb les seves orelles. Jo vaig haver de fer servir taps per les orelles sempre que anava a la piscina (i feia competicions de natació...!) fins que vaig fer 12 anys (em van operar amb 3 anys...) i sí que recordo tenir mals d'orella sovint fins a l'adolescència. També me les havien de tapar quan feia vent... Tampoc era res horrible, eh! i també em van operar perquè de cop i volta vaig deixar de sentir bé i sempre estava preguntant "què? què? què?" (clar que jo ja parlava perquè em va passar amb quasi 3 anys!) i l'otorrino va veure que tenia molta mocositat a les orelles i no em marxava amb res.

[evacc]

Gràcies a tots pels ànims.
I es que el Sergi sempre ha tingut problemes de mocs. De fet des de que va nèixer respirava malament. Es notava que tenia mocs i ens deien que a mesura que creixés ja els eliminaria. Després van venir les infeccions d'otitis i cada cop havia de prendre antibiòtic. I també ha tingut un parell o tres de bronquitis i fins hi tot la neumonia d'aquest cap d'any! (de cap d'any a reis!). O sigui, que sempre ha tingut problemes per culpa dels mocs a tota la part superior del tronc!!! La pediatra ho ha anat tantejant amb antibiòtics i ventolins i estilsona... I el nen sempre es toca les orelletes, fins hi tot s'hi fa petites ferides de tant que se les rasca... però la pediatra ens deia que podia ser que li piquessin per la quantitat de cera que té... (ja ho veieu!!!)
Però arran del fet que no parlava va ser quan se'ns va dir de mirar un otorrino...
Aleshores vols veure més pediatres per veure les seves respostes i va ser quan vam anar a parar al dr. Barragan, pediatra de la Teknon i ell després de visitar-lo i veure el seu historial va ser qui ens va derivar cap a l'otorrino que hem anat.
O sigui, que suposo que sí que pobret té mocs desde fa temps!!!! i que hem anat fent... i que no ha sigut fins que l'han visitat altres especialistes que no ens han donat una solució...

El fet d'haver de vigilar per que no li entri aigua em preocupa relativament (mra, posarem taps...) el que sí que em preocupa és el fet que després tingui dolor durant temps com dius Alesta... això sí que em preocupa, que li fagi mal i no hi puguem fer res...
Però es que ara també crec que li deu estar molestant (per això es deu tocar les orelletes...)